Francesc macia

Línea Cronològica Personatges

  • Period: to

    Seguismundo Moret

    Literat i polític espanyol. Durant el regnat d’Amadeu I d’Espanya va ser ministre d’Ultramar i ministre d’Hisenda; durant el regnat d’Alfons XII, va ser ministre de Governació; durant la regència de Maria Cristina d'Hasburgo-Lorena, ministre d'Estat i ministre de Foment i finalment durant el regnat d’Alfons XIII, va ser ministre de Governació, president del Consell de Ministres i president del Congrés dels Diputats.
  • Period: to

    Polavieja

    Militar i polític espanyol, de sobrenom “el general cristià” a causa de la seva religiositat. Junt amb Joanquin Costa va ser un dels principals representants del regeneracionisme, de caràcter conservador a Espanya. La seva carrera política es va caracteritzar pel respecte que tenia a la monarquia.
  • Period: to

    José Canalejas i Méndez

    Polític regeneracionista liberal que va ser assassinat per un anarquista, Manuel Paradiña. Forma part del partit liberal fusionista. Serà el primer president que maten durant la restauració
  • Period: to

    Eduardo Dato i Iradier

    Polític conservador espanyol, va ser ministre i president del govern espanyol entre el 1913 i el 1921. Forma part del partit liberal conservador. Abatut per 20 trets el 1921 per 3 anarquistes catalans: Pere Mateu, Ramon Casanelles i Lluís Nicolau.
    Serà el segon president que maten.
  • Period: to

    Francesc Ferrer i Guàrdia

    Pedagog anarquista i lliurepensador català. Va crear l’Escola Moderna que va significar una posada en pràctica de la seva pedagogia llibertària. També va exposar els seus principis pedagògics escrivint l’obra Escola Moderna.
  • Period: to

    Francesc Macià

    Militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut com l’Avi. Proclama la Repúblic Catalana com a estat integrat de la Federació Ibèrica.
  • Period: to

    Severiano Martínez Anido

    Militar espanyol i Ministre de la Governació amb la Dictadura de Primo de Rivera.
  • Period: to

    Romanones

    Primer comte de Romanones. Va ser president del senat, 17 vegades ministre i 3 vegades president del Consell de Ministres amb Alfons XIII. Va formar part del Partit Liberal de Sagasta i Canalejas.
  • Period: to

    Alejandro Lerroux

    Polític andalus que va ser president del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i 1935 durant la Segona República.
  • Period: to

    Enric Prat de la Riba

    Advocat i periodista. Va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del segle XIX. Participa en la redacció i aprovació de la Bases de Manresa.
  • Period: to

    Francesc Layret i Foix

    Va ser un polític català i advocat que defensava el moviment obrer també va ser pioner del dret laboral i referent polític de l’obrerisme i de les primeres esquerres amb Lluís Companys i Salvador Seguí, les primeres dues dècades del s.XX.
    Va morir assassinat.
  • Period: to

    Lluís Companys

    Polític català d’ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya, ministre del Govern Espanyol, president de la Generalitat de Catalunya republicana durant la Segona República Espanyola i president d’ERC.
  • Period: to

    Alfons XIII

    Rei d’Espanya i cap de la casa reial espanyola. Fill d’Alfons XII d’Espanya i de Maria Cristina d’Àustria.
  • Period: to

    Salvador Seguí i Rubinat

    Conegut com “El Noi del Sucre”. Va ser un lider anarcosindicalisme. És assassinat 1923 al raval a mans dels pistolers blancs dels sindicats lliures.
  • Period: to

    Miguel Maura i Gamazo

    Polític espanyol. Després d’un intent fallit de regeneració de les institucions democràtiques de la monarquia d’Alfons XIII i la dictadura de Primo de Rivera es va inclinar al camp republicà, on va participar en la integració dels grups conservadors en el nou sistema polític. La seva discutida labor com a ministre en el Govern provisional de la República i el contingut de l'esquerra va imprimir a la Constitució de 1931 el van empentar a portar a encapçalar un projecte alternatiu.