-
Va néixer el 24 de maig de 1743 Boudry, una localitat al principat de Neuchâtel, possessió de l'Rei de Prússia encara afiliada a l'antiga Confederació Suïssa.
-
Va ser un polític francès, membre de la Convenció Nacional i de Directori.
-
Va néixer a Fréjus, al sud de França, i es va formar en el seminari de Saint-Sulpice, París, a la Sorbona
-
Va ser un escriptor i dirigent polític francès que va liderar als girondins durant la Revolució francesa.
-
Els seus pares eren el Delfí Lluís, l'únic fill de Lluís XV de França, i la princesa Maria Josepa de Saxònia, segona esposa del Delfí i filla d'August III de Polònia, príncep de Saxònia i rei Polònia.
-
Nascuda a Viena el dia 23 d'agost de 1755, filla de l'emperador Francesc I i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria.
-
Va néixer a Arras el 6 de maig de el mateix any, va ser concebut abans de la celebració de el matrimoni dels seus pares
-
Va ser un advocat i polític francès que va exercir un paper determinant durant la Revolució francesa
-
Va ser un personatge de la Revolució francesa, seguidora de el partit dels girondins, famosa per haver assassinat a Jean-Paul Marat.
-
Nascut Napoleone di Buonaparte, només un any després que França comprés l'illa de Còrsega a la República de Gènova.
-
El casament es va dur a terme a Àustria, mentre que el considerat com a veritable va tenir lloc el 26 de maig de 1770 a la Capella del Palau de Versalles en una celebració íntima i familiar, només permesa a la població aristòcrata.
-
El 1774 Lluís XVI va heredar la corona del seu avi Lluís XV; aleshores, les finances públiques estaven arruinades, i, a més, es notava un creixent rebuig cap al despotisme monàrquic; per això, Lluís XVI va intentar guanyar-se l'estimació del poble restablint els parlaments.
-
Al 1777 el van nombrar ministre d'Hisenda de Lluís XVI, en lluita desesperada contra l'endeutament de les finances reials.
-
El Rei Lluis XVI va convocar l'unió dels representants dels tres estaments: noblesa, clergat i estat pla o tercer estat. Per solicitar ajuda econòmica.
-
Quan el rei va denegar el vot individual, els diputats del tercer estat (96% de la població) van abandonar els estats generals i van constituir, per separat, l'Assamblea Nacional.
Els diputats van prendre una sèrie de mesures que posarien fi a l'Antic Règim:
- Redactar la civil del clergat,.civil dels ciutadans
- Proclamar l'abolició de la societat estamental.
- Aprovar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
- Adoptar el lema "Liberté, egalité, fraternité". -
Marat va iniciar el seu propi diari al 1789, encara que Marat mai es va unir a una facció específica durant la revolució, va condemnar a diversos grups des de L'Ami du peuple (el seu diari), i informava de les seves suposades deslleialtats.
-
En el seu text de 1789, en plena Revolució francesa, senti un important precedent que serà recollit posteriorment a l'hora de realitzar el radical canvi des d'un estat liberal cap a un Estat social i de dret.
-
L'11 de juliol de 1789, el rei Lluís XVI va cessar en les seves funcions a Jacques Necker, ministre de Finances
-
El poble de Paris va sortir al carrer i atacar la Bastilla. Aixì començà la revolució popular.
-
Va ser un dels primers líders de el Club dels Jacobins al costat de Robespierre i un dels primers a integrar el Comitè de Salvació Pública
-
La Monarquia Constitucional Francesa constitueix la primera etapa de la Revolució Francesa. Es va situar entre la monarquia absoluta del Rei Lluis XVI i la i la Primera República. El 3 de Septembre de 1791 França va passar de ser una Monarquia Absoluta a ser una Monarquia Constitucional.
-
Els girondins eren un grup polític moderat i federalista de l'Assemblea Nacional i de la Convenció Nacional franceses, que estava compost per diversos diputats procedents de la Gironda. Eren de la burgesia provincial dels grans ports costaners.
El grup tenia 175 diputats dels 749 que componien l'Assemblea de la Convenció i van governar durant els anys 1792 i 1793. -
El poble va atacar el palau de les Tulleries i la familia reial va ser capturada.
-
Defensa declarar la guerra a Àustria, el que l'enfronta a Maximilien Robespierre que s'oposa a ella. És elegit membre de la Convenció al setembre de 1792 pel departament d'Eure i Loir i s'erigeix en líder dels Brissotins, després girondins.
-
Amb la caiguda del rei, va començar la Primera Repúblicsa Francesa, governada per una assamblea anomenada Convenció en la qual es van formar dos grups:
-Girondins: Procedien del departament francès de la Gironda, eren de l'alta burgesia i havien col·laborat amb la monarquia constitucional del rei Lluis XVI. Liderat per Jacques Pierre Brissot.
-Jacobins: Tenien el suport de la baixa i alta burgesia i eren molt revolucionaris. Liderat per Marat, Danton i Robespierre. -
Va ser el primer gran intent d'aliança entre les potències europees per contenir la França revolucionària, quan de fet ja s'havien iniciat les Guerres de la Revolució Francesa. Després del propòsit manifestat per la Convenció Nacional d'exportar la revolució, del guillotinament de Lluís XVI el 21 de gener del 1793 i de l'obertura francesa del riu Escalda, es va formar la primera coalició militar contra França.
