-
UGT (moviment obrer)
A Barcelona el 1888 es va constituir un sindicat d’inspiració marxista, UGT. Cap a meitat de segle va baixar el nombre d’afiliats a aquest sindicat a Catalunya i comença a augmentar a Madrid, zona minera d’Astúries i País Basc. Després de la 1ª G.Mundial s’extendrà per tot el territori espanyol. -
Period: to
La propaganda dels fets
El moviment obrer que realment va tenir importància durant el regnat d’Alfons XIII és l’Anarcosindicalisme. Durant els anys 80 va haver a Andalusia un terrorisme rural d’inspiració anarquista, La Mano Negra. A finals de segle, els anarquistes més radicals van optar per la lluita directa, estratègia terrorista consistent en fer atemptats, el que es coneixia com La propaganda dels fets. -
Alejandro Lerroux
En aquest context apareix una nova figura: Alejandro Lerroux.
S’instaura a Barcelona per reorganitzar el partit. Crea nuclis d’acció molt agressius (Federació Revolucionària).Crea les "Cases del poble" (llocs de reunió formades per una cooperativa de consum, centre de lleure i formació obrera). -
Setembre de 1893 (Propaganda dels fets)
El setembre de 1893 es produeix un atemptat contra el General Martínez Campos (Capità General de Catalunya) fet per l’anarquista Paulí Pallàs. -
7 de novembre de 1893 (Propaganda dels fets)
El 7 de novembre de 1893 es produeix el llançament de 2 bombes des del 5è pis del Liceu. L’autor serà Santiago Salvador (moriran 25 persones i 35 ferides). -
Juny de 1896 (Propaganda dels fets)
El juny de 1896 es produeix un atemptat contra la processó del Corpus a Barcelona (moriran 6 persones i 42 ferides). -
Assassinat d'Antonio Cánovas del Castillo
La conseqüència del Procés de Monyjuïc serà que a l’agost de 1897 serà assassinat Antonio Cánovas del Castillo per l’anarquista italià M.Angiolillo. -
Procés de Montjuïc 1897
Tot aquest clima provocarà una gran quantitat de detencions i gairebé es desarticula el moviment anarquista. Es produeix el Procés de Montjuïc (1897). A.Lerroux serà protagonista com a periodista. El procés de Montjuïc dictarà 5 penes de mort, 25 penes de presó i 63 deportacions.El procés de Montjuïc va estar plens d’irregularitats. -
Conseqüències del Tancament de Caixes
Aquest fet té com a conseqüències:
-Dimisió de membres del govern: Duran i Bas i Polavieja.
-El catalanisme es consolida com a alternativa política (Nou partit Unió Regionalista que amb la unió amb el Centre Català passarà a ser la LLiga Regionalista).
-Fi del regeneracionisme i el 1901 es rependrà el sistema de torns. -
Tancament de Caixes
Protesta al setembre de 1899 quan els comerciants de Barcelona es van negar a pagar la contribució trimestral. El govern va prendre la decissió d’embargar als morosos, però, l’alcalde de Barcelona, Bartolomeu Robert, es va negar i va dimitir. Es va convocar una vaga general de comerciants que es va estendre per Sabadell, Mataró, Manresa i Vilafranca. -
FTRE
Durant els primers anys del segle XX, el moviment anarquista es reorganitzarà. A l'octubre de 1900 es torna a obrir la FTRE a Madrid, que va ser dissolta al 1888 per la repressió i les lluites internes. -
Candidatura dels 4 presidents
L'Unió Regionalista i el Centre Nacional Català formen una candidatura unitària per participar a les eleccions de maig de 1901: Candidatura dels 4 presidents:
-Albert Russinyol (Foment del Treball Nacional)
-Doctor Bartolomeu Robert (Societat Amics del País)
-Lluís Domènech i Muntaner (Ateneu Barcelonès)
-Sebastià Torres (lliga de defensa de la indústria i el comerç)
Molt èxit electoral a les Corts de Madrid: nova formació Lliga Regionalista. -
La Lliga Regionalista
Amb lèxit electoral apareix la Lliga Regionalista. La Veu de Catalunya, òrgan de difussió. Es presenta a les eleccions municipals i guanya 11 regidors. Comparteix l'hegemonia política a Catalunya amb els republicans radicals. Importància d'aquesta:
- 1ª formació política moderna d’Espanya.
