-
Sugar Act
L'Acta del Sucre, també coneguda com l'Acta dels impostos americans, va ser una llei per a la recaptació d'impostos, aprovada pel Parlament de Gran Bretanya el 5 abril 1764. -
Stamp Act
La Llei del Timbre de 1765 era un acte del Parlament de Gran Bretanya que imposa un impost directe sobre les colònies d'Amèrica britànica i requereix que molts materials impresos en les colònies ser produïts en paper segellat produït a Londres, que porta un segell de rendes en relleu. -
Invent de la filadora de Hergreaves
James Hargreaves en 1768 va inventar la màquina de filar anomenada Spinning Jenny que va ser patentada en 1770, aquesta màquina permetia muntar fins a 8 fils i podia posar-la en marxa una sola persona, a més feia la feina equivalent de 36 filadores a la roda . Estava formada per un mecanisme mogut manualment que no resultava ni molt gran ni molt car. -
Invent de la filadora Water Frame
En 1769, Arkwright va presentar un nou tipus de filadora mecànica: la water-frame. El fil que fabricava aquesta màquina era de més qualitat que el de la spinning-jenny: era més fi i resistent. Però la water-frame era un mecanisme gran i pesat que ja no podia moure un home. -
Motí del Té
El Boston Tea Party va ser un acte de protesta dels colons americans contra Gran Bretanya i és considerat un precedent de la Guerra d'Independència dels Estats Units. -
Invenció de la màquina de vapor (James Watt)
James Watt va ser un enginyer mecànic i inventor escocès. Les millores que va realitzar a la màquina de Newcomen van donar lloc a la coneguda com a màquina de vapor d'aigua al 1774, que resultaria fonamental en el desenvolupament de la primera Revolució Industrial, tant al Regne Unit com a la resta del món. -
Declaració de Drets de Virgínia
La Declaració de Drets de Virgínia és un document redactat el 1776 que proclama l'existència de drets inherents en tots els homes, inclòs el dret a rebel·lar-se contra un govern "inadequat". -
Conferència Continental
El congrés continental va ser una convenció de delegats de les Tretze Colònies que es convertiría en l'òrgan de govern dels Estats Units durant la Guerra d'Independència de la nació. -
Declaració d’independència
La Declaració d'Independència és un text polític fonamental per a la història dels Estats Units. Arran d'aquesta declaració les Tretze Colònies britàniques d'Amèrica del Nord se segregaven del Regne Unit i esdevenien independents. -
Batalla de Saratoga
La batalla de Saratoga va ser un dels enfrontaments més importants lliurats durant el transcurs de la Guerra d'Independència dels Estats Units. El seu desenllaç va contribuir a decidir el resultat final de la disputa a favor de l'exèrcit continental. -
Acampada de Valley Forge
Valley Forge a Pennsilvània va ser el lloc del campament de l'Exèrcit Continental nord-americà a l'hivern de 1777-1778 durant la Guerra d'Independència dels Estats Units. -
Perióde la Primera Revolució Industrial
La Revolució Industrial és el procés de transformació econòmica, social i tecnològica que es va iniciar en la segona meitat del segle XVIII al Regne Unit, que es va estendre unes dècades després a gran part d'Europa occidental i Amèrica del Nord, i que va concloure entre 1820 i 1840. Durant aquest període es va viure el major conjunt de transformacions econòmiques, tecnològiques i socials de la història de la humanitat des del Neolític. -
Batalla de Yorktown
La batalla de Yorktown va tenir lloc durant la guerra d'Independència dels Estats Units d'Amèrica entre el 26 de setembre i el 19 d'octubre de 1781. Va enfrontar als insurgents continentals i als seus aliats francesos. -
Proclamació de l’Assemblea Nacional
Va ser una institució emmarcada en la Revolució francesa. Els motius de la reunió dels estaments va ser que França travessava una crisi econòmica molt gran. -
Pressa de la Bastilla
La Bastilla, fortalesa situada sobre l'actual plaça de La Bastille a París, va ser assaltada el 14 de juliol de 1789 pel poble parisenc. Es tractava per als revolucionaris d'apoderar-se del darrer bastió reial a París després de l'aixecament del 13 de juliol. -
Supressió dels “Privilegis Feudals”
Els incendis i les morts de l'estiu de 1789 provoquen la jornada de la Constituent, que la nit del 4 d'agost de 1789 decreta l'abolició dels privilegis feudals: l'Assemblea Nacional suprimeix del tot el règim feudal i decreta que els drets i deures, tant feudals com censals, són abolits sense indemnització, i tota la resta declarats redimibles, i que el preu i el mode de redempció seran fixats per l'Assemblea Nacional. -
Proclamació dels Drets de l’Home i del Ciutadà
Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució.
