La libertad guiando al pueblo

Personatges Revolució Francesa

  • Period: to

    Assemblea i Constitució

    L'Assemblea Nacional s'havia convertit en Assemblea Nacional Constituent amb la missió de redactar una Constitució i donar a França una nova forma de govern. El 26 d'agost de 1789 els membres de l'Assemblea Constituent van aprovar una relació de drets del ciutadà que havia de servir de preàmbul a la constitució. La Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà establia els principis de llibertat, igualtat, inviolabilitat de la propietat i resistència a l'opressió, que anaven a constituir la base
  • Lluís XVI.

    Lluís XVI.
    Versalles, Francia, 1754 - París, 1793.
    Rei de França i duc de Berry. L'any 1770 va contreure matrimoni amb Maria Antonieta. Estava poc interessat en els assumptes polítics. Es va deixar influenciar per la reina i cortesans. Una crisi política interna el va obligar a convocar els Estats Generals. Anys després de l'esclat de la revolta Lluís va proclamar la Constitució (1791). Va intentar fugir, però va ser capturat i condemnat per traició a morir a la guillotina l'any 1793.
  • Maria Antonietta.

    Maria Antonietta.
    Viena, 1755 - París, 1793.
    Filla dels Emperadors d'Austria.
    Reina de Fraça. Es va casar l'any 1770 amb Lluís XVI. Va exercir una forta influència política sobre el seu marit, va ignorar la misèria del poble i va contribuir al descrèdit de la monarquia en els anys anteriors a la Revolució Francesa.
    Quan intentaven fugir de París degut a la Revolució del poble va ser detinguda juntament amb el rei i altres nobles, va ser jutjada pel Tribunal Revolucionari i condemnada a morir a la guillotina.
  • Jacques Necker

    Jacques Necker
    Ginebra, 1732 - Coppet, Ginebra, 1804.
    Va ser un financer i polític francès . Al 1768, va abandonar els negocis, atret per la ciència i la literatura. Va ser en tres ocasions l'encarregat d'Hisenda de la monarquia francesa pel rei Lluís XVI: l'any 1777, 1788 i 1789. Durant el seu últim període a l'Hisenda, va recomanar al rei convocar els Estats Generals. Degut a la seva insistència en oferir concessions al Tercer Estat, va ser destituït al 1789. Això va ser detonant de l'assalt a la Bastilla.
  • Period: to

    Convenció

    Amb la caiguda del rei, va començar la Primera República Francesa, governada per una assemblea anomenada Convenció en la qual es van formar dos grups:
    Girondins: procedien de la Gironda, alta burguesia, havien col·laborat amb la monarquia constitucional de Lluís XVI
    Jacobins: suport de la burguesia mitjana i baixa, classes populars revolucionàries. (Danton, Robespierre i Marat).
    La República, controlada pels jacobins, va entrar en un període violent, el Terror. Primera Constitució Republicana.
  • Danton

    Danton
    Arcis, Aube, 1759 - París, 1794.
    Va ser un advocat i polític francès que va exercir un paper determinant durant la Revolució francesa i el tarannà contemporitzador va ser atacat pels diferents partits en pugna. va fundar, en 1790, juntament amb Marat, Desmoulins i d'altres, la "Societat dels Drets de l'Home i del Ciutadà". Al 1792 va ser escollit Ministre de Justicia i al '93 diputat. Al '94 va ser acusat de ser "enemic de la República". Finalment és condemnat a mort i guillotinat el del 1794.
  • Marat

    Marat
    Boudry, Francia, 1743 - París, 1793. Polític francès. En esclatar la R.F. va intensificar la seva exaltada propaganda dels ideals revolucionaris, això li va comportar amonestacions i enemistats. Com a membre dels cordeliers va dirigir atacs contra el ministre Necker, un marquès i el rei. Va haber d'exiliar-se dos cops a Londres. Va ensopegar amb l'animadversió dels girondins al incitar el poble a usar la força i reclamar la dictadura. Va aconseguir els vots per portar al rei a la guillotina.
  • Robespierre.

