PROJECTE ESTADISTICA (MATES)

By Nilot
  • 1874 BCE

    Adolphe Quetelet

    Adolphe Quetelet
    Estadístic, sociòleg i astrònom belga. Destacat per ser una de les primeres persones a aplicar les matemàtiques a les ciències socials.
    S'observa que determinats fenòmens es veuen reflectits a les xifres de naixements i defuncions, però no es disposa d'una base teòrica que permeti establir conclusions.
    Va destacar també com a divulgador científic amb la publicació de tractats i xerrades i conferències.
  • 1855 BCE

    KARL FRIEDRICH GAUSS

    KARL FRIEDRICH GAUSS
    Matemàtic i estadístic alemany, conegut com el Príncep de les Matemàtiques. Va investigar i va concloure molts resultats en diverses branques de les Matemàtiques, entre les quals podem esmentar l'Àlgebra, la Teoria de Números, l'Anàlisi Complexa i la Probabilitat.
    Pel que fa a Probabilitat i Estadística, Gauss va idear el mètode d'estimació de mínims quadrats.
    Gauss va demostrar el Teorema fonamental de l'Àlgebra.
  • 1846 BCE

    JOSE MARIANO VALLEJO I ORTEGA

    JOSE MARIANO VALLEJO I ORTEGA
    Va estudiar a la Universitat de Granada. En 1801 va ser proposat com a professor substitut de la càtedra a la secció de Matemàtiques de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, obtenint per oposició el 1802 la Càtedra de Matemàtiques del Reial Seminari de Nobles de Madrid. En aquesta darrera obra apareix un avenç original del mètode d'estimació màxim-versemblant. anticipant-se en un segle a la formulació definitiva.
  • 1840 BCE

    SIMEON DENIS POISSON

    SIMEON DENIS POISSON
    Enginyer civil i matemàtic francès. Va estudiar i va ser professor a l'École Polytechnique de París.
    Va tenir com a professors, entre altres, Laplace i Lagrange, que aviat es van adonar del seu talent matemàtic.
    Va publicar articles sobre moviments planetaris, la rotació de la Terra, el mètode de Lagrange aplicat a problemes mecànics, així com diversos estudis sobre electricitat, magnetisme, superfícies elàstiques, la velocitat del so en gasos, la propagació de la calor o vibracions elàstiques.
  • 1761 BCE

    THOMAS BAYES

    THOMAS BAYES
    Sacerdot i matemàtic britànic, especialment conegut pel teorema i la fórmula associada que porten el nom.
    Va estudiar teologia i lògica a la universitat d'Edimburg, i segurament hi tingués l'oportunitat estudiar matemàtiques.
    Bayes va exposar el seu teorema a la publicació Essay towards solving a problem in the doctrine of xances.
    El teorema indica com calcular la probabilitat que un esdeveniment hagi succeït sota una certa causa.
  • 1674 BCE

    JOHN GRAUNT

    JOHN GRAUNT
    Se'l considera un dels fundadors de la Demografia com a ciència.
    La seva obra Natural and Political Observations Mentioned in following Index, and made upon the Bills of Mortality, es basa en l'observació i l'anàlisi de les dades de mortalitat de la ciutat de Londres.
  • 1655 BCE

    PIERRE DE FERMAT

    PIERRE DE FERMAT
    Matemàtic del segle XVII al qual es va anomenar príncep dels aficionats, ja que en realitat no era matemàtic sinó que va estudiar Dret a la ciutat de Tolosa, on va exercir de jutge durant el regnat de Lluís XIV.
    Va ser un dels fundadors de la Geometria Analítica.
    Fermat va produir importants resultats a Teoria de Números, un dels més coneguts és el Darrer Teorema de Fermat.
  • 636 BCE

    ISODORO DE SEVILLA

    ISODORO DE SEVILLA
    Isidoro de Sevilla va ser un bisbe hispanovisigodo a la ciutat esmentada.la seva
    principal obra Originum sive Etymologiarum, més coneguda sota el seu títol abreujat Les Etimologies.
    Aquest treball va ser un èxit per a l'època per la quantitat de dades recollides.
    va ser canonitzat anys més tard, i va ser designat patró de l'INE i de l'Institut Geogràfic Nacional a principis del segle XX.

  • BLAISE PASCAL

    BLAISE PASCAL
    És un físic i filòsof francès que en l'àmbit de l'Estadística destaca per haver-hi establert juntament amb Fermat les bases de la Teoria de la Probabilitat.
    També és important esmentar les seves aportacions al camp de la Combinatòria amb els seus treballs sobre el Triangle de Pascal.
    Va treballar a l'estudi de les seccions còniques, sobre les quals va publicar el tractat Essai pour les conics, així com a l'estudi de la Geometria Projectiva.

  • ABRAHAM DE MOIVRE

    ABRAHAM DE MOIVRE
    Matemàtic francès. Va passar gran part de la seva vida a Anglaterra, on es va haver d'exiliar per raons religioses.
    Els treballs de De Moivre se centren principalment en dues àrees: la teoria de la Probabilitat, i Àlgebra i Trigonometria.
    Va desenvolupar una fórmula per aproximar el valor de n! quan n és gran.
    Al camp de l'Àlgebra i la Trigonometria els seus treballs versen sobre la factorització de polinomis.