- 1ª formació que va trencar l’hegemonia dels partits dinàstics.
- Va aglutinar a la majoria de les classes benestants catalanes que consideraven corrupte el sistema centralista de la Restauració. -
Vaga general important de la FTRE
La FTRE ràpidament actuarà a partir de vagues generals. Important la de 1902 a Barcelona (augment de sou i reducció horària). -
Republicanisme, principal força a l'Ajuntament
A partir del 1902 el republicanisme es va convertir en la principal força a l’Ajuntament de Barcelona.
El seu discurs:
-Radicalisme verbal
-Anticlericalisme
-Anticatalanista -
Coronació d'Alfons XIII
Alfons XIII puja al tron al maig de 1902 quan va complir els setze anys d'edat. Va ser un monarca molt intervencionista a nivell polític i social. Comença amb governs liberals i segueix amb el partit conservador. Antonio Maura serà la figura clau del partit conservador -
Campanya militar espanyola a la zona del Marroc
El 1903 Espanya va prendre una nova campanya militar a la zona del Marroc amb l'objectiu de tornar a tenir protagonisme colonial, pels beneficis econòmics de la zona (mineria) i el desig de restaurar el prestigi de l’exèrcit. -
Unió Republicana (Nicolás Salmerón)
El Republicanisme havia tingut el esplendor durant el Sexenni Revolucionari. Posteriorment (1892) apareixerà a la vida política un nou partit: Unió Republicana (Nicolás Salmerón). Tindrà èxit a les eleccions (havia sufragi universal) especialment a les ciutats.
L`èxit durarà poc per:
- Divisions internes
- Reacció del caciquisme i dels grans partits
- Forta repressió. -
Period: to
Predomini conservador-1r Mandat d'Antonio Maura
Primer mandat del conservador Antonio Maura (1903-1904).
Intent de reforma del sistema polític: “revolució des de dalt”.
Intent de crear una nova base social “masses neutres”
per desbancar els cacics i evitar revolucions populars. -
Period: to
Fins la Gran Guerra
Marcada per la inestabilitat governamental (del 1901 al 1916 van haver 18 governs).
A partir de 1904 el període el podem subdividir en 2 grans períodes i 4 figures protagonistes dels partits:
- Predomini conservador: dirigit per Antonio Maura i Eduardo Dato.
- Predomini liberal: dirigit per José Canalejas i el Comte de Romanones. -
Mort de Práxedes Mateo Sagasta
El 5 de gener de 1903 moria Práxedes Mateo Sagasta, líder del partit liberal i figura clau de la política espanyola del segle XIX. -
L’incident del Cu-Cut!
Cu-cut era un setmanari satíric d’ideologia catalanista de principis de segle. El 25/11/1905 un grup de militars va assaltar la redacció del setmanari i va trencar la impremta i també la redacció de la revista La Veu de Catalunya. Proferien crits de:¡Viva Espanya! i ¡Viva l’exèrcit espanyol!
Causes:
Els oficials es queixaven que els catalanistes feien broma d'una altra derrota colonial, ara al nord d'Àfrica. Deien que defensaven l'honor de la pàtria. -
Period: to
Conseqüències de l'Incident del Cu-Cut!
A Catalunya: Protestes catalanistes, radicalitzades al saber que el Capità General i el Governador Civil simpatitzaven amb els soldats.
