-
La prehistòria és l'època que va des de l'aparició dels primers éssers humans fins a la invenció de l'escriptura. La divisió de la prehistòria va des de 2.500.000 anys a.C. fins a 3.500 anys a.C. Aquesta es divideix amb 3 fases:
1. El paleolític.
2. El Neolític.
3. L'Edat dels metalls. -
L'edat antiga és l'època que va des del desenvolupament de l'escriptura fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. La divisió de l'edat antiga va des de 3.500 anys a.C. fins al 476 d.C. Aquest període sorgeix el comerç com a tal, amb l'aparició de la moneda i de les grans rutes d'intercanvi. Les primeres civilitzacions van sorgir aquesta època i van ser: Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma.
-
L'edat mitjana és l'època que va des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident fins al descobriment d'Amèrica. La divisió de l'edat mitjana va des del 476 d.C. fins al 1492 d.C. Aquest període es divideix en 3 fases:
1. L'alta edat mitjana.
2. La plena edat mitjana.
3. La baixa edat mitjana. -
A finals del segle V, els diferents pobles bàrbars que van provocar la caiguda de l’antic Imperi Romà d’occident, es van assentar lentament arreu d'aquest mateix territori i van anar formant diferents regnes germànics. A més a més, aquest al no tenien escriptura ni lleis ni estructures d’Estat i una societat ruralitzada, per això al final es van acabar romanitzen els diferents regnes.
-
El feudalisme va sé potenciat en aquesta època per culpa del Tractat de Verdun i els comtes.
Tot això és un sistema polític, econòmic, social i religiós que va néixer a l’inici de l’edat mitjana i va finalitzar amb la fi de la ruralització. Aquest sistema, perpètua la divisió de la societat en privilegiats i o privilegiats, el vassallatge i el poder en els nobles i l’Església. -
El vassallatge va ser implantat en aquesta època, a l’inici de l’edat mitjana, i va ser útil perquè el rei trobes i agafes nobles per convertir-los en comtes, marquesos o ducats. El vassallatge comportava un jurament entre el rei i el noble i al revés. Aquest constava de dues parts: L'homenatge i la Investidura Aquest jurament també es feia entre un noble i un senyor de menor grau.
-
Al 711 dC, una batalla entre germans, al Roderic i a l'Àkhila II, va acabar en l’inici de la conquesta dels musulmans de la península Ibèrica i amb la fi de l’imperi visigot. Tot això gràcies a Àkhila II que va anar a lluitar amb l’ajuda dels musulmans encapçalats per general Tàriq representant a Mussa. Una vegada van morir, el Roderic i a l'Àkhila II, van aprofitar i es van quedar amb tot el territori. -
Un cop els musulmans estabilitzats el territori peninsular, aquest territori va rebre el nom d’Al-Àndalus i va esdevenir un emirat dependent de la dinastia omeia. En l’inici d’aquest emirat, la capital escollida va ser Còrdova i el representant de la nova província va rebre el títol de valí o emir que tenien els poders polítics, econòmics i militars. -
L’any 756, la dinastia abbàssida, va fer caure la dinastia omeia i va encarregar l’assassinat de tots els seus membres entre els quals hi havia el príncep Abd-ar-Rahman I.
El príncep, per tal d’evitar la mort, va fugir cap a l’altra punta de l’imperi i es va establir a l’emirat de Còrdova i el va proclamar emirat independent de Bagdad, però respectant l’autoritat religiosa del califa. -
Al seu pare a l'haver dividit l’imperi, va generar que Lotari, en ser el primogènit intentes imposar-se als seus germans, però, ells el van derrotar, fent-li firmar el Tractat de Verdun (843), una divisió del territori. Aquest tractat va comportar: Debilitat dels regnes.
Fi d’un poder fort.
Comtes amb cada vegada més poder davant dels reis, ja que aquests no oferien l’ajuda desitjada.
Títols dels comtes convertits en hereditaris i començant així el feudalisme. -
L’any 929, Abd ar-Rahman III, es va sentir prou fort i va proclamar la independència religiosa de l’emirat i això va convertir l’emirat independent en califat. Aquest canvi va ser causat per dos motius:- Reforçar la posició de la dinastia dels omeies a l’interior del domini (causa interna).
- Garantir les relacions comercials per la Mediterrània, garantir les relacions econòmiques amb l’Imperi Romà d’Orient i assegurar-se el subministrament d’or (causa externa).
