República Romana

  • Expulsió de Tarquini el Superb
    509 BCE

    Expulsió de Tarquini el Superb

    mitjançant un cop palatí que es va desencadenar quan el fill de Tarquini, Sisè Tarquini, va violar Lucrècia, una jove patrícia que arran d'això es va suïcidar.
  • Revolta dels plebeus (Mont Sacre)
    495 BCE

    Revolta dels plebeus (Mont Sacre)

    L'any 494 a.C. els cònsols de Roma convocaren tots els romans en edat militar a agafar les armes. Però els plebeus es varen negar a fer-ho fins que no els fossin reconeguts els seus drets
  • Transició de la Monarquia a la República
    485 BCE

    Transició de la Monarquia a la República

    Els que van conjurar el 509 aC no tenia prevista cap fórmula institucional per substituir la monarquia. A partir del 485 es produirà la intransigència del patriciat passant a controlar totes les magistratures civils i religioses i excluent els plebeus de qualsevol tipus de responsabilitat al govern.
  • Llei de les Xll taules
    450 BCE

    Llei de les Xll taules

    Fou el codi de lleis de la República de Roma, i van ser creades per posar fi a l'enfrontament entre patricis i plebeus.
  • Llei Licínies
    367 BCE

    Llei Licínies

    L'aprovació d'aquestes lleis van obrir la porta a molts càrrecs als plebeus i el Senat van perdre el dret a rectificar o rebutjar les lleis votades.
  • Conquesta de la península Itàlica
    272 BCE

    Conquesta de la península Itàlica

    Tot el centre i sud de la Península Itàlica va passar a control romà. La República es va consolidar com a potència amb la conquesta d'Itàlia.
  • Presa de Tàrent
    272 BCE

    Presa de Tàrent

    Tarent és un municipi italià, situat a la regió de Pulla
  • Plaute
    250 BCE

    Plaute

    Va escriure les seves comèdies a Roma, sovint les recitava ell mateix davant del públic.Va morir el 184 a.C.
  • Las Guerras Púnicas
    202 BCE

    Las Guerras Púnicas

    En el procés d'expandir la seva influència, els romans s'enfronten als fenicios a Cartago. Las Guerra Púnicas (264-241 i 218-202 aC) començaron amb la batalla per Sicilia. El
    Los cartaginenses utilitzaron elefants africans per atemoritzar a les tropes romanes. Cuando cruzaron los Alpes, la mayoría de los elefantes va morir.
  • Divisió d'Hispània en dues províncies
    197 BCE

    Divisió d'Hispània en dues províncies

    La Hispania Citerior era la província més cercana geogràficament de Roma.
    La Hispania Ulterior era la província més allunyada de Roma.
  • Terinci
    159 BCE

    Terinci

    Escriptor de comèdies,era un autor proper a la noblesa per això no va tenir tant d'exit com Plaute.
    Plaute tendia a exagerar les escenes més còmiques, a fer més caricaturescos els personatges, a buscar els arguments més moguts, mentre que Terenci tendia a suavitzar la comicitat buscant més el somriure que les grans riallades.
  • Revolta de Viriat
    154 BCE

    Revolta de Viriat

    Va iniciar una guerra de guerrilla contra els romans que els hi va provocar un gran desgast.
  • Destrucció de Cartago
    146 BCE

    Destrucció de Cartago

    Cau la ciutat de Cartago a les mans de l'exércit romà de Escipión Emiliano, produint-se la destrucció casi completa de la localitat.
  • Destrucció de Numància
    133 BCE

    Destrucció de Numància

    Caiguda i destrucció de Numància a mans de les tropes romanes comandades per el vencedor de Cartago, Escipión Emiliano.
  • Reforma agrària dels germans Tiberi Grac i Gai Grac
    133 BCE

    Reforma agrària dels germans Tiberi Grac i Gai Grac

    Les seves propostes de llei anaven destinades solucionar el problema de la fam entre els pobres, pagar millor als soldats i fer un sistema de votacions més just.
  • 106 BCE

    Ciceró

    58 discursos. La seva ciutat natal Arpí, va viatjar a Atenes,Àsia menor i Rodes. Va estudiar a Romà. Amb 30 anys va iniciar la seva carrera política.
  • Primer triumvirat
    60 BCE

    Primer triumvirat

    Pompeu va derrotar els esclaus, va derrotar Sertori, va conquistar Síria, va vèncer Mitridates, Pompeu es va aliar amb Cras i Juli Cèsar.
  • Assassinat de Juli Cèsar
    44 BCE

    Assassinat de Juli Cèsar

    Probablement Cèsar volia el títol de rei i conduir Roma de nou a la monarquia, això preocupava alguns senadors, que el consideraven un perill per a la República.
  • Batalla d'Àccium
    31 BCE

    Batalla d'Àccium

    Entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià, dirigida per Agripa i Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII. Va tenir lloc davant el golf d'Ambràcia, a la costa jónica de Grècia i el promontori d'Àccium. La batalla va acabar amb la victòria absoluta d'August i la fugida d'Antoni i Cleopatra.
  • Octavi es proclama emperador
    27 BCE

    Octavi es proclama emperador

    l Senat va concedir a Octavio usar el cognomen d'Augusto, i per tant es va convertir en Emperador César Augusto (Imperator Caesar Augustus).​ A causa dels diversos noms que va ostentar, és comú anomenar-ho «Octavio» en referir-se als successos esdevinguts entre 63 i 44 a.
  • Conquesta de la Mediterrània
    27 BCE

    Conquesta de la Mediterrània

    Les conquestes de Mallorca i València per part de Jaume I tenen continuïtat amb Pere el Gran, que s’annexiona Sicília, així com amb els seus successors.
  • La dictadura: la transició de la República a l'Imperi Romà
    82

    La dictadura: la transició de la República a l'Imperi Romà

    El gran pas cap a un sistema polític en què el poder s'acumula en mans d'una conseqüències que va fer, i va influir en gran mesura en la política i al propi final de la República, es va radicar en el fet que es va concentrar tot el poder. polític en mans del Senat, fet que no vaig passar amb el poder executiu. Això va donar lloc que el Senat hagués de confiar l'executiu a un home fort, a un general que, a més, fos polític.
  • Fi de la República Roma
    475

    Fi de la República Roma

    Finalment, l'any 475 va arribar al tron ​​Ròmul Augústol. El seu nom pompós tenia referència a Ròmul, el fundador de Roma, ja Augusto, el fundador de l'Imperi. I tanmateix, no hi havia res en el jove emperador que recordés aquests grans homes. Ròmul Augústol fou un personatge insignificant, que apareix mencionat a tots els llibres de la Història gràcies al dubtó honor de ser l'últim emperador de l'Imperi Romà d'Occident.