-
màxima expansió imperi napoleònic
Napoleò governaba a gran part d'europa. Com podem observar al mapa, el Regne Unit i Rússia van ser els seus principals enemics, a aquests es van aliar posteriorment Prússia i Àustria, per temor a la invasió. En aquesta etapa, la burgesia havia iniciat un procés de caràcter revolucionari per accedir al poder i donar fi a l'Antic Règim. -
Fi de Napoleò
Napoleò va ser exiliat a l'illa de Santa Elena, la Santa Alliança (Prùsia, Russia, Austria) va aconseguir el poder i ficar fi al lliberalisme. -
Inici Restauració: Congrés de Viena i creació Santa Aliança
La restauració es basa en tornar a implantar el absolutisme i sofocar el lliberlisme, la restauració va ser dirigida i implantada per la Santa Alliança (Prùsia, Russia i Austria) retornant França als seus inicis abans de la revolució francesa i introduint reis absolutistes a europa, tot aixió pactat al congrés de Viena. -
1a Revolució liberal.
El pronunciament del comandant Reg a Espanya va marcar el començament de les onades revolucionàries a Europa estimulades també pel triomf dels moviments independentistes i liberals de l'Amèrica espanyola. La Santa Aliança va ser enviada per restablir els poders absoluts de nou a Espanya. També hi va haver aixecaments a altres països d'Europa, però tots van fracassar aixafats per la intervenció estrangera. -
Mort de Napoleò
Napoleò Bonaparte va ser declarat mort el 5 de Maig del 1821. -
2a revolució liberal.
La pujada dels preus, la carestia dels productes de primera necessitat i la crisi industrial van provocar un clima de descontentament social que va resultar favorable a la revolta. La burgesia, que era la classe social en ascens, va aprofitar la situació per atacar l?ordre polític. Les revolucions de 1830 van significar un cop dur per als règims absolutistes que només van aconseguir mantenir-se a Europa central i oriental. -
3a revolució liberal.
L'any 1848 va ser el de més intensitat revolucionària de tot el segle XIX a Europa. A les idees liberals i nacionalistes defensades per la burgesia s'hi van unir aquesta vegada les inquietuds socials i els plantejaments democràtics de la nova classe social que començava a adquirir protagonisme: el proletariat. Les classes populars van donar suport massiu als moviments revolucionaris per protestar per la situació d'atur i de fam en què vivia la majoria de la població. -
Unificació Alemanya i Itàlia.
Fins al darrer terç del segle XIX, Itàlia i Alemanya existien només com un ampli concepte geogràfic i no com els Estats que són avui dia.
A Itàlia, i dins del context de les revolucions burgeses, el Risorgiment promou la consciència nacional a la península itàlica i per tant la creació d'un sol Estat en aquest territori.
La unificació alemana, la Unió Duanera -Zollverein- capitanejada per Prusia va ser un seriós antecedent del que posteriorment es convertiria en la nació alemanya.