-
Period: 624 BCE to 547 BCE
Tales de Milet
És conegut pesl teoremas de Tales. El primer explica una manera de construir un triangle similar a un prèviament existent. El segon revela una propietat essencial de les circumferències de tots els triangles rectangles, que al seu torn en la construcció geomètrica s'usa àmpliament per a imposar condicions de construcció en angles rectes. Si diverses línies paral·leles es creuen per dues transversals, els segments determinats pel paral·lel i corresponents entre transversals són proporcionals. -
Period: 569 BCE to 475 BCE
Pitàgores de Samos
Pitàgores va col·laborar molt en les matemàtiques. Aquí estan algunes de les seves contribucions:
Teorema de Pitàgores.
Sòlid platònic.
Angle interior.
Arrel quadrada de 2.
Nombre perfecte.
Nombres amics.
Mitjana.
Tetraktys. -
Period: 323 BCE to 285 BCE
Euclides
Dins de la seva obra es destaquen diverses aportacions que han estat de molta importància per al desenvolupament de l'estudi de la geometria: Aquests són:
Els Elements.
El Algorisme d'Euclides.
La Geometria Euclidiana.
La Matemàtica i Demostració.
Els Mètodes axiomàtics. -
Period: 287 BCE to 212 BCE
Arquimedes
És considerat el més notable científic i matemàtic de l'antiguitat, és recordat pel Principi d'Arquimedes i més:
El teorema d'hidrostàtica
Les lleis de les palanques.
La catapulta, la corriola composta, els miralls còncaus i el caragol d'Arquimedes.
Els teoremes sobre el centre de gravetat de figures planes i sòlids.
Mètode dels teoremes mecànics.
Estudis sobre l'esfera i el cilindre.
Mesurament del cercle.
Estudis sobre conoides i esferoides.
Estudis sobre els centres de gravetat dels plans. -
Period: 360 to 415
Hipàtia d'Alexandria
La contribució més gran d'Hipàtia a la ciència va ser a través del seu treball matemàtic, principalment en l'àmbit de l'àlgebra. Va escriure una versió anotada de l'aritmètica de Diofàntic. Va ser l'autora d'una versió "simplificada" de la Cònica d'Apolonio, que va resumir en 8 llibres i va ajudar el seu pare a revisar els Elements d'Euclides, una edició que s'utilitza avui en dia. Va fer una gran millora en l'astrolabi que va millorar el seu ús en astronomia esfèrica i més -
Period: 780 to 846
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí
És un dels "pares de l'àlgebra". Després de presentar els nombres naturals, va abordar la qüestió principal en la primera part del llibre: la solució d'equacions. Encara que en els exemples que segueixen usarem la notació algebraica corrent en els nostres dies per a ajudar el lector a entendre les nocions, és de destacar que no emprava símbols de cap classe, sinó només paraules. També va aportar a l'aritmética. -
Period: 1170 to 1240
Leonardo de Pisa "Fibonacci"
L'aportació de Fibonacci a la matemàtica és tan gran i tan profund que pràcticament no pot ser mesurat. Entre les seves aportació mes importants a les matemàtiques, es troba la famosa Successió de Fibonacci, una sèrie de números tal que en sumar-los els 2 números anteriors s'obté com a resultat el número següent a aquests. Arran d'aquests números neix també, el conegut "número auri" o "nombre d'or". -
Period: 1499 to Dec 13, 1557
Niccolo Fontana "Tartaglia"
Va aportar a la resolució de les equacions cúbiques.
Va ser el primer que va descobrir el càlcul de les trajectòries dels projectils, la qual cosa va ser demostrat per Galileu.
També contribueixo amb la formula per al calculo del volum del tetraedre.
Va ser el descobridor d'un mètode per a resoldre
equacions de tercer grau. -
Period: to
René Descartes
Va crear la geometria analítica.
Va ser el primer a utilitzar les coordenades cartesianes i expressar el dubte sobre la possibilitat de solució a la duplicació del cub. Va resoldre el problema de Pappus
Va estendre a les seccions còniques el mètode de les normals.
Va deduir que l'equació de tercer grau es resol per radicals quadràtics.
Va distingir corbes geomètriques i mecàniques.
Utilitzo el símbol infinit. Elaboro les raons per les quals el món ha de ser accessible a les matemàtiques
I més. -
Period: to
Pierre de Fermat
Fermat va aportar en diverses parts. Algunes de les seves aportacions són:
Espiral de Fermat
Números amics
Nombres primers
Teorema sobre la suma de dos quadrats
Petit teorema de Fermat
Principi de Fermat
Últim teorema de Fermat -
Period: to
Blaise Pascal
En matemàtiques, Pascal va fer una aportació, i aquest va ser el teorema de Pascal. Concebut com a hexàgon místic de Pascal, el teorema explosiu segons el qual "es tracta d'un hexàgon està inscrit en una secció cònica que inclou els punts d'intersecció dels pares de les llistes de turons oposades".
