-
DESCOBRIMENT DE L'ELECTRÓ
Joseph John Thomson va descobrir l'electró que és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctirca elemental negativa. Va descobrir l'electró fen experiments que indicaren que els raigs catòdics eren realment partícules úniques i no pas ones, àtoms o molècules. Font: pàgina web energia Nuclear -
Model atòmic de Thomson
És un teoria sobre l'estructura atòmica proposada en el 1904 per Thomson, que també va descobrir l'electró. L'àtom està compost per particules de carga negativa incrustada en una esfera cargada positivament. El model es coneix com Budín de pasas. Font: pàgina web energia Nuclear -
Period: to
PUBLICACIÓ DE LA TEORIA DE LA RELATIVITAT
La teoria de la relativitat es refereix a les teories que Albert Einstein va publicar entre 1905 i 1916 , que tenen en comú el principi de relativitat, que afirma que les lleis de la física són les mateixes per a tots els observadors. Això no significa que els diferents observadors no arriben a fer mesures iguals, sinó que les mesures segueixen les mateixes equacions sigui quin sigui el sistema de referència de l'observador. -
MODEL ATÒMIC DE RUTHERFORD
El model atòmic de Rutherford es refereix a la teoria que mostra com es troba estructurat internament un àtom . Aquesta teoria va ser plantejada pel físic Ernest Rutherford en 1911. Per poder provar la seva teoria, va realitzar el seu famós experiment de la làmina d'or. Gràcies a això, Rutherford és considerat com el creador, tant de la física nuclear, com la química d'àtoms. Font: Wikipedia -
MODEL ATÒMIC DE BOHR
És una teoria sobre la constitució dels àtoms, proposada pel físic danès Niels Bohr l'any 1913. El model de Bohr considera que l'àtom està format per un nucli atòmic molt petit que conté tota la càrrega positiva i gairebé tota la massa de l'àtom. Al seu voltant giren, en diferents òrbites estacionàries, els electrons. Font: enciclopedia -
DESCOBRIMENT DEL PROTÓ
Eugen Goldestin va descobrir el protó que és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva que es troba dins del nucli atòmic dels àtoms.
El va descobrir que bombardejant partícules alfa en gas nitrogen pur, li demostrava els signes dels nuclis d'hidrogen. Va determinar que l'hidrogen només podia venir del nitrogen i que, per tant, havien de contenir nuclis d'hidrogen. Font: pàgina web energia Nuclear -
DESCOBRIMENT DEL NEUTRÓ
James Chadwick va descobrir el neutró que és una partícula subatòmica que forma part de l'àtom. Els neutrons i els protons formen el nucli atòmic. El neutró està format per tres quarks, un quark dalt i dos quarks avall. Font: pàgina web Blendspace -
DESCOBRIMENT DEL POSITRÓ
Carl D. Anderson va descobrir el positró que és l'antipartícula de l'electró: és una partícula amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica positiva. Sí un positró es troba amb un electró, tots dos s'aniquilen emetent fotons ultraenergètics. . Els positrons es poden generar per determinats processos radioactius o per la interacció de raigs gamma amb la matèria. Font: Viquipèdia -
FORMACIÓ DEL CERN
La Organización Europea para la Investigación Nucleares més conegut per les sigles CERN. És una organització d'investigació europea que opera en el laboratori de física de partícules més grans del món. Font: pàgina web Ministerio de Asuntos Exteriores -
DESCOBRIMENT DEL NEUTRÍ
Frederick Reines, va descobrir el neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica que tenen una massa molt petita. Es coneixen tres tipus: el neutrí electrònic, el neutrí muònic i el neutrí tauònic. Font: pàgina web Centpeus -
DESCOBRIMENTS DELS QUARKS
SLAC va descobrir els quarts que és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria. Els quarks es combinen per formar partícules compostes anomenades hadrons, els més estables dels quals són els protons i els neutrons.
Hi ha sis tipus de quarks, coneguts com a sabors: u, d, s, c, b i t. Font: Wikipedia -
POSADA EN FUNCIONAMENT DE L'LHC
El Gran Col·lisionador d'Hadrons, és un accelerador de partícules de tipus col·lidor. El GCH és a un túnel de 27 km de circumferència, soterrat 50-175 m sota terra. Dins del túnel, feixos de protons i de nuclis són accelerats a velocitats properes a la de la llum i es fan col·lidir a energies al centre de masses de fins a 14 TeV. Això permet reproduir condicions de densitat d'energia molt grans, properes a les dels instants primerencs de l'univers, el Big Bang. Font: Viquipèdia