Ce0ccdcd 20e8 4051 88e7 84bb16665592

Revolució Francesa

  • Period: to

    Carles IV d'Espanya

    Carles IV d'Espanya (Portici, Regne de Nàpols, 11 de novembre de 1748 - Roma, 19 de gener de 1819), fou príncep d'Astúries (1759 - 1788) i Rei d'Espanya (1788 - 1808) després de la mort del seu pare Carles III d'Espanya.
  • Reunió Estats Generals. Presa de la Bastilla (14-07-1789)

    Reunió Estats Generals. Presa de la Bastilla (14-07-1789)
    La presa de la Bastilla es va produir a París el dimarts 14 de juliol de 1789. Tot i que la fortalesa medieval coneguda com la Bastilla només custodiava sis presoners, la seva caiguda en mans dels revolucionaris parisencs va suposar simbòlicament la fi de l'Antic Règim i el punt inicial de la Revolució francesa.
  • Period: to

    Monarquia Constitucional (França)

    La monarquia constitucional francesa fa referència al sistema de govern instaurat a França el 1792. Es va situar entre la monarquia absoluta del rei Lluís XVI i la Primera República, i va durar del 4 de setembre de 1791 fins al 21 de setembre de 1792.
  • Primera Constitució Francesa

    Primera Constitució Francesa
    La Constitució francesa de 1791, la primera constitució escrita de la història francesa, va ser promulgada per l'Assemblea Nacional Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI.​ Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional.
  • Period: to

    República Democràtica (França)

    La Primera República Francesa va ser proclamada el 22 de setembre de 1792. Lluís XVI va ser destituït com a rei, posant fi a la monarquia francesa. La República va durar un total de dotze anys, fins a l'establiment del Primer Imperi Francès per part de Napoleó Bonaparte el 1804
  • Cop d’Estat de Napoleó (França)

    Cop d’Estat de Napoleó (França)
    El cop d'estat va ser fomentat a la casa de Joséphine de Beauharnais del carrer Chantereine de París, al voltant de la zona compresa entre l'actual Rue de la Victoire i la rue de Châteaudun.
  • Cop d’Estat. Consolat (França)

    Cop d’Estat. Consolat (França)
    El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari. com a emperador el 18 de maig de 1804.
  • Napoleó Emperador (França)

    Napoleó Emperador (França)
    a finals d'abril de 1804, i amb la intenció de consolidar el poder, el tribú Jean-François Curée proposa que el primer cònsol Napoleó sigui nomenat emperador dels francesos i estableix a la seva família el dret a heretar el tron ​​imperial.
  • Tractat de Fontainebleau (França-Espanya)

    Tractat de Fontainebleau (França-Espanya)
    El Tractat de Fontainebleau fou un acord secret signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal.
  • Josep I Bonaparte rei d’Espanya.

    Josep I Bonaparte rei d’Espanya.
    Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas, fou rei de Nàpols i rei d'Espanya, però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès. I era el germà gran de l’Emperador Napolèo Bonaparte.
  • Period: to

    Guerra de la Independència contra Napoleó (França)

    La guerra del Francès es va desenvolupar entre 1808 i 1814. Amb el pretext d'envair Portugal, les tropes franceses de Napoleó van entrar a Espanya. Així doncs, Napoleó va designar el seu germà José Bonaparte com a monarca espanyol. Davant el ressentiment per la presència militar francesa, els espanyols es van alçar contra les forces napoleòniques, i es va desencadenar un conflicte bèl·lic en què Espanya va comptar amb el suport de Portugal i la Gran Bretanya.
  • Corts de Cadis. (Espanya)

    Corts de Cadis. (Espanya)
    Les Corts de Cadis és com es coneix l'Assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis fins a 1814 durant la Guerra del Francès.
  • Primera Constitució liberal espanyola (la Pepa)