-
L'any 988, Borrell que va decidir no renovar el jurament de fidelitat al rei franc i se’n va considerar independent. A partir d’aquest moment, neixen els comtats catalans i el casal de Barcelona. Gràcies a ell, tot aquest territori ha pogut evolucionar independentment. -
La fitna va ser un període guerra civil o enfrontament dintre de L'Al-Àndalus. Al que ens va deixar al final d'aquest període de guerra va ser:- La fi del Califat de Còrdova.
- L’inici del regne de taifes que va comportar un debilitament del poder andalusí davant dels regnes cristians del nord i que l’Al-Àndalus es dividís en més de 25 taifes.
-
L’any 1137, el rei Ramir II va concertar el casament de Peronella d’Aragó, que tenia només un any, amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, que en tenia vint. Tretze anys després, es van casar. Això va permetre la unió d'aquests regnes en una confederació anomenada Corona d’Aragó. Aquesta englobava diferents territoris (Catalunya i regnes d’Aragó, València i Mallorca). Igualment, els territoris mantenien la diferència territorial, les lleis, institucions i la llengua pròpia. -
El segle XIII es caracteritza per un creixement econòmic, un augment de la població i una major concentració de població a les ciutats. El creixement és causat principalment per les següents causes:
- Augment de la productivitat agrícola per la disminució de les guerres.
-Introducció de noves tècniques de conreu.
-Introducció de noves eines agrícoles. Per aquests motius l'agricultura va millorar com també la prosperitat econòmica del territori. -
L’art romànic va néixer a inicis del segle XI i va arribar a la seva màxima plenitud durant el segle XIII. Fou l’estil característic del món feudal. Les edificacions formades amb aquest art tenien 3 significat:
- Poder.
- Ser defensives.
- Ser un centre de difusió Cultural. Alguns dels exemples més rellevants del romànic català són:
- Catedral de La Seu d’Urgell.
- El conjunt d’esglésies romàniques de la Vall de Boí.
- El Monestir de Santa Maria de Ripoll. -
La Catalunya Vella estava integrada per pagesos lliures que conreaven petites parcel·les. La crisi del segle XIV i l’afany dels nobles per conquerir noves terres i sotmetre als pagesos va comportar un seguit de revoltes entre la noblesa. Aquestes revoltes van comportar:
Afebliment del poder dels comtes.
La feudalització del territori i la generalització de la servitud. Els pagesos van haver d’encomanar-se als nobles i van esdevenir serfs. En aquest context, es van instaurar els mals usos. -
Aquest any, és considerat l'any que ja era insostenible mantenir la crisi i sobreviure. Primer, va haver-hi males collites de blat per la PEG, van començar una seria de petites crisis i, es va parar l'expansió territorial de la Corona d'Aragó i la prosperitat adquirida en els segles anteriors desapareix. Aquest fet dona pas a la Pesta Negre.
Aquestes desgràcies marquen l'inici d'un canvi de tendència, i tanquen aquesta bombolla perfecta i continua que s'habia creat a la Plena Edat Mitjana. -
El perfeccionament de la impremta va ser un avanç tecnològic molt important de l’època. De fet, un dels principals mitjans de comunicació de les idees humanistes, foren publicacions de llibres, gràcies a la millora que Gutenberg cap al 1440 va fer a la impremta.
Aquest perfeccionament va permetre publicar llibres més econòmics i en menys temps. Donant un major accés la Bíblia, originant una major crítica d'aquesta, cosa que ajudaria a la reforma que es va iniciar en l'edat moderna. -
Aquest fet va provocar que la fi de l’Imperi més gran d’aquella zona en aquell moment, va ser el fi del qual era l’Imperi romà d’orient, l’Imperi Bizantí.
Tot aquest fet va ser causat per constants atacs dels turcs durant quatre segles fins a la caiguda de Constantinoble l’any 1453, que conseqüentment també va ser la caiguda de l'Imperi. -
Cristòfor Colom pretenia arriba a l’Àsia navegant cap a l’est. Va presentar el projecte al rei de Portugal que, després de l’èxit de Bartolomeu Dias en doblar el cap de Bona Esperança, ho va rebutjar. Aleshores, Colom es va adreçar a Castella, on els Reis Catòlics van decidir finançar la seva empresa firmant les Capitulacions de Santa Fe (1492). Aquesta firma, encara que no sigues l'objectiu, va permetre el descobriment, per part dels Europeus, d'Amèrica i, per tant, la conquesta del Nou Món. -
El 1492 és l’any on l'única taifa que va resistir davant de les invasions dels regnes cristians, va caure en mans dels reis Catòlics. Tot i que va poder evitar els atacs de regne de Castella, a través del pagament d’or durant un temps, van resistir fins que el rei Boabdil es va rendir davant els Reis Catòlics. -
L'edat moderna és l'època que va des del descobriment d'Amèrica fins a la Revolució Francesa. La divisió de l'edat moderna va des del 1492 d.C. fins al 1789 d.C. Aquest període es divideix en 4 fases:
