PRESIDENTS D'EUA I DE L'URSS DES DE LA 2ª GM FINS AVUI

Iósif Stalin 21/1/1924-5/3/1953

Jan 21, 1924

Va impulsar la industrialització de l'URSS. Stalin va signar un pacte de no agressió que li va permetre recuperar alguns dels antics territoris de l'Imperi rus amb la invasió soviètica de Polònia de 1939, la guerra d'Hivern a Finlàndia, l'ocupació de les Repúbliques bàltiques, i l'ocupació soviètica de Besarabia i el nord de Bucovina durant la Segona Guerra Mundial.A Àsia, va establir bones relacions amb Mao Zedong a la Xina i Kim Il-*sung a Corea del Nord .

Franklin Delano Roosevelt 4/3/1933-12/4/1945

Mar 4, 1933

Partit demòcrata. Mitjançant l'aplicació del programa polític conegut com New Deal, va treure als Estats Units de la gran depressió econòmica originada per la crisi del 1929.

Harry S. Truman 12/4/1945-20/1/1953

Apr 12, 1945

Partit demòcrata.
En 1948 va presentar la primera legislació integral de drets civils i va emetre ordres executives per a començar la integració racial en les agències militars i federals.

Dwight D. Eisenhower 20/1/1953-20/1/1961

Jan 20, 1953

Partit republicà. Els principals objectius d'Eisenhower durant la seva presidència van ser mantenir la pressió sobre la Unió Soviètica a través de l'anomenada doctrina Eisenhower i reduir el dèficit federal.

Georgy Maksimilianovich Malenkov 5/3/1953-8/2/1955

Mar 5, 1953

Va promoure la seva oposició a l'armament nuclear, declarant que «una guerra nuclear podria portar a la destrucció mundial». També va preconitzar reorientar l'economia de la indústria pesant a la producció de béns de consum.

Nikita Khruchchev 27/3/1955-14/10/1964

Mar 27, 1955

Les seves polítiques internes, encaminades a millorar la vida dels ciutadans comuns, sovint van ser ineficaços, especialment en l'àrea de l'agricultura. Amb l'esperança de finalment comptar amb míssils per a la defensa nacional, Jrushchov va ordenar retallades importants en les forces convencionals. Malgrat les retallades, el seu govern va viure els anys més tibants de la Guerra Freda, que van culminar en la Crisi dels míssils a Cuba.

John F. Kennedy 20/1/1961-22/11/1963

Jan 20, 1961

Partit demòcrata. Durant el seu govern va tenir lloc la invasió de Badia de Cochinos, la crisi dels míssils de Cuba, la construcció del Muro de Berlín, l'inici de la carrera espacial i la consolidació del Moviment pels Drets Civils als Estats Units, així com les primeres accions del seu país en la guerra de Vietnam. En 1962, va obrir la porta a la major guerra química de la història.

Lyndon B. Johnson 22/11/1963-20/1/1969

Nov 22, 1963

Partit demòcrata.
Va destacar per la seva lluita contra el racisme i la segregació racial, aconseguint la sanció de la Llei de Drets Civils, la Llei del Vot, la Llei d'Ingressos i la Llei d'Oportunitat Econòmica, amb la finalitat d'eliminar la pobresa en la població afroamericana. Va aprovar l'assegurança de salut per als ancians (Mediqués) i per als pobres (Medicaid), i la construcció estatal d'habitatges a baix cost. Va augmentar la presència militar dels Estats Units en la Guerra de Vietnam.

Leonid Brézhnev 14/10/1964-10/11/1982

Oct 14, 1964

Va treballar en equip però el seu intent de governar sense reformes econòmiques significatives van portar a un declivi nacional a mitjan dècada de 1970, un període conegut com l'era d'estancament. Brézhnev va impulsar la distensió entre els països d'Orient i Occident. La seva última decisió important en el poder va ser enviar a l'Exèrcit Soviètic a l'Afganistan en un intent de salvar al fràgil Govern que lluitava contra els mujahidins.

Richard Nixon 20/1/1969-9/8/1974

Jan 20, 1969

Partit republicà.
Va acabar la intervenció dels Estats Units en la Guerra de Vietnam en 1973 i va portar de retorn a casa a presoners de guerra (POW), va suspendre el servei militar, va patrocinar el cop d'estat a Xile contra el govern socialista Salvador Allèn i inici de la guerra contra el Càncer. Va haver de dimitir per l'escàndol Watergate.

Gerald Ford 9/8/1974-20/1/1977

Aug 9, 1974

Partit republicà.
Durant el seu mandat va finalitzar la Guerra de Vietnam i es van signar els Acords d'Hèlsinki. En els seus anys en la presidència el país va entrar en recessió i va haver-hi una creixent inflació.Una de les seves decisions més polèmiques va ser donar l'indult al president Richard Nixon, implicat en l'anomenat Escàndol Watergate.

