Què és conèixer, què podem conèixer i com podem conèixer?

  • 6 BCE

    Pre-socràtics (s.VI aC)

    Estableixen la naturalesa com a subjecte de preguntes filosòfiques (Física més que metafísica). Panta rei (tot flueix)
  • Plató (s.IV-V aC)
    5 BCE

    Plató (s.IV-V aC)

    La veritat no és el món real, és el món ideal. Només sé que no sé res.
  • Sòcrates (s.V aC)
    5 BCE

    Sòcrates (s.V aC)

    Interessat pel bé/veritat associada a la utilitat del coneixement
  • Aristòtil (s.IV ac)
    4 BCE

    Aristòtil (s.IV ac)

    Són les realitats sensibles les que ens han d'interessar
  • Roger Bacon (s. XIII)
    1247

    Roger Bacon (s. XIII)

    La deducció requereix veritats fonamentals. Primer mètode científic; experiments per apropar-se a la veritat de la naturalesa.
  • Galileu (s.XVII)

    Galileu (s.XVII)

    No proposa un mètode sinó que buscava una veritat general que anés més enllà de la confirmació d’hipòtesis locals.
  • Kepler (s.XVII)

    Kepler (s.XVII)

    Refina i posa en el centre de la construcció del coneixement el mètode empíric.
    Proposa òrbites el·líptiques.
  • Francis Bacon (s.XVII)

    Francis Bacon (s.XVII)

    “Novum organum”. Un mètode per conèxier que comença amb l’experiència: base del mètode científic.
  • Descartes (s.XVII)

    Descartes (s.XVII)

    Cogito ergo sum. Es proposa fonamentar un mètode per explicar la natura en les matemàtiques.
  • Newton (s.XVII)

    Newton (s.XVII)

    Proposa quatre normes per pensar sobre ciència.
    Crea un nou llenguatge per expressar la naturalesa de les ciències.
  • Hume (s.XVIII)

    Hume (s.XVIII)

    La inducció no es pot portar al coneixement; ens porta a un raonament circular.
  • Kant (s.XVIII)

    Kant (s.XVIII)

    “Els pensaments sense contingut són buits; les intuïcions sense conceptes són cegues”.
  • Hegel (s.XIX)

    Hegel (s.XIX)

    Idealisme que redueix la realitat a idees derivades de la lògica.
  • Auguste Conte (s.XIX)

    Auguste Conte (s.XIX)

    Positivista que aborda el problema del coneixement d’una forma normativa per demanar-se quina és la forma més valuosa del coneixement.
  • Whewell (s.XIX)

    Whewell (s.XIX)

    Creia que la ment humana pot caputrar/comprendre la realitat independentment de l’observació. Proposa un mètode hipotètico-deductiu.
  • John Stuart Mill (s.XIX)

    John Stuart Mill (s.XIX)

    No era un empiricista naïve, però era un empiricista fort: començar amb dades i procedir per inducció cumulativa.
  • Marx (s.XIX)

    Marx (s.XIX)

    Materialisme històric. La base del coneixement és la realitat.
  • Popper (s.XX)

    Popper (s.XX)

    La ciència ha de ser neutre respecte els valors, parlant de com és realmente el món, sense definir el coneixement científic positivament.
  • Kuhn (s.XX)

    Kuhn (s.XX)

    L’estructura de les revolucions científiques.
    La teoria de Kuhn incorpora elements sociològics a la
    discussió sobre la natura de la ciència.
  • Lakatos (s.XX)

    Lakatos (s.XX)

    Proposa que la falsabilitat no és un mecanisme absolut. Introdueix idees socio-històriques que porpugnen un progrés científic.
  • Feyerabend (s.XX)

    Feyerabend (s.XX)

    Proposa el pluralisme teòric: cal proposar tantes hipòtesis alternatives com sigui possible.