Imatge títol s. xix

El segle XIX

  • Period: to

    La Revolució Industrial

    La Revolució Industrial va ser un procés de profundes transformacions econòmiques, socials, culturals i tecnològiques que es va desenvolupar entre el 1750 i el 1850, i va tenir el seu origen a Anglaterra, i després per la resta d'Europa
  • Period: to

    Industria Tèxtil

    La indústria tèxtil és el sector de l'economia dedicat a la producció de roba, tela, fil, fibra i productes relacionats. Encara que des del punt de vista tècnic és un sector diferent, en les estadístiques econòmiques se sol incloure la indústria del calçat com a part de la indústria tèxtil.
    Els tèxtils són productes de consum massiu que es venen en grans quantitats. La indústria tèxtil genera gran quantitat de llocs de treball directes i indirectes, té un pes important en l'economia mundial.
  • Period: to

    La Revolució Francesa i Napoleó

    La primera etapa revolucionària, la de la Monarquia constitucional, succeí quan els membres del Tercer Estat realitzaren una revolta jurídica i es constituïren en Assemblea Nacional. La segona etapa va ser la de la Convenció Republicana. La darrera etapa, la del Directori va consolidar el poder de la burgesia que, per mantenir-se davant la pressió dels extrems monàrquics i els jacobins, promogué un cop d'estat encapçalat per Napoleó Bonaparte, amb el qual finalitza el període revolucionari.
  • Period: to

    La Primera Coalició

    La Primera Coalició (1792–1797) fou el primer gran intent d'aliança entre les potències europees per contenir la França revolucionària, quan de fet ja s'havien iniciat les Guerres de la Revolució Francesa. Després del propòsit manifestat per la Convenció Nacional d'exportar la revolució, del guillotinament de Lluís XVI el 21 de gener del 1793 i de l'obertura francesa del riu Escalda, es va formar la primera coalició militar contra França.
  • Period: to

    La Segona Coalició

    Es coneix com a Segona Coalició (1798 - 1801) al segon esforç combinat de múltiples països europeus per contenir a la Revolució francesa. Àustria i Rússia van mobilitzar exèrcits de refresc per a les campanyes d'Alemanya i Itàlia el 1799.
  • Anglaterra al 1800

    Anglaterra al 1800
    El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800. Durant aquestes dates, la ciutat de Londres hi havien un milió de persones vivint.
    A més, el 1800, a Anglaterra havien 800.000 treballadors als tellers manuals al Regne Unit.
  • Period: to

    Industria Siderúrgia

    Va jugar un paper menys rellevant que el tèxtil als inicis de la industrialització. La indústria del ferro va estar molt vinculada amb la mineria del carbó. Va ser aquest mineral (hulla, coc) el que va substituir la fusta com a combustible. Les indústries siderúrgiques es van assentar allà on hi havia mines de carbó. Al desenvolupament del sector va contribuir la incorporació de noves tècniques com el del podelatge del ferro (Henry Cort, 1783) que van permetre eliminar les impureses del ferro.
  • La Batalla de Marengo

    La Batalla de Marengo
    La batalla de Marengo fou lliurada al Piemont, a la plana entre les viles actuals de Spinetta Marengo (en piamontès La Spinëta) i Castelceriolo (en piamontès Castesirió), properes a la ciutat d'Alessandria (municipi del Piemont) (piamontès Lissandria), el 14 de juny del 1800, en el marc de la Guerra de la Segona Coalició. Va concloure amb una victòria francesa i amb la retirada de les tropes austríaques de la major part del territori italià.
  • La Batalla de Hohenlinden

    La Batalla de Hohenlinden
    La Batalla de Hohenlinden va tenir lloc el 3 de desembre de 1800 durant les guerres napoleoniques. El primer exèrcit republicà francès comandat per Jean Victor Marie Moreau va guanyar una batalla decisiva sobre la monarquia Hasburg austríaca i els bavaresos dirigits per l'Arxiduc Joan d'Àustria. Després de ser forçats a demanar l'armistici, va acabar definitivament la Segona Coalició. Hohenlinden es troba a 33 km a l'est de Munich. El 1801, els austríacs signaren el Tractat de Lunéville.
  • El Tractat de Lunéville

    El Tractat de Lunéville
    El Tractat de Lunéville es va signar el 9 de febrer de 1801 a Lunéville entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic per José Bonaparte i Luis, Comte de Cobentzel, respectivament.
  • La Primera Batalla de Copenhague

    La Primera Batalla de Copenhague
    La batalla naval de Copenhague (en danés: Slaget på Reden) enfrentó el 2 de abril de 1801 a la flota británica bajo el mando del almirante sir Hyde Parker contra la flota danesa y noruega anclada en Copenhague. En esta batalla se hizo famoso el ataque protagonizado por el almirante Horatio Nelson, que desobedeciendo las órdenes de Parker de retirarse destruyó la mayor parte de los buques daneses y noruegos antes de que estos acordaran una tregua.
  • El Tractat d'Ameins

    El Tractat d'Ameins
    El Tractat d'Amiens o Pau d'Amiens fou un tractat que va posar fi a les Guerres Napoleòniques de la Segona Coalició entre la Gran Bretanya i França que es va firmar a la ciutat d'Amiens el 27 de març de 1802. El tractat va durar només un any perquè havia deixat sense solució alguns aspectes importants per mantenir la pau.
  • Period: to

    La Tercera Coalició

    La Tercera Coalició fou un tractat signat l'abril de 1805 pel Regne Unit i Rússia per expulsar dels Països Baixos i de Suïssa els francesos de la Primera República. L'Arxiducat d'Àustria es va unir a Tercera Coalició després de l'annexió francesa de la república de Gènova i la proclamació de Napoleó com a rei d'Itàlia.
  • La locomotora

    La locomotora
    La locomotora és el material rodant amb motor que s'utilitza per donar tracció als trens. Va ser un gran canvi a tot el mon ja que permetia el comerç i desplacar més ràpid. Des dels seus inicis, a principis del segle xix, fins a mitjans del segle xx, les locomotores van funcionar amb vapor. La primera locomotora a vapor va ser construïda el 1804 per Richard Trevithick per a les mines de Penydarren, a Gal·les. Fins al 1825, la utilització de locomotores fou a línies fèrries en les mines de carbó.
  • La Coronació de Napoleó

    La Coronació de Napoleó
    L'escena es desenvolupa el 1804, a la catedral Notre-Dame de París, malgrat que les consagracions dels reis de França tenien lloc habitualment a la catedral de Reims. Napoleó posa la corona sobre el cap de Josefina, mentre que el papa Pius VII, assegut a la dreta, aixeca la mà en senyal de benedicció. Napoleó pren les seves distàncies amb el protocol monàrquic i vol trencar amb l'heretatge Borbó. No obstant això, els diferents objectes recorden la regalia reial: amb la corona i el ceptre.
  • La Batalla d'Austerlitz

    La Batalla d'Austerlitz
    La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès. Va tenir lloc a la ciutat moraviana de Slavkov, més coneguda amb el seu nom alemany Austerlitz, que a l'època de la batalla era la cultura dominant.
  • La Batalla del Cap Finisterre

    La Batalla del Cap Finisterre
    La batalla del Cap de Finisterre va tenir lloc el 22-23 de juliol de 1805, en el marc de les guerres de la Tercera Coalició durant les Guerres Napoleòniques. L'enfrontament naval va succeir prop del cap Finisterre, en la costa nord d'Espanya. Van participar en el combat, per una banda, una flota de l'Armada Reial Anglesa comandada pel vicealmirall Robert Calder, i per una altra, una flota franco-espanyola al comandament de l'almirall Pierre Charles Silvestre de Villeneuve.
  • La Batalla de Trafalgar

    La Batalla de Trafalgar
    La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval al 21 d'octubre de 1805, amb Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó i dissoldre la influència militar francesa a Europa. Va tenir lloc prop del cap Trafalgar, enfrontant-se a Primer Imperi francès i Regne d'Espanya (amb Pierre-Charles Villeneuve, sota el comandament Federico Gravina) contra la Royal Navy al comandament del vicealmirall Horatio Nelson.
  • La Batalla d'Ulm

    La Batalla d'Ulm
    La Batalla d'Ulm fou una batalla que va enfrontar l'exèrcit francès amb l'austríac en el decurs de les Guerres Napoleòniques, durant la Tercera Coalició, que va propiciar la destrucció de l'exèrcit austríac i l'entrada dels francesos a Viena.
  • El Tractat de Pressburg

    El Tractat de Pressburg
    El tractat de Pressburg fou un tractat de pau entre França i l'Arxiducat d'Àustria signat el 26 de desembre de 1805 a Pressburg, actualment anomenada Bratislava, com a final de la guerra de la Tercera Coalició.
  • Period: to

    La Quarta Coalició

    La Quarta Coalició va ser una aliança organitzada contra l'Imperi Francès de Napoleó entre els anys 1806 i 1807. Els participants en aquesta coalició van ser Anglaterra, Prússia, Rússia, Saxònia i Suècia.
  • La Batalla de Jena