1. El Renaixement (segles XV-XVI).
2. El Barroc (segle XVII).
3. La Il·lustració (segle XVIII).
4. Final de l'Edat Moderna. -
Davant del bloqueig de la Ruta de la Seda i de les Espècies dut a terme per imperi turc, els portuguesos volien trobar una ruta diferent per arribar a l’Índia, ja que la mar Mediterrània era un lloc insegur (pirates i el domini per part dels diferents imperis). Fins que l'any 1498, Vasco de Gama va ser capaç de crear una ruta per arribar a l'Índia doblant el cap de bona esperança. Arribant a assolir el seu objectiu i donant pas a algunes expedicions més enllà. -
La rivalitat entre els regnes de Castella i Portugal, per culpa dels grans avanços i conquistes que feien, va comportar que el papa hagués d’intervenir en els diferents conflictes territorials. L’any 1499, amb el Tractat de Tordesillas, va aconseguir que aquests regnes es fiquessin d'acord. Firmant aquest tractat en Tordesillas, es van dividir el món perquè aquest tinguessin llibertat en un territori determinat. -
El comerç triangular fou una ruta comercial rellevant, ja que va estar en funcionament des d’inici del s. XVI fins a final del s. XIX. Aquesta ruta va acabar amb la independència de les diferents colònies sota domini d’imperis europeus, però va deixar una marca molt gran en l’època.
Aquesta ruta afectava tres continents:
Continent europeu proveint productes manufacturats.
Continent africà proveint mà d’obra barata; esclaus.
Continent americà proveint recursos inexistent al continent europeu. -
El 1515, les obres del Vaticà van fomentar la venda de noves indulgències, tot això amb un cúmul de motius que es van començar a observar, va donar pas a la generació d’un corrent crític encapçalat per Martí Luter. Aquest fet va ser qui va iniciar la reforma, ja que la gent va poder recapacitar d'un conjunt de coses que mai s’havien platejat. Va poder ensenyar com l’Església havia perdut el seu paper rector en el camí de la salvació dels fidels. -
Davant la nova venda d'indulgències fomentada pel Vaticà, Martí Luter va criticar l’Església, ja que havia perdut el seu paper rector en el camí de la salvació dels fidels i hi va respondre publicant les seves 95 tesis. Llibre on criticava durament al papa i exposava les bases per reformar la doctrina eclesiàstica. A partir d’aquest llibre va néixer el moviment de la Reforma que defensava algunes coses com que les persones se salven per la fe, no per les seves obres. -
Una vegada descobert tot aquest nou territori, el 1518 es va iniciar la conquesta/colonització del Nou Món.
Dirigit per Hernán Cortés, aquell mateix any, van desembarcar en territori mexicà, per seguidament, conquistar aquell mateix territori, fundar Veracruz i donar pas a la conquesta de la resta del territori, aconseguint conquistar tot en només 13 anys. Imposant la llengua, la cultura, la religió i les lleis de Castella i fent perdre les seves propies. -
L’any 1519, va sortir des de Sevilla una expedició capitanejada per Magallanes per trobar un pas entre l’Atlàntic i el Pacífic per arribar a les illes Moluques. L’any 1520, van travessar l’Estret de Magallanes, que unix els dos oceans. Aquell mateix any, va morir Magallanes i fou substituït per Elcano, qui va arribar a les illes Moluques l’any 1522 per després poder aconseguir l'important control d’aquestes. Quan va tornar, aquell mateix any, fou anomenat el primer a fer la volta al món. -
Una vegada l'Església va veure la magnitud del problema de la reforma, aquesta va convocar el Concili de Trento (1545 - 1563) que va ser un moviment de renovació interna per reorganitzar-se i revitalitzar-se. Algunes resolucions que van adoptar són:
Fundar seminaris per a formar al clergat.
Difondre la doctrina catòlica a través del catecisme i les escoles.
Reafirmar els set sagraments, la preeminència del papa, el culte a la Mare de Déu i els sants i la validesa de les bones obres. -
El Barroc, un corrent cultural nascut a Itàlia i expandit per tot Europa, va predominar des del final del s. XVI fins al s. XVIII, amb la funció de representar poder.