A Madrid: El govern (Segismundo Moret) suspén les garanties constitucionals i proposa una nova llei: Llei de Jurisdiccions Especials (dictava que els atacs a la pàtria i als símbols passaran a ser jutjats per jurisdicció especial, militar (severa i immediata). Els diputats catalans abandonen les Corts per considerar-la un atac. -
Tractat d'Algesires
El 1906 es signa el Tractat d’Algesires i a Espanya li correspon el territori del Rif amb obligació de pacificar-lo i controlar-lo.
La presència espanyola va ser contestada per atacs dels rifenys organitzats en cabiles. -
Centre Nacionalista Republicà
Deriva de grups que es van escindir de la LLiga Regionalista,
crearan el Centre Nacionalista Republicà (1906). Aquest partit s’integrarà en la coalició Solidaritat Catalana. D’aquest partit sortirà el sindicat CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria). -
Festa de l'Homenatge
A Barcelona, Francesc Cambó (líder de la LLiga Regionalista) va organitzar una festa homenatge als diputats.
(coneguda com a Festa de l'Homenatge) que culminarà en una gran manifestació el 20/5/1906. A la manifestació participaran totes les forces catalanistes menys els lerrouxistes i els partits dinàstics i serà un èxit (més de 200.000 persones). -
Solidaritat Obrera
A Catalunya, l’any 1907 alguns nuclis obrers fundaran la Solidaritat Obrera, agrupació anarcosindicalista nascuda com a resposta del proletaris a la creació de Solidaritat Catalana per part dels regionalistes. -
Èxit electoral de la Solidaritat Catalana
La victòria electoral a les eleccions provincials serà important i això farà que també es presenti a les eleccions generals d’abril de 1907. Va aconseguir que votés més del 58% del cens català i va obtenir 41 dels 44 escons a l’abril de 1907. -
1r. element de discòrdia (Crisi Solidaritat Catalana)
El 1r. element de discòrdia: va ser el Projecte de LLei de l'Administració Local propiciat per Maura. Els membres de la LLiga volen negociar com a primer pas per a la descentralització mentre que els partits d’esquerra el rebutjaven per poc democràtic. -
Period: to
Predomini conservador-2n Mandat d'Antonio Maura
Marcat per 3 objectius:
-Revitalitzar l'economia: Llei de foment de la indústria. De caràcter proteccionista.
-Normalitzar la vida política: Reforma de la llei electoral per així frenar la corrupció caciquil. S’intenta el vot de més gent.
-Modernitzar l'administració: Projecte de llei per reformar l’Administració local, crea mancomunitats.
En el terreny social: Llei de descans dominical i creació de l’Institut Nacional de Previsió (1908) dedicat a les assegurances obreres. -
Period: to
Crisi de la Solidaritat Catalana
Malgrat l'èxit electoral, Solidaritat Catalana entra en crisis (integrada per diferents tendències). -
Solidaritat Catalana
Després de la manifestació, es forma una coalició de partits catalanistes per a les eleccions provincials de 1907. Aquesta coalició es dirà Solidaritat Catalana.
El programa polític (Programa del Tívoli):
-Derogació de la Llei de Jurisdiccions Especials
-Òrgans d'autogovern per a Catalunya -
Partit Republicà Radical
Al 1908 Alejandro Lerroux (conegut com l’emperador del Paral·lel) crearà un nou partit, el Partit Republicà Radical (tenia una secció juvenil anomenada Els joves bàrbars).
El lerrouxisme tindrà un paper protagonista durant els fets de la Setmana Tràgica.
Al País Valencià hi haurà un moviment similar al lerrouxisme liderat per Vicente Blasco Ibáñez. Serà conegut com a Blasquisme. Dominarà la política valenciana durant els anys inicials del segle. -
2n. element de discòrdia (Crisi Solidaritat Catalana)
El 2n. element de discòrdia va ser el 1908 quan la LLiga es va oposar a un projecte de l’Ajuntament de Barcelona que comportava la introducció a les escoles municipals de la cooficialitat del català i la neutralitat religiosa. -
Barranco del Lobo
L’any 1909 al Barranco del Lobo l’exèrcit espanyol va patir una derrrota important.