Les fonts o influències d'aquest text es troben sobretot en els pensadors de la Il·lustració francesa, especialment Rousseau i Montesquieu, i en la Declaració d'Independència dels Estats Units de 1776. -
Convocatòria dels Estats Generals
El 2 de novembre del 1789 els estats generals de França de l’antic règim van ser una important institució representativa del regne, en forma d’assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. -
Primer vaixell de vapor
L'inventor del vaixell de vapor va ser John Fitch aquest rellotger de professió era conscient que el vapor podia fer moure engranatges i rodes, i va construir un primer prototip del vaixell de vapor en 1787. Ja en 1790 va construir una versió millorada, a la qual va col·locar una roda de pales al centre del vaixell, i era capaç de transportar passatgers i mercaderia. -
Fugida de París del Rei i la seva família
Va ser un episodi significatiu a la revolució francesa a la qual la família reial va intentar fugir a l’estranger disfressats d’una família aristòcrata. -
Promulgació de la primera Constitució
Va ser la primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l’Assemblea Constituent i acceptada per Lluís XVI. Contenia la reforma de l’estat francès, quedant França configurada com una monarquía constitucional. -
Assalt al Palau de les Tuilleries
El 10 d'agost de 1792, 27 mil ciutadans armats i indignats es dirigeixen cap al Palau de les Tulleries. Vencen als guardies reials i assalten el palau. Més de 200 persones moren entre els dos bàndols. El rey es refugia a la convenció, que vota la seva suspensió provisional i li treu oficialment el títol de rei. Pasa a denominar-se "Ciutadà capet" i es empresonat amb la seva família a la presó del Temple. -
Destitució del Rei per part de l’Assamblea
Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la monarquia i l'aristocràcia, i causaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d'una república. -
Convenció Girondina
Lluís XVI va ser guillotinat el 21 gener 1793 .La seva mort marca el distanciament definitiu entre la Gironda i la Muntanya i va suposar un desafiament obert a l'Europa de l'Antic Règim. -
Convenció Jacobina
Entre el 1793 al 1794 comença l'etapa de predomini muntanyenc en la Convenció, que tindrà una doble cara. D'una banda, la Revolució passarà per una de les seves fases més sagnants (el Terror). Per una altra, es prendran mesures de caràcter democràtic i social que afavoriran clarament als sectors més desprotegits de la societat. -
Execució del Lluis XVI:
El 21 de juny de 1793 Lluis XVI va enviar soldats a lluitar contra Àustria i Prusia i com a consequència va ser guillotinat. -
Promulgació de la segona Constitució
La Constitució francesa del 21 de juny de 1793, també coneguda com la Constitució de l'Any I, o la Constitució Montagnard, va ser creada pels jacobins, basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i atenció preferent al dret a l'existència. -
Execució de Robespierre
Robespierre va ser detingut i acusat de sobrepassar tots els límits haguts, en conseqüència, va ser condemnat a mort el 28 Juliol de 1794. Juntament amb 21 dels seus col·laboradors, sent víctima de alló que ell havia creat, i que havia segat multitud de vides. Quan el seu cap va rodar, la multitud va celebrar el final del "Terror". -
Convenció Termidoriana
Va ser el producte d'un cop d'estat dins la Revolució francesa. Va anar dirigida contra els Jacobins els quals havien dominat el Comitè de Salvació Pública. Va ser impulsada per la votació de la Convenció Nacional per executar Maximilien Robespierre, Louis Antoine de Saint-Just, i d'altres líders membres del govern revolucionari. -
Promulgació de la tercera Constitució
