-
En l’epoca de l’edat mitjana es va desenvolupar la poesía trobadoresca, una poesia cortesana.
Aquests poemes es basaven en l’amor cortès que contenien 3 personatges.
-La dama
-El trobador (el músic)
-El marit de la dona
Aquest concepte d’amor és el trasllat de l’estructura feudal a la poesia. Un dels autors que hem treballat ha sigut el Cerverí de Girona, un trobador vinculat en la casa reial aragonesa. -
Al segle XIII, un grup de poetes italians van canviar el concepte de l’amor. En canvi dels trobadors que descrivien l’amor com una relació de vassallatge, ells descrivien l’amor com una manifestació de sentiments. Els autors treballats són Dante Alighieri, un poeta i escriptor italià, i Francesco Petrarca, un poeta i filòsof.
-
El segle d’or està situat al renaixement, i és una de les èpoques més glorioses de la literatura. Els autors de les poesies introduïen arguments de la mitologia grecollatina i tòpics dels grans poetes romans. Els poemes constaven de dos protagonistes, un ésser que dona fins i tot la seva vida per una dona cruel que el menyspreia. A més, en aquella època els cànons de bellesa de les dones estaven molt pactats i idealitzats. L’autor treballat ha estat el rector de Vallfogona, un poeta i sacerdot.
-
Catalunya no estava passant un bon moment artístic, però Francesc Vicent Garcia va sorprendre amb uns poemes centrant-se en destruir tots aquests tòpics de bellesa irreals traslladant-los a la realitat.
-
Per últim, va aparèixer el romanticisme. El romanticisme proclama el predomini de la passió sobre la raó, un amor que no coneix límits amb una actitud de rebel·lia. Això és el que els poetes volien representar en les seves obres.