    La Batalla de Jena
    La Batalla de Jena va tenir lloc el 14 d'octubre de 1806, i va enfrontar l'exèrcit francès sota el comandament de Napoleó contra les tropes prussianes comandades per Frederic Guillem III de Prússia. Aquesta batalla, al costat de la Batalla d'Auerstädt, va significar la derrota de Prússia i la seva sortida de les Guerres Napoleòniques fins a 1813.
  • La Batalla d'Auerstedt

    La Batalla d'Auerstedt
    La batalla d'Auerstedt va oposar a l'exèrcit prussià contra part de l'exèrcit francès conduït per Louis Nicolas Davout el 14 d'octubre de 1806, paral·lelament a la Batalla de Jena, que va tenir lloc en la mateixa data.
    El 14 d'octubre de 1806, l'exèrcit prussià, una referència a Europa durant mig segle, va ser derrotat en dues batalles simultànies. El Mariscal Davout, comandant de l'ala dreta de l'exèrcit francès, es va enfrontar als prussians en Auerstaedt, mentre Napoleó ho feia a Jena.
  • La Visita de Napoleó a la tomba del rei Frederic el Gran

    La Visita de Napoleó a la tomba del rei Frederic el Gran
    L'emperador francès va entrar a Berlín el dia 27, i va visitar la tomba de Frederic II de Prússia, ordenant als seus mariscals llevar-se el barret i dir: Si ell estigués viu, nosaltres no estaríem aquí avui.
  • Period: to

    El Bloqueig Continental

    El Bloqueig Continental fou la base principal de la política exterior de l'emperador Napoleó I de França en la lluita contra el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.
  • El Tractat de Tilsit

    El Tractat de Tilsit
    Els Tractats de Tilsit foren dos acords signats per l'Emperador Napoleó I de França a la localitat de Tilsit el juliol de 1807. El primer dels acords fou signat el 7 de juliol de 1807 poc després de la Batalla de Friedland entre el Tsar Alexandre I de Rússia i Napoleó, acabant amb la guerra de la quarta coalició entre Rússia i França i iniciant una aliança entre els dos països.
  • Period: to

    El Gran Ducat de Varsòvia

    El Ducat de Varsòvia (en polonès: Księstwo Warszawskie, en francès: Duché de Varsovie, en alemany: Herzogtum Warschau ) va ser una unitat política creada per Napoleó I el 1807, per restablir l'Estat polonès. Va sorgir després del Tractat de Tilsit, signat per França i Rússia, per posar fi a la guerra de la Quarta Coalició. Napoleó va ser derrotat per Rússia, que va intentar apoderar-se del ducat el 1813, però el Congrés de Viena va repartir el territori entre les potències vencedores.
  • La Batalla d'Eylau

    La Batalla d'Eylau
    La batalla d'Eylau va tenir lloc entre el 7 de febrer i el 8 de febrer de 1807, i va ser un sagnant xoc entre les forces de l'Emperador Napoleó I de França i la major part de l'exèrcit rus sota el general Bennigsen. Eylau va ser la primera prova seriosa per a la Gran Armée, la qual havia demolit literalment en les dues campanyes anteriors els exèrcits de les grans potències europees a la batalla d'Austerlitz (Àustria, desembre de 1805) ia la batalla de Jena-Auerstädt (Prussia , octubre de 1806).
  • Period: to

    La Segona Batalla de Copenhaguen

    La segona batalla de Copenhaguen (16 d'agost al 5 de setembre de 1807) va ser un enfrontament naval fet per la flota britànica contra la capital danesa, Copenhaguen.
    El govern anglès havia decidit capturar la flota danesa per evitar que acabés caient en mans de Napoleó, i va atacar Copenhaguen. En aquelles dates, l'exèrcit danès, amb el príncep Frederic, defensava les fronteres del sud contra possibles atacs francesos, per la qual cosa la defensa de Copenhaguen estava extremadament limitada.
  • La Batalla de Friedland

    La Batalla de Friedland
    La Batalla de Friedland del 14 de juny de 1807 enfrontà la Grande Armée de Napoleó Bonaparte amb l'exèrcit rus dirigit per Levin Bennigsen a 43 quilòmetres al sud-est de Königsberg.
  • El Tractat de Fontainebleau

    El Tractat de Fontainebleau
    El Tractat de Fontainebleau fou un acord secret signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal.
  • Period: to

    La Guerra del Francès

    La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. Fou provocada per la pretensió de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol després de les abdicacions de Baiona.
  • Period: to

    La Guerra Finlandesa

    La Guerra finlandesa es va lliurar entre Suècia i Rússia del febrer de 1808 al setembre de 1809. La raó del conflicte foren principalment les Guerres Napoleòniques, on Suècia era aliat del Regne Unit, mentre que Rússia es va veure obligada a una aliança amb França. El sorgiment de Rússia com a superpotència europea i el relatiu declivi de Suècia fou també un factor important darrere de la guerra. Igualment hi havia la necessitat de Rússia d'assegurar la seva capital, Sant Petersburg.
  • La Batalla de Bailèn

    La Batalla de Bailèn
    La Batalla de Bailèn és una batalla que es va produir en el si de la Guerra del Francès, durant les Guerres Napoleòniques que va suposar la primera derrota del exèrcit napoleònic. Va tenir lloc al costat de la ciutat de Bailèn, a l'actual província de Jaén. Va enfrontar l'exèrcit francès que tenia 21.000 soldats comandats per Antoine Dupont de l'Etang, el general Dupont, amb un exèrcit espanyol una mica nombrós comandats pel general Francisco Javier Castaños. L'exèrcit francès va ser derrotat.
  • Period: to

    El Congrés d'Erfurt

    El Congrés d'Érfurt va consistir en la trobada entre l'Emperador Napoleó I de França i el Tsar Alexandre I de Rússia el 1808, en un intent de reafirmar l'aliança iniciada després de l'anterior Tractat de Tilsit que va seguir a la fi de la guerra de la Quarta Coalició . A Tilsit, Napoleó havia convertit l'impressionable Alexandre en un fervent admirador seu, però els sentiments antifrancesos de la cort russa durant l'any anterior havien soscavat la recentment iniciada aliança.
  • Period: to

    La Cinquena Coalició

    La Cinquena coalició va ser una aliança entre Àustria i el Regne Unit, creada el 1809 per lluitar contra l'Imperi francès de l'emperador Napoleó I.
    El Regne Unit es trobava ja lluitant contra França aliat amb els rebels espanyols en la Guerra d'Independència. Al mateix temps, Àustria havia reclutat un nou exèrcit per tractar de donar un tomb a les desfavorables condicions imposades després de la derrota de la guerra anterior (Quarta Coalició) que va culminar amb el Tractat de Pressburg.
  • La Batalla de Raszyn

    La Batalla de Raszyn
    La primera batalla de Raszyn, succeïda el 19 d'abril de 1809, va enfrontar els exèrcits de l'Imperi austríac i el Gran Ducat de Varsòvia en el context de les guerres de la Cinquena Coalició, a les guerres napoleòniques, i va concloure amb la derrota de l'exèrcit d'Àustria.
  • La Batalla d'Aspern-Essling

    La Batalla d'Aspern-Essling
    La batalla d'Aspern-Essling fou una batalla entre forces franceses i austríaques el 21 i 22 de maig de 1809, dins la guerra de la Cinquena Coalició, un dels conflictes de les guerres napoleòniques. Napoleó intentà creuà el Danubi a l'altura de Viena, però els francesos i els seus aliats van caure derrotats davant de l'exèrcit de l'arxiduc Carles Lluís d'Àustria.
  • La Batalla de Wagram

    La Batalla de Wagram
    La batalla de Wagram, fou el combat més important de la Guerra de la Cinquena Coalició. Fou lliurada els dies 5 i 6 de juliol de 1809, a la plana de Marchfeld, a la riba nord del Danubi, prop de Wagram.
    Contingut
  • El Tractat de Schönbrunn

    El Tractat de Schönbrunn
    Ratificant el Tractat de Tilsit de 1807 que dividia Europa en àrees d'influència occidental i oriental, imposant condicions. Àustria havia de reconèixer conquestes, com Josep Bonaparte com a rei d'Espanya. Àustria es va veure a sedir moltes parts del seu territori. També va haver de pagar una elevada indemnització econòmica. Àustria va perdre 67.000 km², amb 3,5 milions d'habitants germànics, alhora que el seu exèrcit quedava limitat a un màxim de 150.000 homes.
  • El Combat de Campichuelo

    El Combat de Campichuelo
    L'acció de Campichuelo va ser una escaramussa que va tenir lloc el 19 de desembre del 1810 quan l'expedició militar Expedició de Belgrano al Paraguai, enviada per la Junta de Buenos Aires al Paraguai va creuar el Paranà des de Candelaria cap al lloc d'observació paraguai ubicat a Campichuelo de la Candelaria, lloc on el riu es fa molt estret i que està situat a 16 quilòmetres al sud-est de l'actual ciutat d'Encarnación, al Paraguai.
  • Period: to