    Primera Constitució liberal espanyola (la Pepa)
    La Constitució Política de la Monarquia Espanyola, més coneguda com a Constitució espanyola de 1812 o Constitució de Cadis, coneguda popularment com la Pepa, va ser promulgada per les Corts Generals espanyoles reunides extraordinàriament a Cadis el 19 de març de 1812.
  • Màxima expansió imperi napoleònic (França)

     Màxima expansió imperi napoleònic (França)
    Entre 1771 i 1815 Europa viu immersa en guerres contínues, on França està contra mitja Europa. I des de l’arribada al poder de Napoleó el 1799, fins a l’inici de la seva caiguda el 1812, França experimentà una gran expansió territorial. El 1792 la França revolucionària declarà la guerra a Rússia i Prússia. I a partir de 1793 França declarà la guerra a les principals potències europees (Gran Bretanya, Espanya, Prússia, Rússia…). En els primers moments tot són victòries per França.
  • Napoleó abdica. Exili (França)

    Napoleó abdica. Exili (França)
    Després de veure's obligat a abdicar, Napoleó va ser bandejat a l'illa d'Elba. Allà va romandre tot just uns mesos abans de tornar a França i recuperar el poder. Napoleó va abandonar l'illa d'Elba mesos després de ser bandejat allà.
  • Period: to

    Ferran VII (Espanya)

    Ferran VII d'Espanya, anomenat «el Desitjat» i «el rei Felón»3 (San Lorenzo de l'Escorial, 14 d'octubre de 1784-Madrid, 29 de setembre de 1833), va ocupar personalment el tron ​​espanyol entre març i maig de 1808 i, després de l'expulsió del «rei intrús» Josep I Bonaparte i la seva tornada al país, novament des de maig de 1814 fins a la seva mort, exceptuant el breu interval el 1823 en què va ser destituït pel Consell de Regència.
  • Period: to

    Restauració Absolutisme (Ferran VII, Espanya)

    Després de la Guerra del Francès, les Corts es reuneixen a Madrid l'octubre de 1813. Poc després, Napoleó reconeix a Ferran VII com a rei d'Espanya, que entra el 22 de març de 1814 camí de València amb el suport general de la població i rep de la mà d'un grup de diputats propers al rei, l'anomenat Manifest dels Perses que representa una declaració a favor de la restauració de l'absolutisme.
  • Period: to

    Congrés de Viena. Santa Aliança. Nou Mapa d’Europa(Àustria)

    El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich. Va tenir lloc a Viena (Àustria).
    El propòsit era redibuixar el mapa polític del continent després de la derrota napoleònica francesa de la primavera, i intentar controlar i eliminar les revolucions liberals que es pogueren produir mitjançant tot un seguit de monarquies absolutes a d'Europa.
  • Revolució a Espanya, Estats Italians, Portugal i Hispanoamèrica.

    Revolució a Espanya, Estats Italians, Portugal i Hispanoamèrica.
    Revolució de 1820 o Cicle revolucionari de 1820 són els noms amb què la historiografia ha designat el conjunt de processos revolucionaris que van tenir lloc a Europa al voltant de 1820. En aquestes revoltes es varen crear i unificar els estats italians.
  • Period: to

    Revolució Liberal. Trienni Democràtic (Europa)

    Revolució de o Cicle revolucionari de 1820 foren un conjunt de processos revolucionaris que van tenir lloc a Europa al voltant de 1820. Va ser la primera de les anomenades onades o cicles revolucionaris que van sacsejar Europa amb posterioritat a les Guerres Napoleòniques i que es van repetir successivament en les de 1830 i les de 1848.
  • Period: to

    Revolució a Grècia. Independència de l’Imperi Otomà

    La Guerra d'Independència de Grècia, va ser el conflicte armat lliurat pels revolucionaris grecs entre 1821 i 1830 contra el domini de l'Imperi otomà. Els grecs van ser assistits més tard per diverses potències europees com l'Imperi Rus, el Regne de França i el Regne Unit, mentre que els otomans van rebre l'ajuda dels vassalls del nord d'Àfrica, particularment l'eyalato d'Egipte. La guerra va conduir a la formació de la Grècia moderna.
  • Enviament exèrcit Santa Aliança (Cent mil fills de Sant Lluís,Espanya)

    Enviament exèrcit Santa Aliança (Cent mil fills de Sant Lluís,Espanya)
    Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut.
  • Revolució a França (Lluís Felip d’Orleans rei). Revolució a Polònia .