Als països catòlics, l'art va reflectir la religiositat, els dogmes del Concili de Trento i el poder eclesiàstic, mentre que als protestants va destacar la prosperitat econòmica i l'enriquiment de la burgesia. Figures com Vivaldi, Bach, Shakespeare, Molière i Cervantes van marcar aquest període en música, literatura i art. -
Les tensions religioses a Europa, iniciades amb les 95 tesis de Martí Luter el 1517, i l'elecció l'any 1617 de Ferran II d'Estira, catòlic i membre dels Habsburg, com a emperador de Bohèmia, va provocar una revolta protestant i, poc després, la internalització del conflicte. Aquest conflicte es va veure exacerbat pels recels d'Anglaterra i França davant el poder creixent de l'Imperi Espanyol, convertint-se en una llarga i devastadora guerra religiosa i política. -
La crisi de 1640 és la crisi més important de tot el s. XVII que va afectar el centre i sud d’Europa i que, quasi, acaba amb l’imperi espanyol.
En aquest imperi, la crisi va iniciar a causa de:
- Un segle de guerres que van portar a l’imperi a la fallida.
- Les flotes de les Índies arribaven tard i algunes no arribaven amb les pèrdues que comportaven.
- La guerra dels 30 anys (1618 - 1848).
- Impossibilitat de millorar la producció agrícola degut al sistema feudal i el model agrari feudal. -
Ferran II va demanar ajuda en recursos econòmics a l’imperi espanyol. Davant d’aquest fet, Richelieu, representant a França, va declarar la guerra l’imperi espanyol. Aquesta darrera fase de la guerra va comportar que:
- La fam es pogués estendre.
- Les malalties es poguessin estendre.
- La població civil s'enfrontés entre ells. Davant d’aquesta situació, i a conseqüència de la mort de Ferran II, Ferran III va acceptar negociar i es va establir la pau de Westfàlia, tractat per posar fi a tot. -
L'any 1687, Isaac Newton va publicar la seva revolucionària Llei de la Gravitació Universal, que descriu la força d'atracció entre dos cossos. Aquesta teoria no només va canviar la comprensió de l'univers al segle XVII, sinó que segueix sent fonamental en la ciència moderna. Avui dia, la llei de Newton és essencial en la navegació espacial, l'astronomia i fins i tot en la tecnologia dels satèl·lits que utilitzem diàriament. -
Va posar fi a la guerra de Successió a escala europea i va confirmar Felip V com a rei d’Espanya. Igualment, Espanya va perdre territoris importants: Gran Bretanya va obtenir Gibraltar i Menorca, mentre que altres territoris, el Milanesat, Nàpols, Sardenya i Flandes, van ser assignats a Àustria. Aquest tractat va establir un nou equilibri de poder a Europa. -
Després de la mort de Carles II sense descendència, es va iniciar una guerra per la successió al tron espanyol entre l’arxiduc Carles d’Habsburg i Felip de Borbó. Amb la victòria final de Felip V, Catalunya va ser durament castigada, especialment pel setge de Barcelona, que va acabar l'11 de setembre de 1714. Això va portar a la pèrdua de les institucions pròpies de Catalunya, el sistema jurídic català, a la llengua catalana i a les constitucions catalanes. -
El Decret de Nova Planta, va ser publicat l'any 1716.
Dins d'aquests decrets podem destacar-ne els següents:
- Fi de les constitucions catalanes.
- Imposició del sistema jurídic castellà.
- Prohibició de català i fixació del castellà com a
idioma oficial.
Les Corts catalanes, la Generalitat, el Consell de Cent i totes les institucions municipals foren prohibides mentre que s’imposava una nova estructura on el capità general era la màxima autoritat política i militar amb poder executiu. -
L'any 1769, James Watt va perfeccionar la màquina de vapor, solucionant les ineficiències dels dissenys de Newcomen i Papin. Aquest invent va revolucionar la producció industrial i va permetre mecanitzar fàbriques i augmentar la productivitat. La seva aplicació es va estendre al sector tèxtil, la mineria i el transport, impulsant la revolució industrial. -
L’Enciclopèdia, creada per Diderot i d’Alembert, va difondre els ideals il·lustrats, impulsant el pensament contra l’Antic Règim. Els seus articles promogueren la raó, l’educació, el progrés, la felicitat del poble i la tolerància, posant en dubte els privilegis de la noblesa i el clergat.
Per tant, els il·lustrats volien:- Acabar amb la ignorància i la superstició.
- Posar fi a la societat de l’Antic Règim, ja que era injusta.