    Protestes proletarias a Anglaterra

    El luddisme fou una forma de protesta apareguda a Anglaterra a partir de 1811 i que s'allargà fins al 1830. El luddisme pren el nom de Ned Ludd, un pseudònim emprat repetidament pels qui destruïen les màquines i les instal·lacions obreres.
    Tradicionalment, s'ha considerat el luddisme com la primera forma de lluita obrera contra el capitalisme que, de retruc, s'oposa a la industrialització. Aquesta fou la visió que donaren Sidney i Beatrice Webb a la seva obra sobre el sindicalisme britànic.
  • El Combat de San Nicolás

    El Combat de San Nicolás
    El Combat de San Nicolás va tenir lloc davant d'aquesta localitat el 2 de març del 1811. Va ser un enfrontament naval lliurat al riu Paranà entre la flota de Montevideo i la primera petita flota creada per la Junta de Govern de les Províncies Unides del Riu de la Plata. Va ser una acció naval que va culminar amb la destrucció de la petita flota de la Junta i amb la possibilitat d'alleugerar l'aïllament logístic i tàctic de l'exèrcit que realitzava la Expedició al Paraguai.
  • La Batalla de las Pierdas

    La Batalla de las Pierdas
    La batalla de las Piedras va ser el primer triomf important de José Gervasio Artigas, al comandament de l'exèrcit patriota de la Junta Grande de les Províncies Unides del Riu de la Plata al territori de la Banda Oriental. En aquesta va vèncer a les forces reialistes del governador de Montevideo i nou Virrei del Riu de la Plata, Francisco Javier d'Elío, a mitja tarda del 18 de maig del 1811.
    Tots dos bàndols es van enfrontar en nom del rei Ferran VII d'Espanya.
  • Period: to

    El Setge de Montevideo

    El primer Setge de Montevideo es va desenvolupar entre el maig i l'octubre de 1811. Les tropes de les Províncies Unides del Riu de la Plata van assetjar la ciutat de Montevideo, últim bastió reialista al Riu de la Plata.
  • El Combat de Sansana

    El Combat de Sansana
    El combat de Sansana o la batalla de Sansana va ser un enfrontament que va ésser el 17 de desembre del 1811 entre les forces de l'Exèrcit del Nord de les Províncies Unides del Riu de la Plata al final de la Primera expedició auxiliadora de l'Alt Perú i les forces reialistes espanyoles de Exèrcit Reial del Perú.
    El combat es va produir al poble de Sansana a la província Sud de Chicas del Departament de Potosí a l'Actual Bolívia, llavors Intendència de Potosí
  • Period: to

    La Sisena Coalició

    La Sisena Coalició (1812 - 1814) va ser una coalició formada pel Regne Unit, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, i cert nombre d'estats germànics per combatre el Primer Imperi Francès de Napoleó i els seus aliats. Com a resultat d'aquesta guerra Napoleó fou derrocat i confinat a l'illa d'Elba.
  • La Batalla de Borodinó

    La Batalla de Borodinó
    La Batalla de Borodinó del 7 de setembre de 1812 va ser el més gran i sagnant combat d'un sol dia durant la invasió francesa de Rússia i de totes les guerres napoleòniques. Hi lluitaren més de 250.000 soldats i hi hagué 70.000 víctimes. La Gran Armée francesa sota l'emperador Napoleó I va atacar l'Exèrcit Imperial Rus deKutúzov prop del llogaret de Borodinó, a l'oest de Mojaisk, capturant posicions en el camp de batalla, però no va poder destruir a l'exèrcit rus tot i les fortes pèrdues.
  • La Batalla de Tucumán

    La Batalla de Tucumán
    La batalla de Tucumán va ser un enfrontament armat lliurat el 24 i 25 de setembre del 1812 als voltants de la ciutat de San Miguel de Tucumán. L'Exèrcit del Nord, al comandament del general Manuel Belgrano a qui va secundar el coronel Eustoquio Díaz Vélez en el seu caràcter de major general, va derrotar a les tropes reialistes del brigadier Juan Pío Tristán, que el doblaven en nombre. El triomf de Tucumán va permetre a les Províncies Unides del Riu de la Plata estar sota el seu control.
  • Period: to

    El Setge de Montevideo

    El Segon Setge de Montevideo va tenir lloc durant la Guerra de la Independència Argentina i fou el setge militar de la ciutat de Montevideo per part de les forces de l'Exèrcit Argentí i d'altres forces auxiliars orientals. Va durar des del 20 d'octubre del 1812 fins al 23 de juny del 1814. Va acabar amb la caiguda de Montevideo en mans dels independentistes de Buenos Aires.
  • El Combat de San Lorenzo

    El Combat de San Lorenzo
    El Combat de San Lorenzo va ser un enfrontament armat que va donar-se el 1813, a la localitat de Sant Lorenzo de la província de Santa Fe, Argentina, en el qual les forces independentistes riuplatenses van sorprendre i van vèncer a les espanyoles, els qui via fluvial aprovisionaven del Setge de Montevideo. Va ser l'únic combat en territori argentí que van lliurar tant el Regiment de Granaders a cavall com el seu creador, el llavors coronel José de San Martín.
  • La Batalla de Lützen

    La Batalla de Lützen
    La batalla de Lützen (2 de maig, de 1813), es va lliurar a Großgörschen, un llogarret al sud-oest de Lützen, a Saxònia, que ara forma part d'aquesta vila. Després del desastre de la Grande Armée a Rússia, les potències continentals que havien estat constantment humiliades per Napoleó en diverses guerres al llarg de tota una dècada, van veure finalment una oportunitat de derrotar, i es van unir a la coalició que fins llavors consistia en l'aliança entre russos, britànics, espanyols i portuguesos.
  • La Batalla de Bautzen

    La Batalla de Bautzen
    La batalla de Bautzen fou una batalla entre forces franceses i un exèrcit combinat rus i prussià els dies 20 i 21 de maig de 1813, dins la guerra de la Sisena Coalició. L'exèrcit aliat retirant-se després d'haver estat vençut per Napoleó I a la batalla de Lützen, va rebre l'ordre d'aturar-se a Bautzen. Les forces aliades russes i prussianes sumaven 96.000 homes, mentre que l'exèrcit francès que els perseguia comptava amb 115.000 i el mariscal Ney, a un dia de marxa, disposava d'altres 85.000.
  • La Batalla de Vitòria

    La Batalla de Vitòria
    La Batalla de Vitòria es va lliurar el 21 de juny de 1813 entre les tropes franceses que escortaven a Josep Bonaparte en la seva fugida i un conglomerat de tropes britàniques, espanyoles i portugueses al comandament d'Arthur Wellesley, duc de Wellington. La victòria aliada va sancionar la retirada definitiva de les tropes franceses d'Espanya (amb l'excepció de Catalunya) i va forçar Napoleó a tornar la corona del país a Ferran VII, finalitzant així la Guerra del Francès.
  • La Batalla de Vilcapugio

    La Batalla de Vilcapugio
    La Batalla de Vilcapugio va ser una contesa lliurada durant la Guerra de la Independència Argentina, durant la Segona expedició auxiliadora a l'Alt Perú, en la qual les tropes del Riu de la Plata sota el comandament del general Manuel Belgrano van ser derrotades per les tropes reialistes comandades pel general Joaquín de la Pezuela, l'1 d'octubre de 1813.
  • La Batalla de Leipzig

    La Batalla de Leipzig
    La batalla de Leipzig es va lliurar entre el 16 i el 19 d'octubre de 1813 en territori alemany i va suposar una de les derrotes més decisives patides per Napoleó Bonaparte, qui va enfrontar-se amb la coalició de les grans potències europees del moment. És considerada com la batalla més gran a Europa abans de la Primera Guerra Mundial, amb la participació de vora 500.000 tropes.
  • La Batalla d'Ayohúma

    La Batalla d'Ayohúma
    La Batalla d'Ayohúma va ser una batalla lliurada el 14 de novembre del 1813 en el marc de les guerres d'independència de l'Argentina i Bolívia, durant la Campanya de l'Alt Perú, en la qual l'Exèrcit del Nord sota comandament del general Manuel Belgrano va ser derrotat per les tropes reialistes espanyoles comandades pel general Joaquín de la Pezuela, donant fi a la Segona expedició auxiliadora a l'Alt Perú.
  • El Tractat de Chaumont

    El Tractat de Chaumont
    Els Acords de Chaumont van ser una sèrie d'acords signats per separat entre l'Imperi austríac, el Regne de Prussia, l'Imperi rus i el Regne Unit. El tractat tenia la intenció de dibuixar els poders de la Sisena Coalició cap a una aliança més propera en el cas que França refusés els acords de pau oferts recentment. Cadascun va acordar posar 150.000 soldats en el camp en contra de França, per a garantir, durant vint anys, la pau europea contra qualsevol agressió francesa.
  • La Batalla de Arcis-sud-Aube

    La Batalla de Arcis-sud-Aube
    La batalla d'Arcis-sud-Aube va ser un enfrontament armat que va tenir lloc el 21 de març de 1814, entre l'exèrcit austríac de Carles d'Àustria-Teschen i de Napoleó Bonaparte.
    Aquesta batalla, de les últimes en el conjunt de les guerres napoleòniques, es va saldar amb la derrota de Napoleó, que ja havia estat derrotat prèviament a Leipzig i es trobava en franc retrocés, suposant un pas més en la retirada, ja en territori francès, que conclouria amb l'enderrocament de Napoleó i l'exili a Elba.
  • El Tractat de Fontainebleau

