-
Al riu Guadalete es van enfrontar els exèrcits del regne visigot d'Hispània, capitanejats pel rei Don Roderic, contra l'exèrcit compost d'àrabs i berbers al comandament de Tarik Ibn Ziyad.ç
Entre les principals causes de la batalla de Guadalete, es troben: La inestabilitat política de la monarquia visigoda, a causa de l'enfrontament entre el rei Roderic i els fills i seguidors de Witiza, que aspiraven a desplaçar-ho del poder. -
Va tenir lloc l'any 722 entre tropes d'Astúries i omeies. Van guanyar asturs. Es considera una escaramussa, perquè diuen que com a molt van ser una sèrie de petites trobades en las que els asturs embosquen i vencen un exèrcit superior en nombre, però una mica perdut en aquest paratge.
https://youtu.be/BlLnYv6VvwM -
A la batalla de Poitiers es van enfrontar les hosts de Carles Martel contra un exèrcit omeia que havia envaït el regne merovingi dels francs. Les forces musulmanes eren comandades per Al-Gafiqi. La derrota musulmana va frenar l'expansió islàmica cap al nord des de la Península Ibèrica i és considerada per molts historiadors com un esdeveniment d'importància macro-històrica, ja que va impedir la invasió d'Europa per part dels musulmans i va preservar el cristianisme com la fe dominant. -
Com si fos una maledicció, Roncesvalles va ser l'escenari d'una segona derrota carolíngia el, sota el regnat de Ludovico Pío. Aquesta vegada, una aliança de caps cristians i musulmans va frustrar l'intent del rei franc d'ampliar la Marca Hispànica cap a l'oest.
Els bascos van guanyar la batalla, i van causar moltes baixes, entre elles la del nebot de Carlemany, el cavaller Roldán.
https://historia.nationalgeographic.com.es/a/batalla-roncesvalles-entre-historia-y-leyenda_17076 -
A finals del segle, Carlemany havia conquerit Girona, Cerdanya, Osona i Urgell, les quals van formar la Marca Hispànica. A aquests s'hi afegirien amb el temps les ciutats que Carlemany anava conquerint, com ara Barcelona, Tarragona o Tortosa. -
Els francs feien la seva entrada triomfal a Barcelona després d'haver pres la ciutat als sarraïns. Al capdavant hi havia Ludovico Pío, fill primogènit de Carlemany i futur emperador, que va nomenar el noble visigot Bera –o Berà- com a primer comte de Barcelona. -
L'any 812, Carlemany firma la pau amb els musulmans. -
Alfons III va morir l'any 910 a Zamora. Alfons III va ser el darrer rei asturià, o el primer de Lleó, ja que en aquesta ciutat va residir llargues temporades, i allà tenia el seu Consell de Govern i Tribunal de Justícia. -
El setge de Barcelona va ser un enfrontament militar lliurat entre les forces del Califat de Còrdova manades per Almansor i les del Comtat de Barcelona. Va finalitzar amb la victòria de les tropes musulmanes i la destrucció total de la ciutat homònima. Una llegenda assenyala que Almansor, per humiliar els barcelonins, es va emportar les campanes de la catedral.
https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20150818/54435869844/entonces-llego-almanzor.html -
Borrell va trencà la promesa de fidelitat amb el rei franc, perquè el van atacar, i el rei franc es va negar a ajudarlo. Despres va pasar a ser el primer comte català independent.
https://www.sapiens.cat/temes/catalunya/el-dia-que-borrell-ii-es-va-independitzar-dels-francs_17194_102.html -
La població de la capital es va revoltar contra l'últim califa, Hisham III, que va ser deposat i expulsat de la ciutat juntament amb la resta de membres de la dinastia omeia.
https://youtu.be/iRvKC_-FfUE -
Com a rei guerrer la seva mort no va poder sobrevenir d'una altra manera que no fos per les armes. Alfons mor conseqüència de les ferides sofertes al setge a Fraga l'any 1134. A la mort d'Alfons, va llegar els seus regnes a les ordes militars, cosa que no va ser acceptada per a la noblesa. Que va triar al seu germà Remiro II el monjo a Aragó hi ha Garcia Ramírez el restaurador, a Navarra, dividint així el regne.
https://www.hoyaragon.es/historia-de-aragon/alfonso-i-el-batallador-reino-de-aragon/ -
Ramir II va tenir una filla, la Peronella. A la que va prometre amb Ramon Berenguer IV, el comte de Barcelona. El 1150 es van casar, i es va formar la corona catalanoaragonesa.
https://youtu.be/QbiEoXJfZy4 -
Es va enfrentar Pere II el Catòlic (catalàns) conte les tropes de Simo IV de Montfort. En la batalla va morir el rei Pere II el Catòlic, fet que va marcar la fi de la influència catalanoaragonesa al nord dels Pirineus.
https://historiaragon.com/2017/09/12/la-batalla-de-muret/ -
La conquesta de Mallorca, la va fer Jaume I, que va poder reconduir els destins de la cort amb les conquestes de les illes de Mallorca l'any 1235. Ho va fer per a donar diners a la burgesia catalana (expandir el comerç). Jaume també va iniciar la política d'expansió mediterrània, casant el seu fill Pere amb Constança de Sicília. També va repoblar Eivissa i Formentera l'any 1235 i més tard, el regne de València.
https://youtu.be/KNlQUp6Iyq0 -
Quan la victòria de les tropes de Jaume I a la batalla del Puig, a pocs quilòmetres de Valencià i utilitzant defensa del Rei musulmà Zayyan obre les portes de Balansiya, que és com els àrabs anomenaven la ciutat. D'aquesta manera el 1238 Jaume I entre per fi a Valencià.
https://youtu.be/dnnNiOgYRLM -
Va ser rei d'Aragó, València, Mallorca, Sardenya, Còrsega, comte de Barcelona, del Rosselló i de la Cerdanya, però al principi el seu destí estava més enllà de la corona aragonesa. El 1410 va morir Martí l'Humà als 54 anys sense haver pogut nomenar un hereu, posant fi a la Casa d'Aragó, i obrint-se un interregne de dos anys en què fins a sis pretendents es van disputar el tron de la corona. -
El 1441, l'exèrcit d'Alfons va posar setge a Nàpols. El Regne de Nàpols s'unia així per fi a la Corona d'Aragó, encara que el papa no va reconèixer Alfons com el seu rei fins a 1444. -
El rei Ferran el Catòlic donava per finalitzats els mals usos, els abusos consuetudinaris i altres que perjudicaven els remences. Els va alliberar de l'adscripció a la terra i se'ls va permetre disposar dels béns mobles, i que es mantinguessin a les terres com a emfiteutes. -
A la fi del segle xv, el navegant i explorador Cristòfor Colom va fer una expedició per arribar a les Índies: va sortir del port de Palos (Huelva) i va començar a navegar cap a l'est. Més de dos mesos més tard, en un viatge ple de dificultats i intents de motí per part de la tripulació, les tres naus van trobar terra el 12 d'octubre de 1492.
https://youtu.be/FdizSgFEuR8