Llatí

Timeline created by Laurac003
In History
  • -753 BCE

    Fundació de Roma

    Fundació de Roma
    Els bessons Ròmul i Rem,volen fundar una ciutat .Ròmul volia fundar la ciutat al turó Palatí i Rem a l'Aventí. Per decidir-se van quedar-se al seu mont i van esperar resposta dels Déus. El 21 d' abril del 753 a.C, en el turó de Rem van aparèixer 6 ocells, Rem va córrer cap a Ròmul. Però al turó de Ròmul n'hi havien aparegut 12, i era el guanyador. Ròmul havia traçat els límits de la seva ciutat, prometent mort a qui els trepitgés. Rem va saltar el límit. Ròmul va tindre que matar-lo.
  • -753 BCE

    El rapte de les sabines

    El rapte de les sabines
    La ciutat de Roma era només habitada per homes, necesitaven dones, i van raptar les dones dels sabins. Així va començar la guerra de llatins i sabins. Ròmul va deixar la ciutat en mans de Trapeya per anar a la guerra, ella el va traicionar ajudant els sabins, i ells la van matar. Això no va parar la guerra, sinó les sabines que demanaven que sabins i llatins no lluitessin ho va fer parar. Llatins i sabins van viure junts i d'allí van sortir els etruscs.
  • Period:
    -753 BCE
    to
    -509 BCE

    Monarquia

  • Period:
    -716 BCE
    to
    -617 BCE

    Els primers reis: succesors de Ròmul

    Eren reis llatins i sabins, succesors de Ròmul
  • Period:
    -716 BCE
    to
    -674 BCE

    Numa Pompili

    D'origen sabí, va fundar la religió romana, va crear el calendari sagrat i les principals ceremonies religioses. Va ser un rei pacífic, durant el seu mandat no es va produir cap guerra.
  • Period:
    -674 BCE
    to
    -642 BCE

    Tuli Hostili

    Va ser un gran guerrer, va ensenyar als romans a lluitar. Va conquerir Alba Longa.
  • Period:
    -642 BCE
    to
    -617 BCE

    Anc Marci

    Va incorporar nous habitants a la ciutat i va ampliar el territori. Va construir el port d'Ostia, el primer pont de fusta al riu Tíber i la primera presó.
  • Period:
    -617 BCE
    to
    -535 BCE

    Els reis etruscs

    Van ser els succesors dels anteriors, d'origen etrusc.
  • Period:
    -616 BCE
    to
    -579 BCE

    Tarquini el Vell

    Va ser el creador de dels primers jocs al Circ Màxim. Va convertir Roma en una ciutat bella i va crear el sistema de clavegueram.
  • Period:
    -578 BCE
    to
    -535 BCE

    Servi Tul·li

    Va reorganitzar la societat en cinc lases depenent de la riquesa, així va impulsar la indústria i el comerç.
  • Period:
    -535 BCE
    to
    -509 BCE

    Tarquini el Superb

    Va ser l' últim dels reis de roma, d'origen etrusc, va manar a construir el Temple de Júpiter. Era un rei cruel i no era estimat pel poble. Un dels fills de Tarquini va violar a una jove, Lucrecia, la qual després es va suicidar. Va ser un fet que al poble va enfadar molt i el van destronar de rei. Tarquini va provocar tal impacte que els romans van renegar la monarquia.
  • Period:
    -509 BCE
    to
    -27 BCE

    República

  • Period:
    -509 BCE
    to
    -451 BCE

    Patricis i plebeus : organització política

    Quan va acabar la monarquia, Roma era governada pels patricis. En el govern hi havia dos cònsuls que governaven. Es van crear les sigles SPQR Senatus Populusque Romanus, significava els dos grans poders que governaven la ciutat, plebeus i patricis.
  • Period:
    -509 BCE
    to
    -451 BCE

    Patricis i plebeus : el conflicte

    Els patricis i plebeus estaven en una situació de desigualtat, els plebeus eren els privilegiats, tenien tot el control guvernamental i el patricis tenien que pagar impostos i només tenien dret una vegada a l'any a triar el seu representant.
  • Period:
    -509 BCE
    to
    -451 BCE

