-
Iósif Stalin URSS
Va ser secretari general des el 03 d'abril de 1922 fins a l'abolició del càrrec a l'octubre de 1952.37 Stalin també va servir com a President del Consell de Ministres des del 06 de maig de 1941 fins a la seva mort el 05 de març de 1953.36 També va ocupar el càrrec de Ministre de Defensa des del 19 de juliol de 1941 fins a el 03 de març de el 1947. -
Franklin Delano Roosevelt EUA
Membre del partit demòcrata, fou senador de l'Estat de Nova York. Un atac de poliomielitis (1921) el deixà paralític de mig cos. Governador de l'estat de Nova York (1929-1932), enfrontà la depressió de 1929 amb mesures econòmiques intervencionistes. -
Harry S. Truman EUA
El 1934 va ser escollit senador pel Partit Demòcrata dels Estats Units i va guanyar fama nacional arrán del Comitè Truman, que investigava la ineficiència de recursos en els contractes de guerra. El 1945 va ser escollit vicepresident amb Roosevelt i el va succeir a la seva mort el 1945. Poc després va autoritzar el llançament de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. -
Dwight David Eisenhower EUA
Afiliat al Partit Republicà. Fundador de l'OTAN i un dels seus màxims impulsors, sent el seu primer Comandant Suprem. Com a President, en l'àmbit exterior, supervisà l'alto el foc de la Guerra de Corea i, basant-se en la Doctrina de Represàlies Massives, va mantenir la pressió sobre la Unió Soviètica, -
Gueorgui Malenkov URSS
Va ser la figura principal de la Secretaria del Partit Comunista de la Unió Soviètica, però més tard va ser obligat a dimitir. Des de la mort de Stalin fins a febrer de 1955, Malenkov a través del càrrec de President del Consell de Ministres, va estar tancat en una lluita pel poder contra Jrushchov.44 -
Nikita Jrushchov URSS
Va servir com a Primer Secretari del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica i President del Consell de Ministres des del 27 de març de 1958 fins a el 14 d'octubre de de 1964. -
John (Jack) Fitzgerald Kennedy EUA
Va ser president de 1961 fins al seu assassinat el 1963. Kennedy va representar l'estat de Massachusetts entre 1947 i 1960 com a membre de la Cambra dels Representants i del Senat. Va ser escollit com a president el 1961 en una de les eleccions més competides de la història nord-americana. -
Lyndon Baines Johnson EUA
Durant el seu mandat preelectoral a 1964, va aprovar la llei de drets civils (1964), la qual prohibí la discriminació racial als establiments públics.
Va ser reelegit President el 20 de gener de 1965 amb un 61,10% dels vots, derrotant al republicà Barry Goldwater. -
Leonid Brézhnev URSS
Va servir com a Primer Secretari del Comitè Central del Partit Comunista, ja que va ser renombrado a Secretari General, 23 i posteriorment com a President del Presidium. -
Richard Milhous Nixon EUA
El 1968, el republicà Richard Nixon va guanyar les eleccions presidencials, i d'aquesta manera culminava el seu camí cap al poder, que havia iniciat amb la derrota davant John Fitzgerald Kennedy, vuit anys enrere. Aparentment, el nou president era un polític de línia dura. -
Gerald Rudolph Ford, Jr. EUA
Va ser la primera persona que accedia a la vicepresidència sota els termes de la Vint-i-cinquena esmena, i quan va succeir Nixon en la presidència va ser el primer (i fins a la data, l'únic) president de la història dels EUA que arriba a aquest càrrec sense haver estat escollit ni president ni vicepresident. -
James Earl 'Jimmy' Carter, Jr. EUA
James Earl "Jimmy" Carter, Jr (Plains, Geòrgia, 1 d'octubre de 1924), és un polític estatunidenc del Partit Demòcrata, que fou senador en l'Assemblea General de Geòrgia (1962-1966), governador del mateix estat (1971-1975) i president dels Estats Units d'Amèrica (1977-1981). -
Ronald Wilson Reagan EUA
Reagan va abandonar el cinema i es va fer funcionari, fins que va optar pel lloc de governador de Califòrnia amb el Partit Republicà, per al qual va ser triat en votació pública, i on va complir dues legislatures. -
Yuri Andrópov URSS
Va ser secretari general del Comitè Central del Partit Comunista i President del Presidium des del 16 de juny de 1983 fins a el 09 de febrer de 1984. -
Konstantín Chernenko URSS
Va ser secretari general del Comitè Central del Partit Comunista i President del Presidium l'11 d'abril de 1984 al 10 març 1985. -
Mijaíl Gorbachov URSS
Va servir com a Secretari General des de l'11 de març de 1985, i va dimitir el 24 d'agost de 1991, va ser President del Presidium del Soviet Suprem de l'1 de octubre de 1988 fins que el càrrec va ser renombrado com a President del Soviet Suprem des del 25 de maig de 1989 fins al 15 de març de 1990 i President de la Unió Soviètica des del 15 de març de 199.058 fins el 25 de desembre de de 1991. -
George Herbert Walker Bush EUA
Era fill de Prescott Bush, un senador republicà al Congrés dels Estats Units. A la Segona Guerra Mundial, va ser pilot de combat de l'Aviació Naval; va volar en 58 missions de combat; durant una d'aquestes missions el seu avió bombarder fou abatut pel foc antiaeri japonès, i fou rescatat del mar per un submarí nord-americà. -
William Jefferson Clinton EUA
L'any 1988 inicià la seva campanya per poder-se presentar a les eleccions presidencials. A principis de l'any 1992 Clinton era un dels 10 precandidats presidencials que competien per la Candidatura oficial del Partit Demòcrata. Les eleccions primàries internes van ser molt renyides però Clinton no partia com favorit. -
Vladimir Putin URSS
Per Putin, Gorbatxov va confiar massa a Occident i això va conduir per exemple al fet que es fes possible l'ampliació de l'OTAN cap a l'Est, una de les espines clavades a l'ós rus. Putin es veu com el líder que ha de corregir aquesta cadena d'errors i que ha de situar de nou a Rússia com a potència que el món ha de respectar. -
George Walker Bush EUA
George W. Bush era el president dels Estats Units durant l'atac terrorista de l'11 de setembre del 2001 amb avions de passatgers contra les torres bessones del World Trade Center de Nova York. Com a resposta als atacs, l'administració nord-americana inicià una política d'atac contra el terrorisme islamista radical. Aquesta política portà a la invasió de l'Afganistan (i la guerra al mateix país) el 2002 i la de l'Iraq el 2003. -
Barack Hussein Obama Jr. EUA
44è president dels Estats Units d'Amèrica, que va ocupar el càrrec del 20 de gener de 2009 al 20 de gener de 2017. Fou el primer afroamericà que ocupa el càrrec. Obama va ésser senador júnior dels Estats Units per Illinois a partir de gener de 2005 a novembre de 2008, quan va renunciar-hi arran de la seva elecció a la Presidència. -
Donald John Trump EUA
El juny de 2015 va anunciar la seva candidatura per a les eleccions presidencials de 2016 pel Partit Republicà, i ràpidament es va convertir en el candidat preferit dels republicans.La seva campanya va rebre una cobertura mediàtica sense precedents i una forta atenció internacional. Moltes de les seves declaracions en entrevistes, xarxes socials i mítings de campanya eren polèmiques o falses.