Amb això el govern va decidir augmentar el nombre de soldats a la zona. Es fa ús de reservistes. Desencadenant de la Setmana Tràgica. -
3r. element de discòrdia (Crisi Solidaritat Catalana)
El 3r. element de discòrdia van ser els fets de la Setmana Tràgica de l’any 1909. La LLiga va veure bé l’actuació del govern de Maura, mentre que els republicans van criticar l’actuació. -
Period: to
Setmana Tràgica
La Setmana Tràgica és la revolta protagonitzada per les classes
populars el juliol de 1909 a Barcelona principalment i com a conseqüència del reclutament de tropes per lluitar al nord d’Àfrica. -
Mobilització contra la guerra: inici del sistema de quintes a Barcelona
La mobilització contra la guerra (conflicte vist com una defensa dels interessos dels rics) i el sistema de quintes es va iniciar a Barcelona el 18/7/1909 davant l’embarcament de tropes al port de Barcelona cap al Marroc. Fets que van ajudar a la mobilització: vaixells de la Companyia Transatlàntica (la que va repatriar els ferits i morts de Cuba)i un grup de dones “comité de dones” de la burgesia va repartir estampes i símbols religiosos (la gent ho va considerar una burla). -
Comité revolucionari de vaga: 1r. Incendi d’edifici religiós
El 24 /7/1909 es va constituir un comité revolucionari de vaga (republicans lerrouxistes, anarquistes i socialistes) i es va cridar a la vaga general. Estava prevista per al 26 de juliol però el mateix dia 24 a la nit es va produir el 1r. Incendi d’edifici religiós (escola de nens pobres dels Maristes de Poblenou). Al carrer es van aixecar barricades, es van produir enfrontaments, van cremar més de 67 centres religiosos. Es va estendre per Sitges, Vilanova, Terrassa, Mataró, Sabadell. -
De la vaga general a la revolta popular (Setmana Tràgica)
A l’inici del conflicte el governador de Barcelona Angel Osorio es va negar a treure les tropes al carrer el govern el va obligar i va dimitir.
Es va declarar l’Estat de Guerra i el conflicte es va radicalitzar. Finalment es va reprimir la revolta amb un balanç de:
2 guardies civils, 3 soldats i 82 civils morts.
39 guardies civils, 27 soldats i 126 civils ferits.
Es van celebrar 216 consell de guerra afectant a 1700 persones.
Es van dictar 17 penes de mort (es van produir 5 només). -
Mort de Francesc Ferrer i Guàrdia
Entre els condemnats a mort estava Francesc Ferrer i Guàrdia. Pedagog anarquista i fundador de l’Escola Moderna. No havia participat en els fets però va ser condemnat com a exemple.
Dos fets el van assenyalar:
- El seu bibliotecari (Mateo Morral) d’ideologia anarquista va intentar assassinar a Alfons XIII el dia del seu casament.
- A la seva escola tenia una petita impremta on publicava propaganda anarquista. -
Conseqüències de la Setmana Tràgica
1- Onada de protestes contra la repressió i l'afusellament de Ferrer i Guàrdia (a Espanya i a tota Europa). S’inicia la campanya MAURA NO! que provocà la caiguda dels govern conservador.
2- Davallada electoral i de recolzament de la Lliga Regionalista ja que el seu líder Prat de La Riba va donar suport al govern de Maura i a la repressió.
