Presidents d'EUA i de l'URSS

  • Viacheslav Mólotov (1930-1941)

    Viacheslav Mólotov	(1930-1941)
    Va ser un polític i diplomàtic soviètic, un vell bolxevic i una figura destacada en el govern soviètic durant la dècada de 1920 Molotov va supervisar la col·lectivització de l'agricultura del govern de Stalin. Va seguir la línia de Stalin mitjançant una combinació de força i propaganda per aixafar la resistència dels camperols a la col·lectivització, incloent la deportació de milions de kulaks a camps de treball .
  • Franklin D. Roosevelt (1933-1945)

    Franklin D. Roosevelt (1933-1945)
    va ser el 32è president dels Estats Units.Membre del partit demòcrata, va ser senador de l'Estat de Nova York i secretari adjunt de la marina Va crear una Coalició del New Deal que dominà la política nord-americana fins a la fi de la dècada de 1960.
  • Iósif Stalin (1941-1953)

    Iósif Stalin (1941-1953)
    Va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953. I va ser el màxim dirigent de l'URSS. Stalin va implementar una economia de comandament, substituint la Nova Política Econòmica de la dècada del 1920 per Plans Quinquennals i posant en marxa un període d'industrialització i col·lectivització ràpides.
  • Harry S. Truman (1945-1953)

    Harry S. Truman (1945-1953)
    Va ser un polític estatunidenc, president dels Estats Units entre 1945 i 1953. El seu govern renuncià a l'aïllacionisme i va liderar la implementació del Pla Marshall l'any 1947. Després de la guerra, el seu país va reforçar la posició de superpotència en la conferència de Bogotà, l'any 1948, on es va crear l'OEA
  • Dwight D. Eisenhower (1953-1961)

    Dwight D. Eisenhower (1953-1961)
    Va ser un militar i polític estatunidenc, 34è president dels Estats Units entre el 1953 i 1961. supervisà l'alto el foc de la Guerra de Corea i, basant-se en la Doctrina de Represàlies Massives va mantenir la pressió sobre la Unió Soviètica i va fer de l'armament nuclear una prioritat superior de defensa pel seu ús de dissuasió
  • Georgi Malenkov (1953-1955)

    Georgi Malenkov (1953-1955)
    Fou un polític soviètic i dirigent del PCUS, així com íntim col·laborador de Ióssif Stalin. Estava en contra de l'armament nuclear, també va preconitzar reorientar l'economia de la indústria pesant a la producció de béns de consum.
  • Nikolái Bulganin (1955-1958)

    Nikolái Bulganin (1955-1958)
    Va ser un militar i polític soviètic. Bulgànin era fill d'un oficinista, i en 1917 es va unir a les files dels bolxevics, i després de la Revolució d'Octubre, va col·laborar entre 1918 a 1922 en la primera txeca. Durant la Segona Guerra Mundial va formar part de l'Estat Major de l'Exèrcit Roig. Va ascendir a mariscal i va ser viceprimer ministre en 1947, i va ser membre així mateix del politburó del Partit Comunista de la Unió Soviètica en 1948
  • Nikita Jrushchov (1958-1964)

    Nikita Jrushchov (1958-1964)
    Va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin. Va ser el secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica i primer ministre de la Unió Soviètica Denuncia Stalin pel seu culte a la personalitat, Ordena la intervenció militar soviètica de 1956 a Hongria, Cedeix Crimea a Ucraïna el 1955, Proporciona suport a Egipte contra Occident durant la crisi de Suez de 1956 etc...
  • John F. Kennedy (1961-1963)

    John F. Kennedy (1961-1963)
    Fou el 35è president dels Estats Units. Kennedy va representar l'estat de Massachusetts entre 1947 i 1960 com a membre de la Cambra dels Representants i del Senat. Alguns esdeveniments importants durant la seva presidència són la Invasió de Bahía de Cochinos, la Crisi dels míssils de Cuba, la construcció del mur de Berlín, l'exploració espacial, els primers anys de la Guerra del Vietnam i del Moviment pels drets civils.
  • Lyndon B. Johnson (1963-1969)

    Lyndon B. Johnson (1963-1969)
    Va ser un polític estatunidenc, President del seu país entre 1963 i 1969. Durant el seu mandat preelectoral a 1964, va aprovar la llei de drets civils, la qual prohibí la discriminació racial als establiments públics.
    Durant el seu segon mandat va aprovar molts programes socials: ajuda federal per l'educació, les arts i les humanitats, assegurança de salut per als ancians i pobres, habitatges de baix cost, i renovació urbana etc...
  • Alekséi Kosygin (1964-1980)