La nova Constitució de la República aprovada el 17 d’agost de 1795 donava pas al règim del Directori, suposava un exercici d’equilibrisme lingüístic per conciliar una desigualtat elitista amb l’exercici de la sobirania nacional i una igualtat formal de drets. -
Cop d’estat de Napoleó
El 18 de febrer de l'any 1799 la Revolució Napoleó li dóna el cop d'estat a l'Assemblea Nacional i es proclama Primer Cònsol de la República; anys després en 1804 es declararà Emperador de França. -
Tractat de pau amb Austria
El ejército austriaco había sido derrotado por Napoleón en la batalla de Marengo el 14 de junio de 1800, y por Moreau en la batalla de Hohenlinden el 3 de diciembre del mismo año. Forzados a pedir la paz, firmaron éste como uno más de una serie de tratados. -
Concordat amb la Santa Sede
El Concordat de 1801 va ser el Concordat entre la França revolucionària i la Santa Seu. Napoleó estava convençut que un acord amb l'Església Catòlica seria crucial per a l'estabilitat del seu règim i la consolidació dels assoliments revolucionaris -
Autoproclamació Emperador de Napoleó
En l'any 1802, una altra constitució dictada per Napoleó va atorgar caràcter vitalici al seu consolat i va servir com a preàmbul per a la seva autoproclamació com a monarca del Primer Imperi Francès. -
Locomotora de Stephenson
Quan es van desenvolupar les màquines de vapor, es va tractar d'aplicar-les al ferrocarril. Els primers intents van tenir lloc a Gran Bretanya; així, per exemple, Richard Trevithick va construir una locomotora a 1804, 25 anys abans de la màquina de George Stephenson. -
Batalla de Trafalgar
La batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la tercera coalicióniniciada per Regne Unit, Àustria, Rússia, Nàpols i Suècia per intentar enderrocar a Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. -
Ocupació d’Espanya i Portugal
Napoleó va imposar el bloqueig sobre les mercaderies britàniques amb el propòsit d'arruïnar el seu comerç. Portugal va ser una de les nacions que no es va plegar al bloqueig, raó per la qual Napoleó va buscar una aliança amb Espanya per envair Portugal. Després de creuar la frontera espanyola i ocupar la capital portuguesa, les seves tropes van ocupar diverses ciutats espanyoles, el que va generar una rebel·lió popular que va iniciar la Guerra d'Independència Espanyola del 1808 al 1814. -
Exili de Napoleó a Elba
L'11 d'abril de 1814, una aliança de nacions europees va signar un tractat per remoure a Napoleó Bonaparte del tron de França i exiliar a la petita illa italiana d'Elba. -
Congrés de Viena
El Congrés de Viena va ser una trobada internacional celebrat a la capital austríaca, convocat amb l'objectiu de restablir les fronteres d'Europa després de la derrota de Napoleó Bonaparte i reorganitzar les ideologies polítiques de l'Antic Règim. Així doncs, la seva intenció era retornar Europa a la situació anterior a la Revolució francesa. -
Batalla de Waterloo
La batalla de Waterloo va ser un enfrontament entre l'exèrcit francès comandat per l'emperador Napoleó Bonaparte i l'exèrcit prussià del mariscal de camp Gebhard Leberecht von Blücher i les tropes britàniques, holandeses i alemanyes dirigides pel duc de Wellington , prop de la localitat de Waterloo, el 18 juny 1815. -
Segon exili a Sant Helena
Napoleón Bonaparte fue desterrado en la retirada isla de Santa Elena, en medio del oceáno Atlántico por los británicos tras derrotarle en la batalla de Waterloo, en Bélgica, el 18 de junio de 1815. -
Revolucions liberals de 1820
Als voltants de 1820 van esclatar a tota Europa una sèrie de revoltes, dirigits per activistes especialment militars, que van ser fruit de l’expansió dels ideals polítics liberals. Seria a Espanya, Portugal, Itàlia i Grècia on la Revolució prengués un caràcter més fort, però les agitacions van proliferar per tot el continent. -
