REVOLUCIÓ FRANCESA

  • Period: to

    MONARQUIA CONSTITUCIONAL

    La monarquia constitucional és una forma de govern en la qual un monarca (rei) exerceix funcions representatives, mentre que el poder executiu és exercit per un govern elegit (presidents, vicepresident…). Aquesta forma de govern es limita al poder del monarca i estableix els drets i llibertats dels ciutadans. La monarquia constitucional és una forma de govern comuna en molts països europeus, com ara Espanya, el Regne Unit i Suècia.
  • Presa de Bastilla

    Presa de Bastilla
    La presa de la Bastilla va ser un esdeveniment clau de la Revolució Francesa, que va tenir lloc el 14 de juliol de 1789. La Bastilla era una presó a París que simbolitzava la restricció del règim absolutista. Els ciutadans van assaltar la presó per obtenir armes i munició per defensar-se de la restricció del govern. La caiguda de la Bastilla va ser un punt d'inflexió en la Revolució Francesa i va simbolitzar la victòria del poble sobre el règim absolutista.
  • Declaració dels drets de l'home i del ciutadà

    Declaració dels drets de l'home i del ciutadà
    La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà va ser adoptada per l'Assemblea Nacional Francesa el 26 d'agost de 1789, durant la Revolució Francesa. Aquesta declaració va establir els drets i llibertats fonamentals dels ciutadans, incloent-hi la llibertat d'expressió, la llibertat de religió i la igualtat davant la llei.
  • Fam i crisis econòmica

    Fam i crisis econòmica
    La monarquia constitucional va enfrontar-se a problemes econòmics i de subministrament d'aliments que van conduir a la creixent desafecció popular/sentiments d'impotència.
  • Constitució (liberalisme polític)

    Constitució (liberalisme polític)
    Aquesta constitució va establir una monarquia constitucional a França i va proclamar la llibertat de pensament, opinions i religió. També va suprimir la noblesa i les distincions hereditàries, les ordres de cavalleria i va establir el lliure accés als oficis i funcions que fins ara es reservaven a la noblesa o s'heretaven.
  • Assalt al palau reial

    Assalt al palau reial
    L'agost del 1792 van assaltar la residència dels monarques, el palau de les Tulleries, els reis Lluís XVI i Maria Antonieta van ser empresonats i la monarquia va quedar invalidada.
    Després és es va convocar eleccions per sufragi universal masculí per poder escollir una nova assemblea, i l'any 1792 es va formar la Convenció Nacional.
  • Period: to

    REPÚBLICA SOCIAL

    La Primera República Francesa, oficialment la República Francesa, va anar el nom donat a una sèrie de règims parlamentaris i republicans que es van succeir entre el 21 de setembre de 1792 i el 13 de novembre de 1794, durant la Revolució francesa.
  • Execució de Lluís XVI i Maria Antonieta

    Execució de Lluís XVI i Maria Antonieta
    Es va obrir un intens debat sobre que fer amb els reis, i es va imposar la perspectiva que fossin jutjats per la Convenció, que els va declarar culpables de conspiració. Se'ls va condemnar a la pena de mort i van ser executats a la guillotina.
  • Comitè de Salvació Pública

    Comitè de Salvació Pública
    El Comitè de Salvació Pública va ser creat el 1793 com un òrgan executiu d'emergència durant la Revolució Francesa. Va jugar un paper central en la direcció de la política i va supervisar l'escalada de la repressió i l'ús de la guillotina durant el període del Terror.
  • Repressió dels Girondins

    Repressió dels Girondins
    La Constitució de l'Any I és com unes regles importants per a França que es van fer l'any 1793, durant la Revolució Francesa. Aquestes regles van ser escrites quan hi havia molta confusió i problemes. Van dir que tothom havia de ser igual i tenir drets. Però, tot va ser molt complicat i va canviar ràpidament a causa de la violència i els problemes. Així que, tot i que tenien aquestes regles, no van ser aplicades bé i la situació va continuar sent caòtica.
  • Llei del Màxim

    Llei del Màxim
    Aquesta llei va ser promulgada per l'Assemblea Nacional el setembre de 1793 i fixava preus màxims per als aliments i altres béns bàsics per abordar la crisi econòmica i l'escassetat d'aliments que afectaven el país en aquell moment.
  • La caiguda dels Jacobins

    La caiguda dels Jacobins
    Un grup de persones que tenen molta influència i poder a França durant la Revolució. Aquests Jacobins volen canvis grans i importants a la manera com el país està governat. Però, molta gent es posa nerviosa perquè fan canvis ràpids i radicals, i també fan ús de la guillotina per castigar aquells que no estan d'acord amb ells. Al final, molta gent a França es cansa d'aquesta violència i vol tornar a una situació més tranquil·la.
  • Period: to

    REPÚPLICA CONSERVADORA

    Davant la radicalització de la Revolució, la burgesia moderada va implantar el liberalisme moderat.
  • La Constitució de l'Any III

    La Constitució de l'Any III
    La Constitució de l'Any III, promulgada el 1795, va establir un sistema polític que buscava ser més moderat i estable.
  • Retornt dels exiliats

    Retornt dels exiliats
    Després de la caiguda de Robespierre i els Jacobins, molts exiliats reials que havien fugit durant els anys més radicals de la Revolució van començar a tornar a França. Aquest retorn va marcar un canvi en la dinàmica política i va afavorir els partidaris de la monarquia.
  • El Cop d'Estat del 18 de Brumari

    El Cop d'Estat del 18 de Brumari
    Napoleó Bonaparte va liderar un cop d'estat que va posar fi a la República Conservadora. Va dissoldre el Consell de Cinc-Cents i va establir un nou govern amb ell mateix com a Primer Cònsol, marcat pel començament del Consolat.
  • Creació del Consolat

    Creació del Consolat
    Com a resultat del Cop d'Estat del 18 de Brumari, es va establir el Consolat, un règim autoritari encapçalat per Napoleó Bonaparte, que en la pràctica tenia el control del país. Aquest esdeveniment va marcar la fi de la República Conservadora i el començament del domini de Napoleó.
  • La Constitució de l'Any VIII

    La Constitució de l'Any VIII
    La Constitució de l'Any VIII va ser promulgada després del Cop d'Estat del 18 de Brumari per establir el sistema polític del Consolat. Va donar a Napoleó un poder significatiu com a Primer Cònsol, i això va marcar el pas cap a la posterior creació de l'Imperi Francès sota Napoleó Bonaparte.