    El Tractat de Fontainebleau
    El Tractat de Fontainebleau es va signar entre Napoleó Bonaparte i els aliats Àustria, Hongria, Imperi Rus i Regne de Prússia al Palau de Fontainebleau, en un dels punts finals de la Sisena Coalició. Estipulava l'abdicació de Napoleó i el seu exili cap a l'illa d'Elba. Com que el Regne Unit no havia mai reconegut el Primer Imperi Francès, només va signar les parts del tractat que referien a la sort de Napoleó i de sa família. El text fou ratificat per Napoleó dos dies després.
  • La Batalla de Port del Buceo

    La Batalla de Port del Buceo
    La batalla naval del Buceo, es va desenvolupar entre el 14 i el 17 de maig de 1814 i va enfrontar a la flota espanyola del Comandant de l'Apostadero de Montevideo, el capità de navili Miguel de la Sierra i l'esquadrilla del govern revolucionari de Buenos Aires de William Brown. Aquesta batalla es va lliurar al Port del Buceo situat a Montevideo, Uruguai, i va resultar en una victòria pel govern revolucionari de Buenos Aires i va avançar la fi del domini espanyol sobre Província Oriental.
  • Period: to

    Restauració absolutista: el Congrés de Viena

    El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les potències d'Europa presidit per l'estadista Klemens Wenzel von Metternich.
    El seu propòsit era redibuixar el mapa polític del continent després de la derrota de Napoleó, i intentar controlar i eliminar les revolucions liberals que es produissin amb l'establiment de monarquies absolutes a Europa.
    El congrés de Viena mai no es va reunir, una gran part de les discussions ocorrien en sessions informals entre les grans potències.
  • El Combat de Tejar

    El Combat de Tejar
    El Combat del Tejar va ser un enfrontament lliurat el 19 de febrer del 1815, durant el transcurs de la Guerra de la Independència Argentina, entre forces d'avantguarda de l'Exèrcit del Nord (Províncies Unides del Riu de la Plata) i l'avantguarda de l'Exèrcit Reialista de l'Alt Perú, al començament de la Tercera expedició auxiliadora a l'Alt Perú. L'acció va concloure amb una victòria reialista.
  • Period: to

    La Setena Coalició

    La Setena Coalició va ser precipitadament preparada durant les Guerres Napoleòniques el 1815, després del retorn de Napoleó. Sis dies abans que Napoleó arribés, les potències del Congrés de Viena li van declarar fora de la llei, i més tard, el Regne Unit, Rússia, Àustria i Prússia es van comprometre entre ells a aportar 150.000 homes cadascun per acabar amb ell. Els membres de la Setena Coalició van ser: Regne Unit, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, els Països Baixos i alguns estats alemanys.
  • Period: to

    El Govern de Cent Dies

    Els Cent Dies de Napoleó va ser un breu episodi del govern de França protagonitzat per l'emperador Napoleó I quan tornà de l'exili que li va ser imposat a l'illa d'Elba pel Tractat de Fontainebleau (1814) tot i mantenir el títol d'Emperador. El període va entre el 20 de març de 1815 quan va entrar a París i la restauració de Lluís XVIII el 8 de juliol de 1815, és a dir en realitat 111 dies.
  • La Batalla de Ligny

    La Batalla de Ligny
    La Batalla de Ligny va ser un combat lliurat el 16 de juny de 1815, entre les tropes franceses i les prussianes abans de la Batalla de Waterloo, que es va saldar amb la victòria de les forces franceses de Napoleó Bonaparte sobre l'exèrcit prussià de Gebhard von Blücher.
  • La Batalla de Quatre Bras

    La Batalla de Quatre Bras
    La batalla de Quatre Bras (16 de juny de 1815) va enfrontar els contingents anglo-aliats amb l'ala esquerra de l'exèrcit francès a prop de la cruïlla de Quatre Bras, a Bèlgica, pocs dies abans de la batalla de Waterloo.
  • Derrota de Napoleó a Waterloo

    Derrota de Napoleó a Waterloo
    La Batalla de Waterloo fou una decisiva batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington i Blücher que va tenir lloc a Waterloo al ducat de Brabant, actualment Brabant Való a Bèlgica. Un exèrcit francès, sota el comandament de Napoleó, va ser derrotat pels exèrcits de la Setena Coalició. El camp de batalla es troba a Bèlgica, a uns 2 km del poble de Waterloo. Actualment està presidit per un gran monument,el turó del lleó.
  • La Batalla de Wavre

    La Batalla de Wavre
    La batalla de Wavre va ser un enfrontament dins la batalla de Waterloo. Els bàndols van ser els cossos de l'exèrcit francès del mariscal Grouchy i la rereguarda prussiana del general Johann von Thielmann. Els prussians, superats en nombre, es van posar en retirada, però la batalla va impedir als dos cossos d'infanteria de l'exèrcit francès i al cos de cavalleria prendre part a la batalla de Waterloo que tenia lloc en aquell moment, i va contribuir-hi a la victòria aliada i la caiguda de Napoleó.
  • El Tractat de París

    El Tractat de París
    El Tractat de París es va signar després de la desfeta de Napoleó a Waterloo. França i els aliats (Àustria, Imperi Rus, Prússia, el Regne Unit i el Regne Unit dels Països Baixos) n'eren les signataris. El tractat estipulava que França tornés a les seves fronteres de 1790, que pagués 700 milions de francs d'indemnitzacions i el cost d'un exèrcit d'observació de 150.000 soldats. Aquest tractat era un compliment a les conclusions del Congrés de Viena i del Tractat de Fontainebleau.
  • Revolució liberal de 1820

    Revolució liberal de 1820
    Revolució de 1820 o Cicle revolucionari de 1820 foren un conjunt de processos revolucionaris que van tenir lloc a Europa al voltant de 1820. Va ser la primera de les anomenades onades o cicles revolucionaris que van sacsejar Europa amb posterioritat a les Guerres Napoleòniques i que es van repetir successivament en les de 1830 i les de 1848. L es revolucions van apareixer a Espanya, a Portugal, a Nàpols i al Piemont i va haver d'intervenir la Santa Aliança per retornar l'absolutisme.
  • Period: to

    Onades revolucionaries liberals

    Els seus eixos ideològics van ser el liberalisme i el nacionalisme. Atès que els països més afectats van ser els del sud d'Europa (els episodis a Alemanya o França, menys importants), amb Espanya, Itàlia i Portugal i Grècia anomenant cicle mediterrani per contraposició al cicle atlàntic que l'havia precedit en la generació anterior (les primeres revolucions burgeses, produïdes a banda i banda de l'oceà: la Guerra d'Independència dels Estats Units -1776- i la Revolució francesa -1789).
  • Period: to

    El naixement del Sindicalisme

    El sindicalisme o moviment sindical és l'actuació organitzada dels treballadors organitzats en sindicats que té com a objectius la millora de la qualitat de les condicions de vida i laborals. Actualment el moviment sindical és legal i a més constitueix una de les bases de la vida social fins al punt que, per exemple, la Constitució Espanyola estableix la prohibició a l'exèrcit de manifestar opinions polítiques o sindicals.
  • Period: to

    La Guerra d'independència grega de l'Imperi Otomà

    La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega, va ocórrer entre el 1821 i el 1832. Els grecs van rebre l'ajuda de diverses nacions europees, i els otomans van ser assistits per Tunísia i Egipte. Grècia va aconseguir-ne la independència i aquest dia (25 de març) se celebra com a festa nacional.
  • La Batalla de Navarino

    La Batalla de Navarino
    La batalla de Navarino va ser una batalla naval lliurada en 1827, durant la Guerra d'independència de Grècia, a Navarino. Van combatre les flotes otomana i egípcia d'un costat contra les flotes combinades britànica, francesa i russa, i el triomf fou per aquesta darrera aliança.
  • Period: to

    La Guerra Russo-Turca

    La Guerra Russo-Turca de 1828-1829 va ser un conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà a partir de la lluita grega per la independència.
  • El Gran Sindicat General de Filadors (Trade Union)

    El Gran Sindicat General de Filadors (Trade Union)
    La Trade Union és la denominació en llengua anglesa per als sindicats obrers, és un moviment sindical o sindicalisme. La seva traducció és “unió de comerç”.
    El moviment obrer britànic va sorgir amb la Revolució industrial, primer en forma de ludisme i després com a defensa dels drets dels treballadors, sotmesos a les dures condicions de treball a les fàbriques, sense que el salari, la jornada laboral o altres condicions de treball, poguessin ser objecte de negociació col·lectiva.
  • El Ferrocarril

    El Ferrocarril
    El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora. Podien dur una locomotora o més d'una, acoblades al davant o en configuració push pull (una al davant i un a la cua). Els vagons poden ser arrossegats o autopropulsats. La seva implantació causà una transformació completa de la societat en permetre el transport de persones i mercaderies amb un baix cost i de forma regular i segura.
  • El Tractat d'Adrianòpolis

