-
Va ser un financer i polític suís del segle XVIII.
Necker va estar en tres ocasions encarregat de les finances de la monarquia francesa pel rei Lluís XVI: en 1776, 1788 i 1789.
El 19 d'abril de 1775, publica el seu Assaig sobre la legislació i el comerç de gra, en el qual denuncia la llibertat en el comerç de gra que propugnen els fisiòcrates encapçalats per Morellet i Turgot.
Jaques Necker va ascendir en el govern, perquè contava amb l'ajuda dels habituals del saló de Madame Necker. -
Va ser un metge que va fundar un diari d'enorme èxit, es va convertir en la veu de la revolució i en un líder del proleteriat amb la seva continua hostigació als rics.
Se l'identificava en el bàndol dels jacobins. Amb el seu diari ( L'Ami du peuple), l'utilitzava com arma, i escrivia els noms de la gent que no els hi "ajudava" en la revolució per tal de que anessin a la guillotina. Aquesta apasionada defensa que tenia en el Terror, el va portar a la mort, assasinat per una jove girondina. -
Va ser un polític francès, membre de la Convenció Nacional i del Directori.
Va ser elegit diputat de la Convenció pel departament de Landes. Va prendre seient en el pla, és a dir, en el partit que no tenia cap opinió política pròpia, que s'inclinava sempre al costat més fort, per la qual cosa va votar la mort de Lluís XVI.
Ducos va acceptar el cop d'estat de Napoleó Bonaparte del 18 de Brumari i va ser un dels tres cònsols provisionals. -
Va ser un polític, revolucionari, assagista i acadèmic francès, un dels teòrics de la Revolució Francesa i de l'era napoleònica.
En 1788 a la convocatòria dels Estats Generals de França amb l' invitació de Jacques Necker als escriptors per a exposar els seus punts de vista per a la constitució dels Estats, el va permetre publicar el seu celebrat pamflet: Què és el Tercer Estament?. Va conspirar per forçar la caiguda del Directori, i també va votar a favor de la mort de Lluís XVI. -
Lluís XVI va ser rei de França durant el 10 de maig de 1774 i el 21 de setembre de 1792. Va ser abdicat durant la Revolució Francesa i més tard va ser decapitat per decisió de les autoritats revolucionaris. Va néixer a Versalles,i era el nét de Lluís XV, la mort dels seus germans grans i del seu pare, el van convertir en l'hereu de França. En 1770 es va casar amb Maria Antonieta, quan va arribar el tron el país estava empobrit i endeutat, i els elevats impostos havien provocat la misèria.
-
Fou un escriptor i dirigent polític francès que va liderar als girondins durant la Revolució francesa.
Va ser empresonat durant dos mesos a la Bastilla al 1784 per un pamflet contra la Reina Maria Antonieta d'Àustria. Després de la fugida de Lluís XVI, juny de 1791 demanà la proclamació de la República. Elegit membre de l'Assemblea legislativa, al saber sobre Relacions Exteriors li va permetre ser de la comissió diplomàtica i controlar gran part de la política exterior de França. -
Maria Antonieta d'Àustria, va ser una princesa arxiduquessa d'Àustria i reina de França i de Navarra. Es va casar en 1770, als catorze anys amb el rei Lluís XVI de França. Detestada per la cort francesa i pel poble, que l'acusava de malgastadora, presumida i d'influir al seu marit. Després de la fugida Lluís XVI va ser desposat, la família reial va quedar empresonada a la torre del Temple. Nou mesos després de la mort del seu marit, Maria Antonieta va ser condemnada per traïció i guillotinada.
-
Tot i que va estudiar per ser advocat, fou un polític francès durant la Revolució, que tingué un paper destacat en els primers anys de la República.
Durant la Revolució simbolitzà les tendències democràtiques però també del Terror, pertanyia als jacobins. Els seus seguidors l'anomenaven l'Incorruptible, mentre que la resta el consideraven un dictador sanguinari. Formava part del Comitè de Salvació Pública durant el període del Regnat del Terror. Arrestat el 1794, va ser executat a la guillotina. -
Guillotinat a París, va ser un advocat i polític francès que va exercir un paper determinant durant la Revolució francesa, a més de ser atacat pels diferents partits en pugna.
També fou el primer president del Comitè de Salvació Pública. Alguns historiadors el consideren un dels principals artífexs de la fi de la Monarquia i de la instauració de la República; Danton, un dels elements moderats dels jacobins, fou guillotinat pels partidaris del Terror.
Tenia bastant poder al bàndol revolucionari. -
Va ser una seguidora del partit dels girondins, va ser famosa per assassinar el radical jacobí francès Jean-Paul Marat el 1793.
