-
Period: 5000 BCE to 3500 BCE
PREHISTÒRIA
La prehistòria va començar al 2.500.000 aC amb l'existència dels primers homínids i va acabar l'any 3500 aC amb l'inici de l'escriptura, dins d'aquesta època s'hi diferencien 3 períodes amb aquest ordre.
Paleolític:
- Descobreixen el foc
-Es Comencen a fabricar els primers utensilis
Neolític:
- Descobreixen l'agricultura i la ramaderia
- Comencen a fabricar utensilis amb pedra tallada
Edat dels metalls:
- Comencen a utilitzar metalls com el ferro, el bronze i el coure. -
Period: 3500 BCE to 476
L'EDAT ANTIGA
L'edat antiga és un ampli període històric que començà aproximadament l'any 3500 a.C i que finalitza l'any 476, amb la caiguda de l'imperi romà. A causa del desomvolupament de l'escriptura, l'edat antiga suposa el tancament d'una altra etapa històrica com és la prehistòria.
En aquesta època cal destacar l'existència de Mesopotàmia, de l'imperi Romà i de l'antic egipte. En aquella època hi havia moltes diferències socials. -
476
L'imperi Bizantí
L'imperi Bizantí va ser el successor de l'imperi romà d'Orient Aquest imperi va passar per dues èpoques d'esplendor i una de dolenta. Durant l'època en què Justinià regnava en aquest Imperi va aconseguir aquestes coses: Va concentrar el poder polític, militar i religiós
Va fomentar una prosperitat econòmica
Va crear el Codi de Justinià.
Va recuperar molts territoris. Però llavors l'imperi va patir uns canvis Va perdre territoris Es va hel·lenitzar (va adoptar la cultura grega). -
Period: 476 to 1492
EDAT MITJANA
L'edat mitjana es va iniciar l'any 476, l'any de la caiguda de l'Imperi romà d'Occident, i el seu final el 1492, any en què Colom va descobrir Amèrica. En aquest període té origen l'escolàstica, la reforma gregoriana i les reformes monàstiques, així com el sorgiment de la universitat i de la burgesia, classe social que tindria un impacte revolucionari a Occident a partir del Renaixement. -
507
La batalla de Vouillé
Els francs volien expandir el seu imperi cap al sud, per tant, es van haver d'enfrontar en una batalla contra els visigots anomenada batalla de Vouillé, els francs van acabar guanyant i van expulsar als visigots al sud dels Pirineus on els visigots van establir el seu regne. -
622
Hègira
Fugida de Mahoma de la Meca cap a la Medina -
711
La fi de l'imperi visigot
Una disputa entre Roderic i Àkhila II, fills del rei Vítiza, Àkhila es va aliar amb els musulmans per derrotar a Roderic (batalla de Guadalete) però llavors de fer això els musulmans van matar a Àkhila. Aquí va començar la conquesta de la península Ibèrica pels musulmans. -
Period: 711 to 1492
Al-Andalus
Al- Àndalus és el nom del territori de la península Ibèrica que va estar sota el poder musulmà durant vuit llargs segles (711-1492), fins al final de la “Reconquesta”. Es va iniciar amb la fundació de l'emirat independent per Abd-ar-Rahman i es va acabar a la Reconquesta degut a que Boabdil es va rendir davant dels reis catòlics. -
756
Fugida d'Abd-ar-Rahman l cap l'Al-Àndalus
Abd-ar-Rahman I era el príncep de la família omeia, aquesta família regnava l'imperi musulmà fins que la família Abbàssida els va derrotar i va començar a regnar. Aquesta família va matar a tots els omeies menys a Abd-ar-Rahman Ique va escapar cap a l'altra punta de l'imperi (Al-Àndalus) i va establir l'emirat independent allà. -
800
La coronació de Carlemany com a emperador
El 25 de desembre de l'any 800, Carlemany va ser coronat com a emperador per al papa Lleó lll. El van coronar a causa de totes les coses que va aconseguir (terreny, expansió de la religió catòlica…) -
830
El vassallatge
El vassallatge era un jurament de fidelitat entre un noble( duc, comte o marquès) i un rei/emperador. Consistia en que si el noble complia un seguit de coses el rei li recompensava donant-li terrenys i privilegis. Aquest jurament constava de dues parts L'homenatge: era quan el noble li besava la mà al rei i li prometia ajuda militar, consell i fidelitat. La investidura: quan el rei li concedia terrenys al noble. Aquest jurament era el mateix entre el noble i senyors de menor grau. -
843
El tractat de Verdun
Carlemany quan va morir va decidir repartir el seu Imperi entre els seus tres fills, però a causa de la mort de dos d'ells al final el va heretar Lluís el Piadós. Quan aquest va morir el va repartir entre els seus tres fills. Lotari en ser el primogènit va intentar ser ell sol l'emperador, però els altres dos es van imposar fent-li firmar el tractat de Verdun. Que consistia en que els tres regnes fossin independents, provocant molta debilitat i més poder dels nobles. -
