-
-
Els plebeus van abandonar el recinte de la ciutat per instal·lar-se temporalment al mont Aventí i crear institucions pròpies de la plebs al marge del sistema republicà.
-
Malgrat que confirmaven els privilegis dels patricis, suposaven l'avenç de fer públic per primer cop el dret. És un dels primers textos
escrits en llatí. -
Els etruscos, els llatins i la mateixa Roma pateixen una invasió de gals. Aquests van entrar a sac a la ciutat i se'n van anar a canvi d'un feixuc rescat.
-
343-295 a.C.
-
-
264-241 a.C.
-
-
-
218-201 a.C.
-
Els exèrcits romans havien arribat a la península Ibèrica per primer
cop, comandats pels dos germans Escipions -contra els cartaginesos que hi havien romàs sota les ordres d'Asdrúbal, germà d'Anníbal. El mateix 218 a.C. desembarquen a la colònia grega d'Empòrion i hi instal·len un campament militar, que serà la base de les seves operacions contra els cartaginesos. -
-
Això va obligar Anníbal a abandonar Itàlia per defensar Cartago.
-
Va ser guanyada pels romans. Els cartaginesos van demanar la pau, per la qual van pagar un preu molt elevat: van perdre totes les seves possessions de la península Ibèrica i de l'Àfrica nord-occidental, van entregar la seva flota i els elefants i van ser obligats a pagar un tribut molt feixuc. D'aquesta manera Roma va guanyar el
control de tot el Mediterrani occidental. -
200-31 aC
-
Les noves possessions romanes de la península Ibèrica van ser dividides en dues províncies: Hispània Citerior i Hispània
Ulterior. -
149-146 a.C.
-
Tot just acabada la segona guerra púnica, els romans declaren la guerra a Filip V de Macedònia. Al cap de tres guerres contra
aquest rei i el seu fill, Macedònia és vençuda definitivament i convertida en província de l'Imperi Romà. -
Cartago va ser assetjada per Escipió Emilià i quan va caure va ser completament destruïda, els seus habitants esclavitzats i els seus camps maleïts i sembrats de sal.
-
-
El 133 a.C. el rei de Pèrgam va deixar en testament el seu regne a Roma, que el transforma en l'opulenta província d'Àsia.
-
Els pobles itàlics han estat sotmesos per Roma però no s'han assimilat culturalment ya que conserven la seva llengua, els seus costums i més o menys autonomia política. Cada ciutat té un lligam diferenciat amb la capital. Hi havia diversos graus en els drets dels ciutadans. Aquest tractament discriminatori de les ciutats itàliques van provocar el seu descontentament i una revolta generalm(91 a.C.-88 a.C) al centre i sud d'Itàlia.
-
-
-
Tres homes ambiciosos veien les seves carreres polítiques bloquejades pel senat i van decidir enfrontar-s';hi amb una tàctica comuna: Pompeu, que gaudia de gran influència i prestigi, Cèsar, que començava a destacar en la vida política i Cras, un dels homes més rics de Roma. Tots tres van arribar a un pacte secret, anomenat primer triumvirat, per governar plegats a través del consolat de Cèsar, segellat pel matrimoni de Pompeu i Júlia, filla de Cèsar.
-
Els romans solament dominaven el sud de la Gàl·lia Transalpina, però en vuit anys Cèsar aconsegueix sotmetre tota la resta de la Gàl·lia (58 a.C.-51 a.C.).
-
Mentrestant el triumvirat no va superar els cops que suposen la mort de Júlia i la de Cras, el qual va morir en una campanya militar contra
els parts a la frontera oriental de l'Imperi. -
Cèsar combat els partidaris de Pompeu a Hispània i després s'enfronta amb Pompeu a la batalla de Farsàlia. Pompeu és derrotat.
-
Cèsar és apunyalat per un grup de senadors, encapçalats per Brutus i Cassi, en una sessió del senat les idus de març.
