-
Estan separats en tres estats: Clergue, Noblesa i poble.
3% Clergue i Noblesa 97% poble
Maximiliar va ser la veu del 3er estat.
Va ser convocat perquè els nobles paguessin impostos igual que els demés. -
Els gairebé sis-cents diputats del Tercer Estat igualaven als de la noblesa i el clergat i s'inclinaren per la reunió en una sola sala i la votació per persona, mentre els privilegiats volien deliberar per separat i emetre vot per estament, com manaven les regles tradicionals. Era l'inici de la revolució burgesa, en la que es posava en joc la destrucció de l'Antic Règim i l'establiment d'un règim constitucional i el reconeixement de la sobirania nacional, sistema en què el poder no residís en el
-
Va ser la unió del tercer estat i no separar-se de França fins que tingués una constitució.
-
La bastilla va ser enderrocada pels revolucionaris.
Era el símbol de l'absolutisme.
És considerat com l'inici de la fi de l'Antic Règim i el començament de la Revolució Francesa. -
És una revolta camperola molt violenta. Després del 14 de juliol, els camperols van deixar de pagar els impostos senyorials, però es van estendre rumors que els nobles havien organitzat partides de bandolers per castigar-los. Aleshores es va propagar el pànic entre ells, d'aquesta manera van assaltar castells, van cremar-ne les escriptures de propietat...
-
Ja no hi ha diferencia de classes, tots els homes son iguals. La pròpia assemblea es fa amb el poder. Demanen la llibertat de premsa i exigeixen una monarquia constitucional.
-
Els reis celebren una festa a Versalles. El 5 d’octubre els revolucionaris s’enteren de la festa i obligen els reis a tornar a París.
-
El rei i la reina marxen de París sense que ningú es dongui conta. Al Juny de 1791, Lluis XVI proclama una campanya per tornar a recuperar el seu regnat, però van ser descoverts i els tornan a obligar a tornar cap a París,
-
El monarca intenta tornar a escapar de París però al arribar a la frontera amb Àustria és detingut i el tornen a portar cap a París. Els revolucionaris assalten el Palau Reial, matant als guardies del rei. Durant l'assalt al Palau Reial moren 800 homes per part dels dos bàndols.
-
Els burgesos de la Gironda van dominar la Convenció Nacional des de la seva constitució el mes de setembre de 1792 fins al mes de maig de 1793. En aquests primers mesos es declara l'abolició de la monarquia i es proclama la República el 21 de setembre. Alhora, entre desembre de 1792 i gener de 1793, es realitza el procés contra el rei Lluís XVI de França que va ser guillotinat, a París, el 21 de gener del 1793.
-
El 20 de gener de 1793, Chrétien Guillaume de Lamoignon de Malesherbes va comunicar a Lluís XVI que la Convenció l'havia condemnat a mort. L'execució a la guillotina tingué lloc a París l'endemà, el 21 de gener de 1793 a la Plaça de la Revolució, dita anteriorment Plaça de Lluís XV i, des de 1795, Plaça de la Concòrdia.
-
La direcció política de la revolució estarà ara en mans dels jacobins que promouen una nova constitució que reconeix el sufragi universal i estableix una democràcia més directa, organitzant un govern revolucionari format pel Comitè de Salut Pública i el Comitè de Seguretat Nacional, per salvar França dels perills que l'aguaiten: crisi econòmica, contrarevolució interior i guerra exterior.
-
Entre juliol de 1794 i octubre de 1795 la Convenció és dirigida per la burgesia moderada. Desenvolupen una política conservadora: depuracions i proscripcions de jacobins i poble baix; canvis essencials en Comitès i Tribunals; reacció econòmica i reacció moral i social amb el "terror blanc" i reacció religiosa.
