-
Els motius de la revoluució són l'abulició de les lleis establertes per l'imperi britànic i la declaració de l'independència. Gràcies a les influències ideològiques del lliberalisme i republicanisme.
Guanyen les tretze colònies americanes i aconsegueixen independitzar-se
George Washington----------Primer governador -
Un grup de joves colons disfressats d'indígenes varem atacar uns vaixells anglesos carregats de te que hi havia al port de Boston, varen llençar tota la càrrega al mar i varen promoure manifestacións a la ciutat.
-
Tretze colònies reunides a Filadèlfia, aprovaren la Declaració d'Independència dels Estats Units.
-
El rei Lluis XVI convoccà als Estats Generals, on hi havia representats els tres estaments: la noblesa, el clero i el tercer estat. Cada estament tenia un únic vot.
-
La Revolució Francesa és un procés de caràcter social i polític,
desenvolupat a França, que va significar l’arrelament
de les idees liberals de la il·lustració i el traspàs de
l’edat moderna a l’edat contemporània. -
La Monarquia Constitucional de França fou un breu període històric durant el qual el Regne de França va ser regit per un règim de monarquia constitucional en contrast amb la monarquia absoluta immediatament anterior i que va acabar oficialment amb l'Antic Règim.
-
L'Assemblea Nacional Constituent va ser la primera assemblea constituent de França. Formada a partir de l'Assemblea Nacional.
L'Assemblea va prendre innombrables mesures que van canviar profundament la situació política i social de país. -
Es va rebutjar l'exigència del tercer estat i els seus diputats es varen reunir el 20 de juny en un pavelló de París. En aquest moment varen fer el Jurament del Jeu de Paume, pel qual es varen comprometre a elaborar una constitució per tots els francesos.
-
El 14 de juliol de 1789 varen assaltar la fortalesa de la Bastilla, varen prendre les armes i es varen disposar a defensar per la força el procés revolucionari.
-
Un cop aprovada la constitució l'assemblea anterior es va convertir en una Assamblea Lesgislativa, en la que es varen aprovar noves lleis, aquest nou govern va haver de fer front a molts problemes i als seus opositors.
-
Durant la Revolució Francesa, la Convenció Nacional o, simplement, la Convenció, fou el govern de França. Després de la seva dissolució, el poder passà al Directori.
-
L'Assamblea Legislativa es va convertir en la Convenció, que va quedar en mans dels girondins.
Aquests varen dur un judici en contra del rei i la seva dona, els quals varen ser acusats de traïció i excecutats a la gillotina.
La mort del rei provoca que les monarquies absolotises europees s'aliessin i declaresin la guerra contra la França revolucionària. -
Els jacobins es varen fer amb el poder i varen aturar als principals dirigents polítics girondins. Promulgaren una nova constitució basada en la democràcia social. L'executiu va quedar en mans d'un comité de salvavió pública, que va concentrar tot el poder en Robesspiere.
-
Varen elaborar una nova constitució (1795) que atorgava el poder a un govern de cinc membres, el Directori, i restablia el sufragi censatari. El nou govern pretenia tornar als principis de la Revolució.
-
Un jove general, Napoleó Bonaparte, amb suport de la burgesia, va protagonitzar un cop d'estat que va posar fi al DIectori i va començar el Consolat
-
Entre 1799 i 1815 Napoleó va regir els destins de França i d'Europa.
-
El 1799, mitjançant un cop d'Estat, es va constituir el Consolat, i Napoleó es va convertir en primer cònsol.
-
El 1804 Napoleó es sentía tan poderós que es va coronar com a emperador. La seva gran validesa com a militar el varen ajudar a assentar-se en el poder sense discusió.
L'imperi es va estendre per gran part d'Europa. -
Després de la derrota de Napoleó va ser inevitable el retorn de l'absolutisme, les potències vencedores de Napoleó es varen reunir al Congés de Viena per posar fi a l'expansió de les idees lliberals i restaurar l'absolutisme.
-
En el 1815 es va decidir la creació de la Santa Aliança, un tractat d'ajuda mutua entre els monarques europeus davant qualsevol amenaça de revolució lliberal. Esteia permesa l'intervenció militar
