-
771 BCE
Naixement i vida de Ròmul i Rem
Eren 2 semidéus, fills del déu Mart i Rea Sílvia. -ella era filla de Numítor-. ➛ van ser abandonats vora riu Tíber -Amuli no volia que ningú li prengués el tron-.
Lloba + pica-soques els van alletar i refugiar a la cova Lupercal. + endavant van ser acollits pel pastor Fàustul i la seva parella. ➛quan van ser + grans van matar a Amuli i llavors Numítor es va convertir en rei d’Alba Longa. ➛ I ells van decidir fundar una ciutat on van ser trobats per la lloba. -
771 BCE
Fundació de Roma
Versió mitològica:
Roma va ser fundada el 21 d'abril del 771 a.C per Ròmul i Rem -dos germans- en el turó palatí.
Versió històrica:
Roma va ser fundada a la vora del riu Tíber i estava envoltada de 7 turons: el Palatí, el Capitoli, el Quirinal, el Viminal , l'Esquilí, el Celi i l'Aventí. -
753 BCE
Defunció de Rem
A prop del riu Tíber, Ròmul va matar a Rem ja que no es posaven d'acord amb qui havia de ser el rei de la nova ciutat que havien fundat. Quan Rem va morir, el seu germà es va convertir en el primer rei del que seria Roma. Ròmul, penedit, va enterrar el seu germà al cim de Monte Palatino -lloc on havia decidit que fundaria la ciutat de Roma, el 21 d'abril de l'any 753 a.C-. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
7 reis dinastia llatina i etrusca.
Ciutat de Roma ➛ millora + creix.
Rei ➛ Summe Sacerdot + justícia + exèrcit.
Senat ➛ ≈ 100/300 membres ➛ patricis molt influents i rics.
Societat ➛ patricis (famílies amb molt capital i dret de ciutadania) i plebeus (camperols, comerciants i artesans ➛ no poder polític).
Assemblea poble ➛ homes lliures ➛ edat militar.
Els romans no volien estar sota autoritat dels reis etruscs, i van establir la república.
Economia ➛ agricultura, ramaderia, comerç. -
Period: 753 BCE to 715 BCE
Ròmul
Ròmul va fundar Roma i va unir les tribus dels llatins i sabins per poblar el seu regne. -
717 BCE
Defunció de Ròmul
Hi ha dues versions sobre la mort de Ròmul:
1. Després d'una tempesta va desaparèixer i creuen que es converteix en el déu Quiri.
2. També es creia que va ser assassinat pel senat, i que el van esquarterar. -
Period: 715 BCE to 673 BCE
Numa Pompuli
Va organitzar el culte romà, va crear els col·legis sacerdotals, i va establir un calendari de dotze mesos. -
Period: 672 BCE to 641 BCE
Tul·li Hostili
Va organitzar l'exèrcit amb el qual va destruir Alba Longa, i gràcies a això va convertir Roma en la primera potència de la regió. -
Period: 640 BCE to 617 BCE
Anc Marci
Va ser un governant pacífic que va fer de Roma un centre d’intercanvi comercial, i va fer construir el port d'Òstia a la desembocadura del riu Tiber per incentivar el transport de mercaderies per mar. -
Period: 616 BCE to 578 BCE
Tarquini Prisc
Va construir un temple dedicat a Júpiter al cim del Capitoli, va fer construir el fòrum, la Cloaca Maxima -la primera claveguera de Roma- i el Circ Màxim -lloc per espectacles-, i va introduir l'art i la religió del poble etrusc a Roma. -
Period: 577 BCE to 535 BCE
Servi Tul·li
Tarquini el Superb -gendre de Servi Tul·li- va convèncer la seva dona -filla de Servi Tul·li- per assassinar el seu pare per ser el setè rei de Roma. -
Period: 534 BCE to 509 BCE
Tarquini el Superb
Va ser l'últim rei de Roma, i a més governava despòticament.
El fet detonant pel qual va ser destronat, fou que el seu fill -que també es deia Tarquini- va violar a Lucrècia, -la dona d'un ciutadà destacat de Grècia- per això la família dels Tarquinis es va haver d'exiliar.
Després es va instaurar la república, un règim on el poder no el té només una sola persona i el senat té més protagonisme. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República
Roma ➛ expandir-se ➛ imposar llatí i lleis romanes.
Estructura social i política: 1s anys moltes lluites ➛ desigualtat.
Patricis:
-optimate ➛ aristòcrates i de dretes.