Revolucions liberals de 1830
La Revolució de 1830 va començar a França (París) amb l'anomenada Revolució de Juliol o les Tres Gloriosa jornades revolucionàries de París que van portar al tron a Lluís Felip I de França i van obrir el període conegut com Monarquia de Juliol. Es va estendre per bona part del continent europeu, especialment a Bèlgica, que va obtenir la independència davant Holanda; Alemanya i Itàlia. -
Primavera dels pobles (terceres revolucions liberals)
Revolucions de 1848 va ser una onada revolucionària que va acabar amb l'Europa de la Restauración. Va ser la tercera onada del més ampli cicle revolucionari de la primera meitat del segle XIX. Les revolucions de 1848 es van caracteritzar per la importància de les manifestacions de caràcter nacionalista i per l'inici de les primeres mostres organitzades del moviment obrer. Iniciades a França es van difondre en ràpida expansió per pràcticament tot Europa central. -
Publicació del Manifest Comunista
El Manifest del Partit Comunista, és un dels tractats polítics més influents de la història, va ser una proclama encarregada per la Lliga dels Comunistes a Karl Marx i Friedrich Engels entre 1847 i 1848, i publicada per primera vegada a Londres el 21 febrer 1848. -
Període de la Segona Revolució Industrial
La Segona Revolució Industrial és el conjunt de transformacions soci econòmiques interrelacionades que es van produir aproximadament entre 1850-1870 i el començament de la Primera Guerra Mundial, en 1914. Durant aquest període els canvis es van accelerar fortament. El procés d'industrialització va canviar la seva naturalesa i el creixement econòmic va variar de model. -
Primera Internacional
L'Associació Internacional de Treballadors fundada a Londres el 1864, va agrupar inicialment als sindicalistes anglesos, anarquistes i socialistes francesos i italians republicans. Les seves finalitats eren l'organització política del proletariat a Europa i la resta del món, així com un fòrum per examinar problemes en comú i proposar línies d'acció -
Motor d’explosió
És un tipus de motor de combustió interna que utilitza l'explosió d'un combustible. El 1860, Jean Joseph Etienne va crear el primer de motor combustió interna cremant gas dins del cilindre. Però s'hauria d'esperar fins a 1876 perquè Nikolaus August construís el primer motor de benzina de la història, de quatre temps, que va ser la base per a tots els motors posteriors de combustió interna; el 1885 Karl Benz començà a utilitzar motors de benzina en els seus primers prototips d'automòbils. -
Primer automovil
En 1885 es crea el primer vehicle automòbil per motor de combustió interna amb gasolina. Es divideix en una sèrie d'etapes marcades per les principals fites tecnològics. Els primers prototips es van crear a la fi del segle XIX, però no va ser fins a alguna dècada després quan aquests vehicles van començar a ser vistos com una cosa "útil". -
Segona Internacional
La Segona Internacional va ser una organització formada el 1889 pels partits socialistes i laboristes que desitjaven coordinar la seva activitat. A diferència de la Primera Internacional no existia un Consell General que la dirigís, sinó que els partits eren independents per aplicar la política que decidissin en els seus respectius estats. -
Primer vol dels Germans Wrigth
Encara que els treballs que van portar al desenvolupament i èxit del primer avió tripulat els van realitzar de forma simultània diversos investigadors i inventors, es considera els germans nord-americans Orville i Wilbur Wright, fabricants de bicicletes que van treballar junts en el desenvolupament de l'aeronàutica, com els inventors del primer avió pràctic que va volar. El seu primer vol va ser el 17 de desembre de 1903, a Kitty Hawk a bord del Flyer I.