3- Desengany de la classe obrera respecte a la política, fet que va afavorir l’arrelament del sindicalisme apolític (anarquisme). -
CNT
Solidaritat Obrera farà l’any 1910 un Congrés obrer i com a conseqüència es constituí el sindicat CNT. Sindicat majoritari a Catalunya i a Aragó, València i Andalusia. Es definirà com sindicat revolucionari i tindrà una ideologia basada en:
- Independència del proletariat de la burgesia i de l’Estat
- Apoliticisme del moviment obrer (abstencionisme electoral)
- Necessitat d’unitat sindicat (accions conjuntes amb UGT)
- Voluntat d’enderrocar el capitalisme per mitjà de l’expropiació. -
Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNP)
Tras la crisi de Solidaritat Catalana les forces republicanes d’esquerres funden el 1910 la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR). Sota la direcció de Pere Coromines tindrà molta influència política. Èxit electoral. -
Period: to
Predomini liberal
Tras la dimissió d’Antonio Maura el Rei va cridar al líder liberal
Primer va formar govern Segismundo Moret que dimitirà el febrer de 1910. Li succeirà José Canalejas que es convertirà en l’autèntic líder liberal. Tendència més reformista i demòcrata dintre del partit. Proper al republicanisme. Programa de reformes molt agosarat:
Nou impost sobre les rendes urbanes, llei de reclutament militar (Llei de lleves) obligatori, aprovació de la Llei de Mancomunitats de la llei del Candado. -
Prohibició de la CNT
L’acció de la CNT es portarà a terme mitjançant les vagues i boicots fins arribar a una vaga general revolucionària (que acabi amb el capitalisme). De manera que la CNT serà prohibida (1911). -
La Canadenca
(Barcelona Traction, Light and Power)
Constituida al Canadà al 1911 i que va ser la principal empresa elèctrica de Catalunya. -
Mort de José Canalejas
Llei del candado va provocar onada de protestes organitzades per l’Església i entitats afins. Canalejas va reprimir amb molta duresa el moviment vaguístic. Considerava la vaga una coacció intolerable contra l’Estat i la societat.
El 12 de novembre de 1912 va ser assassinat a la Puerta del Sol per un jove anarquista, Manuel Pardiñas.
La mort de Canalejas va fer entrar en crisi el govern i el partit
Els nous líders seran el Comte de Romanones i Santiago Alba -
Period: to
Govern d'Eduardo Dato
Tres elements marquen el govern de Dato:
- Política de reformes socials: Llei d’Accidents de Treball.
- Decret sobre Mancomunitats: Decret que desenvolupa la Llei de Mancomunitats de José Canalejas. Possibilitava una certa autonomia a Catalunya.
- Esclat de la 1ª Guerra Mundial: El govern d’Eduardo Dato es va declarar neutral (no li quedava més remei). No tenia ideal internacional per posicionar-se i no tenia exèrcit eficient. -
Legalització de la CNT
Posteriorment a la seva prohibició, la CNT serà legalitzada (1914). -
Pacte de Sant Gervasi
Tras l'èxit electoral de la UFNR els va fer pensar en desbancar als catalanistes conservadors i així van pactar amb els republicans de Lerroux (Pacte de Sant Gervasi).
Aquest pacte sortirà malament i provocarà una gran desfeta a les eleccions de 1914. -
Esclat de la 1ª Guerra Mundial
En un principi va ser positiu, va afavorir l’activitat econòmica ja que es desenvolupen les exportacions de productes necessaris pels contendents, es reduiria el deute extern i l’acumulació de capitals desenvoluparà el sector bancari. Però posteriorment tindrà efectes negatius, els beneficis no s’invertiran en la modernització de les indústries, els assalariats no es van beneficiar de la millora econòmica i es va produir una escassetat en el mercat interior i una pujada de preus. -
Causes de les Juntes Militars (conflictivitat militar)
Des del 1916 s’observa un descontentament a l’exèrcit. Per:
- Malestar entre els oficials d’infanteria i cavalleria (havien de fer exàmens per ascendir. En altres cossos era per antiguitat).
- Els militars perceben com a discriminatoris els ràpids ascensos per mèrits dels militars destinats a Àfrica.
- Disminució de la capacitat adquisitiva per l’augment dels preus per la 1ª G.M.
