Linia del Temps Evolució Conéixement sobre la dinàmica de la terra al llarg de la història

  • Teoria de la Terra (James Hutton)

    Teoria de la Terra (James Hutton)
    Amb la públicació d'aquest llibre va proporcionar un nou marc per noves investigacions.
    Mostrava que la terra era un sitema dinàmic continu de que les montanyes s'elevaven a conseqüència de la calor interna del planeta , d'erosió i de sedimentació dels materials que les formen.
    En aquella època la teoria no va estar gaire acceptada i va necesitar la corroboració de Charles Lyell(que explicaré a continuació).
  • Principis de Geologia(Charles Lyell)

    Principis de Geologia(Charles Lyell)
    Amb la publicació del llibre Principis de Geologia (1830) va corroborar al llibre de Hutton.
    Deia que la terra s'havia format lentament al llarg de grans períodes de temps, en un procés de creació i destrucció constants(que en la actualitat segueix passant).
    Lyell distingia dos tipus de fenòmens: uns fenòmens ignis, , i uns fenòmens aquosos d'erosió i sedimentació, juntament formant un equilibri dinàmic.
    Però la teoria de Lyell no explicava com s'elevaven les cadenes muntanyoses.
  • Manual de Geologia(James Dwight Dana)

    Manual de Geologia(James Dwight Dana)
    Aquesta obra defensava la teoria contraccionista: que explicava que la Terra estava immersa en un procés continu de refredament que provocava que l'escorça, en solidificar-se, es contragués i s’arrugués, de forma que es produïa l'elevació d’algunes regions i l'enfonsament d'unes altres.
  • Teoria de la deriva continental (Alfred Wegener)

    Teoria de la deriva continental (Alfred Wegener)
    La deriva continental és el desplaçament de les masses continentals unes respecte a altres.
    Al principi, aquesta teoria va ser acollida per la comunitat cientifica, però com que Wegener no podia explicar alguns fets de la seva teoria va ser rebutjada i ell ridiculitzat.
    Però finalment amb el desenvolupament de la teoria de la tectònica de plaques(que explicaré a continuació), es va poder explicar el moviment dels continents.
  • Teoria del geosinclinal

    Teoria del geosinclinal
    Aquesta teoria explicava la formació de les muntanyes : proposava que els sinclinals unes llargues fosses geològiques originades per contracció, s'omplien lentament de sediments i que a causa del seu pes, s'aproximaven els talussos laterals, que expulsaven els sediments i formaven les serralades.
  • Isostasia o Teoria isostàtica

    Explicava que diferents parts de l'escorça terrestre estàn en equilibri gravitacional que implica, que l'escorça terrestre flota en el mantell(en estat fluid). El seu fonament físic està en el principi d'Arquímedes.
  • Tectònica de plaques

    La tectònica de plaques és una teoria unificadora que explica una varietat de característiques i esdeveniments geològics. L'escorça terrestre està fragmentada en Plaques Tectòniques, les quals es desplacen passivament gràcies als corrents de convecció els quals estàn a la litosfera.
  • L'expansió del fons oceànic

    L'expansió del fons oceànic té lloc a les dorsals oceàniques, on es forma nova escorça oceànica per mitjà de l'activitat volcànica i el moviment gradual del fons allunyant-se de la dorsal.
    Al centre de les dorsals oceàniques es localitzen principalment els rifts, zones que es produeixen degut a la separació de les plaques tectòniques i la seva presència produeix sismes i activitat volcànica recurrent.