    El Tractat d'Adrianòpolis
    El Tractat Adrianòpolis va ser un acord de pau pel qual es posava fi a la Guerra Russo-Turca. El conflicte es va originar per la intervenció de Rússia, Gran Bretanya i França a la Guerra d'independència grega, i la clàusula principal del tractat concedia a Grècia la independència total enfront de l'Imperi Otomà. Va obligar als otomans cedir a Rússia les illes situades a la desembocadura del Danubi, la franja caucàsica de la costa del mar Negre ja permetre utilitzar l'estret dels Dardanels.
  • Revolució liberal de 1830

    Revolució liberal de 1830
    La Revolució de 1830 va ser un procés revolucionari que va començar a París, França, amb la denominada Revolució de Juliol, jornades revolucionàries de París que van portar al tron ​​a Lluis Felip I de França. Es va estendre per part d'Europa, com a Bèlgica, independitzant-se davant dels Països Baixos; Alemanya i Itàlia, on es va identificar amb els moviments de tipus nacionalista unificador; Polònia i l'Imperi austríac, on es va identificar amb moviments de tipus nacionalista disgregador.
  • Period: to

    La Guerra d'independència belga sobre els Països Baixos

    La Revolució belga contra el rei Guillem I dels Països Baixos va començar el 25 d'agost de 1830 després d'una òpera de Daniel-François Esprit Auber, La Muette de Portici, al teatre de La Monnaie de Brussel·les.
  • El Tractat d'Unkiar Skelessi

    El Tractat d'Unkiar Skelessi
    El tractat d'Unkiar Skelessi, que es va signar el 8 de juliol de 1833, és un acord internacional, revestit de tractat comercial, signat entre l'Imperi Otomà i Rússia, amb la finalitat de frenar l'expansió de Mehmet Ali. A l'acord s'hi van oposar l'potències europees (Regne Unit i França), però s'hi van unir els règims absolutistes de Prússia i Àustria en un intent de repartiment de poder i influències. L'acord va permetre l'obertura de l'estret de Dardanels i la independència de Síria i Egipte.
  • La unificació Alemanya

    La unificació Alemanya
    La unificació alemanya fou un procés polític endegat al segle XIX que va portar a l'agrupació en un únic estat dels diversos estats alemanys, esdevenint l'Imperi alemany.
  • Anglaterra al 1834

    Anglaterra al 1834
    El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800. Durant aquestes dates, la ciutat de Londres hi havien un milió de persones vivint.
    A més, el 1834, a Anglaterra havien fet fora 3/4 dels obrers i només hi havien 200.000 treballadors a les fàbriques.
  • La Great Trade Union

    La Great Trade Union
    El Great Trades Union de 1834 va ser un primer intent de formar un sindical nacional al Regne Unit.
    No obstant això, aviat va fracassar, i a principis de la dècada de 1830 l'organització obrera més influent va ser l'Operative Builders.
    El 1833, Robert Owen va declarar la necessitat d'un sistema de producció cooperativa basat en gremis. Va poder obtenir el suport del Sindicat de Constructors, que va demanar un Gran Gremi Nacional per fer-se càrrec de tot el comerç de la construcció.
  • Crema del Parlament anglès

    Crema del Parlament anglès
    Durant el 1834, uns manifestants van entrar dins del Palau de Westminster i la Cambra dels Comuns i la van cremar per fer que el govern fes canvis judicials en tot el funcionament de les empreses i dels seus amos.
  • Extensió del sindicalisme per Europa

    Extensió del sindicalisme per Europa
    A la dècada del 1840, Karl Marx i Friedrich Engels, que propugnaven un sindicalisme d'ideologia marxista, o de socialisme científic, es van instal·lar a Anglaterra, des d'on van difondre la seva línia de pensament sobre la classe obrera, que a la Gran Bretanya del segle xix era molt nombrosa. Però per influència del menys conegut Robert Owen ja s'hi havia creat, en 1833, el sindicat Great Consolidated Trade Union, considerat el primer de la història.
  • La Societat de Teixidors de Cotó de Barcelona

    La Societat de Teixidors de Cotó de Barcelona
    La Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona o Asociación de Tejedores de Algodón va ser el primer sindicat obrer de Catalunya i d'Espanya, Va ser fundada el 10 de maig de 1840. Va ser dirigida per Joan Muns, Josep Sort Rull, Josep Sugrañes, Vicente Martínez i Pedro Vicheto.
    La legislació liberal espanyola considerava contrària a la llibertat de contractació qualsevol normativa que regulés les relacions laborals.
  • La Unió Obrera francesa

    La Unió Obrera francesa
    L'any 1843, van crear la gent de França l'Unió Obrera Francesa, per millorar la vida dels treballadors.
  • Revolució liberal de 1848

    Revolució liberal de 1848
    La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil. Les revoltes tingueren lloc principalment durant el primer trimestre de l'any 1848 i anaren dirigides contra l'absolutisme i els imperis.
  • El Manifest Del Partit Comunista

    El Manifest Del Partit Comunista
    El Manifest Comunista (també Manifest del Partit Comunista, a partir del seu títol original en alemany, Manifest der Kommunistischen Partei) fou el programa teòric i pràctic destinat a la publicitat de la Lliga Comunista, una organització obrera internacional. Va ser redactat el novembre de 1847 per Karl Marx i Friedrich Engels, per encàrrec del partit.
    Publicat inicialment en alemany (1848), no veu la llum a Anglaterra fins al 1850. Més tard, es faria traduïr per la resta d'Europa.
  • Period: to

    La Guerra de Crimea

    La guerra de Crimea va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'Imperi Otomà, per l'altra.
    La major part del conflicte armat es va situar a la península de Crimea a la Mar Negra.
  • La Batalla Naval de Sinope

    La Batalla Naval de Sinope
    La batalla de Sinope fou una batalla naval que va tenir lloc el 30 de novembre de 1853, dins del port de Sinope, al nord de Turquia, durant la Guerra de Crimea (1853-1855). És considerada com l'última gran batalla de la marina de vela i va ser el primer combat major del conflicte. De fet fou un desastre militar per la flota otomana que fou pràcticament anorreada per les naus russes.
  • El Setge de Sebastòpol

    El Setge de Sebastòpol
    El Setge de Sebastòpol va ser una batalla de gran importància per al desenvolupament de la Guerra de Crimea. La principal base russa a Crimea, Sebastòpol, va ser assetjada durant 11 mesos per les forces aliades angleses, franceses i otomanes. Amb la caiguda de la ciutat en mans aliades, el desenllaç de la guerra pràcticament es va donar per conclòs.
  • El Setge de Petropàvlovsk

    El Setge de Petropàvlovsk
    El setge de Petropavlovsk va ser la major operació a l'escenari del Pacífic durant la Guerra de Crimea. Va començar el 18 d'agost de 1854, quan un esquadró aliat de tres fragates franceses i britàniques, una corbeta, un bergantí i un vaixell de vapor van ancorar a la badia d'Avatxa. L'esquadró era comandat per David Price i Février de Point i tenia 218 canons a la seva disposició, comparat amb els 68 canons dels defensors de la principal ciutat de Kamtxatka.
  • La Batalla del riu Almà

    La Batalla del riu Almà
    La Batalla del riu Almà va ser una batalla de la Guerra de Crimea, entre l'Imperi Rus i l'aliança formada pel Regne Unit, el Segon Imperi Francès i l'Imperi Otomà. Va tenir lloc el 20 de setembre de 1854, a la vora del riu Almà, avui en territori d'Ucraïna. Va ser la primera gran batalla en aquest conflicte (1854-1856).
  • La Batalla de Balaklava

    La Batalla de Balaklava
    La batalla de Balaklava (25 d'octubre de 1854), lliurada a la regió de Balaklava, va enfrontar russos contra els aliats turcs, francesos i anglesos durant la Guerra de Crimea (1854-1856). En la cultura russa és més coneguda per la batalla de Kadikoi, localitat realment més propera a l'escenari de la batalla. L'acció va tenir lloc en el curs del Setge de Sebastòpol pels aliats. Sebastòpol era la principal base naval dels russos a la Mar Negra.
  • La Càrrega de la Brigada Lleugera

    La Càrrega de la Brigada Lleugera
    La càrrega de la Brigada Lleugera fou un episodi bèl·lic de la Guerra de Crimea. Durant la batalla de Balaclava, Lord Raglan, va ordenar carregar contra les formacions d'artilleria russes que es retiraven, per tal de destruir-les. Les seves ordres van ser malinterpretades pels seus subordinats, que van donar l'ordre al comandant de la Brigada Lleugera, Lord Cardigan, de carregar contra les posicions d'artilleria russes que hi havia al fons d'una vall, ben protegides i envoltades de russos.
  • La Batalla d'Inkerman

    La Batalla d'Inkerman
    La Batalla d'Inkerman va ser una batalla de la Guerra de Crimea que es va desenvolupar el 5 de novembre de 1854 i que es va concloure amb la victòria dels exèrcits britànic i francès sota el comandament del general François Certain Canrobert contra l'exèrcit rus sota el comandament del general Aleksandr Serguéievitx Ménxikov.
  • La Batalla de Malakoff