- Descontentament per la situació política i l’agitació social. -
Desaparició de la UFNR
El Pacte de Sant Gervasi surt malament i es produeixi una gran desfeta a les eleccions de març de 1914. Suposarà la desaparició de la UFNR el 1916. -
Period: to
Juntes Militars de Defensa (Conflictivitat militar)
Front aquesta situació de descontentament de l'exècit, va començar a Barcelona una protesta per iniciativa del coronel Benito Márquez. Va organitzar una Junta Militar de Defensa, que ràpidament serà imitada per altres guarnicions. Eren associacions de militars de baixa graduació que arribaran a aplegar 9000 membres. Eren coneguts com el sindicat de l’espasa. Demanaven un augment salarial i reivindicaven l’antiguitat com a únic mèrit d’ascens. -
Period: to
Pistolerisme
El conflicte entre patronal i sindicats es coneix com a pistolerisme que va començar al 1916 i termina el 1923.
Entre els assassinats destaquen: Salvador Seguí (Noi del Sucre), Francesc Layret (advocat laboralista) i Eduardo Dato (President govern). -
Manifest de la Junta Militar de Defensa
El juny de 1917 la Junta Militar de Defensa farà un manifest on es culpa al govern dels mals de l’exèrcit i del pais. Demanava una reacció nacional forta
El Comte de Romanones era el cap del govern. Al principi es va mostrar es va condescendent però posteriorment va ordenar la dissolució i l’arrest del fundador (Benito Márquez). -
Conseqüències de les Juntes Militars de Defensa
Les Juntes es van mobilitzar i van pressionar a Alfons XIII. Aquest nomena a Dato president del govern i Dato suspèn les garanties constitucionals (tanca les Corts) i accepta el reglament i existència de les Juntes (acordarà la reforma del seu reglament amb la introducció del escalafó: ascens i augment de salari per raó d’antiguitat). -
Causes de la vaga general de 1917 (conflictivitat social)
La situació dels treballadors amb condicions laborals no acceptables i salaris insuficients.
El moviment sindical havia crescut molt (la CNT havia passat de 15.000 a 745000 afiliats de 1915 a 1919).
L’any 1916 UGT i CNT van arribar a l’acord de fer mobilitzacions conjuntes per protestar contra l’encariment de la vida.
El context ajudava (Juntes Militars i Assemblea de Parlamentaris). -
Period: to
Crisi de 1917
Factors interns:
-El Sistema polític que no assumia una nova realitat social (deixava de banda els grups obreristes i catalanistes) deguda al creixement urbà i augment del proletariat.
-Manca d’estabilitat política en la direcció dels partits liberal i conservador.
-Tensió en l’exèrcit, degut a la disminució de la capacitat adquisitiva i per problemes en el sistema d’ascens.
Com a factor extern, l'impacte de la 1ª Guerra Mundial. -
Period: to
Inestabilitat política
Va ser el primer element de la descomposició del sistema.
Van haver 13 canvis totals de govern i 30 de parcials.
Tras la crisi de 1917 es va recórrer a la forma de Govern de Concentració amb la participació de líders dinàstics i dels catalanistes de la Lliga i presidit pel liberal García Prieto. -
Period: to
La descomposició del règim: Radicalització i enfrontament social.
Tras els esdeveniments de 1917: Juntes militars de Defensa, Assemblea de Parlamentaris i Vaga general. Això provoca un procés de descomposició del sistema que es va plasmar en 3 elements:
1-Inestabilitat política (fins cop d'Estat de Primo de Rivera)
2- Creixent activitat sindical (Pistolerisme)
3- Desastre bèl·lic al nord del Marroc (Annual) -
Inici de l'Assemblea de Parlamentaris (conflictivitat política)
Animats per la protesta dels militars alguns polítics van llançar la idea de la necessitat de modernitzar la política espanyola (les Corts estaven tancades)
Francesc Cambó (un dels líders de la LLiga Regionalista) va liderar una reunió a Barcelona el 5/7/1917 de diputats i senadors catalans. Demanaven:
- Reforma política que tingui en compte una certa autonomia per a Catalunya (Maura, líder conservador no estava d’acord).
