-
Period: 400 to 700
Pobles Germànics.
Des de l'any 400 fins l'any 700 els pobles germànics es van expandint hasta el nord d'Àfrica. -
476
Caiguda de l'imperi Romà.
Va donar principi a l'edat mitjana i fi a la història antiga. -
Period: 476 to 1000
Alta edat mitjana.
Va del segle V al segle XI, també va donar inici a l'edat mitjana, amb la caiguda de l'imperi romà d'occident. -
620
Aparició del Islam.
L'any 620 a la meca sorgeix la nova figura de Mahoma, que crea una religió monoteista: L'islam. -
714
Cau l'antic regne visigot d'Hispània.
A l'any 714 la península queda totalment sotmesa pels musulmanys menys Asturies. -
714
Musa es declara primer valí i gobernador.
L'any 714 Musa es declara primer valí governador de la nova província annexionada al poderós Califat Omeia de Damasc, al-Àndalus. Així es va crear la nova etapa: el valiat, 714-756. -
Jul 26, 717
Batalla de Guadalete.
Batallen el regne visigot de Toledo (comandat pel rei Rodrigo) contra el Califat Omeia (integrat per uns 12.000 àrabs, sirians i berbers al comandament de Tàriq Ibn Ziyad) a les ribes del riu Guadalete, al sud de la península Ibèrica. Causes: Inestabilitat política de la monarquia visigoda, a causa de l'enfrontament entre el rei Rodrigo i els fills i seguidors de Witiza, que aspiraven a desplaçar-lo del poder. Guanya el califat omeia. -
729
Carlos Martel.
L'avi de Carlemany (Carlos Martel) aconseguirà fer front als exèrcits musulmans i frenar el seu avanç a Poitiers. -
732
Batalla de Poitiers.
Al 732, les tropes dels francs liderats per Carles Martel, van derrotar a Tours, prop de Poitiers, a l'exèrcit musulmà que havia entrat a Europa per la península Ibèrica 20 anys abans. -
750
Califat Abasída de Bagdad.
A Síria, l'any 750 la família reial dels califes omeia estava en greu perill, una rebel·lió va esclatar al si de la capital del califat, Damasc.
Els abasís havien assaltat el poder i es disposaven a prendre el sumptuós palau dels califes omeia.
Els abasís masacren a tota la família omeia i es fan amb el control del califat i així es crea el ''Califat Abasída de Bagdad'' -
800
Imperator Augustus.
Carlemany va transforma diferents regnes francesos en l'imperi Carolingi, al qual es va incorporar gran part d'Europa occidental i central. Va conquistar Itàlia i va ser coronat ''Imperator Augustus'' pel papa León III al Nadal de l'any 800. -
840
Guifré el Pilós.
Guifré el Pilós va ser comte de Barcelona, comte d'Osona i comte de Girona, comte d'Urgell, de la Cerdanya i també comte de Conflen. Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona (Guiffredus primus comes Barchinone), tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França. -
844
Batalla de Clavijo.
Batalla de Clavijo, una de les batalles més icòniques de tota la reconquesta. -
844
Batalla de Tablada.
Un fred dia d'hivern l'any 844 l'emir de Córdoba s'enfronta contra els guerrers vikings a la ''Batalla de tablada'' i acaba tenint la victòria l'emir. -
926
Otó I.
L'any 962 el rey alem Otó I, anomena't el gran, es coronat emperador. -
Period: 1000 to 1250
Plena edat mitjana.
Sorgeix entre els segles XI i XIII, amb una nova classe social (burgesia) i també apareix l'art romanic, l'art gotic i l'Islam. -
Period: 1100 to 1400
Els Almogàvers.
Eren soldats d'infanteria lleugera dedicats a l'espionatge i les accions de guerrilles. Eren coneguts per les seves tàctiques i la seva bona manera de lluitar. -
Period: 1250 to 1492
Baixa edat mitjana.
Sorgeix entre els segles XIV i XV, va ser una etapa de crisis i va haver-hi la peste negra. -
1346
Pesta Negra.
Pesta bubònica més devastadora de la història de la humanitat. La pesta és causada per Yersinia pestis, un bacteri zoonòtic que sol trobar-se en petits mamífers i en les puces que els parasiten. -
Apr 22, 1451
Isabel I de Castella.
Isabel I de Castella va néixer el 22 d'abril
del 1451 a Madrigal de las Altas Torres
Àvila i va morir el 26 de novembre de
1504 a Medina del Camp.
Tenia ulls blaus i cabell castany, era
reconeguda per la seva bellesa i saviesa.
Fou reina de Castella, reina consort de
Sicília i d'Aragó. -
Mar 10, 1452
Ferran el Catòlic.
Ferran II d'Aragó, anomenat «el
Catòlic» va ser rei d'Aragó, de Castella,
de Sicília, de Nàpols, de Sardenya i de
Navarra. Va ser a més regent de la
Corona castellana entre 1507 i 1516, a
causa de la inhabilitació de la seva filla
Joana I, després de la mort de Felipe el
Hermoso. -
1453
Caiguda de Constantinopla.
La caiguda de Constantinopla va ser un fet històric que va posar fi al darrere vestigi de l'Imperi Romà d'Orient. -
Oct 19, 1469
Els Reis Catòlics.
Ferran II
d'Aragó i Isabel I de
Castella és van casar el 19 d'octubre de
1469 a Valladolid, amb el seu
matrimoni van unir la corona de
Castella amb la d'Aragò. Van tenir 5 fills, 4 dones i un nen (l'únic nen que tenien va morir als 19 anys.)
Les fites més importants van ser el descobriment d'Amèrica i la conquesta de Granada. -
1492
Descobriment d'Amèrica.
El final de l'edat mitjana amb el descobriment d'Amèrica de Cristobal Colom.