-
Period: to
Assemblea Nacional Constituent
És la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels diputats dels Estats generals quan s'erigiren ells mateixos en una «Assemblée nationale» el 17 de juny de 1789, data que es té com la del naixement del sistema representatiu francès. -
Convocatòria dels Estats Generals
Durant l’edat mitjana i l’època moderna, els Estats Generals van ser l’assemblea que representava els tres estaments de la societat francesa de l’Antic Règim (noblesa, clergat i Tercer Estat) i de totes les províncies. Era convocada pel rei per obtenir subsidis extraordinaris i assegurar la unitat al seu entorn.
El Rei Lluis XVI, que es trobava en una situació delicada, els va convocar i els va demanar més impostos. -
Creació de l'Assemblea General
El comte de Mirabeau (noble) va proposar que la reunió (Estats Generals) es convertira en la representant del poble francès i que se li digués “Assemblea Nacional”. Es va aprovar el canvi de nom i es declarà que tota pujada d’impostos que no haguera estat votada a l’Assemblea Nacional havia d’acabar-se a tota França. Que tindria com a missió transformar el país en una monarquia constitucional i parlamentària. -
Jurament del Joc de pilota
El jurament del Joc de pilota és un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota, a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals de França de 1789. Per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució -
Presa de la Bastilla
El juliol de 1789, quan els representants del Tercer Estat en els Estats Generals es van rebel·lar contra l’Antic Règim esdevenint Assemblea Nacional, la ciutat de París es va unir i el poble, exaltat, va assaltar la Bastilla, la presó que simbolitzava el vell sistema. -
Declaració del drets de l'Home i el Ciutadà
És un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa.
Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. Les influències d'aquest text es troben sobretot en els pensadors de la Il·lustració francesa, especialment Rousseau i Montesquieu, i en la Declaració d'Independència dels Estats Units de 1776. Malgrat el seu caràcter d'universalitat, no inclou les dones. -
Constitució del Clergat
La Constitució Civil del Clergat va ser un conjunt de disposicions legislatives aprovades per l’Assemblea Constituent de França, sancionades per Lluís XVI, que regulaven la distribució dels oficis eclesiàstics, els nomenaments i la dotació del clergat. -
Declaració dels drets de la Dona i la Ciutadana
És un text jurídic francès que exigeix la plena assimilació legal, política i social de les dones, redactat el setembre del 1791 per Olympe de Gouges, sobre el model de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, i publicat al tríptic Els drets de la dona, adreçat a la reina. Fou el primer document a evocar la igualtat jurídica i legal de les dones respecte als homes. -
Period: to
Assemblea Nacional Legislativa
Va ser creada per la Constitució de 1791, i va succeir a l'Assemblea Nacional Constituent. En decidir aquesta que cap dels seus membres podria ser triat, va quedar formada per homes nous i representava majoritàriament a la burgesia rica, en ser el sufragi censatari. -
Fugida de Varennes
Fou un episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos. El seu propòsit era arribar al poble fortificat de Montmédy al nord-est de França, un baluard monàrquic des del qual el rei esperava dirigir una contrarevolució; tanmateix, en arribar a Varennes, Lluís XVI i la seva família foren reconeguts, arrestats i obligats a tornar cap a París. -
Primera Constitució de França
Fou la primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Constituent i acceptada per Lluís XVI. Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. -
Period: to
Convenció Girondina
La república va quedar a les mans dels girondins que van convocar eleccions per sufragi universal masculí per a la nova convenció nacional.La convenció va dur a terme un judici contra el rei Lluís XVI que van ser acusat de traïció -
Period: to
Convenció Jacobina
Comença així l'etapa de predomini muntanyenc en la Convenció, que tindrà una doble cara. D'una banda, la Revolució passarà per una de les seves fases més sagnants (el Terror). Per una altra, es prendran mesures de caràcter democràtic i social que afavoriran clarament als sectors més desprotegits de la societat. -
Execució de Lluis XVI y Mª Antonieta
Després de la captura de la família reial, el govern va actuar amb rapidesa. El rei Lluís XVI va ser portat a judici i enviat a la guillotina al gener de 1793. Maria Antonieta va seguir el destí del seu marit nou mesos més tard. -
Execució de Robespierre
Era el miembro más destacado y popular del Comité de Salvación Pública, el órgano supremo del «gobierno revolucionario» que ejercía el poder en la República Francesa por delegación de la Convención Nacional en unos momentos en que la Revolución Francesa vivía sus momentos más difíciles y trágicos. Al haber sido declarados hors la loi («fuera de la ley») fue guillotinado sin juicio, junto con los dirigentes de la Comuna que le habían apoyado. -
Period: to
Directori
Va ser redactada una nova Constitució, la de 1795, i es va assajar la fórmula del Directori, així denominat perquè el poder executiu quedava en mans de 5 membres (directors), mentre que el Legislatiu descansava en dues Cambres (Consell dels Cinc-cents i el Senat).
