-
DECLARACIÓ DE DRETS DE L'HOME I DEL CIUTADÀ
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1789 , aprovada per l' Assemblea Nacional Constituent francesa el 26 d'agost de 1789, és un de molts dels documents fonamentals de la Revolució francesa (1789-1799) quant a definir els drets personals i els de la comunitat, a més dels universals. Influïda per la doctrina dels drets naturals, els drets de l'home s'entenen com a universals. -
PRESA DE LA BASTILLA
La presa de la Bastilla es va produir a París el dimarts 14 de juliol de 1789. Tot i que la fortalesa medieval coneguda com la Bastilla només custodiava set presoners, la seva caiguda en mans dels revolucionaris parisencs va suposar simbòlicament la fi de l' Antic Règim i el punt inicial de la Revolució francesa.Des de 1880, el 14 de juliol ha estat el Dia Nacional de França. -
Period: to
MONARQUIA CONSTITUCIONAL
La Monarquia Constitucional va ser impulsada per la burgesia moderada, que aspirava a abolir l'Antic Règim, escollir un parlament per sufragi (votar) censatari i establir una constitució (liberalisme modera). -
CAIGUDA DELS JACOBINS
Els jacobins eren els membres del grup polític de la Revolució francesa anomenat Club dels Jacobins, la seu del qual es trobava a París , en el convent dels frares dominics del carrer Saint- Honoré.
Eren republicans, defensors de la sobirania popular , per tant propugnaven el sufragi universal ; la seva visió de la indivisibilitat de la nació els portava a defensar un estat fort i centralitzat. -
CONSTITUCIÓ LIBERALISME POLÍTIC
La Història Del Liberalisme s'estén per la major part dels últims quatre segles, a partir de la Revolució francesa i va continuar després del final de la Guerra Freda. -
ASSALT AL PALU REIAL
La jornada del 10 d'agost de 1792 va ser una insurrecció, durant la Revolució Francesa , que va posar fi a la monarquia de Lluís XVI , per la qual cosa també és coneguda com la «segona revolució». El fet principal va ser l'assaut del palau de les Tulleries pels insurgents, membres de les seccions parisenques i dels sans-culottes de París, juntament amb les tropes. El rei va buscar la protecció de l' Assemblea Legislativa , però va ser suspès de les seves funcions constitucionals. -
Period: to
REPÚBLICA SOCIAL
La burgesia radicial, empesa per les classes populars, va proclamar la república i va democratitzar el sistema polític (sufragi universal masculí) i la societat (lleis socials) en un sentit igualitari. -
CONSTITUCIÓ (DEMOCRÀCIA SOCIAL)
La democràcia socialés una societat on el poder resideix al Congrés de la Nació, on estan diputats i senadors. No tant al president o l'executiu; és una societat on el poble, els més grans de 21 anys, són ciutadans i no habitants, gaudint a aquest efecte d'uns drets que els permetin viure amb dignitat, garantit per l'Estat Nació. -
EXECUCIÓ DE LLUÍS XVI
L' execució de Lluís XVI , que va tenir lloc al gener del 1793 , va ser un dels esdeveniments més importants de la Revolució francesa . Aquesta execució va ser realitzada a la plaça de la Revolució, anteriorment coneguda com a plaça de Luis XV. La Convenció Nacional havia sentenciat a mort el rei el 17 de gener en una votació realitzada a viva veu per suggeriment de Marat, i en què la pena de mort sense condicions es va imposar per 361 vots contra 290 vots per la presó perpètua o desterrament. -
Period: to
REPÚBLICA CONSERVADORA
Davant la radicalització de la Revolució, la Burgesia moderada va implantar el liberalisme implantat. -
CONSTITUCIÓ (LIBERALISME POLÍTIC)
La Constitució liberal del 1857 va consagrar els drets de l'home, va suprimir la intolerància religiosa, va donar el triomf definitiu del sistema federal com a paradigma de l'organització nacional i va establir un règim congressual o semiparlamentari -
INICI DEL RETORN DELS EXILIATS
La Llei del Retorn és una de les lleis més importants d' Israel , ja que concedeix residència i, juntament amb altres lleis, ciutadania als jueus de qualsevol lloc del món que desitgin emigrar a aquest país. A través d'aquesta Llei totes les persones jueves o descendents de jueus fins a tercera generació tenen dret a immigrar Israel i rebre la ciutadania israeliana amb els seus beneficis, drets i obligacions . -
COP D'ESTAT DE NAPOLEÓ
El cop d'estat del 18 de brumari, en francès(de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès.
El cop d'estat va ser fomentat a la casa de Joséphine de Beauharnais del carrer Chantereine de París, al voltant de la zona compresa entre l'actual Rue de la Victoire i la rue de Châteaudun.