    Patricis i plebeus: la secessió de l'Aventí

    L'any 494 a.C., els plebeus van deixar de conrear la terra, de comerciar i de servir en l'exèrcit, i es van retirar al turó de l'Aventino, dient que no tornarien a les seves feines fins que es reconeguessin els seus drets.Al final el Senat va crear els tribuns de la plebs. Van obtindre reconeixement i van ser considerats persones sagrades. L'any 451 a.C., els plebeus van van redactar la Llei de les Dotze Taules, que es va convertir en la primera llei escrita de Roma.
  • Period:
    -498 BCE
    to
    -290 BCE

    Guerres llatines i samnites

    Guerres samnites:
    Les guerres samnites van durar 50 anys, eren un poble de guerrers del Sud de Roma.
    Durant una guerra samnita es va produir les Forques Caudinas. L'exèrcit romà va ser obligat a passar sota llances samnites.
    Els samnites van ser derrotats l'any 290 a.C..
    Els romans sempre guanyaven perquè aprenien dels seus errors i desitjaven la victòria més que els altres pobles.
  • Period:
    -489 BCE
    to
    -290 BCE

    Guerres llatines i samnites

    Guerres llatines:
    Roma era la ciutat més privilegiada gràcies a un pacte anomenat Foedus Cassianum.Les altres ciutats es van enfrontar amb Roma per acabar aquesta situació i durant 150 anys els llatins van mantenir continus baralles amb Roma,les guerres llatines.L'any 338 a.C. Roma va derrotar als volscos i es va emportar un tresor. Aquesta victòria marca el final de les guerres llatines.
  • Period:
    -264 BCE
    to
    -241 BCE

    La primera guerra púnica

    Cartago va ampliar el seu domini fins a Sicília i allí es van trobar amb els romans, que també la volien conquerir. Sícilia estava dominada per cartaginesos però van demanar ajuda als romans. L'any 264 a.C. va tindre lloc la Primera Guerra Púnica entre romans i cartaginesos. Primera Guerra Púnica: l'any 241 a.C., Roma va ser de Sícilia i es va convertir en una provincia.Cartago va prometre no atacar mai a Roma i va pagar indemnitzacions. Cartago i Roma es van repartir Hispània.
  • Period:
    -218 BCE
    to
    -206 BCE

    La segona guerra púnica. Aníbal

    Els cartaginesos van ocupar el sud d'Hispània i va ser governada per Aníbal. Aníbal va volguer conquerir més territoris de la península i el 218 a.C. Roma va declarar la Segona Guerra Púnica perque Cartago no va cumplir el tracte. El començament de la guerra va tenir lloc als Pirineus i Alps per on va atacar Aníbal al exèrcit romà. Després va anar al Sud, batalla de Cannas any 216 a.C. i Aníbal va guanyar, però no va conquerir Roma quan va poder.
  • Period:
    -206 BCE
    to
    -201 BCE

    La segona guerra púnica. Escipció

    Roma va donar el comandament a Escipció. El seu exèrcit va expulsar els cartaginesos d'Hispània. Batalla de Zama, 202 a.C. es van enfrotnar Roma i Cartago on Escipció va guanyar. Aquesta derrota va fer que Roma sigués l'ama de tota la Mediterrània occidental.
  • Period:
    -200 BCE
    to
    -150 BCE

    La trobada amb Grècia

    Després de les Guerres Púniques, Roma governava tot el Mediterrani.
    Els ciutadans s'havien acostumat a les conquestes i als seus beneficis. Les riqueses permetien la distribució gratuïta d'aliments als ciutadans, obres públiques i espectacles.
    Quan van conquistar a Atenes, els romans van quedar fascinats del seu art, de la seva filosofia, de la seva música i l'idioma. Els nobles romans es van interessar per aquesta nova cultura però els conservadors no.
  • Period:
    -149 BCE
    to
    -146 BCE

    Fi de les guerres púniques

    Comparació de cultures: els cartaginesos només explotaven els recursos dels territoris conquerits i els romans ho feien i a més l'habitaven i hi feien construccions.
    La Tercera Guerra Púnica: 147 a.C. , els cartaginesos van ser derrotats per Roma els quals van saquejar i cremar Cartago. Després la van maleir i ningú la va habitar.
    Roma va ser l'ama de tota la Mediterrània occidental.
  • Period:
    -120 BCE
    to
    -40 BCE

