-
La causa va ser L'augment de la pressió dels "bàrbars", externs a la cultura romana, va contribuir en gran mesura al col·lapse. https://historia.nationalgeographic.com.es/a/fin-imperio-romano_6821 -
En ella el rei godo Rodrigo va ser derrotat i probablement va perdre la vida a mans de les forces del Califato Omeya comandades per Tàriq ibn Ziyad. La derrota va ser tan completa que va suposar el final de l'Estat visigot a la península ibèrica. https://www.youtube.com/watch?v=XKcZexU-jq4 -
Un paratge proper a Cangas d'Onís (Astúries), entre els astures, d'origen cèltic, que poblaven les zones muntanyoses d'Astúries; i les tropes d'al-Àndalus, que van resultar derrotades. Aquesta acció de caràcter bèl·lic es considera linici de la Reconquesta dEspanya. http://www.grandesbatallas.es/batalla%20de%20covadonga.html -
Va ser entre les forces comandades pel líder franc Carlos Martel i un exèrcit musulmà a les ordres del valí (governador) d'Al-Àndalus Abd ar-Rahman ibn Abd Allah al-Gafiqi, prop de la ciutat de Tours, a l'actual França. Durant la batalla, els francs (cristians) van derrotar l'exèrcit musulmà i al-Gafiqi va resultar mort. -
La batalla de Roncesvalles va tenir lloc el 15 d'agost de 778, en la qual la rereguarda de l'exèrcit de Carlemany manada per Roldán va ser delmada en una emboscada efectuada per vascons, com a tesi més probable. Roldán va ser assassinat en combat a mans del palentí Bernat del Carpi. https://www.lugaresconhistoria.com/roncesvalles-navarra -
La conquesta de Girona després de poc més de set dècades des de la invasió musulmana d'Hispània representà l'oportunitat dels descendents dels refugiats visigots al Regne Franc de retornar als antics territoris del Regne visigòtic de Toledo al sud dels Pirineus. -
La conquesta de Barxiluna va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova. El setge i posterior conquesta s'emmarca dins la conquesta carolíngia d'Hispània. https://www.youtube.com/watch?v=P6b8j07P-iU -
El 801 Barcelona cau en mans dels francs. Lluís travessà els Pirineus i assetjà la ciutat durant uns mesos, fins a la seva rendició l'any 801. Els francs continuaren la seva expansió: intentaren arribar fins a l'Ebre i van assetjar Tortosa i potser fins i tot Lleida. El resultat, però, fou un fracàs. L'any 812, l'emir Al-Hàkam I reconeixia les conquestes dels francs (que de fet arribaven fins al Llobregat). -
va morir el 20 de diciembre de 910 d. C. a Zamora. Alfons III va ser Rei d'Astúries (866-910). Fill del monarca Ordoño I, va ser proclamat rei d'Astúries a la mort del seu pare, l'any 866, encara que el comte de Galícia Fruela Bermúdez li va usurpar el tron. -
Almansor va sortir de Còrdova el 5 de maig del 985, i es va dirigir a Múrcia per abastir-se de provisions per a l'expedició, que va seguir la costa del Mediterrani, recollint cavalleria a Balansiya i Turtuixa, en canvi per Gaspar Feliu i Montfort va tornar cap a Toledo i va passar per Saraqusta i Larida. -
La Generalitat restituïda va tornar a establir la divisió en comarques elaborada durant el període republicà sota el lideratge de Pau Vila, formant-se el 1988 les noves comarques del Pla de l'Estany, separat del Gironès, i amb la curiositat del Vallès Occidental, única comarca que té dues capitals a causa de la seva rivalitat. http://www.cucadellum.org/2018/04/on-situem-els-inicis-de-la-nacio.html -
El califat de Còrdova va acabar exactament el 30 de novembre de l'any 1031. Aquell dia la noblesa àrab de la ciutat, farta de les contínues rebel·lions i del mal govern de l'últim califa omeia, Hisham III, va decidir donar fi al califat i al govern dels omeia. Hisham III va ser expulsat de la ciutat. -
va ser el primer fill de Jaume I d'Aragó «el Conqueridor» i de la seva primera esposa, la reina Elionor de Castella. Era net per part paterna del rei Pere II «el Catòlic» i de la seva dona, la reina Maria de Montpeller, mentre que per línia materna era net d'Alfons VIII de Castella i de la seva esposa. Era germà agnat de Pere III «el Gran» i de Jaume II de Mallorca, entre els qual Jaume I dividiria el seu regne a la mort. https://www.youtube.com/watch?v=P1bC3p0GxZU -
La noblesa aragonesa rebutjà el casament de Peronella amb el fill Alfons VII de Castella, temerosos de caure sota el domini de Castella. Des del 24 d'agost del 1136, a l'11 d'agost del 1137 es va forjar un pacte entre Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ramir II d'Aragó per tal de casar al jove comte de Barcelona amb la filla del rei, Peronella d'Aragó, que tenia un any d'edat. https://www.histo.cat/principal/armand-de-fluvi-.-del-matrimoni-de-ramon-berenguer-iv-de-barcelona-amb-peronella-d-arag- -
Al començament del segle xiii, la doctrina càtara o albigesa s'havia estès per Occitània, cosa que feia perillar les doctrines de l'església catòlica. El papa Innocenci III, després de llançar una croada contra els càtars, va intentar reconciliar-se amb Ramon VI de Tolosa, però Arnau d'Amaurí, legat papal, i Simó de Montfort sempre maldaren per provocar el trencament de les negociacions exigint a Ramon VI unes dures condicions. https://www.youtube.com/watch?v=66CKPmN9T-c -
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques. -
La Conquesta del País Valencià fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó dutes a terme pels reis Jaume el Conqueridor (fins 1245) i Jaume el Just (fins 1300). Davant l'èxit aconseguit per unes campanyes militars empreses a nivell particular per nobles aragonesos. https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2015/10/08/5616b294e2704e1c528b4605.html -
Martí l'Humà o l'Eclesiàstic[a], anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410) https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000216/00000023.pdf -
La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona d'Aragó de mans dels Anjou.A la mort de Lluís de Provença, el Magnànim es trobava a Sicília després de fer expedicions contra l'illa de Gerba i Trípoli, es dirigí contra Gaeta i la ciutat fou assetjada per terra i per mar, i van començar els treballs d'expugnació pels assetjants, amb l'ús de bombardes https://www.youtube.com/watch?v=ZhLMBow7i7E -
La Sentència Arbitral de Guadalupe de 1486, que posa fi a la guerra dels remesses en autoritzar la sortida dels llauradors de la terra, ha estat interpretada com una fita en el context europeu, representant la fallida de l'organització medieval senyorial. https://revista.cortesgenerales.es/rcg -
1492 va ser un any de traspàs. El 1492 té lloc un dels fets més importants de la història: el descobriment espanyol d'Amèrica, que determinarà el desenvolupament dels 400 anys següents, caracteritzats per l'expansió europea per tot el planeta i la formació dels primers imperis globals. A causa de les conseqüències a llarg termini d'aquest esdeveniment, alguns historiadors consideren que el 1492 acaba l'Edat Mitjana i comença l'Edat Moderna. https://www.youtube.com/watch?v=lZSxDoizLfU