    Revolució a França (Lluís Felip d’Orleans rei). Revolució a Polònia .
    Luis Felipe Va ascendir al tron ​​al juliol de 1830 amb la revolució que va obligar a abdicar a Carles X, i va iniciar un regnat de tall liberal. El seu govern es va caracteritzar per l'ascens de la burgesia com a classe dominant, per la ràpida industrialització i pel sorgiment del proletariat. Va ser enderrocat per la Revolució la Segona República.Revolució dels Cadets, va ser una rebel·lió armada contra el domini rus a Polònia del Congrés.
  • Revolució Estats alemanys, italians i suïssos.

    Revolució Estats alemanys, italians i suïssos.
    Revolució alemanya de va ser l'esdeveniment revolucionari que va tenir lloc a la Confederació Germànica, sobretot a Àustria i a Prússia, i a les seves zones fora de la Confederació. El seu objectiu era acabar amb el règim de la noblesa, establir-hi un Parlament, la llibertat de premsa i d'opinió. La primera guerra de la Independència italiana va tenir lloc en el Regne de Sardenya i l'Imperi austríac.
  • Period: to

    Revolució Bèlgica (s’independitza del Regne Països Baixos)

    La Revolució belga contra el rei Guillem I dels Països Baixos va començar el 25 d'agost de 1830 després d'una òpera de Daniel-François Esprit Auber, La Muette de Portici, al teatre de La Monnaie de Brussel·les.El Regne Unit dels Països Baixos és el nom d'un regne compost pels Països Baixos septentrionals, els Països Baixos austríacs i el Principat de Lieja després del Congrés de Viena l'any 1815, després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.
  • Period: to

    Regències Maria Cristina i Espartero (Espanya)

    La regència d'Espartero va ser el darrer període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, anomenat així perquè, després del triomf de la «revolució de 1840» que va posar fi a la regència de Maria Cristina de Borbó, mare de la futura reina Isabel II, el general Baldomero Espartero va assumir la regència a la seva posició
  • Period: to

    Instauració Règim liberal (Espanya)

    Junta Suprema de les Corts de Càdis.
    La construcció de l'estat liberal a Espanya va començar a partir de la mort, el 1833, de Ferran VII, monarca absolutista. Aquest arribarà fins a la Revolució de 1868. Es narra, doncs, el complex i imperfecte procés de modernització de les estructures socials i de la transformació de l'Estat espanyol en un sentit liberal i constitucionalista
  • Period: to

    Isabel II (Espanya)

    Isabel II d'Espanya, anomenada "la dels Tristes Destinacions" o "la Reina Castiza", va ser reina d'Espanya entre 1833 i 1868, gràcies a la derogació del Reglament de successió de 1713 (comunament denominat «Llei Sàlica» encara que, tècnicament, no ho fos)b per mitjà de la Pragmàtica Sanció de 1830.
  • Revolució a França (Napoleó III), estats italians, alemanys i austríacs

    Revolució a França (Napoleó III), estats italians, alemanys i austríacs
    Charles Louis Napoléon Bonaparte.Darrer monarca de França, tercer fill del rei Lluís Bonaparte i de la reina Hortense de Beauharnais; ambdós monarques del regne d'Holanda durant les guerres napoleòniques, i nebot de Napoleó Bonaparte. Eugéne Bonaparte(fill de Napoléon III), qui a la seva mort es convertí en cap de la família i fou nomenat pels seus partidaris Napoleó IV.
    Napoleó III va morir exiliat a Anglaterra el 9 de gener de 1873. És enterrat a la Cripta Imperial de l'Abadia de Saint Michae.
  • Period: to

    Sexenni Democràtic (Espanya)

    El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.