-
Període napoleònic:
Napoleó va fer el cop d’estat en el any 1799. Gràcies al suport de la burgesia y aconsegueix el poder y ell mateix es proclama consol. -
Període napoleònic:
Napoleó es proclamat emperador en Notre-Dame de Paris y pasa a tenir el poder absolut de França. -
Període napoleònic:
Napoleó va guanyar la batalla de Austerlitz sobre els dos emperadors de Austria i Russia. Varen conquerir nous territoris y els varen incorporar a França i també varen crear estats satèl·lits governats per als Francesos. -
Període napoleònic:
Va ser provocada per què napoleó va segrestar a carles IV y el seu fill Ferran VII y Napoleón volia que abdicación a Bayona y el imperi francès va entrar a espanya amb l'excusa de que anaven cap a Portugal y a partir d'això varen conquerir espanya y va proclamar al seu germà Joseph Bonaparte rey de espanya. -
Període napoleònic:
És quan el poble de madrid s'aixeca contra les tropes de Napoleó que estan invadint espanya. I amb això comença la guerra de la independencia. -
Revolucions liberals i democràtiques:
Es la primera constitució de la historia de espanya y va ser una de les més liberals d’aquells temps. Inclou principis com la llibertat, la igualtat i la sobirania nacional. -
Període napoleònic:
Va ser el major enfrontament armat de totes les guerres Napoleòniques i la batalla més important perduda per Napoleó Bonaparte. -
Restauració absolutista:
Es text que demana a ferran VII el retorn a l’Antic Regim i la abolició de la Constitució de Cadis 1812. -
Període napoleònic:
La impossibilitat de conquerir Rússia i de sotmetre Espanya va marcar el declivi de l’Imperi Napoleonic. Els exèrcits imperials varen ser derrotats definitivament en waterloo per la Gran Bretanya i Prússia. -
Restauració absolutista:
L’objectiu era posar fi a l’expansió de les idees liberals i restaurar l’absolutisme monàrquic a tot europa. Les decisions es van completar amb la Santa Aliança i les revolucions liberals van anar acompanyades de reivindicacions nacionalistes. -
Independències i unificacions:
En 1819, Bolívar proclama en Angostura La Gran Colombia y derrota al realista Pablo Morillo en Boyacá. -
Revolucions liberals i democràtiques:
El pronunciament de Riego va ser un alçament militar encapçalat pel tinent coronel Rafael del Riego, que va tenir lloc a España el 1820, durant el regnat de Ferran VII, que va ser el detonant de la Revolució de 1820. -
Revolucions liberals i democràtiques:
Nàpols anomenat Dues Sicilies, era el regne més extens d’Italia, també influida per la revolució espanyola, que havia estat preparada pals carbonaris, una societat secreta, Nacionalista i liberal. L'èxit de la revolució va obligar el rei Ferran I a acceptar una Constitució inspirada en la espanyola de 1812 -
Independències i unificacions:
La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega, va ocórrer entre el 1821 i el 1832. Els grecs van rebre l'ajuda de diverses nacions europees, i els otomans van ser assistits per Tunísia i Egipte. Grècia va aconseguir-ne la independència i aquest dia (25 de març) se celebra com a festa nacional. -
Restauració absolutista:
En 1820 hi ha haver una primera onada de revolucions liberals. Una serie aixecaments liberals dirigits per activistes, sobretot militars, intenten acabar amb l'absolutisme en diversos països i prendre el poder. Triomfen en América Latina, però acabaran fracasant a Portugal, Napols o Espanya. La santa Aliança acaba amb el Trienni Liberal en 1823. -
Revolucions liberals i democràtiques:
Fou una temptativa de cop d’estat militar que es va desenvolupar a Sant Patersburg el 14 de desembre del 1825 per tal d'obtenir del futur emperador Nicolau I una Constitució. La insurrecció fou durament reprimida pel nou emperador. -
Independències i unificacions:
Va ser un líder revolucionari que va lluitar per la independència de Veneçuela, Colòmbia, el Perú i Equador.
Va morir de tuberculosis el 17 de Desembre de 1830, als 47 anys. -
Restauració absolutista:
El segon i definitiu intent es va dur a la Primera guerra carlista en 1833 fins a 1840, en la qual es varen posar en joc dos models d’Estat: l’absolutista, defensat per carlins, i el liberal, amb el suport del isabelins. -
Revolucions liberals i democràtiques:
La segona República Francesa va ser el regim politic republica instaurat a frança, durant el periode compres entre el 25 de febrer de 1848 i el 2 de desembre de 1852. Malgrat la seva relativa brevetat, es van produir reformes determinants en el panorama polític i social francès. -
Revolucions liberals i democràtiques:
Fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic. -
Independències i unificacions:
Es va desenvolupar entre 1859 i 1871. El regne del Piemont, governat per Cavour, va iniciar el procés, que va suposar una guerra contra Àustria i l'annexió dels Estats italians. -
Revolucions liberals i democràtiques:
Va ser un moviment insurreccional que del 18 de març al 28 de maig de 1871 va governar breument la ciutat de París, instaurant el primer govern de la classe obrera del món l'esperit del qual era el socialisme autogestionari. -
Independències i unificacions:
Dividia en 36 Estats, van rivalitzar Àustria i Prússia. ENtre 1861 i 1874, Prussia, amb Otto von Bismarck com a canceller, va resoldre el problema amb guerres contra Dinamarca, Àustria i França. -
Revolucions liberals i democràtiques:
La primera república espanyola va ser el regim polític que hi va haver espanya des de la seva proclamació per les corts generals, quan van donar inici a la restauració borbònica. -
Restauració absolutista:
El tsar Alexandre II de Rússia va ser assassinat en un atemptat terrorista de Sant Petersburg quan es dirigia al Palau d’Hivern.