-
Es va produir una forta emigració cap a l'Amèrica Llatina. De primer van ser les migracions transoceàniques de signe colonial, que implicaven poca sortida de població ateses les dificultats del viatge.
-
Amb l'inici de la Revolució Industrial, els vaixells de vapor fan facilitar els desplaçaments i l'emigració cap a Amèrica va esdevenir massiva.
-
Van sortir d'Espanya 800.000 persones, de les quals 650.000 van anar a l'Amèrica Llatina, especialment a l'Argentina i a Cuba. Els emigrants procedien majoritàriament de Galícia, Astúries i Canàries, i eren, en general, població pagesa amb qualificació escassa.
-
Es redueixen per causes externes i internes: la gran crisi econòmica mundial del 1929, la Guerra Civil Espanyola 1936-1939, la Segona Guerra Mundial i les crisis polítiques i econòmiques de diferents països hispanoamericans.
-
Les migracions van començar a agafar altres direccions. Finalment, l'Amèrica Llatina va cedir davant Europa com a lloc de destinació.
-
Es va reactivar tot i que no va tornar a assolir els valors de l'inici del s.XX. A més, l'Argentina va deixar de ser el primer lloc de destinació dels emigrants, i aquest lloc el va ocupar Veneçuela, a causa de l'auge de les seves explotacions petrolieres. El Brasil també va ocupar un lloc molt destacat en aquestes migracions. Els emigrants van ser, sobretot, treballadors de la indústria, amb una major qualificació.