Jimmy Carter 20/1/1977-20/1/1981

Jan 20, 1977

Partit demòcrata.
En política exterior va tenir èxits com els tractats sobre el canal de Panamà, els acords de pau de Camp David (tractat de pau entre Egipte i Israel), el tractat SALT II amb la Unió Soviètica i l'establiment de relacions diplomàtiques amb la República Popular de la Xina i va viure els seus moments més tibants amb la crisi dels ostatges a l'Iran. També va crear els ministeris d'Energia i Educació i va reforçar la legislació sobre protecció mediambiental.

Ronald Reagan 20/1/1981-20/1/1989

Jan 20, 1981

Partit republicà.
La seva política econòmica, entroncada en l'anomenada economia de l'oferta, caracteritzada per la desregularització del sistema financer i per les rebaixes d'impostos implementades en 1981. Fi de la Guerra Freda, el bombardeig de Líbia i la revelació de l'escàndol Aniran-Contres. Va ordenar un massiu increment militar per a la lluita estreta contra la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), deixant enrere l'estratègia de la détente.

Yuri Andrópov 12/11/1982-9/2/1984

Nov 12, 1982

Va tractar d'alleugerir el pes de la burocràcia i de revitalitzar l'economia i l'administració del país, greument estancada durant l'era Brézhnev; no obstant això, els problemes de salut el van mantenir apartat de l'activitat política i va morir sense haver realitzat grans reformes.

Konstantín Chernenko 13/2/1984-10/3/1985

Feb 13, 1984

Va liderar una reforma educativa i diversos ajustos en l'estructura burocràtica de l'Estat. En política exterior, va negociar un pacte comercial amb la Xina.

Mijaíl Gorbachov 11/3/1985-25/12/1991

Mar 11, 1985

Va realitzar la reforma de l'alcohol de 1985, que va ser dissenyada per a lluitar en contra l'alcoholisme. Durant el seu mandat es va produir el accident en la central nuclear de Chernobil amb greus conseqüències per a la població. En 1988, va donar noves llibertats individuals com una major llibertat d'expressió i de religió. Va rebre el Premi Nobel de la Pau en 1990 pels canvis en les relacions entre l'Est i l'Oest. En desembre de 1991 es va dissoldre oficialment la Unió Soviètica

George H. W. Bush 20/1/1989-20/1/1993

Jan 20, 1989

Partit republicà.
Es van dur a terme grans operacions militars a Panamà i en el golf pèrsic mentre el món estava canviant; el mur de Berlín va caure en 1989 i la Unió Soviètica es va dissoldre dos anys després. Creo nous tipus d'impostos.

Bill Clinton 20/1/1993-20/1/2001

Jan 20, 1993

Partit demòcrata.
Va treballar per a millorar el sistema educatiu i de salut (va intentar realitzar una reforma sanitària, que finalment no va ser aprovada). Va buscar la protecció del medi ambient, principalment a través del seu suport al Protocol de Kyoto. Va intentar afavorir al mercat lliure i va treballar per a la pau a l'Orient Mitjà. Va liderar l'atac militar de l'OTAN a Kosovo i en la guerra de Bòsnia.

George W. Bush 20/1/2001-20/1/2009

Jan 20, 2001

Partit republicà.
Va haver d'enfrontar-se als atemptats de l'11 de setembre de 2001, la resposta del qual va ser la «guerra contra el terrorisme». Va reformar la seguretat social, va modificar la Constitució per a prohibir el matrimoni homosexual, va reduir per llei els impostos generals, va promulgar la llei Que Cap Nen Es Quedi Enrere, una nova llei de l'avortament, noves subvencions de medicaments per a persones majors y el finançament d'un programa d'ajuda contra la sida.

Barack Obama 20/1/2009-20/1/2017

Jan 20, 2009

Partit demòcrata.
Va signar el nou tractat START III de control d'armes amb Rússia, va ordenar la intervenció militar estatunidenca en el conflicte libi.Va promoure la inclusió per als estatunidencs LGBT, la intervenció militar a l'Iraq i Ucraïna en resposta als avanços reeixits per ISIS i Rússia respectivament en 2014, l'acord climàtic a París i la normalització de les relacions dels Estats Units amb Cuba en 2015.

Donald Trump 20/1/2017-Ara

Jan 20, 2017

Partit republicà.
Va signar la legislació de reforma tributària que rebaixa les taxes per a benefici dels rics, va rescindir la disposició del mandat de segur individual de la Llei de Protecció al Pacient i Cura de Salut Assequible​ i va obrir el Refugi Àrtic per a l'extracció de petroli. En política exterior, ha realitzat una política populista que emfatitza el nacionalisme estatunidenc.