    La Batalla de Malakoff
    La batalla de Malakoff, durant la Guerra de Crimea, va ser una lluita entre els exèrcits de França i Rússia el 7 de setembre de 1855 com a part del Setge de Sebastòpol. El seu resultat fou una victòria de l'exèrcit francès, comandat per General MacMahon i la mort de la majoria dels almiralls russos: Pàvel Nakhímov, Vladímir Istomin i Vladímir Kornílov. El soldat zuau francès Eugène Libaut va instal·lar la bandera francesa a la cimera del reducte rus.
  • La Primera Guerra del Marroc

    La Primera Guerra del Marroc
    La Primera Guerra del Marroc, o Guerra d'Àfrica, fou el conflicte bèl·lic entre Espanya i el sultanat del Marroc entre 1859 i 1860. Descartada Tànger com a lloc de desembarcament per l'oposició britànica, i el riu Martín per un fortí que hi havia a la seva boca suposadament molt ben proveït, Leopoldo O'Donnell va optar per Ceuta i va declarar Tetuan com a objectiu.
  • L'Incident de la Kabila d'Anghera

    L'Incident de la Kabila d'Anghera
    L'incident de la Kabila d'Anyera es va produir el 10 d'agost de 1859, quan membres d'aquesta tribu del Rif, en protesta per la construcció d'un nou fortí prop de l'enclavament espanyol de Ceuta, al nord d'Àfrica, destrueixen part de les obres. Els kabilenys arrenquen de la pedra que marcava el límit del camp, l'escut d'Espanya.
  • La Batalla de la Serralada de Bullones

    La Batalla de la Serralada de Bullones
    La batalla de la Serralada de Bullones fou el primer gran combat de la guerra d'Àfrica entre Espanya i el Marroc.
    La batalla es va lliurar el 9 de desembre de 1859 quan les forces marroquines de Muley Abbas van atacar a la brigada Angulo que ocupava les posicions avançades espanyoles a la rodalia de Ceuta. El general Juan Zavala de la Puente, comandant de la segona divisió espanyola, el va anar a auxiliar, i amb càrregues de baioneta va aconseguir rebutjar als atacants.
  • El Bombardeig del riu Martín

    El Bombardeig del riu Martín
    El bombardeig de riu Martín fou l'operació naval més important de la Guerra d'Àfrica entre el Marroc i Espanya del 1859 i 1860. El riu Martín. Aquest havia estat escollit per Leopoldo O'Donnell com a lloc de desambarcament, però els oficials de marina van dissuadir al comandant en cap de portar-ho a terme perquè consideraven que amb els mitjans que tenia la marina no es podia fer front a la capacitat de foc artiller del fortí marroquí construït a la boca del riu.
  • La Batalla de Castillejos

    La Batalla de Castillejos
    La batalla de Castillejos fou la segona gran batalla de la Guerra d'Àfrica entre el Marroc i Espanya el 1859 i 1860. La batalla es va lliurar al 1860, quan l'exèrcit espanyol va iniciar la marxa cap a Tetuan, amb el general Joan Prim i Prats a l'avantguarda, del general Juan de Zavala y de la Puente, i finalment per Leopoldo O'Donnell. Els espanyols van tenir 700 morts. La batalla va contribuir en bona part a forjar la fama d'extremadament valent del general Prim, i la por que feia als rifenys.
  • La Batalla de Teutan

    La Batalla de Teutan
    La batalla de Tetuan fou el tercer gran combat de la guerra d'Àfrica entre el Marroc i Espanya.
    Tetuan era l'objectiu final de l'exèrcit espanyol en la guerra i Leopoldo O'Donnell es disposà a atacar-la. Al 3 de febrer de 1860 van arribar 466 voluntaris catalans a bord d'El Piles i el dia 4 de febrer de 1860 es va iniciar l'atac. Al matí, la pluja va entorpir les operacions però finalment el general Joan Prim i Prats va avançar per la dreta i el general Antonio Ros de Olano per l'esquerra.
  • La Batalla de Wad-Ras

    La Batalla de Wad-Ras
    La batalla de Wad Ras, Wad-Ras, Ouad Ras o, en transcripció catalana, Uad Ras fou la quarta i darrera batalla de Guerra d'Àfrica, entre el Marroc i Espanya, els anys 1859 i 1860. Rebé el nom d'unes altures muntanyoses properes a la confluència entre els rius Jelú i Buceja. Es va lliurar el dia 23 de març de 1860 i va ser el combat més sagnant de tota la guerra. Els espanyols anaven dirigits pel seu comandant en cap, Leopoldo O'Donnell.
  • El Tractat de Wad-Ras

    El Tractat de Wad-Ras
    El tractat de Wad-Ras (o Wad Ras) o tractat de Tetuan fou un acord entre el Marroc i Espanya que posava fi a l'anomenada Guerra d'Àfrica (1859-1860). Es va signar el dia 26 d'abril de 1860 a Tetuan.
  • Associació General de Sindicats Alemanys

    Associació General de Sindicats Alemanys
    Ha estat implantada al 1863 a Halle amb el nom de Vertrauensmänner-Zentralisation Deutschlands (Centralització de Representants d'Alemanya) com a organització coordinadora nacional del desplaçament localista d'aquell instant del desplaçament obrer alemany, i va existir fins a l'any 1919 que es va ajuntar amb altres sindicats alemanys per conformar el Sindicat Independent de Treballadors d'Alemanya, il·legalitzat i dissolt el 1933 per Adolf Hitler.
  • Partit Socialdemòcrata Alemany

    Partit Socialdemòcrata Alemany
    El Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (en alemany, Sozialdemokratische Partei Deutschlands) és un partit polític alemany d'ideologia socialdemòcrata fundat el 1863. És membre del Partit Socialista Europeu.
  • Period: to

    La Primera Internacional

    L'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) o Primera Internacional, fou la primera gran organització que va tractar d'unir els treballadors dels diferents països.
    Fou fundada a Londres el 1864, va agrupar a diversos representants d'arreu d'Europa. Van col·laborar en ella Karl Marx i Friedrich Engels. També Mikhaïl Bakunin, i a causa de les tensions que sofria amb Marx, es va produir un enfrontament entre els marxistes i els anarquistes, els quals van ser expulsats.
  • Period: to

    La Guerra dels Ducats

    La Guerra dels Ducats o Segona Guerra de Slesvig va ser un conflicte militar que va enfrontar l'Imperi Austríac i Prússia contra Dinamarca el 1864. Aquest últim país va sortir derrotat, per la qual cosa va haver de cedir els ducats de Slesvig, Holstein i Lauenburg que van ser annexats per les altres dues potències.
  • Period: to

    La Batalla dels Ducats

    La Guerra dels Ducats o Segona Guerra de Slesvig va ser un conflicte militar que va enfrontar l'Imperi Austríac i Prússia contra Dinamarca el 1864. Aquest últim país va sortir derrotat, per la qual cosa va haver de cedir els ducats de Slesvig, Holstein i Lauenburg que van ser annexats per les altres dues potències.
  • Congrés de l'AIT a Ginebra

    Congrés de l'AIT a Ginebra
    El Congrés de Ginebra del 1866, celebrat del 3 al 8 de setembre, és el nom comú assignat al Primer Congrés General de l'Associació Internacional de Treballadors celebrat a Ginebra, Suïssa.
  • Period: to

    La Guerra Austroprussiana

    La guerra Austroprussiana o guerra de les Set Setmanes va ser una guerra lliurada el 1866 entre la Confederació Alemanya dirigida per l'Imperi austríac i els seus aliats alemanys en un costat i el Regne de Prússia amb els seus aliats alemanys i Itàlia, per un altre, causada per la disputa sobre l'administració dels ducats de Slesvig i Holstein.
  • La Batalla de Sadowa

    La Batalla de Sadowa
    La batalla de Königgrätz (o Hradec Králové) o batalla de Sadowa (o Sadová) tingué lloc el 3 de juliol de 1866 i fou lliurada en el marc de la Guerra de les Set Setmanes. Va permetre un avanç considerable en el procés de la unificació alemanya, tot consolidant l'hegemonia prussiana dintre dels estats alemanys en detriment de l'Imperi Austríac.
  • La Batalla de Lissa

    La Batalla de Lissa
    La Batalla de Lissa es va lliurar el 20 de juliol de 1866 entre l'armada austríaca i l'armada italiana prop de l'illa de Lissa (actual Vis), al Mar Adriàtic, en el marc de la Guerra Austro-Prussiana. Va ser una victòria decisiva de la força austríaca davant d'una esquadra italiana molt superior. Va ser la primera gran batalla naval en què van participar vaixells de vapor.
  • La Batalla de Bezzecca

    La Batalla de Bezzecca
    La Batalla de Bezzecca es va lliurar el 21 de juliol de 1866 entre Itàlia i Àustria, en el curs de la Tercera Guerra de la Independència Italiana. La força italiana, els Caçadors dels Alps, eren dirigits per Giuseppe Garibaldi i havien envaït Trentino com a part de l'ofensiva general italiana contra les forces austríaques que ocupaven el nord-est d'Itàlia, després de la decisiva victòria prussiana a la Batalla de Königgrätz, que hi havia portat a Àustria a moure part de les tropes cap a Viena.
  • La Batalla de Custoza

