Presidents EEUU i URSS, Guerra Freda

  • Iósif Stalin

    Iósif Stalin
    Iósif Stalin va néixer va néixer el 6 de desembre de 1878 a Gori i va morir el 5 de març de 1953. Va ser president del bloc comunista durant la Guerra Freda, exactament del Consejo de Ministros de la Unión Soviética. La seva lesgislatura va durar des del 6 de maig de 1941 fins al 5 de març de 1953.
  • Harry S, Truman

     Harry S, Truman
    Truman va ser el primer president durant la Guerra Freda, del bloc capitalista. Va nèixer a Misuri, el 8 de miag de 1884 i va morir el 26 de desembre de 1972. Durant la seva legislatura va adquirir una ideologia demòcrata, que va durar des de el 12 d'abril de 1945 fins al 20 de gener de 1953.
  • Period: to

    La Guerra Freda

    Període de Guerra, on lluitava el bàndol capitalista contra el comunista.
  • Divisió de les 2 Alemanyes

    Divisió de les 2 Alemanyes
    Al 1947 els aliats a la Conferència de Potsdam, van decidir integrar econòmicament els seus sectors. Al juny de 1948 els aliats occidentals van dur a terme una reforma monetària. Però després al 23 de juny de 1948, les autoritats soviètiques disposen el tancament de tots els accessos de comunicació de Berlín. La ciutat va quedar aïllada de la Alemanya Occidental.
    Al 26 de juny del mateix any, les potències occidentals van respondre al bloqueig amb un pont aeri.
  • Doctrina Truman

    Doctrina Truman
    Va començar quan Truman mitjançant un discurs, on va dir que la base de la política dels EEUU, era ajudar als pobles que estaven ressisistint a intents d’agressió. Gràcies al qual va aconseguir una ajuda econòmica a Grècia i Turquia. El senador republicà Arthur Vandenberg aconsellà a Truma que asustés al poble nord-americà, i va ser així quan es va aprovar l’ajuda i va ser el primer acte de la política de contenció nord-americana.
  • Cacera de Bruixes

    Cacera de Bruixes
    Va ser promogut per senador Mac Carthy, qui començarà a portar una persecució i depuració política de tots aquells liberals o progressistes sospitosos de comunistes.Va acusar de comunistes a alts càrrecs del govern que van ser destituïts. Les persecucions van afectar també a intel·lectuals i artistes, sent famosa la caça de bruixes a importants cineastes de Hollywood. Aquest moviment el nom de marcartisme.
  • Informe Djànov

    Informe Djànov
    Discrus de Jdanov per la inauguració de la Kominform, va ser la resposta de la URSS enfront de la Doctrina Truman i el Pla Marshall. En el discurs de Jdanov es consignen gairebé els mateixos arguments que Truman en la seva doctrina, però des del punt de vista soviètic, és a dir, el món està dividit en dos, l'altre món està liderat per Estats Units, qui després de la guerra és el líder del capitalisme mundial.
  • Kominform

    Kominform
    Kominform és l’Oficina d'Informació dels Partits Comunistes i Obrers, era una organització per a l'intercanvi d'informació i experiències entre els partits comunistes, el creador va ser Andrei Jdànov, qui en resposta al Pla Marshall impulsat pel president dels EEUU, Truman, va realitzar un discurs en el qual va establir les bases de la nova política internacional de la URSS.
  • Cop de Praga

    Cop de Praga
    Praga, capital de Txecoslovaquia, era format per un gorvern de coalició, entre partits comunistes i partits demòcrates. Però a mesura que va passant el temps, i després del Pla Marshall, hi va començar a augmentar la tensió entre els partits, i per evitar l’avanç i la pèrdua de poder, els comunistes van fer un cop d’Estat, i es va proclamar un nou partit dominat pels comunistes. Per tant, poc a poc es fan fora a tots els governs opositors, i etiquetarà com a il·legal a aquests partits.
  • Pla Marshall

    Pla Marshall
    El Pla Marshall és el nom pel qual es coneix el Programa de Reconstrucció Europeu anunciat pel secretari d'estat dels EEUU, George Marshall. Els EEUU es proposen donar préstecs econòmics per a la reestauració d'Europa, a totes aquelles potències que el suporten, però només als anticomunistes i per tant, donant suport als capitalistes.
    L'èxit del pla va ajudar a la recuperació econòmica i l'assentament dels règims democràtics a Europa Occidental.
  • Blooqueig de Berlín

    Blooqueig de Berlín
    Després de la Segona Guerra Mundial, tan Alemanya com Berlín van quedar dividides en 4 zones: EEUU, França, Anglaterra i la URSS. El bloqueig de Berlín va pendre lloc la nit del 23 al 24 de juny de 1948, La URSS va decidir tallar les carreteres de la zona Oesta de Berlín, amb l’objectiu d’ofegar la zona capitalista envoltada de comunisme. La decisió va ser romandre establint un pont aeri entre els blocs capitalistes. Va ser el 12 de maig de 1949 quan es va posar fi al bloqueig.
  • OTAN

    OTAN
    Els EEUU van crear una oganització milita. És l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord, va ser firmat per 12 països, els quals són: Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Itàlia, Noruega, Dinamarca, Holanda, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i Portugal. Més tard forma part Turquia, i després al 1955 trobem la introducció de la República Federal d’Alemanya, on la OTAN va plagar de bases militars per protecció. I més tard España, amb la mort de Franco al 1982.
  • Pacte de Varsòvia