- L’obertura de les Corts. -
Assemblea de Parlamentaris: 2ª reunió
Francesc Cambó fa una crida a tots els diputats espanyols per a reunir-se en Barcelona el dia 19/7/1917 si el govern no rectificava. El govern declara il·legal la convocatòria. Es produeix l’Assemblea amb una participació de 68 parlamentaris de partits opositors: de la LLiga Regionalista (Francesc Cambó), Republicans Radicals (Lerroux) i Socialistes (Pablo Iglesias). Es va acordar: obrir un procés constituent, crear un govern d’emergència i convocar una 3ª sessió a Madrid a l’octubre. -
Esclat de la vaga general de 1917 (conflictivitat social)
El 13 d’agost de 1917 esclatà una vaga revolucionària que arribarà al seu punt àlgid el 15 d’agost. -
Finalització i conseqüències de la vaga general de 1917
Forta repressió i declaració de l’Estat de Guerra. L’exèrcit es va aliar amb el govern i els Membres de l’Assemblea de parlamentaris van retirar el recolçament. El 19 d’agost de 1917 serà sufocada. La incidència més important és al País Basc, Catalunya i Astúries. A Barcelona Benito Márquez i a Astúries Francisco Franco. La greu situació social provoca un canvi polític, creació d'un govern de concentració presidit per García Prieto (on participaran membres com Francesc Cambó). -
3ª reunió de l'Assemblea de Parlamentaris
L’Assemblea serà dissolta per la guàrdia civil.
La reunió d’octubre es portarà a terme però sense èxit degut a:
- No van participar les Juntes Militars de Defensa (ja havien aconseguit un pacte amb el govern)
- A l’estiu de 1917 (agost) es va celebrar una vaga general cosa que va provocar por en les forces burgeses davant el terror d’un esclat revolucionari. -
Congrés de Sants: Salvador Seguí i Rubinat (El noi del sucre)
El 1918 se celebrarà el Congrés de Sants, on s’escollirà com a secretari general a Salvador Seguí i Rubinat (El noi del sucre). Salvador Seguí farà 2 coses com a secretari general:
1.- Reestructurarà la CNT com a sindicat únic.
2.- Defensarà la negociació entre obrers i patrons. -
Inestabilitat política: Crisi ministerial
Al març de 1918 hi haurà una forta crisi ministerial i es farà un 2n. Govern de concentració ara presidit pel conservador Antonio Maura. -
Period: to
Trienni Bolxevic
És una àmplia mobilització de jornalers que té lloc a Andalusia i Extremadura. Destaca la convocatòria de vaga general tras el Congrés Obrer de 1918. També destaquen l'ocupació de latifundis i els enfrontaments amb la guàrdia civil. -
Period: to
Disminució de la producció i el comerç mundial en acabar la 1ª G.M (creixent activitat sindical)
Espanya va percebre aquesta situació especialment de 1918 a 1920. Va haver:
-Descens de la producció
-Augment de l'autor
-Reducció beneficis empresarials
El conflicte social va adquirir una envergadura considerable a: Andalusia, Extremadura i Catalunya. Especialment a Barcelona que va ser altre focus de la revolta social. La forma de reivindicació van ser les vagues i destaca la vaga de LA CANADENCA. -
Period: to
Govern liberal: El Comte de Romanones
Principal problema:La campanya per l'autonomia de Catalunya, dirigida per la Lliga, volia la formació d'un govern català i d'un parlament elegit per sufragi universal. Aquesta campanya va trobar forta oposició a les Corts i el monarca finalment no li donarà suport. Com a conseqüència de l'agitació social i la forta crisi econòmica tras la 1ºGM, el rei nomenarà a Antonio Maura. Durant el període el govern utilitza mesures d'excepció: suspensió de garanties constitucionals i clausura del parlament -
Sindicat lliure
Sindicat lliure (Catalunya), sindicat d’orientació carlina es fundà a finals de 1919 i s'enfronta sovints a la CNT (motiu pel qual va tenir el suport de la policia i patrons).
