-
1789 BCE
Revoltes al camp contra els senyors (la Gran Por)
La Revolució Francesa (1789-1799) va significar l'enderrocament de l'Antic Règim dominat per la monarquia absoluta i l'aristocràcia feudal i la implantació del liberalisme dominat per la burgesia. -
Jurament del Joc de la Pilota
El jurament del Joc de pilota és un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota, a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals de França de 1789. Per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. -
Assalta la Bastilla
El 14 de juliol de 1789, dia en què la Bastilla és presa per assalt pels Parisencs -
S’aboleix el règim feudal (delme, drets senyorials, etc)
L’Assemblea Nacional Constituent francesa va respondre a la “Gran Por” amb el Decret d’Abolició del Sistema Feudal, votat la nit del 4 d’agost de 1789. D’aquesta manera es suprimien les prestacions personals i la resta dels privilegis feudals (delmes, drets de caça, monopolis senyorials, etc.) i es va declarar la igualtat a l’hora de pagar impostos. -
Reunió Estats generals a petició dels estaments privilegiats
Els Estats Generals de l'antic règim van ser una important institució representativa del Regne de França, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. Va ser una institució del poder a França que representava els tres estats: noblesa (primer estat), clergat (segon estat) i la resta del poble (tercer estat). -
Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa. Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. -
El rei i la seva família són empresonat
La Comuna de París va aconseguir que el 13 d'agost el rei i la família reial fossin empresonats a la Torre del Temple. -
Fugida de Varennes
La Fugida a Varennes, esdevinguda durant la nit del 20 al 21 de juny de 1791 fou un episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos. -
La Primera Constitució francesa
La Constitució francesa de 1791 fou la primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI el 16. Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. -
Period: to
ASSEMBLEA NACIONAL
1791-1792 -
Coalició de països que declararen la guerra a França
Les Guerres de la Revolució Francesa foren una sèrie de conflictes bèl·lics, esdevinguts entre 1792 i 1802, en què França s'enfrontà a diferents monarquies europees. Caracteritzades pel fervor revolucionari francès i per importants innovacions militars, aquestes guerres revolucionàries van dur al domini dels Països Baixos, Itàlia i Renània per França. -
El poble es revolta a Paris i assaltar el Palau Reial de les Tulleries
Els revolucionaris assalten el Palau de les Teuleries, residència de la família reial després de la Fugida de Varennes (seguien en arrest domiciliari). El monarca i la seva família van anar a demanar protecció a l'Assamblea Legislativa, l'antiga Assamblea Nacional. Aquesta mateixa assamblea va suspendre el rei i el va empresonar. -
Period: to
CONVENCIÓ NACIONAL
1792 - 1794 -
El rei és guillotinat
L'execució de Lluís XVI, que va tenir lloc el dilluns 21 de gener del 1793, va ser un dels esdeveniments més importants de la Revolució francesa. Aquesta execució va ser realitzada a la plaça de la Revolució (actual plaça de la Concòrdia), anteriorment coneguda com a plaça de Lluís XV. La pena de mort sense condicions es va imposar per 361 vots contra 290 vots per la presó perpètua o desterrament. -
Creació dels Tribunals revolucionaris
El Tribunal Revolucionari ha estat el primordial factor de la justícia revolucionària jacobina contra la política contrarrevolucionària. La junta de Salvació Pública ha estat una organització de règim francesa engendrada pels membres de la Convenció revolucionària Maximilien Robespierre, diputat jacobí, i Georges-Jacques Danton. -
Judici i condemna a mort del rei Lluís XVI i la reina Maria Antonieta per traïció
Va ser jutjat per la Convenció Nacional, considerat culpable de traïció i guillotinat el 21 de gener de 1793. -
Nova Constitució amb sufragi universal
El sufragi universal consisteix a dotar del dret a vot tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva ètnia, sexe, creences o classe social. -
La Vendée
La Revolta de La Vendée va ser una insurrecció contra la Revolució Francesa de camperols, burgesos i aristòcrates reialistes de Vendée (1793-94). La causa immediata fou una lleva general, la venda dels béns nacionals i els sermons dels capellans contrarevolucionaris. -
Poder en mans del Comitè de Salvació Pública (dirigit entre altres per Robespierre)
L'expressió comitè de salvació pública fa referència a un grup de persones que actuen en temps de greu crisi per obligar el govern a adoptar les disposicions legals necessàries per restablir la situació. En molts casos, en primer lloc a la Revolució Francesa, quan era un òrgan de govern. -
Execució de Robespierre
Fou un polític francès durant la Revolució, que tingué un paper destacat en els primers anys de la República. -
Cop d’Estat per part de la burgesia moderada.
El cop d'estat de Termidor va eliminar el jacobinisme i els seus principals dirigents. El 27 de juliol del 1794 es va aprovar el processament de Robespierre i els seus seguidors. Els principals dirigents van ser executats a la guillotina: Robespierre, Saint-Just i 84 dels seus partidaris són executats l'endemà (28 de juliol). -
Period: to
DIRECTORI
1794 - 1799