    Pacte de Varsòvia
    Després de que la República Federal d’Alemanya s’unís a la OTAN, les forces soviètiques van voler imitar l’Aliaça Atlántica. Aquest pacte estava format per: Albània, Bulgària, Txecoslovàquia, Alemanya Oriental, Hongria, Polònia i Romania. La seva missió és la defensa mútua contra qualsevol atac a un dels membres i la consulta sobre els assumptes internacionals que afecten la seguretat i defensa del grup de nacions que el formen.
  • Dwight D. Eisenhower

    Dwight D. Eisenhower
    Segon president durant la Guerra Freda, del bloc capitalista. Va nèixer el 14 d'octube de 1890 a Texas i va morir el 28 de setembre de 1969. Durant la seva lesgislatura va adquirir una legislatura republicana, que va durar des del 20 de gener de 1953 fins al 20 de gener de 1961.
  • Georgi Malenkov

    Georgi Malenkov
    Georgi Malenkov va néixer el 8 de gener de 1902 a Oremburgo, i va morir el 14 de gener de 1988. Va ser president del bloc comunista durant la Guerra Freda. La seva legislatura va durar des del 5 de març de 1953 fins al 8 de febrer de 1955.
  • Nikita Jrushchov

    Nikita Jrushchov
    Nikita Jrushchov va néixer el 15 d'abril de 1894 a Kalínovka, i va morir l'11 de setembre de 1971. Va ser president del bloc comunista durant la Guerra Freda. La seva legislatura va durar des del 27 de març de 1955 fins al 14 d'octubre de 1964.
  • John F. Kennedy

    John F. Kennedy
    John F. Kennedy va néixer el 29 de maig de 1917 a Massachusetts i va ser assassinat el 22 de novembre de 1963. Va ser president durant la Guerra Freda, del bloc capitalista. Durant la seva legislatura va adquirir una ideologia demócrata, que va durar des del 20 de gener de 1961 fins al 22 de novembre de 1963.
  • Lyndon B. Johnson

    Lyndon B. Johnson
    Lyndon B. Johnson va nèixer el 27 d'agost de 1908 a Texas, i va morir el 22 de gener de 1973. Va ser president del bloc capitalista durant la Guerra Freda. Durant la seva legislatura va adquirir una ideologia demócrata, que va durar des del 22 de novembre de 1963 fins al 20 de gener de 1969.
  • Richar Nixon

    Richar Nixon
    Richard Nixon va néixer el 9 de gener de 1913 a California i va morir el 22 d'abril de 1994. Va ser president del bloc capitalista durant la Guerra Freda. Durant la seva legistatura va adquirir una ideologia republicana, que va durar del 20 de gener de 1969 fins al 9 d'agost de 1974.
  • Gerald Ford

    Gerald Ford
    Geral Ford va néixer el 14 de juliol de 1913 a Nebraska i va morir el 26 de desembre de 2006. Va ser president del bloc comunista durant la Guerra Freda. Durant la seva legislatura va adquirir una ideologia republicana, que va durar des del 9 d'agost de 1974, fins al 20 de gener de 1977.
  • Jimmy Carter

    Jimmy Carter
    Jimmy Carter va néixer l'1 d'octubre de 1935 a Georgia. Va ser president del bloc capitalista durant la Guerra Freda. Durant la seva legislatura va adquirir una ideologia demócrata, que va durar des del 20 de gener de 1977 fins al 20 de gener de 1981.
  • Ronald Reagan

    Ronald Reagan
    Ronald Reagan va néixer el 6 de febrer de 1911 a Illinois, i va morir el 5 de juny de 2004. Va ser president del bloc capitalista durant la Guerra Freda. Durant la seva legislatura va adquirir una ideologia republicana, que va durar des del 20 de gener de 1981 fins al 20 de gener de 1989.
  • Yuri Andrópov

    Yuri Andrópov
    Yuri Andrópov va néixer el 15 de juny de 1914 a Stavropol i va morir el 9 de febrer de 1984. Va ser president del bloc comunista durant la Guerra Freda. La seva legislació, va des del 12 de novembre de 1982, fins al 9 de febrer de 1984.
  • Konstantin Chernenko

    Konstantin Chernenko
    Konstantin Chernenko va néixer el 24 de setembre de 1911 i va morir el 10 de març de 1985 a Moscú. Va ser president del bloc comunista durant la Guerra Freda. La seva legislatura començà el 13 de febrer de 1984 fins al 10 de març de 1985.
  • Leonid Brézhnev

    Leonid Brézhnev
    Leonid Brézhnev va néixer el 19 de desembre de 1906 a Dniprodzerzhynsk (Ucraïna), i va morir el 10 de novembre de 1982. Va ser president del bloc comunista durant la Guerra Freda. La seva lesgislatura va durar del 14 d'octubre de 1964 al 10 de novembre de 1982.
  • Mijaíl Gorbachov

    Mijaíl Gorbachov
    Mijaíl Gorbachov va néixer el 2 de març de 1931 a Privólnoye, actualment té 85 anys. Va ser president del bloc comunista durant la Guerra Freda. La seva legislatura començà el 11 de març de 1985 fins al 25 de desembre de 1991.
  • George H. W. Bush

    George H. W. Bush
    George H. W. Bush va néixer el 12 de juny de 1924 a Massachusetts. Va ser president del bloc capitalista durant la Guerra Freda. Durant la seva legislatura va adquirir una ideologia republicana, que va durar des del 20 de gener de 1989 fins al 20 de gener de 1993.
  • Bill Clinton

    Bill Clinton
    Bill Clinton va néixer el 19 d'agost de 1946 a Arkansas. Va ser president del bloc capitalista, durant la Guerra Freda. Durant la seva legislatura va adquirir una ideologia demócrata, que va durar des del 20 de gener de 1993 fins al 20 de gener de 2001.