Presidents de l'URSS des de la 2a GM fins avui

Vyacheslav Mólotov, 1930-1941

33 BCE

Va ser un polític el qual va formar part del Comitè Central del Partit Comunista.
Des de que va arribar al poder va signar amb el ministre d’assumptes exteriors alemanys un pacte de no agressió amb l’Alemanya nazi quan Hitler va atacar a la Unió Soviètica al 1939.
Una vegada, derrotada Alemanya a la Segona Guerra Mundial va reorientar la política exterior soviètica amb el bloc occidental en els inicis de la guerra freda.

Stalin, 1941-1953

32 BCE

Va ser un polític el qual va implantar el règim més totalitari que va existir i ha existit, ja que va radicalitzar les tendències autoritàries, va crear purgues eliminant a tots aquells que s’oposaven a les seves idees.
En els dies previs a la Segona Guerra Mundial, Stalin va signar un Pacte de no agressió amb Alemanya per assegurar-se la tranquil·litat en les seves fronteres. Malgrat això, Hitler va envair l’URSS al 1941, però al 1943 l’URSS guanyaria a Alemanya.

Gueorgui Malenkov, 1953-1955

31 BCE

Va ser un polític el qual va ser un dels principals promotors del Programa del Desenvolupament de l’Energia Nuclear de Rússia i al 1953 va anunciar que l’URSS posseïa una bomba d’hidrogen.
Al 1955 es va crear el Pacte de Varsòvia, el qual el van signar tots els països de l’est, proclamant un acord de cooperació militar.
El pla de desenvolupament agrícola de Malenkov va ser un fracàs i com a conseqüència el va portar a dimitir.

Nikolái Bulganin, 1955-1958

30 BCE

Va ser un polític el qual va acompanyar a Nikita Jrushchov en els seus viatges cap a l’Occident en busca d’un inici de la distensió, però al 1958 en un dels conflictes entre faccions del partit, Bulganin va ser destituït per Jrushchov.

Nikita Jrushchov, 1958-1964

29 BCE

Va ser un polític el qual va fer que al 1961 el XXII Congrés del Partit condemnaran oficialment a Stalin.
Jruschov va orientar la política soviètica cap a un sentiment liberador, però sempre dins de la ideologia comunista, fent que l’URSS obtingués victòries dins les carreres espacials i d’armaments, però va fracassar en el seu intent de portar una nova rivalitat entres les superpotències envers l’economia.

Alekséi Kosygin, 1964-1980

28 BCE

Va ser un polític el qual la seva major preocupació va ser trobar una solució pels problemes agrícoles de l’URSS.
És per això que al 1966 va introduir el VII Pla Quinquennal, fent que els resultats fossin sorprenents, ja que per primer cop el creixement de la industria de bens de consum va ser superior a la d’equip.
A més, al 1970 es va reunir amb Zhou Enlai a Xina on van signar per part soviètica el Tractat d’Amistat i Cooperació amb la RFA.

Nikolái Aleksándrovich Tíjonov, 1980-1985

27 BCE

Va ser un polític el qual abans de ser president va ser escollit com un dels dos Primers Vicepresidents del govern soviètica, i més tard va arribar a ser membre del PCUS.
Al 1980 va ser escollit com a president i com a primer ministre de l’URSS.
Tijonov va mantenir un govern estable, però amb unes certes limitacions, ja que aquest proclamava el seu desig de que l’URSS produís encara més, i per tant, que l’URSS es convertís en una potència encara més productiva.

Mijaíl Gorbachov, 1985-1991

26 BCE

Va ser un polític el qual la seva arribada al poder va suposar una esperança de renovació política, ja que Gorbachov proposava una apertura liberalitzadora per treure l’URSS de l’estancament que es trobava.
És per això, que al 1990 va posar en marxa un programa el qual va acabar amb la dictadura comunista en l’URSS.
A més. Gorbachov va practicar una política exterior pacifista fent que l’URSS deixés de ser una gran potència mundial amb l’objectiu de reduir les despeses militars.

Viktor Chernomyrdin, 1992-1998

25 BCE

Va ser un polític el qual tota la seva presidència es va veure caracteritzada per les seves continues crítiques cap al ràpid ritme de fer privatitzacions, així que va proposar una estructura més autàrquica, és a dir, d’autosuficiència per l’economia.
Chernomyrdin va intentar manipular els pressupostos estatals, però a finals del 1994 va provocar una forta crisi.

Yevgeny Primakov, 1998-1999

24 BCE

Va ser un politic el qual va ser nombrat per Yeltsin després de que la duma el refusés.
Durant el poc temps que Primakov va estar al poder, va aprovar mesures difícils com la reforma tributària.
La seva oposició al unilateralisme estadounidens va ser molt popular entre el seu període de presidència.

Vladimir Putin, 1999-2004

23 BCE

És un polític el qual va ser tercer primer ministre consecutiu de la Federació Russa, però més tard arribarà al poder absolut.
Putin quan va guanyar les eleccions va afirmar que mentre ell estigués al poder, Rússia no passaria ni un segon sense poder, fins i tot que les autoritats tallarien immediatament qualsevol intent de trencament de la constitució i de la legislació.

Mijaíl Fradkov, 2000-2004

22 BCE

Va ser un polític el qual va ser nombrat per Putin com a pròxim president del govern. Més tard, la duma ho va aprovar.
La pujada al poder de Fradkov va provocar un sentiment de sorpresa cap als russos, ja que aquest mai es va trobar en un clar vincle amb Putin.

Viktor Zubkov, 2007-2008

21 BCE

Va ser un polític el qual va pujar al poder gràcies a la dimissió de l'anterior president, Fradkov.
En la presentació del seu programa de govern va prometre lluitar en contra de la inflació que Rússia patia, i reduir notablement els impostos.

Dmitri Medvédev, 2008-2012

20 BCE

Va ser un polític, el qual es va centrar en modernitzar l’economia i la societat de Rússia, Medvédev tenia com objectiu disminuir la dependència del país dels forts ingressos del gas i del petroli.
Medvédev lluitava diàriament contra la corrupció i utilitzaven actualitzacions anuals sobre el progrés.
Durant la seva presidència, Rússia va ser l’estat que més ajuda va proporcionar a Síria, vetant així una possible resolució amb l’objectiu de sancionar a Síria.

Vladímir Putin, 2012-avui dia

19 BCE

És un polític el qual ja havia estat anteriorment al poder. Aquest cop va arribar al poder a partir d’unes eleccions, on va aconseguir un 63% de vots.
Al 2012 es va aprovar una nova llei declarada per Putin, la qual legalitzava els treballs forçats a tot aquell que la incompleixi.
A més, Putin ha impulsat notablement l’economia russa, ja que ha hagut un notable creixement econòmic, junt amb una estabilitat sòcio-econòmica.