Un militar de prestigi, Napoleó Bonaparte, es va convertir durant algun temps en l'àrbitre de la política, fins que al novembre de 1799 (brumari) va decidir posar fi al sistema mitjançant un cop d'estat. -
Insurrecció de la Vendee
La Revolta de La Vendée va ser una insurrecció contra la Revolució Francesa de camperols, burgesos i aristòcrates reialistes de Vendée. La causa immediata fou una lleva general, la venda dels béns nacionals i els sermons dels capellans contrarevolucionaris. Els insurrectes venceren a Châtillon-sur-Sèvre i a Vihiers, però foren derrotats a Nantes, La Gravelle, Angers, Le Mans i Savenay -
Period: to
Consolat
El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 9 de novembre de 1799 fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. Per extensió, el consolat es refereix a una etapa de la història de França. -
Colp d'Estat de Napoleó
El cop d'estat del 18 de brumari, 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès. L'esquema del cop d'Estat preveia el següent: Napoleó Bonaparte tindria el comandant en cap de l'exèrcit pel manteniment de l'ordre a París i en les assemblees. -
Period: to
Imperi Napoleònic
Conegut comunment com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França. -
Coronació de Napoleó com a Emperador
El 1804 Napoleó va invitar al Papa a la seva coronació a París com a emperador per donar prestigi i legitimitat a la cerimònia. El Papa ignorava que no seria ell qui el coronaria, sinó que el mateix Napoleó es coronaria a si mateix. -
Batalla de Austerlitz
També coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès. -
Tractat de Fontainebleau
El Tractat de Fontainebleau fou un acord secret signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal. -
Batalla de Leipzig
Es va lliurar entre el 16 i el 19 d'octubre de 1813 en territori alemany i va suposar una de les derrotes més decisives patides per Napoleó Bonaparte, qui va enfrontar-se amb la coalició de les grans potències europees del moment. És considerada com la batalla més gran a Europa abans de la Primera Guerra Mundial, amb la participació de vora 500.000 tropes. -
"Los cien días" de Napoleó
Comprèn des del 20 de març de 1815, data del retorn de Napoleó a París des del seu exili a Elba, fins al 28 de juny de 1815, data de la segona restauració de Luis XVIII com a rei de França. Aquest període posa fi a les anomenades Guerres Napoleòniques, així com a l'imperi francès de Napoleó Bonaparte. -
Batalla de Waterloo
Fou una decisiva batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington que va tenir lloc en una planura propera a Waterloo al ducat de Brabant, actualment Brabant Való a Bèlgica. Un exèrcit francès, sota el comandament de Napoleó, va ser derrotat pels exèrcits de la Setena Coalició. -
Batalla de Valmy
En aquesta, l'exèrcit francès del Nord, comandat per Charles François Dumouriez, i l'exèrcit francès del Centre, liderat per François Christophe Kellermann, van detenir l'avanç de l'exèrcit prusiano, dirigit per Carlos Guillermo Federico de Brunswick-Lunebourg. Tot i les poques baixes i dels inconclusos resultats tàctics, Valmy va ser considerada com una de les quinze batalles decisives del món, perquè una derrota francesa hagués propiciat la decadència de la Revolució Francesa. -
Llei de sospitosos
S’ordena arrestar als que per la seva conducta o per les seves relacions o propòsits o pels seus escrits
hagin sigut partidaris de la tirania o del federalisme, i enemics de la llibertat... i també als familiars
dels emigrats, els funcionaris públics suspesos o destituïts per la Convenció Nacional o els seus
comissaris, i aquells als que s’hagi denegat el certificat de civisme. -
Llei del Màximum
Fou una llei francesa que fixava un preu màxim de venda per alguns productes de primera necessitat durant la Convenció Nacional.