-
Després de l'execució del rei Lluís XVI, la República va passar a mans dels Jacobins, va entrar en un període violent que seria conegut com el Terror i en el qual destacava la figura de Robespierre. En aquest mateix període, l'any 1793, es va publicar la primera Constitució Republicana.
-
Va morir guillotinat per el poble durant la Revolució Francesa al 1793.
-
Lluís XVI va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792. Suspès i arrestat durant la insurrecció del 10 d'agost, va ser jutjat per la Convenció Nacional, considerat culpable de traïció i guillotinat el 21 de gener de 1793.
La seva indecisió i conservadorisme va portar la gent a rebutjar-lo i acusar-lo de la tirania de l'Antic Règim. -
La Constitució francesa de 1793, també coneguda com la Constitució de l'Any I, o la Constitució dels muntanyencs, va ser creada pels jacobins, basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i atenció preferent al dret a l'existència. Aprovada per aclamació el 24 de juny de 1793.
-
Marat estava en la seva banyera el 13 de juliol de 1793 quan una dona que afirmava ser una missatgera provinent de Caen va sol·licitar entrar a la seva habitació. Corday va treure un ganivet i el va apunyalar al pit.
-
Va morir guillotinada el 17 de juliol de 1793, acusada del assasinat de Jean-Paul Marat.
-
El 27 de juliol de 1793, Robespierre va entrar a formar part de el Comitè de Salvació Pública i gràcies al seu prestigi es va convertir en el principal dirigent de la nova república, el de la dictadura jacobina.
-
El regne del Terror fou un període de la Revolució Francesa en què les lluites entre faccions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que prengué un caràcter violent amb execucions massives a la guillotina. Iniciat amb les Massacres del 2 de setembre, i es va accentuar durant els mesos de juny i juliol de 1794 quan es visqué la Grande Terreur. Va finalitzar amb el cop del 9 de termidor de l'Any II, quan Robespierre, Saint-Just i d'altres dirigents del Terror van ser executats.
-
Va morir guillotinada poc després que Lluís XVI, el seu marit.
-
Els Girondins van ser acusats de ser "agents de la contrarevolució i de les potències estrangeres i finalment el 30 d'octubre es va dictar la pena de mort a Brissot i els altres 28 girondins.
-
El Terror Blanc començaria amb l'execució de Robespierre i de les persones més properes. A l'endemà, la Convenció va ordenar una detenció en massa de jacobins entre els membres i empleats de la Comuna de París. Es va condemnar a mort sense judici a 71 persones, que van ser guillotinades.
-
Robespierre va decidir que la unitat de govern només podia mantenir-se eliminant tant als radicals com als «indulgents», inclòs Danton. Després de ser sotmès a judici pel Tribunal Revolucionari, Danton va perdre primer la seva reputació i després la seva vida; va morir a la guillotina el 5 d'abril de 1794.
-
Després que el centre li negués el seu suport, Robespierre va ser acusat de dictador i detingut juntament amb altres dos membres de Comitè.
Va ser guillotinat al costat de vint-i-col·laboradors -
La Constitució de l'any III és el text que va establir el Directori durant la Revolució francesa. Fou aprovada per referèndum el 5 de fructidor de l'any III(22 d'agost de 1795), i van fer la Declaració dels Drets i Deures de l'Home i de l'Ciutadà de 1795. La seva aprovació va donar lloc a un nou codi penal, el Codi de delictes i penes.
Va ser una constitució Conservadora, basada en la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari; redactada per la Convenció Nacional en 1795. -
El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799). Va venir després de la Convenció Nacional i va ser succeït pel Consolat.
-
La política interior va anar encaminada a apagar les passions i els odis encesos durant el Règim del Terror evitant l'ús de mètodes criminals en el govern, tot i així, com que, sobretot durant el govern de Barras, el Directori era sinònim de corrupció i malbaratament, les finances públiques arribaren a la fallida a causa de la inflació que dugué a la davaluació de l'assignat. A més, eren freqüents les lluites entre els directors.
-
Napoleó va donar un cop d'estat que va posar fi al Directori.
Juntament amb Sieyes i Ducos, van formar un Consolat per governar França de forma col·legiada i evitar dictadures com la de Robespierre.
Napoleó va concentrar el poder i es va aprofitar del desig d'estabilitat dels francesos. -
Va contribuir eficaçment a el triomf de Bonaparte, que li va escollir per formar part de l'Consolat provisional. En 1804, va ser nomenat comte de l'Imperi i senador i, tot i que va recolzar la destitució de Napoleó
-
Va morir al març de 1816 prop d'Ulm d'un accident de carruatge.
-
Enfermo del estómago, aquejado de una continua pesadez y un dolor en el costado derecho, Napoleó va morir el el 5 de maig de 1821
-
Durant l'Imperi napoleònic, xe li va designar com a president de Senat. El 1814 Com a membre de l'Senat signa el decret de destitució de Napoleó, l'Acta Constitucional que restableix la monarquia a França. Després de Waterloo, Sieyes s'exilia a brucel. En 1830 amb la revolució de juliol, torna a Paris on mor.
