-
Presa de La Bastilla
El poble de París va donar suport al carrer als representants del Tercer estat i, davant el Temor, el 14 de juliol van asslatar la Bastilla, van pendre les armes i es van disposar un defensar por força el proces revolucionari. La Revolució tambe es estendre va al campo, En Forma d'una Revolta antisenyorial Que Va comportar La Crema de moltes residencias nobiliàries -
S'acaben els pribilegis feudales
Pèrdua privilegis supressió del Delme supressió jusicia senyorial. -
Declaració dels drets de l'home i el ciutadà
Aquesta declaració defineix sin Conjunt de drets individuos i col · lectius. Va Ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituyente francesa com un primer pas por redactar Una Constitució. -
Marxa Sobre versalles
Les dones pageses, desesperades per la fam i l'escasseta de pa, inicien Una marxa amb piquets i bastons Sobre Versailles, reclamant al rei Que Alimenta el seu pobre. Hombres S'uneixen els i els membres de la Guardia Nacional. Les dones Entren a la sala de l'Assemblea i tracten de penetrar en les habitacions de la reina. -
Nacionalització bens de l'església
Es nacionalitzen els Béns de l'Església i es trossegen i es venen. -
Fi de la noblesa
Lluís XVI vota la supressió de tots els títols de noblesa i la fi de la noblesa hereditaria. -
Fugida del rei
La Fugida a Varennes, esdevinguda durant la nit del 20 al 21 de juny de 1791 fou des Episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'Russos Aristócrates. El seu propòsit era arribar al poble Fortificat de Montmédy al nord-est de França, sin baluard monàrquic des del qual el rei esperava Dirigir Una contrarevolució; tanmateix, en arribar a Varennes, Lluís i la seva XVI família FOREN reconeguts, arrestats i obligats un tornar una gorra de París. -
La guerra
mentre l'tant, dues potències absolutistes europees, Àustria i Prússia, sí van disposar a envair la França revolucionària, El que va fer Que el poble Francès convertís en si sense Exèrcit Nacional, disposat a defensar ia Difondre El Nou Ordre Revolucionari per Europa. Durant la guerra, la llibertat d'expressió va permetre que el poble manifestés seva hostilitat cap a la reina Maria Antonieta. -
Constitució 1791
Lluís XVI Aprova la Constitució de 1791, Que estableix Una monarquía parlamentaria a l'anglès Estil. Es dissol l'Assemblea Constituyente. -
Primers moments de la guerra
Els van austríacs envair França i van arribar a París. Declaració de "La Pàtria és Perill" Davant la invasió de França per les tropes Austri-prussianes (11-21 de Juliol-1792) Manifest de Brunswick: Amenaça de mort aquells Que defensina París o represalïn a la família reial. -
La convenció
Victòria de Francia un Valmy: canvia el curs de la guerra amb La Retirada de l'exèrcit Prusia (20-9-1792). Ocupació i Frankfurt francesa de Bélgica (Octubre). -
Reacció del poble de Paris (8 d'agost)
La Situació va sin originar clima de revolta i els sans-culottes van assaltar el palau reial, les Tulleries, van empresonasr el monarca. (10 d'agost). Caiguda de la Monarquía Que es destruída por l'Assemblea. (10 d'agost) Convocatoria de la convenció escollida mitjançant sufrasi universd. (10 d'agost) -
Caiguda de la monarquia
Abolició de la Monarquía i proclamació de la Primera República Francesa (21-9-1792). Lluís XVI y Maria Antonieta van servi jutjats i acusats de traïció, condemnats a La Guillotina i executats. (Lluís XVI el 21-1-1793) decapitació del rei. -
La convenció jacobina
Factura entre els reuducionaris moderats o Girondins amb els radicales jacobinos. Jacobinos en El Poder del Juny de 1793 i detenció directores Del dirigents girondins. Me van INICIAR la Política del Terror, UNA Dictadura. (30.000 execucions) Convenció Jacobina II Persecució entre els mateixos jacobins. -
Napoleó Bonaparte
Ambaixador de l'ONU policia d'Estat és fa AMB el poder: 9 de novembre de 1799. Anira agafant Tot el poder aletes Que és al final de Fara emperador :2-12-1 804. -
Guerres de Napoleó
Després de l'Aliança amb Espanya. Guerra contra Anglaterra.El domini del mar: la batalla de Trafalgar. Expanció cap a l'est: guerres contra Austria, Prusia i Rusia: Australitz (Aus) Jena (PRU) Frienland (Rus).