885
PRIMERA DATACIÓ DE BALSARENY
El comte d'Ausona (Guifré I) va demanar refer les antigues fortaleses per defensar-se dels sarraïns (musulmans). -
900
Període d'inseguretat
Durant el segle IX i X una sèrie d'atacs van devastar tota l'Europa Occidental. Van destruir poblats, monestirs, ponts… Els protagonistes van ser els normands (vikings) que venien del nord, els hongaresos que venien de l'est i els musulmans que venien del sud. L'única solució que van trobar els monarques va ser el vassallatge. Les famílies van començar a demanar l'empara dels nobles. Els pagesos pobres van anar caient en la servitud i els altres(no pobres) es van convertir en vassalls seus. -
969
La biblioteca d'Al-Hàkam ll
Construcció de la biblioteca més gran de l'època feta per Al-Hàkam II en el millor moment d'Al-Àndalus (califat de Còrdova). -
988
Els comtats s’independitzen
L'any 988, després de que els comtats ja s'haguessin tornat hereditaris gràcies a Guifré el Pelós/Pilós al segle IX. Borrell va decidir no renovar el jurament de fidelitat amb el rei franc que hi havia en aquells moments. Això va marcar el naixement dels comtats catalans i del casal de Barcelona. -
1137
La unió del regne d’Aragó i els comtats catalans
L'any 1137 el rei Ramir II, va pactar el casament entre Ramon Berenguer IV que tenia vint anys amb Peronella d'Aragó que en tenia 1. Però es van casar l'any 1150. A partir d'aquell moment la corona d'Aragó es va organitzar com una unió que englobava als territoris: Catalunya i regnes d’Aragó, València i Mallorca. Cada territori era independent, tenia la seva pròpia llengua, cultura, lleis, etc. L'únic que compartien era la monarquia. Va durar fins a l'any 1714 amb els Decrets de nova planta -
1250
Creixement econòmic del segle XIII
El segle XIII hi va haver un gran creixement econòmic a Europa. La població va augmentar notablement, especialment a les ciutats. Aquest creixement va ser gràcies a: — L'augment de la productivitat agrícola per la disminució de les guerres.
— Noves tècniques de conreu (rotació biennal a triennal i l’ús d’adobs naturals (fems).
— Introducció de noves eines agrícoles (arada normanda, molins i cavalls). -
1347
La crisi baix medieval
Entre els anys 1347 i 1350, Europa va viure una de les pitjors crisis de la seva història: Les causes van ser les següents: — Successives males collites, provocades per PEG (Petita Edat de Gel) que provocaren fam i morts.
— Guerres contínues, com la guerra dels Cents Anys.
— La Pesta Negra que va reduir la població d’Europa a la meitat. Aquesta crisi a Catalunya es va conèixer com: “lo mal any primer” l'any 1333. -
1350
Els mals usos
Denominació general que es donava durant l'Edat Mitjana a sis prestacions senyorials a Catalunya que els cultivadors o pagesos consideraven que eren extralimitacions de les facultats senyorials, de duresa especial en el conjunt de prestacions.
Fan referència a les prestacions a què estan obligats en aquest territori els pagesos subjectes a la terra, pagesos, cultivadors de terra aliena sotmesa a règim senyorial. Alguns exemples dels mals usos són: — Jova
— Farga de destret
— Eixorquia... -
Period: 1492 to
L'EDAT MODERNA
L'Edat Moderna és l'etapa que s'inicia l'any 1492 amb el descobriment d'Amèrica i es finalitza l'any 1789 a causa de la Revolució Francesa. Aquesta etapa transcorre entre els segles XV i XVIII. En contraposició amb l'edat mitjana, l'Edat Moderna es caracteritza pel progrés cultural, els descobriments, la creació dels Estats, el desenvolupament de l'economia a nivell mundial i un pes més gran de la raó davant la fe. -
Jan 2, 1492
LA FI DE LA TAIFA DE GRANADA
Els reis d'aquesta taifa pagaven or al regne de Castella perquè no els ataquessin fins que el rei Boabdil es va rendir davant dels reis Catòlics. -
Period: to
L'EDAT CONTEMPORÀNIA
L'edat contemporània es va iniciar l'any 1789 a causa de la Revolució Francesa i segueix fins als nostres dies. Aquesta època es caracteritza per grans canvis socials, econòmics, científics i
tecnològics. A part durant aquest període es van donar la Primera Guerra Mundial, la Segona Guerra Mundial, la guerra freda i la guerra civil.