-populare ➛ miren pel poble i els drets dels plebs i d’esquerres.
Plabeus.
Esclaus.
Plebeus creen Mont Sacre. ➛ particis creen drets.
-Tribuns dels plebs.
-Llei canuleia. -
450 BCE
Primera llei
La primera llei escrita a Roma va ser la Llei de les Dotze Taules (Lex Duodecim Tabularum). -
445 BCE
Llei canuleia
Plebeus i patricis es poden casar. -
390 BCE
El Laci és ocupat
-
Period: 343 BCE to 341 BCE
Primera guerra samnita
-
Period: 326 BCE to 304 BCE
Segona guerra samnita
-
Period: 298 BCE to 290 BCE
Tercera guerra samnita
-
Period: 264 BCE to 241 BCE
1a guerra púnica
Sicília primer va ser dels grecs, llavors dels cartaginesos, i al final s'ho van quedar els romans. -
Period: 218 BCE to 202 BCE
2a guerra púnica
Anníbal saqueja la ciutat de Sagunt. Llavors travessa la Gàl·lia, i després els Alps, amb elefants, fins a la vall del riu Po. -
Period: 149 BCE to 146 BCE
3a guerra púnica
Delenda est és destruïda, i Cartago és sotmesa i convertida en província romana. -
100 BCE
Naixement i vida de Juli Cèsar
Va néixer en el si de la gens Júlia, en una família patricia empobrida, la qual es creu que és descendent d'Enees. L'any 60 a. C va esdevenir cònsol Juli Cèsar va ser un dels polítics i militars més importants de l'antiga Roma. I va estar a punt de convertir-se en el primer emperador de la República però el van assassinar perquè no volien que tingués el poder absolut, ja que es va convertir en dictador, després de esdevenir nou cònsol. -
63 BCE
Cèsar va esdevenir Pontífex Màxim
-
61 BCE
Cèsar va esdevenir governador de la Hispània Ulterior
-
Period: 60 BCE to 53 BCE
Primer triumvirat
Pacte polític de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne.
Pompeu ➛ tenia suport del senat.
Cèsar ➛ era representant del partit popular.
Cras ➛pertanyia a l'ordre eqüestre.
Va durar fins la mort de Cras ja que després Pompeu i Cèsar van lluitar pel poder absolut. El 49 a.C Cèsar en tornar de la guerra de Gal·lies va passar pel riu Rubicó -fet prohibit per la legislació romana- i va declarar la guerra a Pompeu, el qual va acabar sent derrotat. Cèsar li va dir "alea iacta est". -
Period: 58 BCE to 51 BCE
Guerra de les Gàl·lies
Va ser un període en què es volia conquerir la Gàl·lia.
La part més important va ser l'enfrontament amb el cabdill gal Vercingètorix a la batalla d'Alèsia a l'any 51 a.C, ja que va assegurar la victòria final dels romans, i el domini romà de la Gàl·lia. -
48 BCE
Pompeu
L'any 49 a.C Cèsar li va declarar la guerra a Pompeu travessant el riu Rubicó amb les seves tropes - i en creuar-lo va dir la frase "alea iacta est"-. Pompeu va ser derrotat a Ilerda, i a l'any 48 a.C a Farsàlia. I va fugir a Egipte, on va ser assassinat. -
48 BCE
Cèsar va esdevenir nou cònsol
-
44 BCE
Defunció de Juli Cèsar
El 15 de març del 44 a.C, Cèsar va morir ja que el van apunyalar 23 vegades, i qui el va acabar assassinant va ser Brut -fill de Servilia (amant de César)-. Va morir a la Cúria de Pompeu per un grup de més de 60 senadors i patricis anomenats "llibertadors". El van assassinar ja que ells estaven orgullosos de la seva antimonarquia, i Cèsar governava autocràticament. -
Rapte de les sabines
1637-1638 Nicolas Poussin ➛ quadre ➛ Rapte de les sabines.
Rapte de les sabines ➛ fet mitològic, data no exacte, inicis monarquia.
Ròmul ➛ crea festa amb entreteniments per raptar dones dels pobles propers -ja que a Roma no n'hi havien- ➛ ciutats enfadades declaren la guerra però les dones sabines eviten la baralla. ➛ Ròmul i Tit Laci (rei sabí) ➛ fan les paus + uneixen les 2 ciutats. ➛ Alternen tron fins que Tit Laci mor ➛ Ròmul únic rei. ➛ Lluitava amb pobles propers i després feien les paus.