Literatura Catalana

By Evera
  • De l'edat mitjana al segle XVIII

    De l'edat mitjana al segle XVIII
    Els trobadors i les trobairitz. (Edat mitjana)
    Les poetesses, que eren conegudes com a trobairitz, han deixat poesies amoroses, sovint dedicades als seus amants, que sorprenen pel seu realisme i les referències directes a l'amor carnal.
    Un trobador és un poeta cantor de l'Edat mitjana que crea composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars.
  • Ramon Llull (1232-1315)

    Ramon Llull (1232-1315)
    Va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII, conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab.
    Destaca, juntament amb l'autor del Llibre dels fets, per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per fer arribar millor a la gent els coneixements filosòfics, teològics i místics.
  • Ausiàs March (1397-1459)

    Ausiàs March (1397-1459)
    Va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. La seva poesia, en llengua catalana, tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle XVI al XVIII.
  • La novel.la: Narcís Oller (1846-1930)

    La novel.la: Narcís Oller (1846-1930)
    Va configurar la importància que durant el període de la Restauració va assolir la novel·la per damunt dels altres gèneres, inclòs el teatre.
  • El teatre: Àngel Guimerà (1845-1924)

    El teatre: Àngel Guimerà (1845-1924)
    Va ser dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.
    La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals del segle XIX.
  • El segle XX EL MODERNISME. El teatre Joan Puig i Ferreter

    El segle XX EL MODERNISME. El teatre Joan Puig i Ferreter
    Va ser un dramaturg, escriptor i polític català. Tot i ser un important dramaturg del modernisme i després un gran renovador de les tècniques narratives tot sovint ha estat oblidat pel públic i pels estudiosos de la literatura catalana. Últimament la seva obra ressorgeix (en adaptacions teatrals com La dama enamorada, que va acollir la Sala Petita del Teatre Nacional la temporada 2001-2002)
  • El segle XIX LA RENAIXENÇA. Poesia: Jacint Verdaguer

    El segle XIX LA RENAIXENÇA. Poesia: Jacint Verdaguer
    Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença torna a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària
  • La poesia: Joan Maragall (1860-1911)

    La poesia: Joan Maragall (1860-1911)
    Va ser un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX.
    Va fer de la seva obra poètica la vessant literària més coneguda, destaca la seva important producció en prosa, amb més de 450 textos, entre articles, assaigs, discursos, semblances biogràfiques i pròlegs. La seva activitat com a periodista al Diari de Barcelona i La Veu de Catalunya va ser un dels mitjans que li va permetre projectar una opinió que va generar una important influència social
  • La novel.la: Caterina Albert (1869-1966)

    La novel.la: Caterina Albert (1869-1966)
    Coneguda pel seu nom de ploma Víctor Català va ser una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1905), una de les obres literàries cabdals del modernisme.
  • El segle XX: del noucentrisme las anys trenta. Eugeni D'ors

    El segle XX: del noucentrisme las anys trenta. Eugeni D'ors
    Va publicar una sèrie de definicions diàries sota el títol de "Glosari" dins de La Veu de Catalunya, les quals tingueren un gran impacte social.
    D'Ors emprà el pseudònim Xènius per a escriure a la secció «Glosari» de La Veu de Catalunya i allà posà en circulació el concepte de noucentisme
    Va ser un escriptor i filòsof català
  • La poesia: Joan salvat-Papasseit

    La poesia: Joan salvat-Papasseit
    Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en català i castellà simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època.
  • Del s XX fins l'actualitat. L'assaig: Joan Fuster

    Del s XX fins l'actualitat. L'assaig: Joan Fuster
    (Sueca, la Ribera Baixa, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992)
    Va ser un escriptor valencià en llengua catalana. Tot i que va ser més reconegut popularment per la seva obra principal, l'assaig històric Nosaltres, els valencians, el seu llibre més influent, la seva tasca investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi la lingüística, la història i la filosofia i el turisme. És considerat com un dels assagistes en català més important del segle XX.
  • La poesia: Joan Vinyoli

    La poesia: Joan Vinyoli
    (Barcelona, 3 de juliol de 1914 - 30 de novembre de 1984) va ser un poeta català. Fortament influenciat per Rainer Maria Rilke, va començar a escriure incitat per una frase seva:
    « La poesia no és cosa de sentiments sinó d'experiències »
  • La narrativa i el teatre: Josep Pla

    La narrativa i el teatre: Josep Pla
    (Palafrugell, 8 de març de 1897 – Llofriu, 23 d'abril de 1981) va ser un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps. Pla és encara un dels autors més llegits de la literatura catalana molts anys després de la seva mort, i ha estat consagrat com el prosista més important de la literatura catalana del segle XX
  • La narrativa: Pere Calders

    La narrativa: Pere Calders
    (Barcelona, 29 de setembre de 1912 – 21 de juliol de 1994) va ser un escriptor i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista, que va rebre, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi de 1982 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1986. A més de contes, Calders també va escriure diverses novel·les i articles periodístics en algunes de les publicacions més importants de Catalunya. Els seus escrits destacaven per ser irònics i de vegades fantasioso