-
El 1r congrés de la Federació Regional Espanyola de l’AIT (FRE)
La Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE-AIT) es va constituir a Barcelona entre el 19 i 25 de juny de 1870. Es va celebrar al Teatre Circ Barcelonès. Hi van assistir 90 delegats que representaven 98 societats de 39 localitats. La FRE s'estructurà en seccions locals d'ofici i aquestes s'havien de coordinar amb les altres seccions del mateix ofici però de diferents localitat per formar les Uniones de Oficio de la Región Española. -
Va arribar a Espanya Paul Lafargue, gendre de Marx.
Al principi la seva activitat política es orientar cap a l'obra de Pierre-Joseph Proudhon, pero el contacte amb Karll Marx va ser determinant. Es va establir a Madrid, i va comprovar que l'anarquisme en un país tan aclapadorament agrari com era Espanya fou enorme. La majoria dels revolucionaris espanyols formaven part de la facció anarquista de la Internacional. Va elaborar articles on expressava les seves pròpies idees sobre la necessitat de reduir la jornada laboral -
2n Congrés de la FRE celebrat a Saragossa.
El Congrés de Saragossa va ser el II Congrés de la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional de Treballadors (FRE-AIT). Es va celebrar a Saragossa (Espanya) el setembre de 1872, al final del regnat d'Amadeu I. Per evitar que fos suspès pel govern, com va acabar passant, els delegats es van reunir secretament uns dies abans de la data prevista. La reunió de l'any anterior, la Conferència de València també s'havia realitzat en unes condicions de semiclandestinitat. -
Congrés de la Internacional celebrat a la Haia.
El Congrés de la Haia es va celebrar a la ciutat de La Haia del 2 al 7 de setembre de 1872. Fou el cinquè congrés de l'Associació Internacional de Treballadors, fet amb posterioritat als fets de la Comuna de París. Va ser dirigit per Karl Marx i F. Engels. Hi van assistir 69 delegats pertanyents a organitzacions de treballadors d'onze països, els italians no hi van participar. Hi va haver una delegació espanyola. El congrés suposà l'escissió dels bakuninistes. -
Comença Restauració amb la FRE il·legalitzada i el moviment obrer dividit i les associacions obreres en la clandestinitat.
Els marxistes fan fora als anarquistes de l'AIT. A conseqüència d'aquest fet els marxistes són expulsats de la FRE. És per això, que van fundar la Nova Federació Madrilenya, partit polític que més tard acabaria esdevenint el PSOE. -
La Nueva Federación Madrileña es transforma en Agrupación Socialista Madrileña.
La Nueva Federación Madrileña es va transformar en l'Agrupación Socialista Madrileña. -
Fundació del PSOE
Es va fundar clandestinament a Madrid, al voltant d'un nucli d'intel·lectuals i obrers, fonamentalment tipògrafs, encapçalats per Pablo Iglesias. El primer programa del nou partit polític va ser aprovat en una assemblea de 40 persones, el 20 de juliol del mateix any. El PSOE va ser així un dels primers partits socialistes que es van fundar a Europa, com a expressió dels afanys i interessos de les noves classes treballadores nascudes de la revolució industrial. -
La FRE va canviar el seu nom per de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, l’anomenada FTRE.
Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) fou una organització sindical creada a Barcelona el setembre de 1881, constituïda sota l'empenta de les societats obreres de Barcelona, adoptant l'estructura que s'havia aprovat per a la Federació Regional Espanyola de l'AIT. -
Tolerància amb la pujada al poder del govern liberal de Sagasta.
Sagasta reclama al rei Alfons XII que cessi els conservadors i truqui al govern als liberal-fusionistes. És així com Sagasta assumeix per primera vegada la presidència del Consell de Ministres. -
Els anarquistes foren acusats d’estar darrere de la “Mano Negra” .
La Mano Negra va ser una organització anarquista secreta i violenta que va actuar en la regió d'Andalusia a la dècada de l'any 1880, caracteritzada per al gran nombre d'assassinats. -
Es comença a publicar El Socialista.