    Alekséi Kosygin (1964-1980)
    Va ser un polític soviètic, primer ministre de l'URSS entre els anys 1964 i 1980. Kosiguin va intentar dur a terme reformes econòmiques, per tal de fer girar l'èmfasi que l'economia soviètica feia sobre la indústria pesant i la producció militar cap a la indústria lleugera i la producció de béns de consum. Bréjnev no donava suport a aquesta política i desestimava les reformes de Kosiguin
  • Richard Nixon (1969-1974)

    Richard Nixon (1969-1974)
    Fou el 37è president dels Estats Units des de 1969 a 1974 i vicepresident entre 1953 i 1961. Va retornar als vietnamites del Sud la seva guerra, retirant els soldats americans i deixant en poder del govern de Saigon l'avançat material militar i va pactar amb el govern del Vietnam del Nord una sortida negociada del conflicte.
  • Gerald Ford (1974-1977)

    Gerald Ford (1974-1977)
    Va ser el 38è president dels Estats Units. va ser el primer president nord-americà en perdre una guerra (la guerra del Vietnam es va perdre sota el seu mandat).
  • Jimmy Carter (1977-1981)

    Jimmy Carter (1977-1981)
    És un polític estatunidenc del Partit Demòcrata, que fou senador en l'Assemblea General de Geòrgia, governador del mateix estat i president dels Estats Units d'Amèrica El seu mandat va estar marcat per alguns èxits en política exterior, com els tractats sobre el Canal de Panamà; els Acords de pau de Camp David, tractat de pau entre Egipte i Israel; el tractat SALT II amb l'URSS etc...
  • Nikolái Tíjonov (1980-1985)

    Nikolái Tíjonov (1980-1985)
    Va ser un polític soviètic d'origen ucraïnès durant la Guerra Freda. Serví com a President del Consell de Ministres de l'URSS entre 1980 i 1985. Refrenà la presa de mesures efectives de reforma de l'economia soviètica, necessitat que es va fer evident a inicis i mitjans de la dècada de 1980. i va ser responsable de l'administració econòmica i cultural soviètica durant l'era de l'estancament brejnevià.
  • Ronald Reagan (1981-1989)

    Ronald Reagan (1981-1989)
    Va ser un actor i polític nord-americà, el 40è president dels Estats Units. L'administració Ronald Reagan va potenciar un pla de defensa nuclear, la guerra de les galàxies, a la que l'URSS va respondre amb una política de rearmament, impulsà la carrera nuclear juntament amb nous programes de rearmament nord-americà
  • Mijaíl Gorbachov (1985-1990)

    Mijaíl Gorbachov (1985-1990)
    És un polític soviètic que va exercir com a secretari general del PCUS i president de la Unió Soviètica entre 1988 i 1991 Les seves polítiques reformistes conduïren a la fi de la guerra freda i per això, el 1990 va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau.
  • George H. W. Bush (1989-1993)

    George H. W. Bush (1989-1993)
    Fou un polític estatunidenc, 41è president dels Estats Units d'Amèrica Va servir com a director de la CIA entre gener de 1976 i gener de 1977. Després va ser vicepresident de Ronald Reagan (1981-1989), durant l'època que la CIA va subministrar armes a la Resistència Nicaragüenca
  • Víktor Chernomyrdin (1992-1998)

    Víktor Chernomyrdin (1992-1998)
    Va ser un polític, oligarca i home de negocis rus. El juny de 1996 va intervenir en el conflicte de Txetxènia per alliberar els ostatges russos segrestats. Alhora, intentà acostar-se als Estats Units, acostament que s'acabà després de l'atac aliat de l'OTAN durant la guerra de Kosovo.
  • Bill Clinton (1993-2001)

    Bill Clinton (1993-2001)
    És un advocat i polític nord-americà, exgovernador d'Arkansas i el 42è president dels Estats Units Va treballar per millorar el sistema educatiu i de salut, intentant realitzar una reforma sanitària, que finalment no va ser aprovada. Va buscar la protecció del medi ambient, principalment a través del seu suport al Protocol de Kioto. Va intentar afavorir al mercat lliure i va treballar per a la pau en l'Orient Mitjà,
  • Serguéi Kirienko (1998-1998)

