-
1789 (declaració dels drets de l’home i dels ciutadans) Presa de la Bastilla.
A França, va haver-hi una crisis social i econòmica molt profunda, els burgesos estaven animats per la il·lustració. Els anglesos i americans esperaven per poder posar-li fi a l’Antic Règim. -
Aquest publicista, polític i revolucionari francès va néixer a Guise el 1760. Va traslladar-se a París on va compartir beca d’estudis amb Robespierre al col·legi Louis-Le-Grand. Advocat des del 1785, gràcies al seu estil incendiari va esdevenir un dels més importants escriptors polítics demòcrates de la Revolució francesa, fullet ja anunciava l’arribada de la Revolució, una violenta acusació contra el sistema de l’Antic Règim.
-
Astrònom, historiador i polític francès, va néixer a París el 1736. Fill d’un pintor i conservador de quadres del rei i de la Corona, des de jove ja va mostrar el seu interès per l’astronomia. Entre d’altres, a fer construir un observatori sobre el sostre del Palau del Louvre i com a grans fites va descobrir els satèl·lits de Júpiter i va escriure una voluminosa Història de l’Astronomia. Les seves observacions i estudis astronòmics van suposar-li ser membre de l’Acadèmia de Ciències de París.
-
Nascut a Alençon, el 1757, aquest polític revolucionari francès, nascut en el si d’una família burgesa, va aparèixer en l’escena parisenca el 1790 amb la fundació de l’òrgan de premsa dels sectors més extremistes: Le Père Duchesne, el setmanari que, després de la mort de Marat, substituiria L’Amic del Poble en aquesta funció d’exaltació dels grups més extrems de la Revolució amb un estil groller i violent que va fer-se un important forat entre l’audiència parisenca.
-
1791 (constitució - alliberació política)
El liberalisme consideraria que el poder demana el conjunt de ciutadans, que són aquests els que han d’escollir la forma de govern que més els convingui, comporta la instauració del sufragi que en un primer moment es demana censatari (només poden votar els qui poden pagar un cens determinat. Les dones estaven excloses de tota mena de sufragi. El rei solament exerceix el poder per la delegació del poble, i ha d’ajustar-la al que marca la Constitució. -
Gracchus Babeuf va ser el pseudònim que va adoptar François Noël Babeuf, teòric i revolucionari francès, nascut a Saint-Quentin, a la Picardia, el 23 de novembre de 1760. Abans de la Revolució va ocupar diversos càrrecs a l’administració francesa de províncies, fins que el 1787 va arribar a París amb l’objectiu de promoure una reforma fiscal que canviés el sistema feudal.
-
De nom Honoré Gabriel Riqueti, aquest polític francès, fill del fisiòcrata Víctor Riqueti, el marquès de Mirabeau, va néixer a Le Bignon el 1749. Ja des de jove, Mirabeau va guanyar-se el rebuig del seu pare, un reputat economista francès partidari de l’Antic Règim, per la seva vida desordenada. Així, va haver d’ingressar a l’exèrcit (1767) com a mesura de càstig del pare, el qual creia que aquesta seria la mesura idònia per a reconduir la vida del jove Mirabeau.
-
1792
El rei Lluís XVI i els poderosos van haver d’acceptar la nova monarquia constitucional que es va posar per la Revolució. No van resultar satisfactoris pel gruix de la població francesa, menys, per a les monarquies absolutistes europees, estaven preocupats per la seva pròpia supervivència i perquè la Revolució no s’estengués. -
1792 Es va declarar la guerra a França. el poble va donar suport a la facció revolucionària més radical, els jacobins, liderats per la figura de l’advocat Maximilien Robespierre. Es va acusar a el rei de traïció i, va ser condemnat a mort, Lluís XVI, el ciutadà Capet, va ser decapitat el gener de 1793.
-
De nom Marie Joseph Paul Yves Roch Gilbert Motier, el marquès de La Fayette va néixer el 6 de setembre de 1757 al castell de Chavaniac, a Alvèrnia. Aquest aristòcrata liberal i revolucionari va ser conegut, sobretot, pels seus fets d’armes durant la Guerra de la Independència dels Estats Units que el convertirien en un heroi militar a ambdós móns, França i Amèrica.
-
1793 (constitucio - democracia social)
La democràcia social va ser l’alternativa davant la desigualtat i la gestió de crisi, regressiva i autoritària, del poder liberal-conservador.
va deure ser la base que va construir una Europa més justa i solidària
els seus dos components mes bàsics que son mes igualtat o justícia social, i major democràcia, va tenir com alternativa el capitalisme regressiu -
Nascut a Hérouël (Aisne) el 12 de juny de 1746, va estudiar dret i va treballar com a passant d’un procurador de Châtelet (1765). El 1774 va comprar el càrrec. Un any després es casaria amb una cosina amb la que tindria cinc fills. Després de la mort de la seva dona tornaria a casar-se, però, asfixiat pels deutes creixents, va haver de vendre’s el càrrec el 1783. Posteriorment, a les portes de la Revolució, es convertiria en comissari del rei (1789).
-
Durant la Revolució va esdevenir una gran defensora de les idees republicanes revolucionàries expressades pels girondins, però va acabar indignant-se davant els excessos revolucionaris. La proscripció dels diputats girondins, el 31 de maig i el 2 de juny de 1793, va portar-la a la resolució de liquidar Marat com a formar de resoldre les matances i la guerra civil soterrada, ja que el feia responsable d’aquests fets pels seus incendiaris escrits.
-
1794 (caiguda dels jacobins)
Va passar a l'estiu del 1794 els perills es van disminuir: diverses revolucions interiors van ser sufocades i els exèrcits francesos lluitaven contra les aliances estrangeres.Pero el terror, el govern dictorial i la radicalització de la revolució dels jacobins van provocar l'oposició de la gran majoria de la població
El juliol del 1794, Robespierre va ser derrotat i executat amb altres dirigents jacobins -
1795 (constitució - liberalisme polític)
va establir una república liberal, amb una franquícia basada en el pagament d'impostos, d’una forma similar a la de la Constitució de 1791, va ser una legislatura bicameral per retrasar el procés legislatiu, i un de cinc homes del repertori. El govern central manté un gran poder, amb els poders d'emergència per frenar la llibertat de -
1796 (inici del retorn dels exiliats)
-
Al 1799, durant un cop d'Estat, es va constituir el Consolat, i Napoleó es va convertir en primer cònsol. Al 1804 es va fer proclamar emperador.
Gràcies a la seva capacitat militar, va aconseguir de formar un gran Imperi amb un sistema de govern que intentava fixar els èxits revolucionaris i, al mateix temps, integrar el sistema de l'Antic Règim. Va establir un govern personal i dictatorial.
L'expansió napoleònica va difondre per tot Europa les idees liberals sorgides de la Revolució Francesa. -
Entre 1799 i 1815 Napoleó va regir els destins de França i d'Europa. Durant el Directori francès, la necessitat de posar fi a la guerra contra Europa i la inestabilitat política, van proporcionar un gran poder a l'exèrcit, el qual va ser recolzat per la burgesia ja que per ells es necessitava ordre per a consolidar les transformacions ja produïdes. Aquesta situació va ser aprofitada per Napoleó Bonaparte per poder accedir al poder.