    La Batalla de Custoza
    La Batalla de Custoza va tenir lloc el dia 24 de juny de 1866 a la província austríaca de Venècia, a les proximitats de la ciutat de Verona. La guerra es desenvolupà en el marc de la Guerra austroprussiana i la Tercera guerra de la independència italiana.
  • La Batalla de Langensalza

    La Batalla de Langensalza
    La Batalla de Langensalza va ser lliurada el 27 de juny de 1866 a les rodalies de Bad Langensalza a l'actual Alemanya, entre el regne de Hannover i el regne de Prússia. Els hanoverians van guanyar la batalla però van ser després envoltats per un major i reforçat exèrcit prussià i, incapaços d'enllaçar amb els seus aliats bavaresos al sud, es van rendir. L'annexió d'Hanóver a un florent regne de Prússia en un procés que sistemàticament va unificar Alemanya en un modern estat nació.
  • La Pau de Praga

    La Pau de Praga
    La Pau de Praga va ser un tractat de pau signat a Praga el 23 d'agost de 1866, que va posar fi a la Guerra Austro-prussiana. El tractat va ser indulgent amb l'Imperi Austríac, perquè Otto von Bismarck havia persuadit Guillem I que el fet de mantenir el lloc d'Àustria a Europa seria millor en el futur per a Prússia que aplicar represàlies.
  • Congrés de l'AIT a Lausana

    Congrés de l'AIT a Lausana
    El Congrés de Lausana de 1867, celebrat del 2 al 8 de setembre de 1867, és el nom comú assignat al Segon Congrés General de l'Associació Internacional de Treballadors. Hi van assistir 71 delegats dels quals la majoria (38) estaven afiliats al moviment sindical suís. 18 representants del moviment obrer francès, incloent Tolain i el futur gendre de Karl Marx, Charles Longuet; 6 delegats alemanys, Louis Kugelmann i el filòsof Ludwig Büchner; 2 delegats de Gran Bretanya i Itàlia i un de Bèlgica.
  • Period: to

    La Confederació Alemanya del Nord

    La Confederació Alemanya del Nord fou l'agrupament transitori de 22 estats en el que avui és el nord d'Alemanya, que s'inicià el 1867, amb la dissolució de la Confederació Germànica, i durà fins a la proclamació de l'Imperi Alemany, el 1871.
    A diferència de la Confederació Germànica, la Confederació Alemanya del Nord va ser un autèntic estat. El seu territori estava integrat per la Confederació Germànica al nord del riu Main, així com els territoris orientals de Prússia i el Ducat de Schleswig.
  • Congrés de l'AIT a Brussel·les

    Congrés de l'AIT a Brussel·les
    El Congrés de Brussel·les de 1868, celebrat al mes de setembre, és el nom comú assignat al Tercer Congrés General de l'Associació Internacional de Treballadors. El principal acord aprovat van ésser les tàctiques de Marx en relació amb la Lliga de la Pau i la Llibertat, oposant-se a la filiació oficial emanada del II Congrés, i va demanar a la classe obrera que combinés els esforços amb totes les forces antimilitaristes progressistes.
  • Period: to

    L'Imperialisme

    L'imperialisme és l'expansió del propi territori o de la mateixa influència a força de dominar altres països i formar una unitat. La dominació pot ser territorial, com passava al colonialisme, cultural o econòmica. Els dominis geogràfics inclouen l'imperi Mongol, l'Imperi Romà, l'Imperi Otomà, el Sacre Imperi Romanogermànic, l'imperi Portuguès, l'imperi Espanyol, l'imperi Neerlandès, l'imperi Persa, l'imperi Francès, l'imperi Rus, l'imperi Estatunidenc, l'imperi Xinès o l'imperi Britànic.
  • Period: to

    La Colonització

    El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre. Els països europeus es van llançar al domini del món, essencialment d'Àsia i d'Àfrica, com a culminació de l'expansionisme iniciat el segle xv. El ritme d'ocupació va ser molt ràpid i el nombre de països ocupats molt més elevat.
  • Period: to

    La Guerra Franco-Prussiana

    La guerra francoprussiana forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck. L'oportunitat que Bismarck esperava la va proporcionar finalment França, que, recelosa davant la influència que anava adquirint Prússia i amb motiu de la possible candidatura prussiana al tron d'Espanya que havia quedat vacant, va declarar-li la guerra. Aquesta guerra va provocar allò que Bismarck desitjava: la unió de tots els alemanys contra l'amenaça francesa.
  • L'Ocupació de Saarbrücken

    L'Ocupació de Saarbrücken
    Napoleó volia llançar una ofensiva abans que Helmuth von Moltke mobilitzés i desplegués tota la seva força. El reconeixement de les forces de Frossard només havia identificat la 16a divisió d'infanteria prussiana que custodiava la ciutat fronterera de Saarbrücken, just davant de tot l'exèrcit del Rin i el 31 de juliol l'exèrcit va avançar cap al Saar per apoderar-se de Sarrebruck.
  • La Batalla de Wissemburg

    La Batalla de Wissemburg
    La batalla de Wissembourg o batalla de Weissenburg, la primera de la guerra franco-prussiana, es va unir quan tres cossos d'exèrcit alemanys van sorprendre la petita guarnició francesa de Wissembourg el 4 d'agost de 1870. Els defensors, molt superats en nombre, van lluitar obstinadament. La caiguda de Wissembourg va permetre que l'exèrcit prussià es traslladés a França i va obligar al mariscal Mac-Mahon a lluitar i patir la derrota a la batalla de Wörth el 6 d'agost.
  • La Batalla de Spicheren

    La Batalla de Spicheren
    La batalla de Spicheren, també coneguda com a batalla de Forbach, va ser un conflicte militar ocorregut el 6 d'agost de 1870, en el marc de la Guerra francoprussiana. La victòria alemanya va forçar als francesos a retirar-se fins a les defenses de Metz.
  • La Batalla de Wörth

    La Batalla de Wörth
    La batalla de Wörth, fa referència a la segona batalla de Wörth, que va tenir lloc el 6 d'agost de 1870 a les primeres etapes de la guerra franco-prussiana. En la segona batalla, les tropes d'Alemanya comandades pel príncep hereu Frederic i dirigides pel seu cap d'estat major, el general Leonhard Graf von Blumenthal, van derrotar els francesos al comandament del mariscal MacMahon prop del poble de Wœrth a Alsàcia, al riu Sauer, a 10 quilòmetres (6,2 km) al nord de Haguenau.
  • La Batalla de Mars-la-Tour

    La Batalla de Mars-la-Tour
    La batalla de Mars-La-Tour es va lliurar el 16 d'agost de 1870, durant la guerra francoprusiana, a les rodalies de la ciutat de Mars-La-Tour al nord-est de França. Dos cossos prussians es van enfrontar a la totalitat de l'Exèrcit del Rin francès en una batalla inesperada, i sorprenentment, amb èxit va forçar l'Exèrcit del Rin a retirar-se a la fortalesa de Metz.
  • La Batalla de Gravelotte

    La Batalla de Gravelotte
    La batalla de Gravelotte (18 d'agost de 1870) rep el seu nom per la vila de Gravelotte (Lorena), situada entre Metz i l'antiga frontera franco-alemanya.
    Van combatre francesos i alemanys. El camp de batalla es va estendre des dels boscos que voregen el Mosel·la a Metz fins Roncourt, prop de l'Orne. Altres viles amb paper important en la batalla van ser Saint-Privat-la-Montagne, Amanvillers (Amanweiler) i Sainte-Marie-aux-Chênes, totes al nord de Gravelotte.
  • Period: to

    El Setge de Metz

    El Setge de Metz ocorregué durant la guerra francoprussiana, a la ciutat francesa de Metz entre el 19 d'agost i el 27 d'octubre de 1870, va acabar amb la victòria de Prússia i la rendició de la ciutat.
  • La Batalla de Sedan

    La Batalla de Sedan
    La Batalla de Sedan es va lliurar l'1 de setembre de 1870, durant la Guerra francoprussiana. El resultat va ser la captura de l'emperador Napoleó III amb el seu exèrcit i va decidir a la pràctica la guerra a favor de Prússia i els seus aliats, tot i que la lluita va continuar sota un nou govern francès.
  • Period: to

    El Setge de París

    El Setge de París va ser una batalla de la Guerra Franco-Prussiana que va durar des del 19 de setembre de 1870 fins al 28 de gener de 1871. Va acabar amb la derrota francesa la consegüent captura de la ciutat per part de les tropes prussianes, cosa que va portar a la desfeta francesa en la guerra i a la fundació de l'Imperi Alemany, així com també a la formació de la Comuna de París.
  • Unificació completa d'Itàlia

    Unificació completa d'Itàlia
    La unificació italiana fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya, esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes".
  • Unificació completa de l'Imperi Alemany

