-
Ròmul i Rem van fundar Roma. Va haver-hi una discussió per veure qui governava a la ciutat i Ròmul va matar a Rem. La lloba Capitolina va amamentar Ròmul i Rem després de ser abandonats.
-
S'inicia la monarquia amb la fundació de Roma del rei Ròmul.
S'acaba la monarquia amb l'expulsió de l'últim rei i s'inicia la República romana. -
Després de la caiguda de la monarquia es van fer diferents classes socials:
- Patricis: homes lliures i amb drets. Es feien càrrec del Senat.
- Plebeus: homes lliures i amb drets però menys rics. Es van fer càrrec del senat juntament amb els patricis més endavant.
- Clients: Plebeus però amb dependència dels patricis.
- Lliberts: Antics esclaus alliberats. Drets limitats.
- Esclaus: Propietat d'un patrici o de l'Estat. Va durar fins la imposició de l'Imperi romà. -
L'Imperi és va dividir en dos, Occident i Orient.
- Occident: A l'any 476 van ocupar el territori romà i el van dividir en regnes però el mateix any va caure derrotant al seu rei i finalment es va dessolí el 480.
- Orient: Aquest imperi va aconseguir rebutjar la invasió dels pobles bàrbars però va seguir vivint fins que va caure en mans de l'Imperi Turc al 1453. -
Emperadors: Constantí el Gran i Licini I.
Constantí autoritza el cristianisme.
El principis del segle IV, el cristians van ser perseguits una altra vegada hi ha l'any 303 van fer la "gran persecució". -
Van ser dos germans. Tenien un paper destacat en la història de les reformes de la República Romana al segle II aC.
Formaven part d'un sector de polítics i militars (els anomenats “populars”) creien convenient repartir moltes de les terres conquerides entre els ciutadans romans que s’haguessin empobrit. És a dir, proposaven una reforma agrària. -
Comença amb August i l'expansió del territori romà fins a conquerir la Mediterrània.
Van haver-hi les Guerres Púniques les quals va guanyar l'Imperi Romà després de fer retrocedir Cartago (ciutat rival). L'Imperi romà va conquerir terres fins arribar a la Península Ibèrica.
Tractat de l'Ebre per posar frontera amb Cartago.
Amb els anys, l'Imperi es va dividir en Occident i Orient. -
-
En el segle V els ostrogots ocupaven l'Ítàlia i Dalmàcia.
Tenien una forma de vida/costums diferents que els romans. S'organitzaven en clans familiars.
Quan van ocupar l'imperi els pobles germànics van imposar el poder militar i costums.
El llatí va acabar se'n la llengua oficial però el cristianisme es va imposar. -
Els visigots es van instal·lar al sud de Gàl·lia.
Gesaleic va ser la capital del regne.
Duran uns quants anys Barcelona va estar d'ecord, però el segle VI el rei Teodoric va traslladar la capital a Toledo. -
A mitjans del segle V es va fundar el regne de Toledo.
Però els francs es van enfrontar amb els visigots i van derrotar-los. Des de aquell dia els visigots es van estendre per hispània, i van fer un regne que va durar més de 200 anys (va ser la capital de Toledo). -
Van començar les crisis el segle IIl. Una de les crisis que van tindre va ser els atacs dels pobles germànics.
Després l'imperi es va dividir en dos en que cadascuna hi governava
un emperador.
Però l'imperi d'Occident va desaparèixer, en canvi l'imperi Orient o l'imperi Bizantí va durar mil anys més. -
L'imperi romà d'orient va aconseguir mantenir la riquesa i van aturar les invasions.
A partir del segle VI, l'imperi romà d'Orient li deien Bizantí. Van haver-hi formes polítiques i cultures més orientals i allunyades de la cultura romana antiga. -
-
A partir del segle VII, els territori dominats per Roma va irrompre una nova religió originada a Aràbia i l'islam.
En pocs anys l'islam es va estendre i va ocupar una part de les terres del que havia estat l'imperi romà. -
Es va fomentar en:
- Una monarquia forta.
- El control de tot el territori peninsular.
- Unificació jurídica i religiosa.
Van aconseguir la unitat religiosa.
A començament del segle VIII l'exercit musulmà va envair la península Ibèrica. -
Els clergues sabien llegir i escriure.
Els visigots creien que Jesucrist era fiel a Déu però no de Déu mateix. Es va convertir el cristianisme a partir del segle VI. -
-
-
El segle VIII, Carles Martell va derrotar els musulmans.
Fill de Carles Martell: Pipí el Breu, es va convertir en rei dels francs i va formar la dinastia carolíngia.
Fill de Pipí el Breu: Va ser Carlemany i va reconstruir l'imperi d'occident.
Carlemany: Va conquerir part de Europa Occidental i va establir fronteres.
Va convertir tot el poble en cristians i va obligar els bisbes a jurar-li fidelitat.
L'any 800 va ser el nou emperador coronat pel papa Lleó III. -
-
-
-
Va dividir l'imperi aproximadament amb 250 comptats i a cada un li va posar un compte.
També va crear els marques dirigides per un marquès i un cos de comissaris reials, a més a més, gent per poder complir les lleis i controlar contes i marquesos.
Carlemany tractava molt bé els nobles i els convertia en els seus vassalls però a canvi li juraven fidelitat. -
-
-
Quan va morir Carlemany la corona va passar el seu fill: Lluís el Piadós.
El germà més gran va agafar el títol d'emperador però els dos petits, Lluís i Carles, es van revelar i van acabar partint l'imperi en 3.
Però en el segle IX va tornar la inseguretats perquè no tenien prou seguretat, a partir de allà Europa va començar amb el feudalisme. -
-
-
-
A partir del segle XI l'imperi es va descompondre lentament per culpa dels atacs constants dels exèrcits turcs a les seves fronteres.
La capital Constantinoble va ser creada a l'any 1453 i l'imperi Bizantí va desaparèixer. -
-
-
-
-
-
-
Es va enfrontar França i Anglaterra a l'any 1337 fins el 1453.
El conflicte va començar quan l'últim capet, Carles IV, va morir sense descendència l'any 1328, i Eduard III d'Anglaterra va voler reclamar el seu dret al tron de França, ja que era nebot per via materna. -
Era una malaltia infectivocontagiosa causada per un bacteri que va arribar cap a l'any 1348 i va durar 3 anys.
Es va difondre perquè unes puces van picar a les rates i de les rates va anar els humans.
Van morir entre el 30 i 40% de la població europea, és a dir, es va reduir del 73 al 45 milions d'habitants.
Deien que era un càstig diví provocat pels pecats de la població i la corrupció de l'església. -
Una jacquerie és el terme francès que explica la història de França quan els camperols es van revelar.
Això prové de la Grande Jacquerie del 1358.
