Literatura

  • 218 BCE

    Arribada a Empúries

    L'imperi romà va arribar a Empúries l'any 218 aC. Aquest fet va causar l'inici de la romanització a Catalunya. Un procés on l'imperi imposava la seva cultura, llengua, tradicions,... Es va allargar fins la caiguda de l'imperi romà l'any 476 dC
  • 476

    Caiguda Imperi Romà

    L'imperi romà va caure l'any 476. Amb la perdua de la unitat política romana, de la unitat linguistica i de la identificació cultural, va donar pas a l'evolució del llatí.
  • 771

    Conquesta Península Ibèrica

    L'any 711, l'imperi islàmic va conquerir la península Ibèrica.
  • 785

    Unió Imperi Carolingi

    L'any 785, Urgell i Girona van acceptar a Carlemany com a rei, ja que no volien formar part de l'imperi islàmic. Carlemany a l'any 800 va ser coronat emperador dels francs.
  • 801

    Creació Marca Hispànica

    El fill de Carlemany, Lluís el Piadós va conquerir Barcelona, i va neixer la Marca Hispànica i Catalunya Vella.
  • 813

    Concili de Tours

    Quan van veure que ja npo parlaven en llatí, diferents cardenals es van reunir i van decretar que ara la predicación s'havia de fer en el idioma del poble
  • 880

    Fundació Monestir Ripoll

    L'activitat cultural de Catalunya Vella es va centrar al monestir de Ripoll. D'allà van sorgir monestirs on es produïa activitat literaria, com el de Sant Martí de Canigó, Sant Joan de les abadesses i Sant Pere de Rodes.
  • 1080

    Liber Ludicum

    Es el text que hem trobat més antic en català. Son la traducció d'unes lleis visigodes, originalment en llatí. Teoricament la traducció data del S. VII però la copia que hem trobat data del 1080. Més endevant trobem altres traduccions de lleis com els Usatges de Barcelona o els Furs de València.
  • 1087

    Reformes Carolingies

    Quan es va incorporar la Marca Hispànica, es van produïr reformes carolingies en contra de la relaxació en la pronunciació i escriptura del llatí. La gent se'n va adonar de que ja no parlaven llatí, perque la gent sense educació, cuan anaven a missa no ho enteníen.
  • 1100

    Nou Centre de Cultura

    A partir del S. XII, el centre de cultura va ser traslladat als monestirs cisternencs (Poblet, Santes Creus)
  • 1105

    Greuges de Guitart Isarn, Senyor de Caboet

    Ara bé, el primer document escrit directament en català, i del qual se'n coneix l'autor sòn els Greuges de Guitart Isarn, Senyor de Caboet, i l'autor és Ramón de Cabó. Es tracta d'un memorial de greuges del senyor de Caboet cap als seus vassalls. El document està datat del 1105.
  • 1172

    Cansoneta leu e plana, Guillem de Berguedà

    El trobador Guillem de Berguedà va escriure un sirvantés dedicat al Ponç de Mataplana. Aquest sirventés es molt popular, era senzill mantenint l'estil "trobar leu" i al ser senzill era més fàcil de divulgar. En el sirventés, apareixen tots els elements, i en totes les estrofes s'enriu d'ell. Tot i això, quan va morir el Ponç de Mataplana li va dedicar un plany, on deia que tot el que havia dit als seus sirventessos cap a ell era fals.
  • 1200

    Les Trobairitz

    Paralel·lament amb els trobadors, també van sorgir dones trobadores, pero tot i que la cort occitana era menys estricte que altres a Europa, no era ven vist que una dona escrigués poesia. Llavors ho feien amagant la seva identitat. En els seus poemes tambá parlaven de l'amor cortés pero des de el punt de vista femení. Destaca una trobairitz del S.XIII que es feia dir Comtessa de dia.
  • 1204

    Homilies d'Organyà

    EL primer text religiós en català tracta d'un recull de sermons al voltant de 1204. Al voltant del S. XIII també trobem els primers textos en altres religions, com el Jurament d'Estrasburg a França, Indevinello Veronense a Italia, i els Cartularios de Valpuesta a Castella.
  • 1276

    Si nuyll temps fuy pessius ne cossiros, Cerverí de Girona

    Cap al 1276, Cerverí de Griona (Ramón de Cervera) va escriure una canço trobadoresca on expresa el seu amor a la dama. Apareixen tots els tòpics (midons, om, gilós..). Al final del poema fa al·lusió a Jaume I i Pere II, i a la vescomtessa de Cardona.