    Fi de la República

    Conflictes que van produir el fi de la República:
    Els Gracs eren dos germans que eren Tribuns de la Plebe i reclamaven una reforma agrària que era perjudicial per als rics. Els dos van ser assassinats. Això va passar al segle I a.C. i va causar moltes guerres civils i també per el gran poder que Roma tenia.
    Les lleis romanes no permetien que un sol home governés tot però els generals romans havien agafat molt poder. Juli Cèsar va ser un d'ells, però va acabar assassinat.
  • Period:
    -44 BCE
    to
    14

    El primer emperador, August

    Juli Cèsar va deixar de hereu a Cayo Octavio (conegut després com August). Octavio va governar Roma amb Marc Antoni, fins que va derrotar-lo a ell i Cleopatra i va tindre Roma en les seves mans. Va edificar l'Imperi.
    La data per al començament de l'Imperi és l'any 27, on el el Senat li concedeix el títol d'August. August va crear un imperi on l'emperador era un tirà.
    Durant el seu mandat l'Imperi va tindre els seus millors anys.
  • Period:
    -27 BCE
    to
    476

    Imperi

  • Period:
    14
    to
    68

    Els emperadors Juli-Claudis

    Les noves institucions sòlides i eficaçes de August les van seguir els seus succesors els emperadors Juli-Claudis amb eficàcia.
    El primer successor d'August va ser Tiberi i tot va anar bé, el següent va ser Calígula que es creia un déu en vida. El succsor va ser Claudi, que va millorar la situació política i econòmica de l'Imperi. El següent va ser Neró, que va governar vanitosament i crueltment.
  • Period:
    68
    to
    98

    La dinastia Flavia

    El general Vespasià va inaugurar una nova dinastia d'emperadors: els Flavis. Vespasià va ser un gran administrador, després el va succeir el seu fill Tito, i durant el seu regnat es va inagurar el Coliseu. Tito va morir i el va succeir el seu germà Domicià.
    Domicià va ser molt odiat i 16 anys després va ser assassinat.
    El Senat va gestionar la succesió van triar a un emperador de transició, Nerva.
  • Period:
    98
    to
    180

    L'edat d'or de l'Imperi

    Trajà va fer la època més brillant de l'Imperi. Els governs eren tenien molts bons resultats. El s.II es conegut com el segle d'Or. 3 grans emperadors: Trajà va fer les últimes conquestes, Adriano va millorar el funcionament de les províncies i fronteres i Antiono Pío va ser un home bondadós. Amb el regnat de Marc Aureli l'edat d'Or va arribar a la seva fi. Els bàrbars volien invair l'Imperi i així va anar perdent territoris. Còmode va succeir l'Imperi però no va ser un bon emperador.
  • Period:
    180
    to
    284

    Problemes en l'Imperi

    L'Edat de Ferro:
    Còmode era violent i volia que li rendisin culte.Ell volia sacrificar dos cònsols però abans de que ho pogués fer va ser assassinat, així va acabar la dinastia.
    El següent emperador va ser Septimio Sever i es va formar la dinastia dels Severs.El seu successor va ser Carcalla i va concedir la ciutadania romana a tots els habitants. La dinastia es va acabar quan va ser assassinat.Al segle III van haver-hi 50 d'emperadors, va ser una època de guerres i d'inestabilitat.
  • Period:
    284
    to
    395

    Els grans canvis en L'Imperi

    Les reformes de Dioclecià: l'any 285 va inaugurar reformes per l'Imperi, cada una de les seves parts seria governada per un emperador i vice-emperador.
    Les reformes de Constantí: l'any 313 va declarar la llibertat de cultes i va fundar la cutat de Constantinoble
    Durant tot el segle IV l'Imperi sofria atacs dels bàrbars i anava en decadència.
    Les reformes de Teodosi: va convertir el Cristiansime en religió oficial. Va dividir l'Imperi el 395 en Imperi d'Orient i d'Occident.
  • Period:
    395
    to
    476

    Fi de l'Imperi : invasió dels bàrbars

    L'Imperi d'Occident va quedar reduit en Itàlia i Gàl·lia i amb un govern incapacitat d'afrontar les invasions.
    L'any 402 els gots van invair Itàlia. El 410 van saquejar Roma i va suposar per la resta de l'Imperi que el fi s'acababa.
    El fi de l'Imperi Romà d'Occident: Ròmul August va ser l'últim emperador. Així es va acabar l'Imperi Romà d'Occident invait pels bàrbars. El d'Orient va sobreviure mil anys més fins que els turcs l'any 1453 van derrotar l'últim emperador bizantí.