    Unificació completa de l'Imperi Alemany
  • La Campanya del Nord

    La Campanya del Nord
    Després de les derrotes de l'Exèrcit del Loira, Léon Gambetta es va dirigir a l'Exèrcit del Nord del general Louis Faidherbe, que havia aconseguit diverses petites victòries a Ham, La Hallue i Amiens i estava protegit pel cinturó de fortaleses del nord de França, cosa que permetia als homes de Faidherbe llançar atacs ràpids contra unitats prussianes aïllades, per després retirar-se darrere de les fortaleses. Malgrat l'accés a les fàbriques d'armament de Lille.
  • La Campanya de Loira

    La Campanya de Loira
    Enviat des de París com a emissari del govern republicà, Léon Gambetta va sobrevolar les línies alemanyes amb un globus inflat amb gas de carbó procedent de les fàbriques de gas de la ciutat i va organitzar el reclutament de l’Exèrcit del Loira. Els rumors sobre un suposat pla "d'extermini" alemany van enfurismar els francesos i van reforçar el seu suport al nou règim. En poques setmanes, es van reclutar cinc nous exèrcits que sumaven més de 500.000 homes.
  • La Batalla de Le Mans

    La Batalla de Le Mans
    La batalla de Le Mans de 1871, que va tenir lloc a Le Mans (França) durant la guerra francoprussiana, va ser una victòria prussiana que va acabar amb la resistència francesa a la França occidental.
  • La Batalla de Sant Quintí

    La Batalla de Sant Quintí
    La Batalla de Saint-Quentin tingué lloc el 19 de gener de 1871, durant la Guerra Franco-prussiana. S'acabà amb una victòria prussiana, que obligà als francesos a aguantar el setge de París.
  • Period: to

    La Comuna de París

    El terme Comuna de París es referia originàriament al govern de París. No obstant això, en l'actualitat, el terme es refereix al govern socialista que va exercir el poder breument a la ciutat de París des del 18 de març del 1871 fins al 28 de maig del mateix any. La Comuna de París de 1871 va ser el primer intent històric reeixit de construir una alternativa democràtica i popular al capitalisme i la cristal·lització d'una amalgama de pensament popular obrerista que emanava des de feia decennis.
  • El Tractat de Frankfurt

    El Tractat de Frankfurt
    El Tractat de Frankfurt, signat el 10 de maig de 1871, és el tractat de pau entre França i Prússia que, oficialment, posà fi a la guerra francoprussiana.
    Aquest tractat posà fi a les negociacions que van dur a terme el cap del govern francès Adolphe Thiers i el canceller prussià Otto von Bismarck, i que s'havien iniciat el 26 de febrer de 1871.
  • Congrés de l'Haia

    Congrés de l'Haia
    El Congrés de la Haia de 1872, o V Congrés de l'AIT, es va celebrar a la ciutat neerlandesa de La Haia del 2 al 7 de setembre de 1872. Fou el cinquè congrés de la Primera Internacional, fet amb posterioritat als fets de la Comuna de París. Va ser dirigit per Karl Marx i F. Engels. Hi van assistir 69 delegats pertanyents a 1 organitzacions de treballadors d'onze països, els italians no hi van participar, la delegació d'Alemanya. El congrés suposà l'escissió dels bakuninistes.
  • Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)

    Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)
    El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu. Actualment, des de 1974, s'autodefineix com un partit socialdemòcrata.
    Forma part del Partit Socialista Europeu i de la Internacional Socialista.
  • Period: to

    La Triple Aliaça

    La Triple Aliança fou una coalició inicialment integrada per l'imperi Alemany i l'imperi Austrohongarès per iniciativa d'Otto von Bismarck per evitar un conflicte entre l'imperi Rus i l'imperi Austrohongarès. Quan Rússia es va unir amb Anglaterra i França per a formar la Triple Entesa, Alemanya i Àustria-Hongria buscaren Itàlia per unir-s'hi, raó per la qual els integrants d'aquesta coalició passaren a ser coneguts com «els imperis centrals», en al·lusió a la seua situació geopolítica en Europa.
  • Conferència Internacional de Berlín

    Conferència Internacional de Berlín
    La Conferència de Berlín o Tractat de Berlín (en alemany: Kongokonferenz) foren unes conferències tingudes entre el 18 de novembre de 1884 i el 26 de febrer de 1885 a la ciutat de Berlín. La conferència va ser convocada i organitzada pel Canceller d'Alemanya Otto von Bismarck a petició de Portugal,[2] amb la finalitat de resoldre els problemes que creava l'expansió colonial a Àfrica i resoldre la Cursa per l'Àfrica.
  • Unió General de Treballadors (UGT)

    Unió General de Treballadors (UGT)
    La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical obrera espanyola d'orientació socialista fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888. Té federació a Catalunya (UGT de Catalunya), al País Valencià i a les Illes Balears.
    En nombre de persones afiliades i de representants sindicals és el segon sindicat de l'Estat espanyol i de Catalunya per darrere de Comissions Obreres.
  • Period: to

    La Segona Internacional

    La Segona Internacional va ser una organització creada el 1889 pels partits socialistes que volen coordinar l'activitat internacional del moviment obrer que s'havien format en gran part dels països europeus. Va continuar el treball de la Primera Internacional fins a la dissolució el 1916. Des de llavors els camins dels partits socialdemòcrates i dels partits comunistes es van distanciar; uns convertint-se en partits polítics amb representació parlamentària i els altres com a partits de lluita.
  • Assassinat anarcocomunista del President de França

    Assassinat anarcocomunista del President de França
    Marie François Sadi Carnot (Llemotges 11 d'agost de 1837 - Lió 25 de juny de 1894) fou un polític francès, fill de Lazare Hippolyte Carnot. Estudià la carrera d'enginyer de ponts i camins, i fou elegit diputat en diverses legislatures de la Tercera República francesa. El 1880 fou nomenat ministre d'obres públiques i, el 1885, ministre de finances.
  • Assassinat anarcocomunista del President del govern Espanyol

    Assassinat anarcocomunista del President del govern Espanyol
    Posteriorment Cánovas va pagar molt car la seva política repressiva. El 1897, fou tirotejat i mort per l'anarquista italià Michele Angiolillo, al balneari de Santa Àgueda, a Arrasate com a revenja pels afusellaments d'alguns dels condemnats al consell de guerra del procés de Montjuïc per l'Atemptat del carrer dels Canvis Nous. Així doncs no visqué prou temps per a presenciar la pèrdua de les darreres colònies d'Espanya després de la Guerra hispano-estatunidenca.
  • Assassinat anarcocomunista de l'Emperadriu d'Àustria

    Assassinat anarcocomunista de l'Emperadriu d'Àustria
    L'assassinat d'Isabel de Baviera va ser un atemptat comès el 1898 contra l'emperadriu d'Àustria i reina d'Hongria Isabel Amalia Eugenia, coneguda com a Sissi. El 1898, malgrat el risc d'un possible intent d'assassinat, Isabel, de 60 anys, va viatjar d'incògnit a Ginebra, Suïssa. Tot i les precaucions preses, una font de l'hotel Beau-Rivage Geneva va revelar que l'emperadriu d'Àustria es trobava entre els hostes.
  • Carta del Congrés de Stuttgrat, exposat per Eduard Bernstein

    Carta del Congrés de Stuttgrat, exposat per Eduard Bernstein
    El Congrés d'Stuttgart va ser el primer congrés que va discutir la qüestió del revisionisme a l'SPD. Al Congrés es va llegir un comunicat enviat per Eduard Bernstein, exiliat.
  • El Nostre Programa, de Vladimir Lenin

    El Nostre Programa, de Vladimir Lenin
    Lenin, fou un activista revolucionari i pensador rus.
    Els socialistes no hem de prendre part en acords per reestructurar la societat ni ocupar-nos de predicar als capitalistes i als seus acòlits la necessitat de millorar la situació dels obrers (...).
    Els socialistes hem d’organitzar la lluita de classes del proletariat
    i dirigir aquesta lluita, que té com a objectiu final que el proletariat conquereixi el poder polític i s’organitzi una societat socialista.
  • Period: to

    La Segona Guerra Bòer

    La Segona Guerra Bòer, també coneguda com a Guerra dels Bòers, tingué lloc entre l'11 d'octubre de 1899 i el 31 de maig de 1902, entre l'Imperi Britànic i les dues repúbliques independents bòers de la República Sud-africana i l'Estat Lliure d'Orange. El conflicte es coneix, també, com a: Guerra Sud-africana, fora de Sud-àfrica; Guerra Anglo-bòer, entre molts sud-africans i, en afrikaans, com a Segona Guerra d'Alliberament o, simplement, com a Guerra Anglesa.
  • La Batalla de Colenso

    La Batalla de Colenso
    La batalla de Colenso fou la tercera i última batalla de la Setmana Negra de la Segona Guerra Bòer. S'enfrontaren forces britàniques i forces bòer de la República Sud-africana i de l'Estat Lliure d'Orange als voltants de la vila de Colenso i el riu Tugela, el 15 de desembre de 1899. Una preparació i un reconeixement del terreny insuficients van dur a una derrota britànica.