-
La República romana va consolidar el seu poder al centre d'Itàlia durant el segle V a. C. i en els segles IV i III a. C. es va imposar com a potència dominant de la península itàlica sotmetent als altres pobles de la regió i enfrontant-se a les polis gregues de sud. A la segona meitat de segle III a. C. va projectar el seu poder fora d'Itàlia, el que la va portar a una sèrie d'enfrontaments amb les altres grans potències de la Mediterrània, en els quals va derrotar a Cartago i Macedòn -
Els que van conjurar al 509 a.C. no tenien prevista cap fórmula institucional per substituir la monarquia. A partir del 485 es va produir la intransigència de l'patriciat passant a controlar totes les magistratures civils i religioses i excloent als plebeus de qualsevol tipus de responsabilitat en el govern. -
Per mitjà de les guerres llatines, Roma aconsegueix afermar el seu poder a la zona de l'Laci sotmetent a les tribus que habitaven a les rodalies dels dominis romans. Els conflictes entre les tribus llatines aliades i Roma van durar més de 150 anys fins que finalment l'any 338 a.C. després de la decisiva batalla naval d'Actium es posa fi a la guerra i Roma aconsegueix sotmetre a les tribus aliades. -
La llei d'Igualtat romana és el reflex de la victòria de les rebel·lions de plebeus sobre els patricis. Es tracta de la primera llei escrita de roma. Recollia les normes que regulaven la convivència de el poble romà i les regles per a impartir justícia. Els enfrontaments entre patricis i plebeus es van estendre durant prop de mig segle. -
Guerres Púnicas són el nom que reben les tres guerres que van enfrontar Roma i Cartago i que es van estendre durant més d'un segle (264-146 a.C.). El conflicte es va produir a causa de el xoc entre els interessos territorials de Roma i Cartago doncs la primera, volia conquerir Sicília en mans fins llavors de Cartago.
Els enfrontaments de la Primera Guerra Púnica es van saldar amb victòria final romana. A continuació mostrem el desenvolupament de la guerra. -
Després de la Primera Guerra Púnica, en què Roma i Cartago es van enfrontar pel domini de Sicília i després Sardenya, les tensions polítiques existents entre les dues civilitzacions eren permanents. Va ser pràcticament inevitable una segona guerra que s'enfrontés a les principals potències de la Mediterrània ja que les indemnitzacions que Cartago va haver de pagar a Roma eren excessives, així que el poble cartaginès va començar la seva expansió per la península ibèrica per guanyar diners. -
La batalla de Zama es va fer el 19 d'octubre de l'any 202 a.C i va ser la batalla decisiva de la segona guerra Púnica. Un exèrcit romà va derrotar un exèrcit cartaginès. Després d'aquesta derrota, van patir no gaire lluny de la mateixa ciutat de Cartago, el senat cartaginès es va veure obligat a acceptar la pau. Amb aquest fet va acabar la segona guerra Púnica. -
L'última de les tres guerres púniques va ser de menys durada que les seves predecessores (149-146 a.C.). Va estar enfocada principalment al territori del que avui coneixem per Tunísia i l'escenari fonamental va ser el setge o lloc a Cartago per part de Roma.
Com a resultat , Cartago va ser completament destruïda i els seus territoris annexionats per Roma, per tant la seva independència arribava a la seva fi. De la mateixa manera, la seva població supervivent va ser sotmesa l’esclavitud. -
La Batalla de Cartago va ser el principal enfrontament de la tercera guerra Púnica entre la ciutat púnica de Cartago a Àfrica i la República Romana. Fou una operació d'assetgament que va començar en algun moment entre 149 a.C i 148 a.C, i va finalitzar a la primavera de 146 a.C amb robacions, violacions i completa destrucció de la ciutat de Cartago. -
L'assassinat de Juli Cèsar va ser el resultat d'una conspiració de 40 senadors romans que es van donar a ells mateixos el nom de liberatores (alliberadors). Liderats per Gai Cassi Longí (Cassius) i Marc Juni Brut (Brutus), van matar Juli Cèsar al Teatre de Pompeu el 15 de març de l'any 44 a.C.. El buit de poder posterior a l'assassinat va portar a la tercera guerra civil romana, en què els liberatores van ser derrotats. -
Cayo Juli César Octaviano, també anomenat August o Cèsar August; Roma, 63 a.C. Nàpols, 14 d. C. Primer emperador romà. Procedia d'una família rica. Per part de mare era nebot-nét de Juli Cèsar, el qual li va adoptar en el 45 a. C. i va designar el seu hereu. -
Titus Livi va ser un historiador romà nascut a Patavium (Pàdua)., al nord d'Itàlia, cap a l'any 59 a.C i va morir el 17 d. C. Es va dedicar sempre a les lletres: a la retòrica i la filosofia, però sobretot a la historiografia. -
La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC, entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià, futur August, la batalla va acabar amb la victòria absoluta d'August i la fugida d'Antoni i Cleopatra. -
La pax romana (pau romana) és el període entre el final de l'assentament d'Octavi August (27 aC) i la meitat del segle III.
Malgrat les Guerres civils, rebel·lions i guerres exteriors, el període pot considerar-se de pau en tot el territori de l'Imperi.
Les rebel·lions foren locals i poc importants; i les guerres civils no provocaren gaire morts ni destruccions. Va ser una època de pau, de progrés a tots els aspectes tant culturals com econòmics. -
L’any 27 a.C., el Senat va concedir a Octavi el títol sagrat d’August. August va concentrar tots els poders i va inaugurar un nou sistema de govern: l’Imperi.
Els territoris que es van incorporar a l’Imperi es van organitzar en províncies. Els habitants de les províncies pagaven uns impostos elevats. Amb els impostos es pagava l’exèrcit i a molts funcionaris. A més, les províncies van ser proveïdores d’aliments que arribaven a Roma, especialment a través de la Mediterrània. -
Des del segle V al segle III a.C, Roma passa de ser una ciutat-estat a conquerir, de manera gradual però imparable, tota la península Itàlica. Roma forma part de la Lliga llatina formada per les ciutats-estat del Laci. La Lliga s'enfronta en una sèrie de guerres amb els pobles veïns i els venç. -
L'Eneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili el segle I a.C per explicar la història d'Enees, un heroi que va fugir de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium. És una de les obres més famoses de la literatura llatina. -
La ciutadania romana implicava gaudir d'una sèrie de drets entre els quals destaquen el de vot a les assemblees i el d'exercir càrrecs públics. Inicialment només els habitants de la ciutat de Roma, estenent-se més tard als pobles de la península Itàlica, i posteriorment es generalitzà quan Caracal·la, l'any 212, l'atorgà a tots els habitants lliures de l'imperi Romà. -
El saqueig de Roma del 410 va ser un atac realitzat a aquesta ciutat per Alaric I, rei dels visigots. En aquells temps Roma ja no era la capital de l'Imperi occidental, sinó que havia estat desplaçada a Mediolanum el 286 i més tard a Ravenna el 402. Els darrers enemics havien estat els gals comandats per Brennus l'any 387 a.C. Aquest nou setge, encapçalat pel visigot Alaric I va començar l'any 408 i es va perllongar en dues etapes més fins a l'agost del 410. -
La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega, va ocórrer entre el 1821 i el 1832. Els grecs van rebre l'ajuda de diverses nacions europees, i els otomans van ser assistits per Tunísia i Egipte. Grècia va aconseguir-ne la independència i aquest dia (25 de març) se celebra com a festa nacional.