El primer número de 'El Socialista' apareix el 12 de març de 1886. Aquesta publicació que es defineix com un “important fulletó en el qual s'exposen d'una manera clara les idees del Partit Socialista Obrer”. En les primeres línies s'exposen els principis continguts al programa del partit. -
Llei d’Associacions polítiques.
Fins al 1887 les associacions eren secretes, no podien existir com a tal. Però amb l’aprovació de la llei d’Associacions el 30 de juny d’aquell any, es posà la primera pedra per avançar cap a la construcció del teixit associatiu tal i com el coneixem ara. Les persones van poder-se unir per defensar els seus interessos, drets, promocionar la cultura i la educació i enfortir els lligams per oposar-se als poders tradicionals. -
La FTRE seria dissolta.
La FTRE es va dissoldre a l'any 18888. Es va obrir una nova etapa en la història de l'anarquisme dominada per la violència. -
Fundació de la UGT.
La Unió General de Treballadors (UGT) és una organització sindical obrera espanyola i catalana d'orientació socialista fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888. Té federació a Catalunya (UGT de Catalunya), al País Valencià i a les Illes Balears. En nombre de persones afiliades i de representants sindicals és el segon sindicat de l'Estat espanyol i de Catalunya per darrere de Comissions Obreres. -
El PSOE participa en la celebració del Primer de Maig.
La primera jornada internacional reivindicativa de l'1 de maig es va produir ja fa 130 anys el 1890. El seguiment de la convocatòria va ser desigual als Estats Units i Europa. A Espanya van tenir una rellevància especial els actes que van celebrar obrers i treballadors a Barcelona. Així ho va explicar "El Socialista". -
Atemptat contra Martínez Campos, Capità General de Catalunya.
Va tenir lloc a Barcelona el 24 de setembre de 1893 durant una parada militar presidida pel general Arsenio Martínez-Campos Antón. L'autor de l'atemptat, l'anarquista Paulí Pallàs i Latorre, va ser detingut en l'acte, fou condemnat a mort i executat dues setmanes més tard. L'intent d'assassinat del general Martínez Campos va ser el primer atemptat anarquista de certa importància de l'onada que es va produir a Espanya en la dècada dels noranta -
Bombes al Liceu de Barcelona.
Va ser un atemptat produït amb bomba dins de la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. A finals del segle xix es convertí en l'aparador social d'una burgesia. A la vegada, l'anarquisme veié en el Liceu un dels símbols de l'oligarquia dominant. El 7 de novembre de 1893, l'anarquista Santiago Salvador llençà dues bombes Orsini sobre el teatre, de les quals només n'explotà una que causà una vintena de morts. -
Processos de Montjuïc.
Fou el procés militar que seguí a l'atemptat del carrer dels Canvis Nous de Barcelona contra la processó del Corpus, el 7 de juny de 1896, i que causà 12 morts i uns 35 ferits. La repressió afectà especialment l'anarquisme obrerista català, i foren detingudes 400 persones. Tots foren reclosos al castell de Montjuïc, foren inclosos en el procediment militar 87 encartats. -
Bomba contra la processió de Corpus a Barcelona.
L'atemptat fou una massacre comesa a Barcelona el dia de Corpus Christi de 1896 contra una processó quan passava pel carrer. Cap a les nou del vespre un artefacte explosiu fou llançat des d'un terrat al pas de la comitiva. El fet fou atribuït per les autoritats a elements anarquistes i mesos després foren jutjats i condemnats a mort cinc obrers, entre ells el sindicalista Tomàs Ascheri, fet que presenta dubtes sobre si fou realment qui va llençar la bomba. -
Assassinat del president del govern Cánovas deel Castillo.
L'assassinat de Cánovas del Castillo va tenir lloc el 8 agost de 1897 al balneari de santa Águeda (Guipúscoa) on el president del govern espanyol Antonio Cánovas del Castillo passava uns dies de descans. Va ser obra de l'anarquista italià Michele Angiolillo, qui fou detingut immediatament, jutjat i executat. Durant el consell de guerra Angiolillo va justificar l'assassinat com una venjança per les tortures del procés de Montjuïc. -
El PSOE aconsegueix un diputat a les Corts.
L'any 1910, Pablo Iglesias va ser el primer diputat representant del PSOE a les Corts.