-
Els visigots van aconseguir una victòria important a la Batalla d’Adrianopolis. Aquesta victòria va animar a la resta de pobles germànics a introduir-se cada vegada més dins l’Imperi. -
L'imperi Bizantí comença en la divisió de Teodosi (395) i finalitza l'any 1453, amb la caiguda de Constantinoble.
-
Els visigots van arribar a roma i van incendiar i saquejar la ciutat. -
Quan l’Imperi romà d’Occident va caure a la segona meitat del segle V dC s’havien expandit pel sud de la Gàl·lia (actual França) i havien establert el Regne de Tolosa, amb capital a la ciutat del mateix nom. -
El regne dels Visigots arribà a la màxima expansió l’any 480 sota el regnat d’Alaric II. controlava un extens territori des del sud peninsular fins la meitat sud de l’actual França, cosa que els va enfrontar directament amb un altre poble germànic, els Francs. -
Batalla de Vouillé, de la qual en van sortir vencedors els francs i en la que el rei visigot Alaric II va resultar mort.
A resulta d’aquella derrota, els Visigots van haver de creuar els Pirineus per refugiar-se al seu vessant sud. -
A resulta d’aquella derrota de la Batallà de Vouillé, els Visigots van haver de creuar els Pirineus per refugiar-se al seu vessant sud. D’aquesta manera es posava fi al període conegut com a Regne de Tolosa i s’iniciava el conegut com a Regne de Toledo (507). -
Clodoveu va marcar l’inici de la dinastia merovíngia, que regnaria durant els segles V i VIII. A més a més, va situar la capital del regne franc a París i es va convertir al cristianisme.
-
Amb Justinià I, molt del seu imperi va aconseguir molt territori. -
Es va crear un codi de lleis que fusionava la llei romana amb aspectes provinents de la llei grega. Aquest codi de lleis ha passat a la història com el Codi de Justinià. -
Per la pujada d'impostos que Justinià I va haver de fer per poder aconseguir envair territori. Això va fer que la població es manifestés i fes la revolta de Nikà, l'any 532. -
Els visigots van conquerir la major part del territori peninsular. Van expulsar els sueus, van sotmetre els càntabres i bascons, van aturar els diversos intents de conquesta dels francs provinents del nord dels Pirineus i van reconquerir els territoris que els bizantins, és a dir, l’Imperi romà d’Orient, havia ocupat al sud peninsular -
En el cas del poble visigot, va consistir en l’adopció de la llengua llatina com a llengua oficial de la monarquia visigòtica i, posteriorment, també de la religió oficial romana quan l’any 587, el rei visigot Recared es va convertir al cristianisme. -
Es va aconseguir la unificació jurídica ajuntant les lleis romanes i el dret consuetudinari propi de les tribus germàniques en un sol text legislatiu anomenat Liber Iudicorum. -
Musulmans derroten l’últim rei visigot, Roderic, a la Batalla de Guadalete. Aquest fet marcaria l’inici del període de dominació musulmana de la Península Ibèrica. -
La trobada dels exèrcits musulmà i franc es va produir a la localitat de Poitiers, l’any 732 (Batalla de Poitiers) i el cap de les tropes franques, Carles Martell, va infligir una duríssima derrota a les tropes musulmanes, que van haver de retrocedir al sud dels Pirineus. -
El prestigi guanyat per Carles Martell va fer que la corona del regne franc passes al seu fill, Pipí el Breu, i el regne franc, des d’aleshores i en honor a Carles Martell, va passar a anomenar-se Imperi Carolingi. -
El prestigi guanyat per Carles Martell va fer que la corona del regne franc passes al seu fill, Pipí el Breu, i el regne franc, des d’aleshores i en honor a Carles Martell, va passar a anomenar-se Imperi Carolingi.
-
Carlemany va ser coronat emperador pel papa de Roma l’any 800, rememorant l’Imperi Romà d’Occident. -
Lluís el Pietós, fill de Carlemany, no va saber mantenir la grandesa de l’imperi i, a la seva mort, els seus tres fills es van embrancar en una guerra civil pel control de l’Imperi.
Finalment van signar el Tractat de Verdun (843), que significava la divisió de l’Imperi en tres.
Acabava així l’intent de Carlemany de refer l’Imperi Romà d’Occident. -
Els emperadors bizantins perseguien la independència de l’església bizantina respecte de l’obediència del papa de Roma. Aquesta situació va culminar l’any 1054, quan el cristianisme oriental es va separar definitivament de l’Església romana (Cisma d’Orient).