-
La Revolució Francesa va ser causada per una combinació de crisis econòmiques, socials i polítiques que havien generat gran descontentament per part del tercer estat. Els principis de llibertat i igualtat van inspirar a la transformació/fi de l’Antic Règim. Aquesta revolució va canviar la política europea a una que seguia els ideals que transmetien els il·lustrats i va inspirar altres moviments revolucionaris. -
L'edat moderna és l'època que va des de la Revolució Francesa fins a la nostra actualitat. La divisió de l'edat moderna va des del 1789 d.C. fins als nostres dies. Aquest període és on sorgeixen les dues primeres guerres mundials i on sorgeix la revolució industrial.
-
El 5 de maig de 1789, Lluís XVI va inaugurar els Estats Generals per buscar solucions a la crisi econòmica i social de França. Aquesta reunió, que no se celebrava des de 1614, va tenir grans tensions entre estaments.
El Tercer Estat va reclamar el vot individual, gràcies a la iniciativa de Necker, enfrontant-se als privilegis del Primer i Segon Estat, donant peu a la creació de l’Assemblea Nacional. -
El 20 de juny de 1789, els membres del Tercer Estat, expulsats de la sala on es reunien, es van reunir a la sala del Joc de la Pilota i van jurar no dissoldre's fins a redactar una constitució. Aquest fet, que anava en contra del monarca i l’Antic Règim, va marcar el principi de la Revolució Francesa i va donar lloc a la formació de l'Assemblea Constituent. -
El 14 de juliol de 1789, el poble de París va assaltar la Bastilla, símbol de l’absolutisme. Aquest fet, motivat per la fam, l’augment dels preus/impostos i les tensions socials, va ser decisiu per al triomf de la Revolució. Va suposar l’inici de la fi de l’Antic Règim i el començament de les mesures que s'indicaven a l'Assemblea Constituent. -
El 21 de gener de 1793, Lluís XVI va ser jutjat per traïció i executat a la guillotina. La seva mort va trencar, per al moment, un sistema monàrquic a França i va provocar una resposta contundent de les potències monàrquiques europees, que van formar coalicions per combatre la Revolució. -
El luddisme va ser el primer moviment obrer sorgit a principis del segle XIX a les precàries condicions laborals i la concentració de poder en poc en les fàbriques. Començant a Anglaterra el 1810, va durar fins al 1830. El proletariat destruïa les màquines perquè consideraven que els deixaven sense feina. El nom del moviment prové de Ned Ludd, personatge que va encapçalar aquestes protestes. Malgrat la repressió governamental, el luddisme va marcar el començament de la lluita obrera organitzada. -
El 18 de juny de 1815, Napoleó Bonaparte va ser derrotat a la batalla de Waterloo per les forces aliades liderades pel duc de Wellington. Aquesta derrota va posar fi els 100 dies del retorn de Napoleó i al seu imperi. Exiliat a l’illa de Santa Helena, va marcar el final del període revolucionari francès i l'establiment de la Restauració absolutista a França. -
L’any 1825 es va inaugurar a Anglaterra la primera línia de ferrocarril destinada al transport de mercaderies, construïda per George Stephenson. La línia utilitzava locomotores de vapor i va demostrar la gran eficàcia d’aquest nou mitjà de transport. La introducció del ferrocarril va reduir dràsticament els costos i el temps de transport de matèries primeres, afavorint la indústria carbonífer i la siderúrgica. -
El 1830 es va inaugurar la primera línia ferroviària regular de passatgers entre Liverpool i Manchester. Aquesta línia, també dissenyada per George Stephenson, va marcar l’inici del ferrocarril com a mitjà de transport massiu. Els trens a vapor van permetre desplaçaments més ràpids, segurs i barats, facilitant el comerç i l’expansió urbana. El seu èxit va impulsar la creació de noves línies ferroviàries arreu del món. -
A partir de 1870 fins al 1945, la revolució industrial va entrar en una nova fase gràcies a l’ús de noves fonts d’energia, com l’electricitat i el petroli. Això va permetre el desenvolupament de noves indústries, com la siderúrgica, l'elèctrica i la química, així com la millora dels mitjans de transport i comunicació.
Innovacions com el motor d’explosió, la ràdio i el telèfon van sorgir en aquesta etapa i van transformar la societat de l'època. -
Alemanya comença l'ofensiva per envair Polònia des de l’oest mentre que l’URSS envaeix l’est (segons el pacte germanosoviètic). Així s'inicia la Segona Guerra Mundial, amb la declaració de guerra del Regne Unit i França a Alemanya, el 3 de setembre de 1939.