-
Estats Generals a Versalles
Es van crear per demada del privilegiats al rei Lluís XVI quan van van dir de que tenien que pagar impostos i ells es van negar. La seua funció és aprovar reformes fiscals. Estaven presidits pel rei i formats per la noblesa, el clero i el tercer estat. -
Esclat revolucionari a França
Aquest fet es deu a que la burgesia estava acord amb amb les idees liberals que las posava en contra de les idees absoutistes i de la societat estamental. Volien la fi dels privilegis, la llibertat de de comerç i poder participar en la vida política. També diferents classes socials volien un canvi. Astò va portar a dos crisis que van terminar de provocar aquest esclat revolucionari. -
Gran por
Va ser quan el poble a París va acceptar les propostes de l´ Assemblea, poc després van assaltar al presó de la Bastilla i la revolució es va extendre al camp, on es van crear residències nobiliàries. -
Monarquia Constitucional
La monarquia constitucinal es va formar a França quan Lluís XVI va acceptar l´assemblea. Aquesta monarquia constitucional va ser acordada per la burgesia, el rei i els privilegiats i lo que volia era abolir els pilars de l´Antic Règim -
Constitució de1791
Va ser una constitució posada per el rei Lluís XVI amb la finalitat de abolir les bases de l´Antic Règim. Tenia separació de poders, sobirania nacional i igualtat legal. També va establir sufragi censatari. -
República Social
Va ser la fase radical de la Revolució Francesa i va començar amb la traició del rei i la invasió militar que va provocar la revolta de les classes populars o sans-culottes. -
Assalt a les Tulleries
Va ser quan va haver un assalt al palau reial de les Tulleries. La familia reial va ser empressonada i es va proclamar la republica. -
Convenció Girondina
Va ser quan la republica es va quedar a mans dels girondins, els més moderats de la burgesia. Es va formar la Convenció Nacional i elegida per sufragi universal masculí que va iniciar un judici contra els reis, acusats de traïció i condemnats a mort. -
Convenció Jacobina
Va ser quan els jacobins, els burgesos més radicals, van tomar el poder de la revolució. Van promulgar una nova constitució i el poder executiu es va quedar a mans de Robespierre. Es va impulsar el Terror amb la llei de sospitosos i es van posar unes lleis socials. -
Directori
Va ser quan la Constitució de 1795 va otorgar el poder executiu a un govern col·legiat que va reestablir el sufragi censitari. Aquest periode va viure una inestabilitat permanent i no van poder resoldre els conflictes. -
Cop d´Estat de Napoleó
Va ser quan dins del context de crisi que havia i de guerra contra les potències absolutistes a l´època del Directori, Napoleó Bonaparte va fer un cop d´Estat per a acabar amb aquest. Aquest cop d´Estat va tindre suport burges. -
Consolat
Va ser quan Napoleó va ser anomenat cònsol i es va inaugurar el consolat am un govern personalista i autoritari per posar fi a la inestabilitat política de la revolució, consolidar els principis revolucionaris i fomentar l´economia. En aquesta época es va crear prefectures i liceus. A part es van elaborar codis de comerç per estimular l´economia. -
Imperi Napoleònic
Va ser quan Napoleó va iniciar la conquista d´Europa i es va fer coronar emperador pel papa. Amb un gran exèrcit i noves tàctiques militars Napoleó va acabar amb totes les monarquies europees i més tard va tindre una victòria a Austerlitz sobre els emperadors d´Àustria i Rússia. -
Congrés de Viena
Va ser quan els vencedors de Napoleó es van reunir a proposta del canceller austríac Metternich. El ser objectiu era posar fi a l´expansió de les idees liberals i restaurar l´absolutisme. -
Derrota de Waterloo
Va ser quan Napoleó va vore que era impossible conquistar Rússia i va sotmetre a Espanya i va marcar el declivi del seu imperi. Els exercits imperials van ser derrotats definitivament a Waterloo. Més tard Napoleó va abdicar i va ser desterrat a l´illa de Santa Helena in va morir. -
Independència de Grècia
Grècia formava part de l´Imperi Otomà i la majoria de persones vivien sota molt males condicions. Els grecs van proclamar la seua independència pero els turcs no van reconèixer-la i va provocar l´inici d´una guerra. Van tindre suport dels liberals europeus i més tard França i Anglaterra van intervindre militarment derrotant l´Imperi Otomà que va reconèixer l´independència grega al 1829. -
Revolucions de 1830
Va ser quan el Congrés de Viena no va respectar els principis liberals ni tampoc les aspiracions nacionals d´alguns pobles europeus. Al 1815, el liberalisme i el nacionalisme es van enfrontar i van impulsar onades revolucionaries en 1830 i 1848 que van posar fi al sistema de restauració. Aquesta insurrecció va triomfar amb el suport popular i van substituir l´absolutisme per sistemes polítics liberals. Aquest moviment es va situar a França amb el reei ciutadà Lluis Felip d´Orleans. -
Independència de Bèlgica
Bèlgica va estar unida a Holanda pel Congrés de Viena. L´expansió de les idees liberals va fer que al 1830 triomfara la revolució establint una monarquia liberal amb Leopold I. El nou govern va proclamar l´independència i després d´una guerra, Holanda va proclamar la seua independència al 1839. -
Primavera dels pobles
Al segle XIX molts pobles vivíen sota el domini d´un imperi o estaven fragmentats en diversos estats. Aquesta revolució va suposar el despertar de les nacions sotmeses als grans imperis. A l´Imperi Austríac la revolta va ser liberal i va obligar al canceller Mettermich a dimitir. Aquesta revolta va impolsar un alçament nacionalista a Hongria, Bohemia, el nord d´Itàlia i la Confederació Germànica.
A França un alçament popular va proclamar la II república que va adoptar mesures democràtiques. -
Unificació Italiana
Al principi del segle XIX Itàlia estava dividida en diversos Estats. Al 1859, Savoia va iniciar un procés unificador enfrontant-se a Àustria.
Paral·lelament va haver un alçament popular encapçalat per Garibaldi que va derrocar el Regne de les Dues Sicílies.
Al 1866 els austríacs van abandonar el Vèneto i al 1870 els Estats Pontífexs van ser anexionats i Roma es va convertir Roma en la capital. -
Unificació d´Alemanya
Alemanya estava fraccionada en 36 Estats i integrada en la Confederació Germànica. La iniciativa la va tindre Prússia al 1834 quan va potenciar la unió duanera que unia gran part del estats. Va haver un fracás de unificació al 1848. L´impuls definitiu va ser quan al 1860 Guillem I va accedir al tron prussià i va nombrar canceller a Otto von Bismarck que va impulsar una política agressiva declarant la guerra als estats veïns i aquesta victoria va permetre reunir els estats sota el rei de Prússia.