    Robespierre.
    Arras, Artois, 1758 - París, 1794.
    Polític de la Revolució Francesa que va instaurar el règim del Terror. es va fer advocat i va freqüentar cercles literaris i filosòfics als '80. Va ser escollit representant del Tercer Estat. Quan va esclatar la R.F. va defensar idees liberals i democràtiques. Es va convertir en un dels promotors de la República i l'execució del rei. Va ser un dels líders més destacats dels Jacobins. Va acabar sent jutjat pels seus propis mètodes i condemnat a ser guillotinat.
  • Period: to

    Directori

    El juliol del 1974, el cop d'estat de termidor va provocar la caiguda de Robespierre, que va ser executat. Un any més tard la nova constitució del 1795 va establir que el govern l'exerciria un Directori format per 5 cinc membres.
    El Directori va dur a terme l'anomenat Terror Blanc (persecució dels líders i partidaris de l'etapa anterior).
    Mentrestant, continuaven les coalicioiins europees contra la França revolucionària. En aquestes guerres va destacar un jove general, Napoleón Bonaparte.
  • Period: to

    Consolat

    El 9 de novembre del 1799, Napoleó va donar un cop d'estat que va posar fi al Directori. Juntament amb Sieyès i Ducos, va formar un Consolat per governar França de forma col·legiada i evitar dictadures com la de Robespierre. Napoleó, però, va concentrar el poder i es va aprofitar del desig dèstabilitat dels francesos, cansats dels excessos revolucionaris. Encara sense arribar a ser emperador, Napoleó ja s'havia proclamat cònsol vitalici. En aquest període começa a aparèixer el concepte de nació.
  • Sieyès

    Sieyès
    1748 - París, 1836. Polític de la R.F. Va adquirir una gran difusió durant el procés de convocatòria els Estats Generals, defensava una visió política revolucionària segons la qual la sobirania resideix en la nació, i aquesta la componen els ciutadans que es regeixen per una mateixa llei (excluia als estaments privilegiats). va contribuir a desencadenar com a diputat pel Tercer Estat de París en els Estats Generals de 1789. Va contribuir a elaborar la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà.
  • Ducos

    Ducos
    Landas,1747 – Ulm, 1816
    Va ser un polític francès membre de la Convenció Nacional i del Directori. Va aconseguir el fet excepcional de posicionar-se en els càrrecs més alts de cadascuna de les etapes de la R.F.. Formava part del partit que no tenia opinió política pròpia, s'inclinava sempre al costat més fort, per tant va votar la mort del rei. Ducos va acceptar el cop d'Estat de Napoleó Bonaparte i va ser un dels tres cònsols provisionals. Va acabar exiliat per abandonar i votar contra Napoleó
  • Period: to

    Imperi

    Al 1804, Napoleó Bonaparte es va proclamar emperador. Va posar fi a la revolució i la va institucionalitzar. Va crear el Codi de Napoleò, on es van recopilar lleis que serien igual per a tots els ciutadans. Va instaurar el principi de les carreres obertes al talent que donaba la possibilitat d'anar pujant de categoria per mèrits i no per naixement. També va restablir l'ordre, acció policial per mantenir l'ordre públic sanejar finances, etc. Imperi dels Cent Dies va ser l'últim govern de Napoleò
  • Napoleó

    Napoleó
    Ajaccio, Córcega, 1769 - Santa Helena, 1821. Va ser un general i governant francès del segle XVIII i XIX, conegut per arribar a conquerir i controlar la major part d'Europa occidental a travès d'una avançada i agressiva estratègia militar i d'aliances. Després d'una dècada d'èxits militars, la proclamació d'emperador de França i rei d'Itàlia i l'establiment del seu propi codi civil (el Codi Napoleònic), Napoleó va ser derrotat finalment per la Setena Coalició en la Batalla de Waterloo al 1815.