Filla de François de Corday d'Armont, gentilhombre de províncies d'humil fortuna, i de Jacqueline-Charlotte-Marie de Gontier de Autiers, era besnéta del famós autor Pierre Corneille. -
Era un geni indiscutible de l'art militar i estadista capaç de construir un imperi sota patrons francesos, Bonaparte va fixar les grans conquestes de la Revolució Francesa (1789-1799), aportant a França unes estructures de poder sòlides i estables amb les quals es posava fi al caos polític precedent, de Robespierre i la seva dictadura.
El 9 novembre de 1799 va donar un cop d'estat que va acabar amb el directori i va formar un consolat per governar de manera col·legiada. -
Les causes van ser: -La Il·lustració perquè anava contra l'antic règim, la monarquia i el sistema estamental.
-No hi havia suficients recursos-
-Dolentes collites, per això es va provocar l'hambruna i la pujada de l'impost del pa.
-La burgesia tenia tots els luxes que volia, mentre hi havia una crisis econòmica al poble.
-Una gran despesa de diners en la guerra dels EE.UU contra Anglaterra. -
El 1788, el rei Lluís XVI va convocar una reunió dels representants dels tres estaments (noblesa, clegart, tercer estat) perquè demanava ajuda econòmica. Aquesta es va anomenar els Estats Generals.
A més l'estat pla (3r estat) van reclamar que la votació no fos per estaments sinó per caps: cada diputat, un vot, perquè aquest representava el 96% de la població. Aquets va ser el motiu que va esclatar el conflicte. -
El rei no va aceptar el vot individual que demanava el tercer estat als Estat General, per aquest motiu van abandonar i es van contituir en una Assemblea Nacional on alguns intregrants del clero i de la noblesa es van incorporar. En dies van crear unes mesures per fer fora l'Àntic Règim.
1-Redactar la contitució civil del clergat.
2-Proclamar l'abolició de la societat estamental.
3-Aprovar la declaració dels drets del home i del ciutadà.
4-Adoptar el lema de "llibertat, igualtat i freternitat". -
El poble de París va sortir al carrer amb armes i de manera violenta per atacar la fortalesa de la Bastilla i així posar fi al feudalisme i al passat. Amb la presa d'aquest edifici va començar la revolució popular.
-
L'Assemblea Nacional es va transformar en Assemblea , ja que el seu objectiu era elaborar una contitució, a causa de la fugida fallida de LLuís XVI.
Va ser acceptada pel rei. Aquesta constitució contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. La Constitució estableix que la sobirania resideix en la nació i ja no en el rei. -
Els monarques europeus van organitzar la primera coalició contra revolucionaris francesos. Lluís XVl va ser descobert quan fugia llavors se'l va acusar de traïció, per això l'agost de 1792 el poble va atacar el palau de les Tulleries. Es es va començar la Primera República Francesa, per part de la convenció girondina. (Aquests, representaven l'alta burgesia i havien col·laborat amb la monarquia constitucional.
-
Al 1973 es va realitzar l'execució de Lluís XVI quan el poder l'exercien els jacobins, també van controlar la República. Aquests tenien el suport de la burgesia mitjana i baixa, i s'identificaven bastant amb la part revolucionària del poble. També s'anomenaven els "sans-culottes" (sense calça curta). Els seus representants al llarg del període van ser Danton, Marat i Robespierre.
A més, aquest any, es va publicar la primera constitució republicana, la qual reconeixia el sufragi universal. -
Es va proclamar totalment la situació del Terror. La gran part del poble, ja siguin d'un bàndol o l'altre, es sentien cada vegada amb més por pel que podia succeir. Aquesta temor es produïa perquè no paraven d'enviar gent a la guillotina, i pel carrer no sabien que fer o dir, ja que sempre els hi vigilaven a tots. Encara tot això, s'ha de dir que la convenció anava poc a poc moderant-se.
-
El 14 de juliol de 1795, el cop d'estat termidor va provocar la caiguda de Robespierre, que va ser executat. Un any més tard, la nova contitució de 1795, va establir que el govern l'exerciria un Directori fomart per cinc memebres.
Aquesta época també va ser anomenada el Terror Blanc on el genodins van perseguir a líders i partidaris de l'etapa anterior (els jacobins).
En aquestes guerres va destacar un jove general anomenat Napoleó Bonaparte. -
El 18 de brumari (9 de novembre) del 1799, Napoleó va donar un cop d'estat que va posar fi el Directori. Va formar un consolat per governar per governar de manera col:legiada i evitar dictadures com la de Robespierre.
Napoleó va concentrar el poder i es va aprofitar del desig d'estabilitat del francesos, cansats del excesos revolucionaris.
Finalment va ser proclomat emperador de França a l'any 1804.