    Serguéi Kirienko (1998-1998)
    Fou Primer Ministre de Rússia del 23 de març al 23 d'agost de 1998, nomenat per Borís Ieltsin en substitució de Víktor Txernomirdin. defensà la proposta de Vladímir Putin de crear un sistema internacional d'urani enriquit.
  • Yevgeni Primakov (1998-1999)

    Yevgeni Primakov (1998-1999)
    Va ser un polític que va exercir alts càrrecs durant els últims anys de la Unió Soviètica i després va ser Ministre d'Afers exteriors i President del Govern de Rússia . La seva oposició a l'unilateralisme nord-americà va ser molt popular entre els russos, així com l'operació de les tropes russes que va ordenar a l'aeroport de Pristina , amb la qual va sorprendre a les forces de l'OTAN en acabar la guerra de Kosovo
  • Serguéi Stepashin (1999-1999)

    Serguéi Stepashin (1999-1999)
    És un polític rus que va servir breument com a primer ministre de Rússia el 1999. Va presentar líders del règim separatista a Txetxènia amb pistoles monogramades, va elogiar les activitats dels extremistes religiosos que havien pres diversos pobles de Dagestani
  • Vladímir Putin (1999-2000) (2008-2012)

    Vladímir Putin (1999-2000) (2008-2012)
    És l'actual President de la Federació Russa. Putin va formar part de la policia secreta soviètica Durant els primers mandats de Putin els ingressos reals es van multiplicar per 2,5, els salaris reals es van triplicar, la desocupació i la pobresa es van reduir a més de la meitat, i la satisfacció dels russos van augmentar significativament. La primera presidència de Putin va estar marcada per un alt creixement econòmic
  • Mijaíl Kasiánov (2000-2004)

    Mijaíl Kasiánov (2000-2004)
    És un polític rus. Kassiànov és un antic president del Govern de Rússia. I va ser President del Govern de Rússia durant el primer mandat de Vladímir Putin Va llançar diverses reformes estructurals: reformes fiscals i pressupostàries, liberalització del control de capital i comerç exterior, reforma duanera, reorganització d'infraestructures nacionals, reforma de pensions, creació de mercat de terres i altres.
  • George W. Bush (2001-2009)

    George W. Bush (2001-2009)
    És un polític estatunidenc, el 43è president dels Estats Units. Inicià una política d'atac contra el terrorisme islamista radical i va iniciar la invasió de l'Iraq el 21 de març del 2003
  • Mijaíl Fradkov (2004-2007)

    Mijaíl Fradkov (2004-2007)
    És un polític rus, i Primer Ministre de Rússia fins al 12 de setembre de 2007
  • Víktor Zubkov (2007-2008) (2012-2012)

    Víktor Zubkov (2007-2008) (2012-2012)
    És un polític i empresari rus que ha estat viceprimer ministre de Rússia dos cops al govern de Vladímir Putin
  • Barack Obama (2009-2017)

    Barack Obama (2009-2017)
    És un polític estatunidenc, 44è president dels Estats Units d'Amèrica i fou el primer afroamericà que ocupa el càrrec. Obama centrà la seva atenció en la crisi econòmica, però ja abans d'aquest dia havia estat pressionant el Congrés perquè aprovin un pla d'estímul econòmic, ja en el càrrec promogué trobades d'alt nivell amb líders del Partit Republicà per discutir sobre aspectes de l'aplicació del pla.
  • Dmitri Medvédev (2012-Actualitat)

    Dmitri Medvédev (2012-Actualitat)
    És un polític rus. El 2 de març de 2008, fou escollit President de Rússia amb el 70,23% dels sufragis La primera agenda de Medvédev com a president era un programa de modernització de gran abast , amb l'objectiu de modernitzar l'economia i la societat russes i disminuir la la dependència del país del petroli i del gas. Durant el mandat de Medvedev, el nou tractat START de reducció d'armes nuclears va ser signat per Rússia i els Estats Units.
  • Donald Trump (2017-Actualitat)

    Donald Trump (2017-Actualitat)
    És un polític, presentador de televisió, empresari, escriptor i milionari estatunidenc, el 45è president dels Estats Units La plataforma de Trump emfatitza la renegociació de les relacions entre els Estats Units i la Xina i els acords de lliure comerç com el TLCAN i l'Aliança Transpacífica, l'aplicació de les lleis d'immigració i la construcció d'un nou mur al llarg de la frontera entre Estats Units i Mèxic.