-
Descubrimiento de América es la denominación que recibe el acontecimiento histórico acaecido el 12 de octubre de 1492, consistente en la llegada a América de una expedición española dirigida por Cristóbal Colón por mandato de los Reyes Católicos, Isabel de Castilla y Fernando de Aragó
(https://junior-report.media/el-descobriment-damerica/) -
La Sentencia Arbitral de Guadalupe de 1486, que pone fin a la guerra de los remen- sas al autorizar la salida de los labriegos de la tierra, ha sido interpretada como un hito en el contexto europeo, representando la quiebra de la organización medieval señorial.
(https://newseuropa.es/sentencia-arbitral-de-guadalupe/) -
L'ambició permanent del rei Alfons el Magnànim sempre va ser el Regne de Nàpols, i l'oportunitat li va arribar el 1434 i el 1435 amb la mort successivament de Lluís III de Nàpols i de la reina Joana II de Nàpols, mentre l'hereu Renat I d'Anjou era presoner a la cort de Felip III de Borgonya des de la seva derrota a la batalla de Bulgnéville en 1431.[1] -
La seva mort sense descendència masculina legítima comportà la fi de la dinastia barcelonina i tot seguit un interregne fins a la fi del compromís de Casp, que entronitzaria la dinastia Trastàmara en la figura de Ferran d'Antequera. -
La conquesta per als regnes cristians de l'illa de Mallorca va ser aconseguida definitivament pel rei Jaume I d'Aragó entre 1229 i 1231. La ciutat de Madîna Mayûrqa va caure al desembre del primer any, però la resistència musulmana a les muntanyes va durar dos anys més. -
La batalla de Muret va ser la batalla decisiva de l'anomenada croada albigenc. Es va lliurar el 12 de setembre de 1213 en una plana de la localitat fortificada occitana de Muret, uns dotze quilòmetres al sud de Tolosa -
compromís de matrimoni del comte amb la seva filla i hereva Peronella (acomplert el 1150). Ramon Berenguer renuncià a titular-se’n rei només Peronella es titulà reina d’Aragó i prengué el nom de príncep i dominador d’Aragó. Però a partir del seu fill i successor (1162) Alfons I de Catalunya-Aragó els sobirans de la nova monarquia esdevingueren reis tant per als aragonesos com per als catalans, tot i ésser llur títol històric com a sobirans de Catalunya el de comtes de Barcelona. -
Fill segon de Sanç Ramírez i de la segona muller d’aquest, Felícia de Roucy, heretà, per mort prematura del primogènit Ferran, el regne de Navarra, i en morir Pere I d’Aragó sense descendents en fou elegit rei. -
Formalment el Califat de Còrdova va continuar existint fins al novembre de l'any 1031, quan la població de la capital es va revoltar contra el darrer califa, Hisham III, que va ser deposat i expulsat de la ciutat juntament amb els restants membres de la dinastia omeia. -
el març de l’any 988 el comte Borrell es nega a renovar el Pacte de Vassallatge amb el nou rei franc Hug Capet, instaurant la independència dels seus comtats. Borrell és reconegut per la resta dels comtes catalans com a Principis Borrelli ducis Gothicae. -
L'atac d'Almanzor a Barcelona el 985: “Frares i monges van ser passats a ganivet i la ciutat va sucumbir entre les flames” Almanzor, pintat per Zurbarán, i Hugo Capeto, que va negar ajuda a Borrell II -
Alfons III d'Astúries, anomenat el Magne (c. 852 - Zamora, 20 de desembre del 910),1 va ser rei d'Astúries des de 866 fins poc abans de la seva defunció, ocorreguda el 910. Fill i successor d'Ordoño I i del seu esposa, la reina Nunya, Alfons III va ser el darrer rei asturià, o el primer de Lleó, ja que en aquesta ciutat va residir llargues temporades, i allà tenia el seu Consell de Govern i Tribunal de Justícia. -
El seu avi, Carles Martell, que havia frenat l'expansió mahometana a l'Occident europeu en derrotar el 732, a Tours, l'exèrcit musulmà, era majordom de palau, una mena de primer ministre que tenia cura de tots els afers que afectaven la casa del rei. I és que el pes polític d'aquest tipus de majordoms havia augmentat en les dècades anteriors -
La conquesta de Barxiluna va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova. El setge i posterior conquesta s'emmarca dins la conquesta carolíngia d'Hispània. -
La conquesta de Girona el 785 fou un episodi de la conquesta carolíngia del territori que es convertí en el comtat de Girona i que amb el temps passaria a formar part del Principat de Catalunya. La conquesta de Girona després de poc més de set dècades des de la invasió musulmana d'Hispània representà l'oportunitat dels descendents dels refugiats visigots al Regne Franc de retornar als antics territoris del Regne visigòtic de Toledo al sud dels Pirineus. -
La batalla de Roncesvalles va tenir lloc el 15 d'agost de 778, possiblement a Valcarlos, a les proximitats del congost de Roncesvalles del Pirineu navarrès, en què la rereguarda de l'exèrcit de Carlemany manada per Roldán va ser delmada en una emboscada efectuada per vascons, com tesi més probable.
(https://youtu.be/H0gngxXSmsE) -
La batalla de Poitiers va tenir lloc el 10 d'octubre del 732 i va enfrontar les hosts de Carlos Martel contra un exèrcit omeia que havia envaït el regne merovingi dels francs. Les forces musulmanes eren comandades per Al-Gafiqi, governador de la província d'Al-Andalus, a l'actual Espanya.La batalla de Poitiers va finalitzar amb un triomf decisiu dels francs i la derrota dels musulmans.
(https://youtu.be/DhAdGEMg0ac) -
Va ser un enfrontament armat entre tropes astures i omeies a Covadonga, Astúries,Les tropes astures estaven comandades per Pelayo, que alguns historiadors consideren un noble visigot i, altres, un príncep astur.Les forces omeies estaven liderades pel general Al-Qama, que havia estat enviat pel governador musulmà de Còrdova.aquesta batalla es considera com l'inici de la Reconquesta cristiana de la península ibèrica.
(https://youtu.be/3lBiqOoJPb4) -
La batalla de Guadalete va ser un enfrontament bèl·lic que va tenir lloc entre el 19 i el 26 de juliol del 711, a la vora del riu Guadalete, a l'actual província de Cadis, al sud de la península ibèrica. La batalla va acabar amb una aclaparadora victòria musulmana, l'enfonsament del regne visigot i l'inici del sotmetiment de gairebé tota la península ibèrica a l'autoritat del Califat de Damasc. (https://youtu.be/SFZxviNRwZ4)