-
Convocatòria dels Estats Generals
El Rei va convocar els Estats generals per al 18 de maig de 1789 a Versalles, una assemblea que no es va lliurar de controvèrsies, atès que els representants dels estaments privilegiats es van oposar al nou sistema representatiu, que doblava el nombre de diputats del Tercer Estat. -
Presa de la Bastilla
És considerada com l'esclat de la Revolució Francesa, originant-se quan un poble descontent per les males condicions imperants (un exemple era l'economia, que es trobava en declivi) es va alçar en armes contra el rei Lluís XVI i els representants de la Corona. -
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa. Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. -
La Constitució de 1791
La Constitució francesa de 1791, la primera constitució escrita de la història francesa, va ser promulgada per l'Assemblea Nacional Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI. Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. -
Fugida de Lluís XVI
La fugida a Varennes va ser un moment crucial de la Revolució francesa (1789-1799), en què el rei Lluís XVI de França (que va regnar del 1774 al 1792), la seva esposa la reina Maria Antonieta (1755-93) i els seus fills van intentar escapar de París la nit del 20 al 21 de juny de 1791 -
Assalt al palau de les Tulleries
El 10 d'agost de 1792, els sans-culottes van assaltar el Palau de les Tulleries. Aquest atac va recordar molt els grans setges militars de la història. Aleshores, el rei havia deixat palès la seva oposició a la Revolució francesa se sabia que intentava per tots els mitjans fer-la fracassar. -
Period: to
Monarquia constitucional
La monarquia constitucional francesa fa referència al breu sistema de govern instaurat a França el 1791. Es va ubicar entre la monarquia absoluta del rei Lluís XVI i la Primera República, i va durar del 4 de setembre de 1791 fins al 21 de setembre de 1792. Regne francès el 1792, abans de la seva desaparició. -
Declaració dels drets de la Dona i de la Ciutadana
La Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana és un text jurídic francès que exigeix la plena assimilació legal, política i social de les dones, redactat el setembre del 1791 per Olympe de Gouges. -
Convenció Girondina
La Convenció Girondina (1792-93): va proclamar la República al setembre de 1792, i al gener va ordenar l'execució de Lluís XVI. El seu problema fonamental va ser la guerra contra les potències europees que intentaven aturar la Revolució. -
Period: to
La Convenció Republicana
Durant la Revolució Francesa, la Convenció Nacional o, simplement, la Convenció, fou el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV. -
El calendari republicà francès
El calendari republicà francès va ser un calendari utilitzat durant la Revolució Francesa que fou instaurat per un decret de la Convenció Nacional amb el qual s'abolia l'«era vulgar» per als usos civils i es definia el 22 de setembre de 1792 com el primer dia de l'«era dels francesos» -
Execució de Lluís XVI
Lluís XVI, antic rei de França des de l'abolició de la monarquia, va ser executat públicament el 21 de gener de 1793 durant la Revolució Francesa a la Place de la Révolution de París.
Després de ser subjectat, va exclamar "la meva gent, moro innocent!". Aleshores, tornant-se cap als seus botxins, Lluís XVI va declarar "cavallers, sóc innocent de tot el que se m'acusa. Espero que la meva sang potser cimenti la bona fortuna dels francesos". La fulla va caure. -
Constitució de 1793
La Constitución de 1793 es una pieza magistral del racionalismo ilustrado francés de carácter revolucionario, que declara los derechos del hombre. El 1 de junio de 1793 se produjo la purga de la Convención Nacional y varios diputados y ministros girondinos fueron arrestados. -
Period: to
El Directori
El Directori (li Directoire) va ser el govern de França des del 2 de novembre de 1795 fins al 9 de novembre de 1799, període que va abastar els darrers quatre anys de la Revolució francesa (1789-1799) -
Convenció Jacobina
Un jacobí era membre del Club dels Jacobins, un moviment polític revolucionari que va ser el club polític més famós durant la Revolució Francesa. El club va rebre el seu nom de la reunió al monestir dominic dels jacobins de la rue Saint-Honoré.
La época jacobina es el período de la historia inglesa y escocesa que coincide con el reinado de Jacobo VI de Escocia (1567–1625), que también heredó la corona de Inglaterra con el número de Jacobo I. -
Constitució de 1795
Tras los excesos revolucionarios se elabora la Constitución directorial de 1795, de carácter conservador, que incluye una breve declaración de derechos, un sufragio censitario e indirecto, y adopta un Parlamento bicameral (Consejo de los Quinientos y Consejo de los Ancianos). -
Cop d'Estat de Napoleó
Al novembre de 1799, davant d'una França governada per un Directori desprestigiat i amenaçat per possibles revoltes internes a favor de la monarquia, Napoleó va encapçalar el cop d'estat del 18 de Brumari. -
Jurament del Joc de la Pilota
El Jurament del Joc de Pilota va ser un compromís d'unió presentat el 20 de juny del 1789 entre els 577 diputats del tercer estat per no separar-se fins a dotar França d'una Constitució, fent front a les pressions del rei de França Lluís XVI.