-
Period: to
Inestabilitat Governamental
Durant aquest període es produeix una gran inestabilitat governamental i es produeixen constants canvis de govern, hi arriben a haver 18 governs diferents -
Coronació d'Alfoms XIII
Alfons XIII va ser coronat quan va complir la majoria d'edat (16 anys) al 17 de maig de 1902. -
1r Mandat de Maura
Durant el predomini conservador el govern de Maura es divideix en dos mandats, en el primer es centra en fer una reforma del sistema polític i en desbancar el cacis i evitar revoltes socials, acaba el 16 de desembre de 1904. -
Incident del Cu-Cut
Un grup de militars va assaltar la redacció del setmanari i va trencar la impremta i també la redacció de la revista La Veu de Catalunya. Això va passar degut a que els oficials es queixaven que els catalanistes fessin broma d’una altra derrota colonial, ara al nord d’Àfrica.
Les reaccions a Catalunya van ser protestes catalanistes, radicalitzades al saber que el Capità General i el Governador Civil simpatitzaven amb els soldats. -
2n Mandat de Maura
El 2n Mandat d'Antonio Maura es caracteritza per intentar revitalitzar l'economia, normalitzar la vida política i modernitzar l'administració. -
Creació de l'Institut Nacional de Previsió
Es va crear per a les assegurances obreres i va ser l'origen de l'actual Seguretat social -
Setmana Tràgica
Degut a la derrota al Barrac¡nc del Lobo al 1909 per par de l'exèrcit espanyol en l'intent de controlar la zona del Rif, el govern va decidir aumentar la presència de tropes utilitzant reservistes. Això va provocar un gran descontent en la població, la qual va començar les protestes davant l'embarcament de les tropes al port de Barceona. Les protestesvan continuar amb la crema de edificis religiosos. -
Vaga General de 1909
Durant la Setmana tràgica es va convocar una vaga general per part de un comité format per republicans lerrouxistes, anarquistes i socialistes. La vaga va començar el dia 24 amb la crema del primer dels 67 edificis religiosos cremats, encara que estava prevista el dia 26. -
Govern liberal de Segismundo Moret.
Després de la dimissió d'Antonio Maura el rei va cridar al líder liberal perquè formés govern. Segismundo Moret serà el nou president. -
Ejecució de Francesc Ferrer i Guàrdia
Va ser condemnat com exemple encara de que no va participar en els fets. Era pedagog anarquista i va fundar l'escola moderna. La seva execució va ser important degut a que va desenvocar una gran ona de protestes arreu d'Espanya i Europa i es va iniciar la campanya "MAURA NO". -
Govern liberal de José Canalejas
Portarà una tendència més reformista i demòcrata, propera al repuclicanisme. Algunes de les seves accions són l'aprovació de la llei de mancomunitats o l'aprovació de la llei del candado. -
Assasinat de José Canalejas
José Canales va ser assassinat a la Porta del Sol per un jove anarquista anomenat Manuel Pardiñas. El comte de Romanones i Santiago Alba van ser els nous líders, el partit va entrar en crisi. -
Govern conservador de Eduardo Dato
La política del govern de Dato es caracteritza per tres punts, aquests són:
- Política de reformes socials.
- Decret de mancomunitats.
- Esclat de la 1ra Guerra Mundial -
Esclat de la 1ra Guerra Mundial
Davat d'aquest conflicte el govern de Dato es va declarar neutral per la falta d'ideal internacional i per el seu exèrcit ineficaç. Però si que va aprofitar la Guerra per vendre molts productes agraris i industrials als països veïns. -
Period: to
Pistolerisme
Els empresaris crean el Sindicat Lliure per poder fer front als anarquistes, aquest va llogar pistolers per assassinar als principals líders obrers.
Els sindicats anarquistes, al voltant de la CNT van iniciar una campanya d’atemptats contra empresaris, autoritats, etc…
la patronal va exigir mesures de força i el governador de Barcelona va protagonitzar una forta repressió contra els sindicalistes i una forta protecció dels pistolers de la patronal on destaca la llei de fugues (1921) . -
Crisi de la Restauració
Entre l’estiu i la tardor de 1917 el sistema de la Restauració va patir una crisi molt greu. Aquesta crisi es caracteritza per factors interns i externs.
Entre els interns es troba un sistema polític que no assumia la realitat actual, una manca d'estabilitat política per part dels partits dinàstics i tensió a l'exèrcit.
Als externs estava l'impacte de la primera Guerra mundial, que encara que al principi va ser positiva, després va portar altres factors negatius. -
Juntes Militars de Defensa
Eren associacions de militars de baixa graduació que arribaran a aplegar 9000 membres coneguts com els sindicats de la espasa. Aquestes demanaven l'augment salarial i reivindicaven l'antiguitat com a únic mètode d'ascens. -
Reunió de diputats i senadors catalans
Aquesta reunió, convocada per Francesc Cambó, va demanar una reforma política amb certa autonomia per a Catalunya i l'obertura de les Corts. També convoca una altre reunió el dia 19 per a tots els diputats espanyols. -
Segona asamblea de parlamentaris
Es va produir aquesta reunió amb la participació de 96 parlaments de partits opositors. En aquesta reunió es va acordar:
- Obrir un procés constituent (fer una nova Constitució)
- Crear un govern d’emergència (format per membres de diferents forces polítiques) .
- Convocar una 3ª sessió a Madrid durant el mes d’octubre. -
La vaga general de 1917
Les principals causes són la situació dels treballadors amb condicions laborals no acceptables i salaris insuficients i que el moviment sindical havia crescut molt. El 13 d’agost de 1917 esclatà una vaga revolucionària que arribarà al seu punt àlgid el 15 d’agost. Es va produir una gran repressió i es va declarar l'Estat en guerra fina que el 19 d'agost serà sufocada. -
Vaga de la Canadenca
Va ser promovida per la CNT degut al acomiadament d'alguns dels treballadors, va durar fins a cinc setmanes i va provocar l'aturada de fins un 70% de la indústria catalana. La vaga va acabar amb un acord mitjançant el qual la patronal readmitia als acomiadats, augmentava els salaris i passava la jornada a 8 hores. L'empresa va incomplir el pacte i va retornar la vaga. -
Desastre d'Annual
Quan l'exèrcit espanyol va atacar en el desembarcament d'Alhucenas, i les tropes espanyoles van ser masacrades a Annual per Abd el-Krim i les seves tropes. Van morir 10000 soldats i es van perdre fins a 5000 hm quadrats de territoris. Això va provocar el deteriorament en la situació política, el protagonisme militar i la demanda de responsabilitats per part de l’opinió pública. La situació política es va intentar solucionar formant en agost de 1921 un govern presidit per Maura. -
Cop d'estat de Primo de Rivera
Per últim el protagonisme militar el prendrà el general Primo de Rivera (capità general de Catalunya) que el 13 de setembre de 1923 donarà un cop d’Estat a Barcelona. El Rei, influit per la seva cort militar acceptà el cop d’Estat com a mitjà legítim de canvi polític.