Tenia suport de les autoritats i de la polícia.
Va llogar pistolers per assassinar als principals líders obrers -
Period: to
Enfrontament entre patronal i sindicats
Els empresaris creen El Sindicat Lliure.
Els sindicats anarquistes, al voltant de la CNT van iniciar una campanya d'atemptats contra els empresaris, autoritats, etc...
Destaca el grup dels "Solidarios" que actuaran a Barcelona i on havia Buenaventura Purruti i Juan García Oliver. -
Period: to
Moviment anarcosindicalista
El moviment anarcosindicalista tindrà un paper destacat en la conflictivitat social, especialment a Catalunya, del 1919 al 1923. Altres moviments sindicals (fora d’ UGT i anarquistes):
. Sindicalisme catòlic a zones agrícoles
. Sindicalisme nacionalista al País Basc i Catalunya (CADCI)
(Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria). -
Period: to
Vaga de la Canadenca
Va ser promuguda per la CNT i va durar més de 5 setmanes.
Va provocar l'aturada d'una bona part de la indústria catalana (70%). Va acabar amb un acord mitjançant el qual la patronal readmitia als acomiadats, augmentava els salaris i passava la jornada a 8 hores. L'empresa incomplirà el pacte i es reprendrà la vaga. Això suposarà:
-Tancament d'empreses
-Forta repressió dels sindicats
La fi del conflicte de La Canadenca no va ser la fi del conflicte social. -
Conquesta de Xauen
Es donen algunes victòries com la Conquesta de Xauen. Això encoratjarà a l’exèrcit que proposa controlar el Rif i eliminar la resistència. Es farà una marxa per Alhucemas. Aquest territori estava sota control de les cabiles al comandament d’Abd el-Krim. -
Period: to
Desastre bèl·lic al nord del Marroc
Molts grups eren contraris a la intervenció al nord d’Àfrica per:
-Cost per a la hisenda
-Perill de noves desfetes
Alfons XIII i la majoria dels militars sí volien, pensen en la conquesta i en la política de gran potència
Les avançades territorials eren mínimes (sistema d’armes utilitzat no era l’adequat). -
Llei de fugues
Front aquest clima, la patronal va exigir mesures de força i el governador de Barcelona, General Martínez Anido va protagonitzar una forta repressió contra els sindicalistes i una forta protecció dels pistolers de la patronal. -
Desastre d'Annual
El general Silvestre serà atacat per Abd el-Krim i es produeix una retirada desordenada. Les tropes espanyoles massacrades a Annual (7/1921). Conseqüències:
-Mort de 10.000 soldat (general Silvestre)
-Reducció terreny controlat a 5000 km2. Melilla està en perill. Gràcies a les tropes de reforç ( comandades pel General Sanjurjo ) es va restablir el domini sobre la zona. Provoca:
Deteriorament en la situació política, protagonisme militar i demanda de responsabilitats per part de l’opinió pública. -
Period: to
Govern de concentració nacional presidit per Antonio Maura
Davant la situació política s'intenta solucionar formant en agost de 1921 un govern de concentració nacional presidit per Maura. Durarà fins al març del 1922 i es crearà un altre presidit pel liberal García Prieto. -
Comissió per aclarir els fets
La demanda de responsabilitats per part de l’opinió pública es va materialitzar en la creació d’una comissió per aclarir els fets.
La va presidir el general Picasso, Va estar sotmesa a una gran pressió i va implicar fins i tot al monarca. -
Cop d'Estat del general Primo de Rivera
Per últim el protagonisme militar el prendrà el general Primo de Rivera (capità general de Catalunya) que el 13 de setembre de 1923 donarà un cop d’Estat a Barcelona. El Rei, influit per la seva cort militar acceptà el cop d’Estat com a mitjà legítim de canvi polític.
