-
Significa canvi en el govern. Fan fora a Segasta per la pèruda de la guerra i es posa un nou govern de caire conservador, en què el líder serà Francisco Silvela. -
Protesta dels botiguers i els industrials contra la llei del Gabinet de Francisco Silvela i del seu ministre d’Hisenda Raimundo Fernández Villaverde. -
Projecte educatiu dirigit a les classes socials més baixes amb el propòsit de que aquestes tinguessin accés a una educació científica, democràtica i de qualitat.
-
Promulgada a Espanya pel rei Alfons XIII, consistia en prohibir treballar els diumenges -
Va impulsar el govern espanyol de Segismundo Moret i el ministre de governació (Álvaro de Figueroa) amb suport d’Alfons XIII com a reacció dels Fets de Cu-Cut.
-
Conegut com la Cuartelada.
Militars espanyols van assaltar i destrossar la redacció del setmanari satíric “cu-cut” del diaria de la veu de Catalunya, fundat per Enric Prat de la Riba, a Barcelona. -
Moviment que va unir diversos grups polítics nacionalistes catalans, carlins i republicans, que tenien en comú el catalanisme.
Va néixer com a resposta als fets del Cu-Cut i a la Llei de jurisdiccions (de la qual demanaven la derogació) i havia de servir per negociar amb força la transformació de l'estat centralista i aconseguir l'hegemonia política de la burgesia catalana. -
Entre gener i l'abril 1906. L’objectiu d’aquesta conferència va ser solucionar la primera crisi marroquina que enfrontava França amb Alemanya. -
Organització unitària sindical de Barcelona, formada sobre les estructures de la Unió Local de Societats Obreres de Barcelona. Hi prengueren part socialistes i anarquistes -
Partit polític fundat per Alejandro Lerroux durant el període de la restauració borbònica. Durant els primers anys va tenir un paper discret, tot i que durant la Segona República Espanyola es va convertir en un dels principals partits polítics espanyols, arribant a participar en el govern en diverses ocasions.
-
Revoltes populars que succeïren a Barcelona des del juliol fins l'agost del 1909, i altres ciutats industrials catalanes.
El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla. Arran d'aquests fets i també per altres anteriors, la ciutat de Barcelona rebé el malnom de “la Rosa de Foc”. -
El desastre del barranc del Llop fou una greu derrota militar per Espanya el 1909 en la lluita contra grups armats anomenats les cabiles de la rodalia de Melilla. Aquests s’oposaven a la construcció d'un ferrocarril per explotar unes mines de les que eren propietaris i la concessió de les quals s'havia adquirit fraudulentament, que fou coneguda com a campanya de 1909. -
És promoguda pel president espanyol José Canalejas, on prohibeix que durant dos anys s’estableixin noves congregacions religioses.
-
Partit polític fundat a Barcelona. La Unió Republicana, el Partit Republicà Democràtic Federal i el Centre Nacionalista Republicà, mantenien una aliança electoral coneguda com a Esquerra Catalana que, un any més tard, va originar la fundació d'aquest partit, nomenant com a president a Josep Maria Vallès.
-
Confederació Nacional del Treball sindicat anarcosindicalista fundada al saló de les belles arts de Barcelona. Actualment resta la principal organització anarquista del país.
-
Aliança electoral acordada entre el Partit Republicà d' Alejandro Lerroux i la Unió Federal Nacionalista Republicana per presentar-se a les eleccions legislatives. -
Institució activa entre 1914 i 1923-25 que agrupa les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
-
Conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte. Va tenir unes greus conseqüències i van morir milions de persones.
-
Organització sindical que pretén superar als anteriors sindicats o societats obreres d’ofici, i que va ser adoptada per la Confederació Regional de Treballadors de Catalunya al congrés de Sants.
-
Pandemia que va causar la mort d’entre 50 i 100 milions de persones de tot el món.
-
Sindicats d’ideologia carlista i anticomunista, que es va dedicar a crear crear terror entre la classe obrera d’ideologia anarquista i els seus dirigents.
-
Es va produir durant els mesos de febrer i març de 1919.
Es considera una de les fites més rellevants de la història del moviment obrer català, on es va aconseguir la jornada laboral de 8 hores. -
És reclamada el 1920 i serà aprovada el 1921.
Consisteix en aprovar l’abatiment d’un detingut en cas de fuga, servirà per reprimir el moviment obrer i anarquista. El seu punt àlgit serà el 1921. -
Es va produir el juliol del 1921 fins el agost durant la Guerra del Rif o també anomenada Guera de Marroc (1920-1926). En la batalla, les tropes espanyoles van patir una gran desfeta contra les cabiles amazics, amb entre 8.000 i 14.000 soldats morts. La majoria de lleva escollits entre qui no podia pagar la redempció, així com el mateix general Manuel Fernández Silvestre. -
Partit polític independentista i de combat nacionalista de Catalunya fundat pel coronel Francesc Macià l’any 1922. En origen, tenia caràcter combatent nacionalista i insurreccional, posteriorment es va definir com a “partit independentista, interclassista i no dogmàtic, que lluita per la independència dels Països Catalans i el català com a única llengua oficial”. Actualment es defineix com un partit d’esquerres. -
Moviment polític del Principat, de caràcter separatista, fundat per Francesc Macià en un acte que va tenir lloc al CADCI, amb la finalitat de proclamar la República Catalana. -
És l'acord a què van arribar els representants republicans de tot l'estat espanyol a Sant Sebastià per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica.