S'estendrà fins a les línies d'una inscripció hexagonal en una secció cònica i els pares dels costats s'aplicaran a la seva intersecció per crear una línia recta. -
Period: to
Isaac Newton
La principal aportació de Newton a les matemàtiques va ser la constitució d'una teoria coherent, el càlcul infinitesimal. Va generalitzar els mètodes que s'havien utilitzat per a traçar línies tangents a corbes i per a calcular l'àrea tancada sota una corba, ell va dir el mètode de les fluxions. Newton va desenvolupar el càlcul en la tardor de 1666. Newton va coincidir amb Leibnitz en el descobriment del càlcul integral, també va formular el teorema del binomi. -
Period: to
Carl Friedrich Gauß/Gauss
Gauss va realitzar altres importants descobriments, entre els quals destaquen:
L'aritmètica modular, fet que va servir per a unificar la teoria de números.
Va demostrar la llei de reciprocitat quadràtica, enunciada però no demostrada completament per Legendre uns anys abans.
Va demostrar que tot número nombre enter positiu pot expressar-se com a suma de com a molt tres números triangulars. També hi ha diversos descobriments nomenats després d'ell, i molts. Hi ha una llista en anglès d'aquests. -
Period: to
Ada Lovelace
Ada va publicar una sèrie de notes sobre la màquina analítica de Babbage (que mai es va construir) antecedent de l'ordinador modern. Però ella no sols s'encarregava d'aquesta tasca, també realitzava aportacions a aquesta recerca. Ada va interpretar les idees del científic protoinformàtic i va descriure un llenguatge de programació les aportacions de la qual van marcar precedents dins de la història de la informàtica. La màquina va poder fer càlculs matemàtics i moltes coses més com art i música. -
Period: to
Georg Cantor
Georg va ser conegut com el creador de la teoria conjuntista i pel seu descobriment dels números transfinits. També va avançar l'estudi de les sèries trigonomètriques i va ser el primer a provar la no numerabilitat dels nombres reals, i va fer contribucions significants a la teoria de la dimensió. Estretament relacionat al treball de Cantor en la teoria dels conjunts transfinits va estar la seva definició del continu com un connex, conjunt perfecte. -
Period: to
David Hilbert
Hilbert aporto diversos treballs. El seu primer treball va ser el teorema de finitud. Va presentar un sistema d'axiomes, anomenat "Axiomes de Hilbert". En 1920 va proposar un projecte de recerca que va acabar sent conegut com "el programa de Hilbert". Hilbert va proposar una llista de 23 problemes sense resoldre. Es va dedicar a l'estudi d'equacions diferencials i integrals, amb conseqüències directes en parts importants l'anàlisi funcional moderna. Va crear "la corba de Hilbert" i molt més. -
Period: to
Julio Rey Pastor
Julio Rei Pastor va aportar una gran quantitat de treballs. Podem esmentar: Correspondència de figures elementals
Teoria de la representació conforme
Introducció a la matemàtica superior: estat actual, mètodes i problemes
Fonaments de la geometria projectiva
Elements d'anàlisi algebraica
Teoria de funcions reals
Teoria geomètrica de la polaritat
Nocions de trigonometria
Metodologia de la matemàtica elemental
Geometria algebraica
Geometria analítica
Geometria integral
I MOLT més. -
Period: to
Pere Puig i Adam
Va ser un gran pedagog que va adaptar les obres del seu mestre Rei Pastor al diploma de secundària espanyola. En 1950 va ser triat membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. En 1955 va dirigir la secció de millora de l'ensenyament en el Batxillerat al C.O.D. d'educació secundària. Des de 1950 pertany a la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. Va rebre l'Orde del Mèrit Civil i la medalla d'Alfons X el Savi. -
Period: to
Alan Turing
Turing és conegut mundialment per quatre fets:
Va formalitzar els conceptes d'algorisme i càlcul amb la seva màquina Turing
És considerat el pare de la intel·ligència artificial.
La seva participació en l'equip de xifrat de la màquina criptogràfica alemanya Enigma va ser fonamental.
Va ser una altra víctima de la mentalitat reaccionària puritana del món anglosaxó. -
Period: to
John Forbes Nash
John Nash s'ha guanyat un lloc especial en la història per les seves contribucions revolucionàries en diferents àrees de les matemàtiques, com la teoria de jocs, la geometria, la topologia i les equacions diferencials parcials. La idea d'equilibri de Nash és precisament una contribució fonamental a la naixent teoria matemàtica dels jocs no cooperatius, en la qual la sort d'un jugador depèn de les accions dels altres i tots intenten donar el millor de si mateixos